Arxiu de la categoria: Metodologia

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com es formen els grups? Com s’autogestionen els grups: assignació de rols, definició de les tasques i temporització…Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció? Com introduïm la recerca? Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, revisar els objectius inicials, contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se?…

CONVERSES I MÉS CONVERSES

Publicat el per
Respon

La idea metodològica principal que ens plantagem i que anem repetint, és partir al màxim possible de els interessos dels infants, és per això que ens proposem partir d’una conversa inicial amb aquest per tal de tirar endavant el projecte.

La conversa l’iniciem amb una pregunta: “De què treballen el papa i la mama?”. Hi havia infants que ho teníen claríssim i d’altres que no tant. És per això que vam decidir fer una nota a les famílies preguntant-los-hi. La vàrem redactar entre tots a través de la pissarra digital, la vam imprimir i finalment l’enganxàrem a l’agenda.

A partir d’aquí la intenció és potenciar el treball directe dels infants i les famílies, partint d’agrupament en gran grup i en funció de les propostes de les famílies en grups més petits. Una de les activitats clau seran les converses en gran grup per tal d’arribar a conclusions, compartir idees i observacions, etc. I a la vegada treballar la llegua oral tan important en aquesta edat.

TENIM UN PROBLEMA! QUÈ FEM?

Publicat el per
Respon

Com ens organitzem?

Els alumnes de primària s’organitzen tenint dos representats per aula, per tal de compartir idees, dubtes, proposar coses que vulguin realitzar, etc. Des de l’inici del curs s’han reunit mensualment, tot i que des del moment en que van proposar solucionar a fons els conflictes del pati, es va veure la necessitat de fer reunions més freqüents i s’han passat a reunir setmanalment, els divendres a l’hora del pati.

Què fem?

En aquestes reunions, es va començar a parlar sobre els conflictes que s’originaven al pati. Al principi, va sorgir la idea de posar jocs amb materials diferents (cordes, gomes de saltar, anelles, pilotes,…),  per tal de tenir més varietat de jocs, però no se’n va fer un bon ús. El material nou va durar molt poc.

Com ho solucionem?

Va sorgir la proposta de pensar jocs on no hi hagués material i, després de parlar-ho a l’aula, cada delegat va aportar propostes que havien pactat amb el seu grup-classe.

Es van portar totes les propostes a la reunió i se’n va fer una tria final i es van repartir per classes. Cada curs va elaborar les instruccions de jocs, el cartell amb el nom del joc i van fer una proposta del lloc on els col·locaven. Les instruccions són penjades al pati i els alumnes tenen diferents espais per jugar.

Estrenem nou pati!!

A conseqüència del trasllat a l’escola nova, en un pati sense vegetació, sense estímuls, sense estructures… es va veure la necessitat de donar vida al pati. A treballar!

QUINA IDEA TENIM I VOLEM PORTAR A LA PRÀCTICA?

Publicat el per
Respon

El tema de les caixes temàtiques va sorgir de la necessitat de crear moments per treballar una temàtica concreta sobre els continguts claus i per respondre a l’assoliment de competències.

En aquesta franja horària hi podem trobar un espai per descobrir, predir, experimentar, crear, … moments per transformar la informació en aprenentatge.

L’alumne es troba amb un pla de treball on se li proposa un petit repte a partir del treball del mètode científic i el raonament.

La idea és que es treballi individualment o en parelles per fomentar l’autonomia i poder atendre als diferents ritmes d’aprenentatge.

La funció del mestre és de guiar i donar idees sobre el repte concret que ha triat l’alumne. En cap moment li dona la solució.

Durant la setmana es pot fer un parell o tres de sessions i combinat amb altres tipologies d’aprenentatges.

METODOLOGIA DE LA COOPERATIVA

Publicat el per
Respon

El projecte CuEmE (Cultura emprenedora a l’escola) a través del projecte LA COOPERATIVA,  fomenta les competències bàsiques i l’esprit d’emprenedoria en el cicle superior d’educació primària, concretament a 5è curs.

L’alumnat crea i gestiona una cooperativa escolar amb el recolzament de la comunitat educativa, l’administració i altres agents socials de la seva localitat (Ajuntament de Manlleu, OPE, …). L’Ajuntament ens ha facilitat eines per poder constuïr la cooperativa tal com una formació empresarial a un nivell ajustat als alumnes. També ha facilitat la gestió de la constitució de la cooperativa

La metodologia principalment és el treball per projectes. Reforça valors com la solidaritat, la igualtat d’oportunitats i l’equitat i constitueix una eina d’inclusió social, molt necessari a la nostra escola per la tipologia d’alumnat que s’agrupa.

La cooperativa centra l’activitat empresarial en la persona i no en el capital, es gestiona de manera democràtica i participativa i dóna part dels beneficis a projectes socials escollits pels propis alumnes de la cooperativa.

Els serveis de promoció econòmica i educació municipals actuen com a dinamitzadors i coordinadors del projecte posant els seus recursos al servei de l’esperit emprenedor de l’alumnat.

METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

METODOLOGIA

Es tracta d’un projecte treballat de forma diferent a CM i a CS.

A CS, al llarg de tot el curs i en el que s’han treballat diferents àrees curriculars de forma competencial. Consisteix en un treball d’estudi i recerca sobre aquest edifici d’estil romànic, que té a veure amb l’origen del poble de Calldetenes.

A CM els alumnes de 4t han treballat tot el medi a partir d’un fil conductor que ha sigut l’origen del nostre poble.

Pel que fa a la metodologia, els alumnes han treballat en grups de 4 – 6, fent un treball cooperatiu i on a partir de la informació que els demanaven havien de fer  una recerca utilitzant internet i llibres.

Aquest projecte s’ha utilitzat per introduir als alumnes en el ús i coneixement d’eines com el correu electrònic i el drive per desenvolupar un treball més d’equip i cooperatiu. S’han fet exposicions d’informació de forma oral i escrita.

Coneguem el nostre entorn: Metodologia

Publicat el per
Respon

Pel que fa a la metodologia, els alumnes han treballat en grups de 4 i han fet una recerca d’informació des de dos vessants: bibliografia i webgrafia per una banda, i entrevista als propietaris/masovers/veïns per l’altra; a banda, s’ha visitat l’arxiu municipal de Prats de Lluçanès i s’ha fet una visita a una de les masies. A més, a la finalització de cada sessió, els components del grup –cadascun amb una tasca- han hagut de completar un diari de les tasques dutes a terme.

Cal assenyalar que els alumnes amb dificultats per parar atenció, han treballat al taller, on han construït una maqueta d’una de les masies.

I ARA… COM ENS ORGANITZEM?

Publicat el per
Respon

Després de sentir les ganes d’investigar “Quantes persones treballen a l’escola”, en assemblea, vam estar fent-nos preguntes.

Qui treballa a l’escola? Quins oficis coneixem de l’escola? Què fan en cada ofici? Hi ha algú que creieu que ve a treballar però no sabeu quin ofici fa? Quantes persones hi treballen en total? Com podem saber quants n’hi ha de cada ofici?

Fruit d’aquesta conversa vam decidir quins oficis volíem investigar.

-Cuiners i cuineres, monitors i monitores, l’administrativa, el conserge i mestres.

D’altra banda, en la conversa també ens vam adonar que necessitàvem ajuda per saber quantes persones hi havia de cada ofici i per fer el recompte general.

-Ens podrien ajudar els companys i companyes de 6è. -va dir la Maria-

-Sí, o els nostres padrins de 4t. -va contestar en Jan-

-Potser, li hem de preguntar a la directora, que ella ho sap tot! -va afegir en Gursahib-

Així vam començar a escriure el nostre FULL DE RUTA. Aquesta eina és un full en blanc on anem escrivint els passos pactats que creiem que hem de seguir i el qual anem modificant, segons el camí que ens marca el projecte, mitjançant la reflexió.
Aquest guió ens servirà per no perdre el fil fins arribar a aconseguir el nostre objectiu.

Per tant, cada sessió consta dels següents moments:

-Assemblea: moment d’inici i retrobament  on es treballa a partir de la reflexió i sobretot ens garanteix el treball de l’expressió oral, un dels nostres grans objectius com escola.

L’eina més utilitzada en aquest moment, és la documentació de la sessió anterior. Entenem aquesta documentació com un acompanyament que ens ajuda tant als mestres com als infants a seguir el fil dels nous descobriments i coneixements que van tenint lloc i ens en fem conscients, produint així els canvis i modificacions d’estructures que pretenem. Aquesta reflexió sempre queda oberta esperant ser modificada. El joc i l’intriga afavoreix l’emoció dels infants per avançar en el projecte amb èxit.

-Revisió del full de ruta.

-Desenvolupament de l’activitat.

-Assamblea de cloenda: reflexió i planificació de la següent sessió.  Modificació del full de ruta, si cal.

MAPA CONCEPTUAL: en una paret de la classe decidim posar un paper d’embalar ben gran per anar escrivint tots els oficis que anem descobrint i apuntant el nombre de professionals que hi ha de cada un. Aquesta será una eina sempre visible que ens ajudarà a saber on passem en cada moment.

Metodologia- Escola Aurora

Publicat el per
Respon

A la nostra escola moltes de les activitats i projectes que realitzem els decidim en assemblea. És per això que des d’inici de curs vàrem votar a dos titulars i dos suplents de president/a i secretari/a, que són els/les encarregats/des de portar les reunions amb tots els alumnes de l’escola i de recollir totes i cada una de les propostes consensuades. Els alumnes elegibles evidentment van ser els més grans de l’escola, per tant la directora i la secretària són dues alumnes de 6è.

Davant el repte de qualsevol projecte, el primer que fem és plantejar-ho a tots els alumnes i és amb les seves suggerències, propostes i idees, que tirem endavant.

Vàrem fer una primera assemblea per fer un tanteig amb tots els alumnes proposant-los-hi què podríem millorar o canviar del projecte del revist@ll (revista elaborada per tots els alumnes de la ZER). A continuació vàrem plantejar el repte de redissenyar la revista feta fins ara. En aquesta assemblea es va decidir què i com es volia fer.

Donat que els alumnes varen dir que tenien ganes de fer una revista en format diari, els mestres vàrem decidir que abans de res calia que els nostres alumnes remenessin molts diaris, es familiaritzessin amb tot el què implica l’elaboració d’un diari per parts dels alumnes.

El format diari i el repte de fer la revista va suposar que ens plantegéssim quines activitats faria cada grup d’alumnes i vam decidir (perquè és el què ens semblava més viable tenint alumnes de P3 a 6è) que només els alumnes de cicle mitjà i cicle superior treballessin per grups cooperatius, (un alumne de cada curs per grup). Els alumnes de cicle inicial i d’educació infantil van treballar a nivell de grup-classe i individualment, depenent de l’activitat a realitzar. Cada grup-classe  va elaborar els articles decidits en assemblea i a més a més varen treballar activitats complementàries entorn el tema de la premsa escrita.

L’equip docent teníem força dubtes vers la maquetació en format columnes i amb la inclusió de les seccions escollides pels alumnes. Per això, vàrem crear unes plantilles on els alumnes redactaven els articles.

La maquetació de la revista (diari) va anar a càrrec dels alumnes de cicle mitjà i cicle superior.

L’equip docent juntament amb els alumnes més grans ens vam adonar que les assemblees generals no tenien la dinàmica positiva necessària, sobretot, per manca de participació dels alumnes més petits de l’escola. Va ser llavors que vàrem acordar que abans de fer una assemblea general, cada grup-classe en faria una a la seva aula per tractar els temes proposats i així poder participar amb propostes adequades i factibles a la general.

La maquetació, distribució de seccions, articles i correcció del diari va anar a càrrec dels alumnes de cicle mitjà i cicle superior amb l’ajuda imprescindible dels mestres.

Els/les mestres vàrem ser els que vàrem decidir com es faria l’avaluació del projecte: mitjançant observació de la feina feta dels alumnes en cada moment del dia, llibretes del projecte on hi havia la valoració per parts dels alumnes de la feina feta diàriament  i sobretot amb unes rúbriques proposades i consensuades pels alumnes i mestres de la feina feta del projecte. Per completar l’avaluació del projecte es va tenir molt present la valoració feta pels alumnes a l’assemblea de cloenda del projecte.

METODOLOGIA:”EL PATI DELS NOSTRES SOMNIS”- Escola Terra Nostra

Publicat el per
Respon

Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu; en la interpretació de dades i en la capacitat d’elaborar uns petits textos expositius en forma de vídeo i de manera cooperativa.

El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca i reorientació del procés de treball.

Els alumnes han treballat molt en grups cooperatius i en ocasions, en petits grups i en parella.

Es presenten tasques de diferents àmbits (artístic, lingüístic, matemàtic, lúdic i coneixement del medi)

Per fer arribar a les famílies tot aquest treballi es pengen notícies al bloc de l’escola.

Per finalitzar tota la tasca, un dia es farà una reflexió sobre els canvis del pati i es passarà en forma de rúbrica una graella valorant aquests canvis si han sigut positius, si realment era allò que s’esperaven, …

 

EXPLIQUEM UNA RONDALLA EN VEU ALTA

Publicat el per
Respon

Les darreres hores del dia les dedicarem a preparar-nos per explicar una rondalla en veu alta. Les rondalles escollides són les que hi ha en el llibre El tresor del Ter, per tant, que tenen una vinculació amb el nostre riu Ter.

Aquí teniu les pautes per fer la teatralització:

  1. Llegir-vos la llegenda i assegurar-vos que tots els membres del grup l’heu entesa.
  2. Tenint en compte com és un text teatral, que ja hem vist a classe, convertir la

llegenda en text que es pugui explicar oralment i, si és possible, representar en

algunes escenes.

  1. Una vegada tingueu el text escrit, demaneu al professor o professora que se’l miri.
  2. Quan ja tingueu el text definitiu amb les correccions entrades, repartiu-vos els

papers, qui diu què, i apreneu-vos- ho de memòria. No cal memoritzar frases sinó que cal memoritzar idees!

  1. Assageu les vegades que faci falta fins que creieu que el resultat és immillorable.
  2. Penseu que ha de captar l’atenció d’un públic infantil.

Quan ho tingueu tot après i assajat, caldrà que en feu un vídeo.