Els mestres ens coneixem!

Després de diferents setmanes de comunicació online entre els alumnes de les dues escoles, per a poder compartir preguntes i anar responent a les inquietuds que tenien els nens de l’Escola Suris de Cornellà de Llobregat, i de les nombroses trucades telefòniques coordinant aquesta activitat conjunta,  ha arribat el moment  de conèixer-nos.

Mitjançant un Drive compartit hem organitzat el desenvolupament de la Jornada però creiem necessari trobar-nos i així poder parlar-ne cara a cara. La tarda abans de la Gimcana, ens trobem amb les mestres i acompanyants de l’Escola Suris a la casa de colònies. En aquesta trobada, els expliquem tot el funcionament de la sortida així com el desenvolupament de la jornada. Compartim materials i  petits dubtes sobre el recorregut, activitats de les parades de la gimcana, etc. Tenim por de pluja, exposem també el pla B.

Realment estem tots molt entusiasmats en aquesta activitat conjunta, la qual veiem que el producte final que se’n deriva és totalment significatiu per a tots.

MOVEM FILS

Els alumnes de tercer, a partir de les preguntes formulades pels alumnes de l’escola Suris, van investigar on es podien dirigir per resoldre totes les qüestions.

Això ens va portar a mobilitzar-nos per demanar ajuda a diferents persones, establiments i òrgans del nostre municipi.

Els propis alumnes van demanar visita per via telefònica a:

  • El veterinari (entrevista personal)
  • Secretària de l’Ajuntament per concretar visites https://photos.app.goo.gl/jMq1m6lCXn6sEQAr1
  • El CAP
  • El regidor de cultura (entrevista personal)
  • El regidor d’urbanisme (entrevista personal)

  • El regidor de medi ambient (entrevista personal)
  • L’encarregat del punt jove (entrevista personal)
  • El municipal del poble (que va venir a l’escola)
  • El president del futbol (entrevista personal)
  • Els bombers de Vic (consulta telefònica)
  • L’Alcalde (entrevista personal) https://photos.app.goo.gl/F94jnkDF9SPKyY1P2

Es van organitzar per grups per tal de realitzar les visites.

Els Mestres del grup impulsor vam cedir hores de treball personal per poder cobrir a la resta del grup en aquestes franges.

No tots els contactes van poder-se realitzar només via alumnes. Així dons, va ser important la xarxa del propi municipi per aconseguir col·laboracions amb la gimcana:

  • L’ajuntament va pagar les hores i el material de la ceramista que ensenyava a treballar la terrissa el dia de la gimcana.
  • La mestra de música de l’escola es va posar en contacte amb el president dels Caramellaire per poder comptar amb la seva presència.

Així doncs, la xarxa de mestres, la xarxa de famílies, la xarxa del municipi ha estat bàsica per enriquir el nostre projecte.

Treballem junts!

Abans de començar a treballar,  per fer que tots se sentin una part important del grup, hem de distribuir les funcions. Els nens comencen a  conèixer aquesta metodologia ja que l’hem utilitzat en algun moment a l’escola. Les diferents funcions del grups cooperatius són: secretari, portaveu, coordinador i material. Deixem llibertat a cada grup perquè es distribueixi els rols, segons les habilitats i capacitats de cada alumne.

Ens ha sorprès gratament que tots els alumnes han escollit la funció que es veuen capaços de poder portar a terme i que aquesta la valoren positivament, ja que  es senten còmodes treballant-hi i saben que,  respectant els rols,  el grup funciona millor.

Reflexionant sobre aquest procés, ens hem adonat que el fet d’utilitzar una mateixa metodologia en diferents moments i àrees de l’escola, facilita el treball i el fa més profitós i fàcil. Tot i que al llarg del curs ja hem anat treballant amb grups cooperatius i veiem els seus avantatges,  ens animem a  que formi part del dia a dia de l’escola?

Mural amb els càrrecs i les tasques dels grups cooperatius.

 

Metodologia: EQUIPS D’INVESTIGACIÓ

Per portar a terme aquest projecte ens organitzem per equips d’investigació. Els alumnes s’agrupen segons els seus interessos per poder donar resposta a un aspecte del poble. A partir d’aquí els equips d’investigació fan les entrevistes i cerquen la informació que necessitaran per poder realitzar el treball.

L’equip d’investigació és un equip d’alumnes on seleccionen la temàtica que més els interessa i se’n formulen preguntes sobre aquest tema a treballar. Els equips estan formats per 3 a 6 nens que tenen els mateixos interessos o similars. El paper del mestre en aquests equips d’investigació és acompanyar-los en la cerca de bibliografia i recursos perquè puguin realitzar-la.  Els alumnes una vegada localitzen la informació, recullen dades, en alguns casos es divideixen  per investigar i després comparteixen els seus descobriments amb la resta de l’equip, interpreten descobriments,…). L’equip realitza un informe on recull la investigació portada a terme. La presenten a la resta de companys de la classe i es coavaluen. Una vegada finalitzada aquesta realitzen l’autoavaluació i l’avaluació del quadernet d’equip.

L’equip impulsor ens hem organitzat per a poder acompanyar a la tutora a realitzar aquest treball de camp ja que cada equip tenia pensat un pla d’actuació de cerca força complex (cerca d’informació a diferents entitats del poble, entrevistes a persones del poble com ara: l’alcalde, la regidora de cultura, l’entrenador de futbol,…) .

Una vegada realitzat aquest treball de cerca era el moment de poder veure com aquesta informació la podem utilitzar per a poder-la explicar de forma planera als nens de l’escola de Cornellà de Llobregat mitjançant una Gimcana pel poble.

METODOLOGIA CICLE SUPERIOR

El Cicle Superior està format per 4 grups (2 grups de 6è i 2 de 5è curs). Per tal d’organitzar els grups de treball vam plantejar una pregunta inicial: Què volem saber dels aliments? Es van fer pluges d’idees a las diferents classes i, a partir d’aquestes, es va elaborar un formulari de Google que permetia als alumnes escollir quin dels temes volia investigar. Es van formar 6 equips de treball d’acord amb el seu centre d’interès.

Dins dels grups es van formar equips de treball cooperatiu de quatre membres. Es va presentar els quatre rols (secretari, coordinador, encarregat de material i portaveu) i entre ells van decidir qui seria l’encarregat de cada un d’ells. També es va presentar “El diari d’aula” com a eina per recollir la informació del que treballàvem cada dia i com organitzàvem el que ens quedava per investigar.

Dins d’aquests grups d’experts es van tornar a realitzar pluges d’idees que van permetre als subgrups especialitzar-se en diferents subtemes.

Per tal d’avaluar el treball cooperatiu vam realitzar una rúbrica amb els alumnes. En aquesta rúbrica puntuàvem d’1 a 4 aspectes relacionats amb el treball dins del grup cooperatiu (participació, respecte, aportacions al treball en grup…). D’aquesta manera vam elaborar una eina que els permetia autoregular-se durant el procés i saber què s’esperava d’ells. A la vegada, ens va permetre reflexionar sobre com havia estat aquesta primera presa de contacte amb el treball cooperatiu un cop acabat el projecte.

METODOLOGIA CICLE MITJÀ

De cada grup es van fer sub-grups per tal de fer treball cooperatiu. Entre ells es van repartir els rols dels components del grup i es va explicar l’objectiu del treball i com havien de treballar.

El punt de partida va ser les preguntes que ells volien saber sobre el tema que els havia tocat : sal, aigua, sucre, llaminadures, intoleràncies i cuines del món.

Cada sub-grup disposava d’un chromebook o d’un ordinador per tal de cercar la informació i poder recollir la seva investigació amb diapositives, documents…

Durant la setmana, els diferents grups de projecte van tenir la visita d’experts en el tema, com : metgessa, dietista, pares coneixedors del tema…que els van ampliar els coneixements.

Les activitats que es van fer van ser experimentals i motivadores pels alumnes.

El producte final del projecte de l’alimentació era una exposició del què havien après, que es va inaugurar el 22 d’abril, a la festa de Sant Jordi, que es fa amb les famílies.

METODOLOGIA CICLE INICIAL

La durada d’aquest projecte ha estat d’una setmana, 5 dies lectius, concretament l’última setmana del segon trimestre. 

El projecte engloba les àrees: llengua catalana, llengua castellana, coneixement del medi social i natural, plàstica i matemàtiques.

L’equip docent s’ha organitzat mitjançant reunions setmanals de coordinació i compartint documents al drive i al google fotos.

L’agrupament dels alumnes ha estat flexible segons les activitats: Individual, per parelles i petit grup dins de cada classe, excepte dues sessions de tallers, on tots els nens i nenes de cicle quedaven repartits en sis grups i el taller de sushi que ens vam ajuntar per nivells.  

METODOLOGIA EDUCACIÓ INFANTIL

Les mestres de cicle, a partir del tema triat pel claustre, l’alimentació, decidim que cada classe treballarà un aliment  segons els interessos dels nens.

Hem partit tots de la mateixa pregunta  quin és l’aliment que més m’agrada?  i a partir d’aquí cada grup ha realitzat el seu projecte segons l’aliment escollit.

Per realitzar el projecte hem  treballat en diferents agrupaments:  individualment, per parelles, en petit grup i en gran grup depenent de l’activitat. Els grups, en alguns casos els ha gestionat la mestra i en altres, els alumnes s’han agrupat lliurement.

Hem prioritzat la globalització del projecte, treballant-lo des de totes les àrees i també hem partit dels interessos dels alumnes  dia a dia.

Per compartir les descobertes ens hem reunit tots els alumnes del cicle i hem fet una exposició del seu aliment. I així hem donat per finalitzat aquest projecte.

Comencem!

El primer que hem fet, després de proposar als alumnes aquest projecte,  ha set fer els grups de treball. Prèviament les mestres ja ens havíem plantejat quina era la millor opció per fer els grups. Teniem clar que volíem que fossin grups cooperatius, però dubtàvem si els havíem de fer nosaltres o deixar llibertat als alumnes. Al final vam decidir que deixaríem que fossin els propis alumnes els que triessin els companys de treball, però seguint uns criteris que  vam decidir, amb l’alumnat,  per tal que fossin equilibrats:

  • Alumnes de mitjà i superior barrejats.
  • Quatre alumnes per grup.
  • Diferents habilitats o capacitats: manipulatives, matemàtiques, recerca d’informació, pensament creatiu, artístiques, comunicatives i lingüístiques.

Per sorpresa nostra, hi ha hagut grups que s’han format de seguida, d’altres han necessitat una petita ajuda per part de les mestres, però no ha quedat cap grup que no compleixi els requisits.

Si els grups els haguéssim fet nosaltres, haurien quedat semblants? Tendim a dirigir massa als alumnes?

Criteris dels alumnes per fer els grups cooperatius.

GESTIÓ DE L’AULA I METODOLOGIA AL PROJECTE DE L’INS. BISAURA

  • Aquesta optativa pretén a partir d’un centre d’interès crear tot un conjunt d’activitats que activin els coneixements i habilitats dels alumnes en diferents àmbits i assoleixin l’objectiu final proposat. L’objectiu final és que a partir de la lectura d’una novel·la escollida al seu gust, n’hauran de fer l’adaptació cinematogràfica en format de curtmetratge. El títol de l’optativa és: « De la novel.la al llenguatge audiovisual!». S’haurà de crear una carpeta d’aprenentatge on els alumnes hauran d’anar recopilant totes les seves activitats, textos, correccions, esbossos, mapes conceptuals, esquemes, autoavaluacions… I al finalitzar el curs hauran de presentar una peça audiovisual en format curtmetratge.
  • En aquest curtmetratge s’hi han d’incloure la llengua catalana, castellana i anglesa dins de la seva producció audiovisual.
  • La metodologia de treball és el treball per projectes a través del treball cooperatiu dels grups, introduint activitats multinivell per atendre a les intel·ligències múltiples a l’aula i la personalització dels aprenentatges.
  • Altres metodologies que s’utilitzaran a l’aula són: exposicions orals, treball individual, treballs a partir de la visualització de vídeos i grups de debat.
  • Hi haurà el suport i l’acompanyament de les explicacions del professorat de l’aula i la plataforma digital Moodle on s’inclouran la descripció de les activitats i les seves orientacions,  pautes de seguiment, els portafolis, els criteris d’avaluació perquè els alumnes sàpiguen com se’ls avaluarà i altres recursos que els hi poden ser d’ajuda en el desenvolupament de les activitats.

Tot l’enfocament del projecte es fonamenta en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu i crític. El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no és el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permeten seguir fent recerca, investigació, resolució de dubtes i reorientació del procés de treball.

És un mètode de treball constructivista que motiva i promou la investigació i l’aprenentatge. L’alumnat és protagonista del seu propi aprenentatge en un context multidireccional. És una metodologia que té per objectiu guiar als alumnes en l’aprendre a aprendre, i aconseguir un aprenentatge significatiu, de manera interdisciplinar, basant-se en el mètode científic, per esdevenir persones amb esperit crític.