A la nostra escola, en la manera de treballar per projectes, tenim  una seqüència més o menys establerta.

Durant aquest curs, el  claustre ha anat reflexionant, debatent i arribant a conclusions que ens han fet qüestionar algun dels passos seguits fins ara.

Creiem que la metodologia no és un àmbit tancat perquè l’èxit mai és el resultat de processos inamovibles. Sempre cal analitzar el que fem i si es creu convenient, introduir petits canvis que ens portin a millorar i a satisfer les nostres necessitats educatives.

En aquest sentit, aquest curs ens va semblar que el projecte s’havia d’iniciar amb una bona pregunta: una pregunta que estigués contextualitzada, que donés indicis, però no respostes immediates ni conegudes, que en generés d’altres i que respongués als interessos de l’alumnat; també havia de ser una pregunta que ens permetés aprendre junts, generant dubtes als mestres i a les famílies, provocant un repte per a tothom.

Després de donar-hi moltes voltes, vam creure que una bona pregunta relacionada amb la temàtica d’aquest any, que és l’esport, podria ser aquesta: “Per què es fan les Olimpíades?” D’entrada pot semblar una pregunta molt simple o senzilla, però ningú la pot respondre amb poques paraules. Els mapes conceptuals que s’estan dibuixant a les aules, ja ens obren moltes possibilitats de recerca  i molts petits reptes inesperats.

Aquest curs es va acordar a l’escola implementar estratègies avaluatives que permetessin als nens/es ser més conscients dels seus aprenentatges i més partícips en el procés d’aprendre. Al cicle dels Mitjans (1r, 2n i 3r de Primària) es va decidir que incorporaríem les bases d’orientació en la pràctica educativa.

L’objectiu és que vagin integrant les seqüències necessàries per resoldre diferents tasques que els permetin ser més autònoms. La verbalització de les accions a fer, els permet recuperar procediments guardats a la seva memòria i necessaris per resoldre diferents tasques.

Aquestes seqüències són pactades amb els  alumnes, a vegades partint d’un model, de forma oral i col·lectiva. És una manera de que els alumnes siguin els protagonistes del seu aprenentatge perquè decideixen com es fa una tasca concreta, cosa que els motiva, i els fa estar implicats en la feina que es duu a terme. També és una manera de saber què cal fer per poder resoldre amb èxit els petits reptes que ens proposem.

Les bases d’orientació han estat una molt bona descoberta. Són molt aplicables en el dia a dia a l’aula. Nosaltres n’hem fet a nivell oral i escrit, aquestes últimes recollides en una carpeta  de bases d’orientació col·lectiva o en el seu arxivador, i les poden fer servir sempre que els cal. A nivell oral les anem recordant sempre que fem feines més rutinàries com per exemple les nostre notes a l’agenda.

https://youtu.be/81EHMext2Z4