PROJECTE AULA OBERTA : “NO COMPRIS, ADOPTA’M”

Punt de partida:

L’aula Oberta de 4t d’ESO és un grup de 12 alumnes amb diversificació curricular i molt diferents entre ells. Es dedicaran 4 hores fixes al seu horari a la setmana ( de les 20 hores lectives que fan al centre) perquè treballin en un projecte a triar lliurement durant el tercer trimestre. Aquestes hores agafen 1 hora de català, 1hora de castellà , 1h de matemàtiques i 1 hora de FOL/tutoria.

Proposta al grup de que triin un tema per treballar en forma de projecte, a poder ser que tingui alguna acció prosocial.

Hi ha pluja d’idees i molt discussió. Finalment queda consensuat el tema relacionat amb les protectores d’animals i es creen 3 comissions: recerca d’informació, enquestes d’opinió i activitats per la recaptació de diners ( es preveu alguna visita a les protectores).

Definició producte final:

Se’ls demana que els reptes siguin reals i variats. S’acorda:

  • Rètol publicitari
  • Tríptic informatiu que es portarà a la revista del centre.
  • Visita protectores, on es farà un reportatge en castellà o bilingua
  • Falca publicitària que es portarà a Ràdio Roda.

Gestió de l’aula i metodologia:

S’ha constituït comissions de treball per repartir les tasques que s’han llistat i descrit entre tots. Els alumnes han fet ells els grups

S’ha hagut de portar a terme activitats fora l’horari lectiu ( patis, tardes)

S’han fet moltes sortides per conèixer la realitat en primera mà: protectora de Gurb, servei  veterinari d’adopció a Manlleu i a Torelló. Visites a Ràdio Roda per acordar com fer la falca.

Procés d’implementació:

Es pot fer  el seguiment del procés mitjançant el llibre de registre diari que fa l’alumne

Per tal d’implementar el projecte els alumnes han anat a les aules a fer enquestes i a penjar el seu díptic.

També s’ha publicitat al centre i gestionat la recollida de taps d’ampolla per quan es vagi a les protectores ( aquestes són un punt de recollida per poder aportar diners a les protectores)

Comunicació projecte final

Els productes finals han anat dirigits a la població en general i les famílies hi tenen accés.

Ràdio Roda: s’ha elaborat la falca i s’ha anat a gravar a Ràdio Roda

Web Institut:

Rètol

Tríptic

Àudio de la falca

Bloc d’Aula Oberta: un dels 3 documentals ( visita a la protectora)

Revista Institut: Buidat estadístic de les enquestes. No s’ha pogut incloure a l’edició.

Avaluació:

Autoavaluació

Coavaluació

Rúbrica seguiment i de producte final

Registre diari dels alumnes

Aspectes transversals:

Competència digital

Competència lingüística

Competència matemàtica

Creativitat i iniciativa personal

Rol de les famílies:

Han participat en les sortides a les protectores acompanyant als alumnes i al professor.

Elaboració de productes alimentaris per vendre les hores de pati.

METODOLOGIA DE LA SETMANA DE L’ALIMENTACIÓ

Es treballarà amb grups cooperatius i heterogenis de 5 alumnes cadascun de 2n ESO. Per fer els grups intervindrà el professorat de les àrees que formen part del projecte. Es formaran grups d’experts en un aspecte concret en el qual treballarà i s’especialitzarà cada grup (seran grups autònoms). Els alumnes escolliran les tasques a fer dins del propi grup, però cada alumne tindrà un rol rotatiu, d’aquesta forma tots els alumnes dominaran tots els aspectes treballats.

L’ equip docent del projecte explicarà el producte final a obtenir i les pautes principals de treball.

Es treballarà en diferents espais del centre: aules, biblioteca i pati.

El projecte s’iniciarà la darrera setmana del segon trimestre del curs 2017/2018

Els alumnes treballaran amb diferents eines digitals: blogs, pàgina web i xarxes socials del centre.

Cada grup de treball disposarà del seu propi blog, on anirà penjant tota la informació i treball que va desenvolupant dia a dia.

La durada del projecte serà d’una setmana (5 dies lectius)

DE QUINA MANERA HO FAREM?

QUIN ÉS EL PAPER DEL /LA MESTRE/A ?

El mestre actua com a facilitador perquè l’ activitat sigui significativa i estimuli el potencial de desenvolupament de tots els infants.

 QUIN ÉS EL PAPER DE L’ALUMNE?

Dins de cada un dels ambients, a partir de presentar propostes, més o menys estructurades a cada ambient es procura que cada alumne triï de manera lliure i autònoma  la que més li motiva, agrada, … amb la llibertat de poder canviar de proposta.

Les propostes s’ intenta que permetin organitzar la interacció, la relació i la comunicació entre l’ alumnat i promovent un aprenentatge autònom i cooperatiu, i que l’ infant prengui decisions, provi estratègies diferents (“pensar, conèixer i descobrir”), amb la idea que s’ aprengui fent i també reflexionant sobre el que es fa (es posa en comú al final de la sessió). També es facilita i potencia la creativitat i la iniciativa personal. 

L’ objectiu final d’ aquesta metodologia és que els alumnes construeixin els seus propis aprenentatges al seu propi ritme a partir del joc, l’ experimentació i el treball cooperatiu.

CANVIS O MILLORES DE CARA AL SEGÜENT CURS:

Durant aquest curs, a l’ iniciar els ambients i per diversos condicionants (d’ espai sobretot), s’ ha optat per fer “grups barrejats d’ alumnes” dels tres nivells fixes per part de l’ equip de mestres del cicle, i anar “rodant” de manera periòdica per cada ambient. De cara a curs vinent s’ intentarà que l’ alumne pugui triar l’ ambient que li ve més de gust fer (amb una limitació de nombre d’ alumnes per ambient) intentant aproximar-nos a una “lliure circulació”!

METODOLOGIA

METODOLOGIA

Hem utilitzat una metodologia globalitzada, on els alumnes han estat els protagonistes del seu propi aprenentatge, un aprenentatge significatiu on constantment han replantejat hipòtesis i s’han formulat noves preguntes a mesura que el projecte avançava. Han après a aprendre a aprendre, a saber buscar una bona base científica que els ha permès a ser crítics, i a saber tolerar les diferents maneres de veure les coses.

LES ACTIVITATS: Totes les han viscut en primera persona. Ells han estat els protagonistes.

EL TREBALL: individual, en grups cooperatius i barrejats amb els altres dos quarts. Hem treballat en diferents llocs, carrers, muntanyes, aula, utilitzant les noves tecnologies,…

RECERCA D’INFORMACIÓ: a través de diferents fonts ( fonts històriques biblioteca, ruta pel casc antic de Torelló,..) han après a buscar, seleccionar, contrastar, comparar diferents informacions d’ells mateixos a través del diàleg, la tolerància, el saber escoltar, el saber esperar,…

MOTIVACIÓ: extraordinària.

PERQUÈ?

Perquè han estat ben atesos (diversitat), han desenvolupat la seva autonomia, han après a respectar-se mútuament, a ser solidaris i a treballar en grup. Han obtingut més confiança en ells mateixos tenen més autoestima. Han connectat moltíssim amb la realitat.

COM ENS ORGANITZEM?

Les mestres vam valorar quin tipus de música podria ser la més adient pels nens i nenes d’educació infantil. Finalment, vam escollir la música africana perquè és una música amb molta percussió i fàcil d’apropar als nostres alumnes.

L’equip de mestres hem treballat el projecte a partir de les diferents metodologies pròpies d’infantil: ambients, tallers, sortides, festes… i tenint presents totes les àrees del currículum.

COM ENS ORGANITZEM?

Partim de la visualització d’un vídeo relacionat amb la cultura africana, i al llarg del projecte tenim present la festa de fi de curs i d’aquí ens sorgeixen les propostes següents:

Ambients:

Es fan tres ambients de quatre sessions on es barregen els nens i nenes de tot el cicle. Els ambients estan relacionats, en aquest cas, amb l’Àfrica.

  • Ambient de cereals
  • Ambient de creativitat i jocs africans
  • Ambient de música africana

Tallers:

Es van relacionar els tallers amb carnestoltes. Se’n van fer dos amb tots els nens i nenes del cicle barrejats.

  • Taller de collarets: s’elaboren complements per la disfressa de la festa de Carnestoltes i per la festa de final de curs.
  • Taller de maquillatge: pintem les cares dels nens i les nens d’animals africans i maquillatge ètnic.

Sortides:

  •  Al forn de pa del poble, relacionada amb l’ambient del pa.
  • A l’Auditori de Barcelona per veure l’espectacle Ma, me, mi,… Mozart.

Activitats a l’escola:

  • Vam gaudir d’un CERCLE DE PERCUSSIÓ amb instruments africans portat a terme per Jordi Vinyoles, a nivell de cicle.
  • Activitat de PERCUSSIÓ CORPORAL, a nivell d’escola, amb en Santi Serratosa.

Festes:

  • Carnestoltes
  • Fi de curs

UNA BONA PREGUNTA: UN CANVI METODOLÒGIC

A la nostra escola, en la manera de treballar per projectes, tenim  una seqüència més o menys establerta.

Durant aquest curs, el  claustre ha anat reflexionant, debatent i arribant a conclusions que ens han fet qüestionar algun dels passos seguits fins ara.

Creiem que la metodologia no és un àmbit tancat perquè l’èxit mai és el resultat de processos inamovibles. Sempre cal analitzar el que fem i si es creu convenient, introduir petits canvis que ens portin a millorar i a satisfer les nostres necessitats educatives.

En aquest sentit, aquest curs ens va semblar que el projecte s’havia d’iniciar amb una bona pregunta: una pregunta que estigués contextualitzada, que donés indicis, però no respostes immediates ni conegudes, que en generés d’altres i que respongués als interessos de l’alumnat; també havia de ser una pregunta que ens permetés aprendre junts, generant dubtes als mestres i a les famílies, provocant un repte per a tothom.

Després de donar-hi moltes voltes, vam creure que una bona pregunta relacionada amb la temàtica d’aquest any, que és l’esport, podria ser aquesta: “Per què es fan les Olimpíades?” D’entrada pot semblar una pregunta molt simple o senzilla, però ningú la pot respondre amb poques paraules. Els mapes conceptuals que s’estan dibuixant a les aules, ja ens obren moltes possibilitats de recerca  i molts petits reptes inesperats.

 

DESCOBRIM LES BASES D’ORIENTACIÓ AL CICLE DELS MITJANS

Aquest curs es va acordar a l’escola implementar estratègies avaluatives que permetessin als nens/es ser més conscients dels seus aprenentatges i més partícips en el procés d’aprendre. Al cicle dels Mitjans (1r, 2n i 3r de Primària) es va decidir que incorporaríem les bases d’orientació en la pràctica educativa.

L’objectiu és que vagin integrant les seqüències necessàries per resoldre diferents tasques que els permetin ser més autònoms. La verbalització de les accions a fer, els permet recuperar procediments guardats a la seva memòria i necessaris per resoldre diferents tasques.

Aquestes seqüències són pactades amb els  alumnes, a vegades partint d’un model, de forma oral i col·lectiva. És una manera de que els alumnes siguin els protagonistes del seu aprenentatge perquè decideixen com es fa una tasca concreta, cosa que els motiva, i els fa estar implicats en la feina que es duu a terme. També és una manera de saber què cal fer per poder resoldre amb èxit els petits reptes que ens proposem.

Les bases d’orientació han estat una molt bona descoberta. Són molt aplicables en el dia a dia a l’aula. Nosaltres n’hem fet a nivell oral i escrit, aquestes últimes recollides en una carpeta  de bases d’orientació col·lectiva o en el seu arxivador, i les poden fer servir sempre que els cal. A nivell oral les anem recordant sempre que fem feines més rutinàries com per exemple les nostre notes a l’agenda.

https://youtu.be/81EHMext2Z4

Eleccions al Consistori infantil (metodologia)

La majoria de tasques que hem dissenyat seran per realitzar en equips cooperatius. Cada grup elabora un pla d’equip en el qual s’assignen els diferents càrrecs i funcions.

En aquest mateix document hi constaran els objectius i compromisos tant de grup com personals.

Les activitats que es realitzen es duen a terme seguint diferents estructures cooperatives (1-2-4, llapis al mig, full giratori) A més, en alguns moments ens agruparem en grups d’experts, individualment o per parelles.

 

DINAMITZACIÓ DELS GRUPS

Les activitats contemplaran les diferents agrupacions: individual, en parelles, petits grups, grups cooperatius; i diferents formes d’agrupar-se (heterogeneïtat, autogestió…), ja que cada nivell s’organitzarà en funció del tipus d’activitats que realitzin.

Crearem un itinerari de visita a l’edifici de baix, per tal que tots els pares puguin veure les actuacions de tots els alumnes de l’escola.

Es pretén que els alumnes siguin els protagonistes i segons els seus interessos i/o les seves habilitats. El paper del mestre ha de ser acompanyar-los en les seves decisions, facilitant-los diferents tipus de recursos.

S’introdueix el projecte amb un muntatge audiovisual mostrant exemples de diferents disciplines artístiques i expressives. El muntatge es farà visualitzar als mestres i als alumnes per introduir el projecte.

Durant i al final del projecte es faran posades en comú, autoavaluacions, co-avaluacions…

Es farà públic tot allò que passa a l’aula amb l’activitat de Connexió en viu.

I nosaltres, com ens organitzem?

Comentem a tot el claustre les diferents activitats i cada nivell va escull amb els alumnes un parell o tres de les propostes exposades.

En primer lloc, cada docent comparteix els objectius de les activitats amb els seus alumnes, així com el resultat final que s’espera.

El rol del professorat serà més o menys facilitador en funció de l’edat. Sempre guiant als alumnes i intentant que superin les dificultats.

Un cop finalitzada l’activitat es recollirà una valoració:

  • De cada cicle, amb propostes de millora.
  • Un qüestionari adreçat a les famílies.
  • Un qüestionari adreçat als alumnes.

Durant la primer part de l’activitat, els alumnes estaran a les seves aules i/o en l’espai més adient per l’activitat que faran. La segona part serà un espai assignat de l’edifici de baix.

COM ENS ORGANITZAREM?

En grups de tres o quatre alumnes heterogenis i les dues classes barrejades. També hi haurà activitats individuals, de gran grup…

Les tasques a fer seran:

  • Xerrada/debat de les tres preguntes inicials.
  • Pluja d’idees de com es fa una maqueta  i què cal posar-hi per representar el poble. Col·laboració Xavier Prims.
  • Estudi dels diferents aspectes que s’hi volen reflectir: medi físic, urbanístic, vies de comunicació.
  • El projecte serà guiat però es tindrà en compte les aportacions dels alumnes i les possibles derivacions segons els seus interessos.
  • Tots els grups buscaran la informació seguint el guió que ha sorgit de tot el grup classe i de tant en tant es faran posades en comú de la tasca que van realitzant.
  • Es repartiran les tasques de representar la maqueta per grups i cada grup idearà com fer-ho.

Els mestres que participem en el projecte portem a terme les següents accions de planificació:

 

  • Programació i coordinació setmanal de les tutores i traspàs d’informació a les mestres de suport. Si cal més coordinació es realitzarà més sovint.
  • El professorat anirà guiant als diferents grups durant el procés d’investigació i documentació.
  • El projecte es documentarà a partir d’enllaços facilitats pels mestres, llibres, preguntes a familiars, entrevistes, visites…
  • Durant el procés faran sovint valoracions del treball i actituds del grup de treball. Es valoraran les posades en comú. Es farà una exposició del treball fet per grups a altres alumnes. Al final es farà una rúbrica.
  • A part de les dues sessions destinades a projectes, si cal s’utilitzaran sessions d’altres matèries.