la metodologia que s’ha portat a terme ha estat:
- Petits grups de 4-5 alumnes.
- 2 mestres a l’aula.
- Combinació de racons autònoms amb racons dirigits per mestres.
la metodologia que s’ha portat a terme ha estat:
La metodologia que s’ha portat a terme ha anat variant segons les tasques a realitzar. S’ha treballat en gran grup i en parelles. Aquests grups els han escollit els propis alumnes. El paper del mestre ha estat en tot moment de guia de l’aprenentatge.
La intenció d’aquest projecte ha estat aprofundir en el coneixement del Falcó Pelegrí, temàtica escollida pels propis alumnes.
Les diferents tasques han estat seqüenciades i temporalitzades a partir del 2n trimestre. S’ha tingut en compte englobar els diferents àmbits ( Medi, Lingüístic, Artístic, Digital i Matemàtic).
Els alumnes han partit de la recerca d’informació per internet, llibres, revistes i persones especialitzades (agents forestals, famílies…).
L’Espai utilitzat per desenvolupar el projecte ha estat majoritàriament l’aula de 5è, tot i que segons les tasques s’han utilitzat altres entorns ( Zoo dels Pirineus, Granja Natura de Navàs, exterior de l’escola i altres aules de l’escola…).
En ser un projecte d’escola s’han usat diversos criteris metodològics i organitzatius, segons el moment i l’activitat proposada: grup classe i grups intercicles. En la majoria d’activitats no han estat cooperatius.
Enguany a l’inici del projecte, els alumnes de CM i CS varen fer un treball individual contestant una enquesta sobre la preferència d’ambients al pati i millores per fer-lo un espai d’aprenentatge. Pel que fa als alumnes de EI i CI aquesta enquesta va ser col·lectiva. A partir d’aquests resultats es van escollir quins ambients i quines instal·lacions s’implementarien aquest curs.
D’altra banda la comissió medi ambiental (formada per mestres i alumnes) va visitar l’escola bressol i l’institut del poble per prendre model de les reformes als seus patis.
A partir d’aquí les informacions recollides varen ser comunicades a tota la comunitat educativa i es organitzar l’horari i agrupaments de les primeres intervencions.
En el projecte els arbres del pati de Cicle Inicial relacionat amb el primer, s’han fet agrupaments cooperatius d’intercicle. Aquesta part del projecte s’ha portat a terme a l’àrea de medi aplicant el mètode científic. La metodologia que s’ha usat ha estat la observació directe i amb instruments tecnològics i científics i uns quadres per recollir totes les dades.
En tot moment hem disposat de l’assessorament d’experts, tant pel muntatge d’instal·lacions com per el coneixement dels arbres.
En ser un projecte d’escola s’han usat diversos criteris metodològics i organitzatius, segons el moment i l’activitat proposada: grup classe i grups intercicles. En la majoria d’activitats no han estat cooperatius.
Enguany a l’inici del projecte, els alumnes de CM i CS varen fer un treball individual contestant una enquesta sobre la preferència d’ambients al pati i millores per fer-lo un espai d’aprenentatge. Pel que fa als alumnes de EI i CI aquesta enquesta va ser col·lectiva. A partir d’aquests resultats es van escollir quins ambients i quines instal·lacions s’implementarien aquest curs.
D’altra banda la comissió medi ambiental (formada per mestres i alumnes) va visitar l’escola bressol i l’institut del poble per prendre model de les reformes als seus patis.
A partir d’aquí les informacions recollides varen ser comunicades a tota la comunitat educativa i es organitzar l’horari i agrupaments de les primeres intervencions.
En el projecte els arbres del pati de Cicle Inicial relacionat amb el primer, s’han fet agrupaments cooperatius d’intercicle. Aquesta part del projecte s’ha portat a terme a l’àrea de medi aplicant el mètode científic. La metodologia que s’ha usat ha estat la observació directe i amb instruments tecnològics i científics i uns quadres per recollir totes les dades.
En tot moment hem disposat de l’assessorament d’experts, tant pel muntatge d’instal·lacions com per el coneixement dels arbres.
La nostra metodologia de treball es basa en l’aprenentatge competencial i globalitzat. El nostre objectiu d’aprenentatge són les competències d’àmbit i les competències transversals.
Aquest curs hem fet una feina important en la concreció dels criteris d’avaluació de les competències d’àmbit i transversals al llarg de l’etapa.
“Aquesta tasca s’ha fet de manera consensuada i compartida amb tot el claustre fet que implica que tots tenim cada vegada més clar què esperem que aprenguin els nostres alumnes i com ens organitzem per aconseguir-ho.”
Pensem que aquest punt és molt important alhora de pensar i programar els projectes.
El projecte concret que expliquem en aquest blog parteix de la selecció dels següents criteris d’avaluació:
A partir d’aquí, alumnes i professors, ens posem a treballar seguint les següents fases:
En la fase prèvia els alumnes van entrar en contacte amb tots els aspectes relacionats amb l’època a partir del visionat de la pel.lícula “Braveheart” i d’un treball concret de contextualizació prèvia. Paral.lelament també es va iniciar un treball de disseny de la futura fira medieval i del fil conductor o argument que es viuria aquest dia. Cada professor es va responsabilitzar de tirar endavant cadascun d’aquest eixos organitzatius.
A partir d’aquí, es van distribuir en comissions prèviament pensades i organitzades pel professorat (partint de les propostes fetes pels alumnes) per tal de realitzar tots els preparatius per portar a terme la fira. Les comissions de treball eren: vestuari, actors, hortelans i camp d’entrenament, artesans, església, cort, actors i guionistes.
Es potencia la contextualització dels aprenentatges i la motivació dels alumnes. Per això, l’objectiu de la fira era traslladar-nos a l’edat mitjana i el fil conductor va ser la història de l’Albina i el compte Ecbert.
La metodologia utilitzada per realitzar el projecte del Reggae ha estat majoritàriament amb gran grup. Les diferents activitats, ja siguin sorgides pels propis interessos dels alumnes o plantejades a classe amb la mestra, s’han desenvolupat en gran grup o individualment segons s’ha cregut oportú.
En altres ocasions, el treball de les activitats s’ha portat a terme en petit grup i, després, s’han compartit les conclusions amb tot el grup classe. Tanmateix, hi ha hagut recerques que han fet a casa amb ajuda dels pares.
Per nosaltres ha estat important tenir en compte els interessos dels nens per tal d’afavorir la seva autonomia, l’aprendre a aprendre i, sobretot, potenciar el treball en grup. Creiem que el treball per projectes ens ha ajudat a desenvolupar una avaluació més competencial. Ens ha sorgit l’interès per introduir de cara a un altre curs el treball cooperatiu.
El fet de realitzar projectes a l’àrea de medi fa que puguem encabir-hi les diferents àrees quan ho considerem necessari. Aquest fet comporta que haguem pres algunes decisions per tal de millorar les competències de l’alumnat tant pel que fa a expressió i comprensió oral i escrita.
Les conferències suposen una manera de treballar aquestes dimensions d’una manera motivadora i engrescadora per a l’alumnat, que poden triar un dels temes proposats per les mestres, i amb la seva ajuda o amb la col·laboració dels companys i companyes del seu grup-classe, poden demostrar el que van aprenent al llarg del projecte.
Aquestes conferències es composen de diferents apartats, que han estat consensuats per l’alumne i la mestra. Per exemple, en el cas d’una conferència sobre el sistema digestiu de les aus, l’alumne pot parlar de com una au introdueix l’aliment al seu cos, del viatge que fa aquest aliment a través del cos, de la importància del pedrer, de quins òrgans són semblants als nostres i quins no, de quin tipus d’excrements fan les aus, de per què els becs tenen diferents llargàries i formes…i aquests serien els (o alguns) apartats de la seva conferència.
Aquesta conferència pot ser presentada en format digital o no, segons el grau de coneixement de l’alumnat de les tecnologies, de si se sent més segur fent servir un format de paper…La resta de l’alumnat té un full d’avaluació on s’avalua aquesta conferència segons els ítems acordats entre tot l’alumnat del grup i la mestra.
Les conferències es fan en llengua catalana, però des de l’àrea de llengua castellana també se’n fan, i amb els alumnes més grans, també en llengua anglesa.
Podem constatar a través dels cursos que l’alumnat va guanyant en confiança a l’hora de parlar en públic, i que el seu discurs va millorant en coherència i adequació.
La metodologia que s’ha fet servir per tal de fer el projecte són:
Les àrees treballades:
Per a la nostra escola és cada cop més important anar implementant el treball cooperatiu. Ens trobem amb un alumnat molt divers quant a aprenentatges, i veiem que cada cop es fa més difícil gestionar aquest fet si continuem fent unes classes magistrals on l’alumnat no hi tingui un paper més actiu durant el seu procés d’aprenentatge.
Un possible punt feble que vèiem al començament d’aquesta implementació era que a cada grup hi teníem pocs alumnes; la nostra escola és cíclica, i els grups són molt poc nombrosos, la qual cosa implica que aquests grups cooperatius han de ser formats per pocs membres, i per tant els rols a establir per a cadascun d’aquests membres poden quedar reduïts a dos o tres rols com a màxim.
La veritat és que hem anat tenint molts de dubtes quant a aquesta distribució de rols, però ho hem anat parlant i reflexionant i hem arribat a fer diferents combinacions.
El que sí que podem constatar és que amb aquesta metodologia emprada a l’aula, l’alumnat pren un paper molt més actiu, i els debats són més rics i profunds. Al començament ens va costar molt perquè no hi estàvem avesats, però de mica en mica hem anat polint moltes de les casuístiques i les mestres estem molt satisfetes amb els resultats.
Els jocs es crearan en grups heterogenis formats per 4 alumnes (ells mateixos els van fer).
Cada membre del grup tindrà un rol assignat que ells mateixos es repartiran el primer dia del treball.
També tindran una carpeta vermella on quedaran reflectides les tasques que ha de fer cadascú i quan les han de fer.
Aquests són els diferents rols:
El professor serà un facilitador, que ajudarà els alumnes quan calgui.