La primera tarda de reorganització dels mobles va ser molt complicada, ja que vam estar movent mobles amunt i avall, a dins i a fora el passadís perquè el plànol que havíem dissenyat anteriorment no ens quadrava amb l’espai. em els mobles. El que teníem molt clar era que tot fos a l’abast dels infants, que fos atractiva i no només fos un espai de llibres sinó també d’exposició de llibres, quadres, manualitats, materials.
Comencem marcant-nos que durant una setmana es farà neteja i buidatge de la biblioteca. Tots aquells llibres que ja no són d’utilitat es faran paradetes pels passadissos de l’escola seleccionats per cicles. Després els infants podran quedar-se els llibres que vulguin.
Aquesta iniciativa de l’equip de mestres va donar resultat ja que vam fer el buidatge de la biblioteca i a la vegada els infants van emportar-se un llibre per llegir a casa. Fins i tot, després d’haver-se’l llegit s’han fet intercanvis entre ells. Vam decidir que aquesta estratègia l’utilitzaríem per altres activitats o moments d’escola.
PRIMERA ACTIVITAT: ENTREVISTA A LA DIRECTORA
Per començar a esbrinar quantes persones treballen a l’escola, tothom va estar d’acord que necessitàvem parlar amb la directora. Així doncs vam estar preparant l’entrevista amb les preguntes que li faríem el dia que vingués.
Uns dies més tard, l’Anna Soler va venir a la classe per respondre totes les nostres preguntes.
Li vam demanar quants nens i nenes hi havia a l’escola i quantes persones hi treballaven. Ella ens va donar pistes per a que ho poguessim investigar nosaltres sols. També li vam explicar que havíem pensat en que els alumnes de 6è potser ens podien ajudar a recomptar el total de professionals de l’escola i li va semblar una gran idea. Ens va dir que ella mateixa els hi proposaria i ja vindrien a ajudar-nos.
Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.
Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:
En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.
Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?
Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada
A 4t d’ESO el Projecte vora Ter girava a l’entorn de l’evolució de la dona treballadora des del segle XIX fins a l’actualitat. Per tal d’avaluar els coneixements adquirits, com a resultat final, es demanava l’elaboració d’un practigroma que reflectís, en els diferents períodes històrics, aquesta evolució.
Un practigroma no és res més que la presentació d’un tema per mitjà d’un vídeo amb dibuixos elaborats pels propis alumnes. Aquesta tasca va engrescar la majoria de l’alumnat, ja que va permetre potenciar les diferents habilitats dins del grup, des des de la més artística (elaboració dels dibuixos) a la més estrictament acadèmica (elaboració del guió històric). D’aquesta manera, tots els membres del grup es van poder sentir part d’un mateix objectiu comú.
Per tal d’arribar al resultat final, els alumnes van participar en dos tallers sobre el tema organitzats pel Museu Industrial del Ter de Manlleu i un dossier amb activitats que els havien de servir de guia per elaborar el guió del practicograma. L’alumnat va valorar molt positivament tant els tallers com el dossier, ja que pautaven molt clarament allò que es demanava en el resultat final.
Per acabar-ho d’arrodonir, el projecte va acabar amb un debat final sobre el paper de la dona en la societat actual a partir de la reflexió que permetien diversos articles periodístics i curtmetratges, de manera que l’alumnat va poder comparar i qüestionar el paper de la dona ens els diferents períodes històrics, també en l’actual.
Creiem que l’objectiu final de qualsevol projecte ha de ser fomentar l’esperit crític de l’alumnat. És important, doncs, trobar maneres d’atraure l’atenció dels alumnes que ens ajudin a aconseguir els nostres objectius. Recursos d’aquesta mena ens permeten arribar al grau de reflexió que perseguim amb la implicació de l’alumnat. Val la pena de fomentar-los, doncs.
El projecte es titula “Teatralització dels poemes de la Núria Freixa” i s’ha treballat al llarg de quinze sessions, amb la temporalització següent:
– Primera sessió : visita de l’autora a l’aula i presentació del llibre “Versos a galet”.
– Onze sessions de treball: lectura, comprensió i activitats de recitació dels poemes.
– Tres sessions dedicades a la planificació de la posada en escena dels poemes (vestimenta, decoració, temps…)
– Una sessió final de teatralització dels poemes, oberta a les famílies, i a la qual hi assiteix també l’autora dels poemes.
Aquest projecte s’ha treballat des dels àmbits següents:
-Àmbit lingüístic – Català
-Àmbit artístic – Música
-Àmbit artísitc – Plàtica
-Àmbit d’Educació Física
-Àmbit d’Educació en valors
-Competències relatives a Iniciativa i Autonomia personal, i a Aprendre a aprendre
Objecius d’aprenetatge:
– Millorar la comunicació oral aplicant diverses metodologies.
– Memoritzar poemes aplicant diferents tècniques
– Comprendre els diferents poemes a partir de la lectura.
– Interactuar a través de l’expressió i la comunicació corporal.
– Saber treballar, tant a nivell individual com en grup
– Desenvolupar habilitats personals i emocionals
En Xavier Margenat, en el llibre El Tresor del Ter, es refereix a un jove aventurer que, tot seguint el Ter, reviu una història d’una descoberta de llegendes. Així, els alumnes de 1r d’ESO, per poder construir l’escenografia, han triat: el naixement del riu Ter, el monestir de Ripoll, la història d’en Serrallonga, el pont de Torroella o pont del dimoni, la història del tren d’Olot, el general cartaginès Hannibal, la pesta a Girona, el pas subterrani i el serpent de Manlleu. Tot seguit a l’adjudicació de les llegendes, les han representat amb tècniques d’expressió graficoplàstica. Per a dur a terme aquest procés de creació de l’obra artística han seguit unes fases, des de l’esbós al producte final, combinant el treball individual i cooperatiu amb l’estructura 1-2-4. Per últim, han ubicat el panell de l’escenografia de 2mts X 1,220mts a l’arborètum i, tot seguit, els grups hi han actuat i representat la llegenda treballada. A més a més, han enregistrat i editat l’actuació en suport vídeo.
Va venir una senyora d’avançada edat i va explicar la vida en una fàbrica i les conseqüències del dia a dia i el pensament de la gent en aquell moment. El més rellevant és la diferència de vida en una colònia que en una fàbrica en el poble i els rols diferenciats entre els homes i les dones. Aquesta persona formava part de la immigració provinent del sud d’Espanya i va explicar en quines condicions van tirar endavant desprès de la seva arribada a Manlleu.
Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.
Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:
En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.
Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?
Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada.
Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.
Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:
En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.
Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?
Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada.