Arxiu de la categoria: Implementació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

Els mestres ens coneixem!

Publicat el per
Respon

Després de diferents setmanes de comunicació online entre els alumnes de les dues escoles, per a poder compartir preguntes i anar responent a les inquietuds que tenien els nens de l’Escola Suris de Cornellà de Llobregat, i de les nombroses trucades telefòniques coordinant aquesta activitat conjunta,  ha arribat el moment  de conèixer-nos.

Mitjançant un Drive compartit hem organitzat el desenvolupament de la Jornada però creiem necessari trobar-nos i així poder parlar-ne cara a cara. La tarda abans de la Gimcana, ens trobem amb les mestres i acompanyants de l’Escola Suris a la casa de colònies. En aquesta trobada, els expliquem tot el funcionament de la sortida així com el desenvolupament de la jornada. Compartim materials i  petits dubtes sobre el recorregut, activitats de les parades de la gimcana, etc. Tenim por de pluja, exposem també el pla B.

Realment estem tots molt entusiasmats en aquesta activitat conjunta, la qual veiem que el producte final que se’n deriva és totalment significatiu per a tots.

MOVEM FILS

Publicat el per
Respon

Els alumnes de tercer, a partir de les preguntes formulades pels alumnes de l’escola Suris, van investigar on es podien dirigir per resoldre totes les qüestions.

Això ens va portar a mobilitzar-nos per demanar ajuda a diferents persones, establiments i òrgans del nostre municipi.

Els propis alumnes van demanar visita per via telefònica a:

  • El veterinari (entrevista personal)
  • Secretària de l’Ajuntament per concretar visites https://photos.app.goo.gl/jMq1m6lCXn6sEQAr1
  • El CAP
  • El regidor de cultura (entrevista personal)
  • El regidor d’urbanisme (entrevista personal)

  • El regidor de medi ambient (entrevista personal)
  • L’encarregat del punt jove (entrevista personal)
  • El municipal del poble (que va venir a l’escola)
  • El president del futbol (entrevista personal)
  • Els bombers de Vic (consulta telefònica)
  • L’Alcalde (entrevista personal) https://photos.app.goo.gl/F94jnkDF9SPKyY1P2

Es van organitzar per grups per tal de realitzar les visites.

Els Mestres del grup impulsor vam cedir hores de treball personal per poder cobrir a la resta del grup en aquestes franges.

No tots els contactes van poder-se realitzar només via alumnes. Així dons, va ser important la xarxa del propi municipi per aconseguir col·laboracions amb la gimcana:

  • L’ajuntament va pagar les hores i el material de la ceramista que ensenyava a treballar la terrissa el dia de la gimcana.
  • La mestra de música de l’escola es va posar en contacte amb el president dels Caramellaire per poder comptar amb la seva presència.

Així doncs, la xarxa de mestres, la xarxa de famílies, la xarxa del municipi ha estat bàsica per enriquir el nostre projecte.

Metodologia: EQUIPS D’INVESTIGACIÓ

Publicat el per
Respon

Per portar a terme aquest projecte ens organitzem per equips d’investigació. Els alumnes s’agrupen segons els seus interessos per poder donar resposta a un aspecte del poble. A partir d’aquí els equips d’investigació fan les entrevistes i cerquen la informació que necessitaran per poder realitzar el treball.

L’equip d’investigació és un equip d’alumnes on seleccionen la temàtica que més els interessa i se’n formulen preguntes sobre aquest tema a treballar. Els equips estan formats per 3 a 6 nens que tenen els mateixos interessos o similars. El paper del mestre en aquests equips d’investigació és acompanyar-los en la cerca de bibliografia i recursos perquè puguin realitzar-la.  Els alumnes una vegada localitzen la informació, recullen dades, en alguns casos es divideixen  per investigar i després comparteixen els seus descobriments amb la resta de l’equip, interpreten descobriments,…). L’equip realitza un informe on recull la investigació portada a terme. La presenten a la resta de companys de la classe i es coavaluen. Una vegada finalitzada aquesta realitzen l’autoavaluació i l’avaluació del quadernet d’equip.

L’equip impulsor ens hem organitzat per a poder acompanyar a la tutora a realitzar aquest treball de camp ja que cada equip tenia pensat un pla d’actuació de cerca força complex (cerca d’informació a diferents entitats del poble, entrevistes a persones del poble com ara: l’alcalde, la regidora de cultura, l’entrenador de futbol,…) .

Una vegada realitzat aquest treball de cerca era el moment de poder veure com aquesta informació la podem utilitzar per a poder-la explicar de forma planera als nens de l’escola de Cornellà de Llobregat mitjançant una Gimcana pel poble.

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

Publicat el per
Respon

El nostre projecte ha tingut una durada de dos trimestres. S’ha dut a terme durant 2 hores setmanals, on els tres cicles coincidíem en el mateix horari. (dijous de 9 a 11h).

Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, creativitat, reflexió i crítica constant. El recorregut del treball ha sigut marcat pels propis alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca, investigació, resolució de dubtes i reorientació del procés de treball.

En la fase d’implementació del projecte es pot dir que s’ha portat a terme en dos blocs d’activitats: les realitzades a la classe i les realitzades a l’espai exterior del pati. I els alumnes sempre han treballat de forma cooperativa, guiats i supervisats pels mestres.

En el primer trimestre es va treballar més la fase del disseny del pati. En el segon trimestre es va treballar més la fase de creació dels dissenys creats pels alumnes.

Es va iniciar el projecte fent un observació del pati actual i com els agradaria millorar-lo tenint en compte els diferents espais, fer que es convertís en un lloc lúdic però a la vegada un lloc d’aprenentatge. A partir d’aquí van començar a pensar i reflexionar com els agradaria que fos el seu pati.

Cada cicle va fer les seves propostes i les vam posar en comú tot agrupant-les per temàtiques (naturista, joc, manteniment i descans).
Tots els alumnes van votar els temes que més els agradaven i els cinc més votats es van repartir per cicles.

Cicle inicial: (manteniment / joc)
fer unes papereres noves pel pati i situar-les en un lloc més útil i pràctic.
pintar jocs al terra (tres en ratlla i mar/terra)
Fer un inventari del material del sorral per comprar-ne de nou.

Cicle Mitjà: (naturista)
Construcció d’un galliner. Van dissenyar com el volien fer, quins materials utilitzarien,… però al final de donar-hi moltes voltes i moltes dificultats, van pensar que la millor manera de veure si un galliner seria útil, bonic, rentable, constructiu, … en una escola; seria demanar-lo algú que en tingués i si els hi podia deixar. I així va ser, va ser una persona propera a l’escola. Llavors els alumnes el que van fer va ser muntar-lo i restaurar-lo.
Construcció d’unes caixes niu (assessorats per Camadoca, Centre de recuperació d’animals. )
Construcció d’una bassa ( assessorats per Camadoca, Centre de recuperació d’animals. )

Cicle superior: (descans)
Construcció d’un chill out. Els nens, a partir de grups cooperatius, van haver de dissenyar el seu chill out , explicant quin tipus de material utilitzarien, a quin lloc el destinarien del pati,… Seguidament van fer les pròpies exposicions de les diferents propostes i entre tots, per assemblea, es va votar. A continuació del disseny seleccionat, de forma individual, van haver de fer el dibuix tècnic del croquis definitiu i fer-lo a escala.
En el moment de la construcció es van adonar que necessiterien ajuda externa i van demanar-ho a la brigada del poble fent una sol.licitud a l’ajuntament. També va ser aquest el motiu on van haver de fer un text instructiu de cada mobiliari del chill out perquè sapiguessin com anava muntat i quin material necessitarien.

IMPLEMENTACIÓ CICLE SUPERIOR

Publicat el per
Respon

Durant una setmana vam organitzar l’horari de 9 a 11 per fer el treball d’investigació.

 

 
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
9-10 Fer els grups de treball cooperatiu.

Distribuir els rols.

Explicar el diari d’aula.

 Acabar la rúbrica.

Què sabem?

Què volem saber?

 Treball d’investigació. Treball d’investigació. Síntesi de la investigació.
10-11 Elaborar la rúbrica d’avaluació. Decidim la pregunta investigable. Treball d’investigació. Treball d’investigació. Síntesi de la investigació.

 

Una altra setmana vam fer la part plàstica per l’exposició de Sant Jordi, i aquesta va ser l’organització:

 

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
15 – 16:30 Decidim com plasmarem la investigació en un treball plàstic. Treball plàstic. Treball plàstic. Treball plàstic. Treball plàstic.
Rúbrica final.

 

IMPLEMENTACIÓ CICLE MITJÀ

Publicat el per
Respon

El punt de partida va ser demanar als alumnes què sabien i llavors què volien saber sobre el tema de l’alimentació. Es van recollir els diferents interessos dels alumnes i els mestres vam fer un buidat en 6 blocs.

Es van fer 6 grups amb nens i nenes de tercer i quart barrejats segons els seus interessos. Cada grup tenia un mestre referent i el projecte es va realitzar durant quatre dies.

IMPLEMENTACIÓ CICLE INICIAL

Publicat el per
Respon

Vam començar aquest projecte de cicle amb una activitat inicial que consistia en portar diversos  aliments a l’aula i proposar als nens/es que, per grups, fessin classificacions segons els seus criteris per saber els coneixements previs que tenien.  Els vam posar en comú i a partir d’aquí els vam demanar què els agradaria conèixer o investigar. En un document compartit al drive cada classe va anotar els diferents interessos dels quals vam fer una  selecció.

A partir d’aquí vam organitzar les següents activitats per donar resposta a aquests interessos.

IMPLEMENTACIÓ EDUCACIÓ INFANTIL

Publicat el per
Respon

Hem realitzat el projecte al llarg de tres setmanes. La temporització del projecte ha vingut marcada per l’exposició de St. Jordi.

Durant aquestes tres setmanes hem modificat l’horari i així hem pogut treballar sense limitacions ni franges horàries. Això ens ha permès treballar globalment i de manera continuada. Alhora ha permès que tots els mestres que intervenen a l’aula s’hagin implicat en el projecte.

Hem prioritzat activitats experimentals i sensorials: tastar, tocar, observar, olorar… i també plàstiques.

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE – METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

La primera sessió, prèvia a la visita de l’autora, es va fer un treball en petit grup, en forma de joc, per tal de descobrir qui seria el personatge que els visitaria, quin ofici tenia,… i uns posterior posada en comú.

Es va confeccionar un dossier de poemes per a cada alumne. El treball de cada sessió es porta a terme tenint com a base un dels poemes.

Pràcticament totes les sessions de treball s’han distribuït en quatre parts:
– Lectura d’un poema. Activitat en gran grup.
. Què ens suggereix el títol? De què pot parlar el poema?
. Modelatge de la lectura per part del mestre
. Lectura per part de dos o tres alumnes, en veu alta.

– Comprensió del poema
. Paraules o expressions que no s’entenen
. Explicar-lo amb les pròpies paraules
. Comprovar les hipòtesis sobre el tema del poema

– Activitats per afavorir una lectura teatralitzada
. Uns primers minuts de relaxació: respiracions, massatge per parelles, escoltar música amb els ulls tancats,…

. Activitat principal (*)

– Reflexió i valoració de com ha anat la sessió

(*) Activitats principals de les sessions -vídeo-
– Les sessions 2,3,4,5 i 6 , l’activitat principal té com a finalitat treballar la veu i les posicions corporals:
.recitar versos amb diferents tons de veu: de senyor, de nen ,..
diferents personatges: un avi, un home de negocis, una estrella de música,…
diferents emocions: enfadat, plorant, rient,
diferents velocitats, intensitats
diferents procedències, caminar imaginant diferents sòls
amb la boca oberta, tancada,…
simular caminar sobre fang, sorra, aigua,…

– Les sessions 7,8,9,10,11,12 es destinen al treball específic del poemes:
llegir un vers cada alumne ordenadament, amb desordre, a partir del número de vers que se’ls adjudica,…

Les sessions 13,14 i 15 són de preparació del poema que s’haurà de representar.
Treball en petit grup, on cadascú aporta idees per representar el poema.
Treball en gran grup per tal que els altres companys puguin opinar i fer crítiques constructives dels altres grups.

Sessió final
– Assaig general al teatre de l’escola
– Representació pels alumnes de 3r i per les famílies

ALTRES ACTIVITATS

Publicat el per
Respon

A partir del projecte es van portar a terme altres activitats, com cançons i danses, dites i poemes, dibuixar i enregistrar el que volien ser de grans, etc. Però una de les més rellevants va ser que els infants volien fer un regal a totes les persones que els hi havien “explicat coses”. Amb el grup es va acordar regalar-los-hi una foto del dia que es van trobar amb el seu nom escrit al darrera.

Aquesta també va ser un molt bona manera de tancar el projecte.