LA MÚSICA RAP (Implementació)

Aquest curs, a l’Escola treballem La Música com a eix transversal. Cada aula té el nom d’un tipus de música. Els alumnes de Sisè som EL RAP.

Per començar, vam fer una primera sessió de “pluja d’idees” a partir de què sabíem i què volíem saber o no sabíem segur sobre el RAP.

Vam fer una llista del que ens calia comprovar i/o investigar i vam agrupar les preguntes/dubtes en quatre blocs.

A partir d’aquí, ens vam repartir en quatre grups: cada alumne va triar el bloc de preguntes/dubtes que volia investigar.

L’objectiu final era que, després de les investigacions en alguns llibres de la Biblioteca de l’Escola, algun llibre que algun alumne tenia a casa i, sense oblidar Google, arribéssim a conèixer allò que ens havíem proposat i que, entre tots, féssim un treball per a poder exposar i explicar als companys de la nostra Escola i a les famílies.

En el treball en grups ens vam adonar que, tot buscant respostes a les nostres preguntes, trobàvem informacions que no teníem previstes a la nostra llista inicial. Per tant, anàvem engrossint la nostra recerca.

Vam decidir que el treball final seria un POWER POINT on ens gravaríem les explicacions amb algun programa (team viewer o semblant) per ensenyar-lo als companys de l’Escola i, a final de curs, a les famílies.

I ens vam organitzar per posar-nos a treballar:

  • cada grup treballa amb ordinadors a classe recopilant la informació en un document WORD.
  • mirem si alguns llibres de la biblioteca ens poden servir i busquem a casa si en tenim algun sobre el tema
  • potser algun grup podria quedar per trobar-se fora de l’Escola per avançar feina.
  • quan tinguem tota la informació escrita, busquem les imatges que ens serviran per explicar la informació recopilada
  • cada grup explicarà a la resta la informació i les imatges triades
  • entre tots decidirem com fem el PPT.

Paral·lelament, a les hores de Música, amb la Mercè coneixerem la “part musical” del RAP (ritmes, rimes, instruments,…) i inventarem un RAP per poder-lo cantar a la festa de final de curs.

ELS ALUMNES DE SEGON D’ESO TENYEIXEN MOTXILLES I SAMARRET

Durant el Projecte Vora Ter  els alumnes de 2n d’ESO van treballar la indústria tèxtil i per tal que poguessin ser conscients del procés que utilitzaven a les fàbriques antigament per tenyir les peces de roba, van portar a terme un taller en el qual van tenyir motxilles i samarretes amb diferents tonalitats de tints. Durant el procés que van realitzar els alumnes van poder fer els estampats que ells van voler.

En primer lloc, van posar diferents gomes elàstiques o doblecs per tal que els quedessin les formes que ells volguessin.

En segon lloc, van escollir el tint que van voler i van fer la preparació amb la sal, l’accelerador i el tint, i ho van posar en un cubell amb aigua tèbia. Al cap d’una estona hi van poder incorporar la motxilla i la samarreta i ho van deixar reposar.

I per últim, van treure les gomes i van rentar les motxilles i samarretes amb aigua freda per tal de treure el tint restant. Les van estendre per tal que s’eixuguessin i ja se les van poder endur cap a casa.

Eixos temàtics a Instrumental i Català

Durant aquest curs escolar 2017-2018 hem començat a aplicar una nova metodologia als diferents grups d’Instrumental i Català. Al curs anterior s’havia iniciat només a Instrumental 1, però enguany hem cregut convenient estendre-ho a la resta de grups pels bons resultats que va tenir.

Per treballar aquesta metodologia,abans d’iniciar un trimestre es plantegen petits debats d’aula per identificar els interessos de l’alumnat. De cada grup en surten diferents propostes. A partir d’aquí, es fa una tria, tenint en compte aquells temes comuns per a tots els grups. Un cop acabat l’eix temàtic del trimestre, es torna a repetir el mateix procediment i es fa una valoració de tancament del tema treballat .

Els diferents eixos temàtics treballats han estat:

  • Primer trimestre: El centre mèdic.
  • Segon trimestre: L’alimentació.
  • Tercer trimestre: La ciutat de Vic

Tots aquests eixos han estat acompanyats d’activitats i visites, amb la col·laboració de diferents escoles, entitats i associacions de Vic. L’objectiu és fer més proper l’eix temàtic a l’alumnat del centre.

Visita guiada per Vic – Català1

 

EL FORAT: IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

A partir de la mateixa imatge d’un forat que va aparèixer un dia a les classes cada grup de l’escola ha anat per un camí diferent. Us expliquem com.

P-3
Aquest projecte comença quan apareix un forat penjat a la pissarra de la classe.
Què deu ser això?
Algú diu: això és una cova, la cova de monstres, la cova del drac!
Durant la conversa inicial es van convencent que si, que allà dins hi ha un drac.
La pregunta : El drac és bo o dolent?
La resposta no la sabem.
A través de diferents materials: contes, vídeos, imatges, jocs, dibuixos, etc. anirem aprenent com són i què fan els dracs. Això ens portarà a intentar resoldre la pregunta plantejada.
Comencem per buscar per internet: escrivim les lletres que diuen drac a veure què surt.
Observem diferents dracs: n’hi ha molts: de color verd, marró, negre ,vermell, etc. molts tenen ales, punxes i banyes. Trobem a la capsa dels animals un drac vermell.

• JOC SIMBÒLIC: Un dia ens apareixen dracs de goma eva de diferents colors per jugar al castell.
• FILOSOFIA I EMOCIONS: Ens posem en la pell del drac tot treballant l’habilitat de recerca d’imaginar. I a través d’això les emocions: si jo fos un drac…
• PLÀSTICA: Fem un drac amb les nostres mans pintades de pintura.
• TRAÇ: Repassem la silueta d’un drac projectada a la pissarra. Entre tots després el pintem amb pintura.
• EXPRESSIÓ CORPORAL:Ens fem una màscara de drac amb ceres i un pal.
• CONSTRUCCIONS: Fem la cova del drac amb cadires i robes. Després ens amaguem a sota.
• MÚSICA: aprenem la cançó que ens ensenya en Tlàloc del drac màgic.
• EXPERIMENTACIÓ: Ens construïm el nostre propi drac. El cap tot decorant una caixa de cartró amb taps, paper cel·lofana i banyes de cartolina. El cos el fem tot pintant un llençol amb pintura i amb els nostres peus. Després fem les punxes del drac amb corones de paper.
• DANSA.: Ballem al ritme de la cançó: el drac ferotge treu foc, treu foc…
• CONTES:en Josep ens porta el conte del drac “el monstre de Banyoles” i aprenem la cançó “el mon mon el monstre de Banyoles”.La clàudia ens porta el conte: el“drac dragostí”i la Gisela el del drac que sempre deia que no. També ens arriba una caixa del bibliobús plena de llibres de dracs.
• PSICOMOTRICITAT: juguem a atrapar-nos i menjar-nos amb el drac de peluix.
• JOCS MATEMÀTICS: juguem amb els blocs lògics i busquem la figura que s’assembla amb les punxes del drac: el triangle. També juguem a imitar el drac i ens comparem amb ell: qui és més llarg? Qui és més alt? Qui és més gros?. Qui té la llengua més gran?
• MOTRICITAT FINA: fem un triangle amb pals de polo i comptem quants pals necessitem per fer la figura.
• NOVES TECNOLOGIES.:mentre esmorzem gaudim d’algun capítol del petit drac coco que no sabia volar. Mirem un power-point sobre diferents tipus de dracs.
• TREBALL COOPERATIU: fem un puzle en parelles o en petit grup.
• JOCS DE LLENGUA: Relacionem les etiquetes amb les parts del cos del drac: potes, cua, panxa, punxes.
• TREBALL DE GRUP IMAGINATIU: Ens inventem un conte on el protagonista és un drac. Cada nen o nena fa una part. Des Al final:Després fem votacions per escollir el títol.
• TEATRE: A través de titelles de pal fetes per nosaltres expliquem el conte inventat. Uns nens i nenes fan la representació i els altres fan de públic. Després ens canviem els papers.
Fem la conversa final: Arribem a la conclusió… Que de dracs n’hi ha de bons i de dolents a vosaltres què us sembla?

P-4
L’alumnat de P4 de seguida es va imaginar que la imatge era l’entrada d’una cova on a dins hi havia un tresor amagat. A partir d’aquí vam començar a estirar al fil fins arribar a la conclusió que tot tresor necessita un mapa.
Vam decidir fer dos grups i cada un d’ells havia de decidir un tresor, on l’amagava i fer un mapa. Un d’ells va fer el mapa sobre el plànol de l’escola i l’altre, fent el dibuix dels diferents espais del recorregut.
Va esdevenir tot un treball de nocions espacials, de mesura de grans espais, d’interpretació de plànols, de creació de simbologies per representar els mapes…
A més d’aquesta activitat, també es van organitzar diferents espais dins l’aula ambientats en els pirates i es van plantejar dos reptes a resoldre.
Espais dins l’aula:
• Qui troba el tresor més pesant? (ús de balances)
• Qui troba el dibuix amagat? (ordenació tira numèrica)
• Jocs de taula (memoris, joc del tresor, on és aquest pirata?)
Reptes: (tots dos reptes van sorgir de preguntes fetes pels alumnes)
• Com són i què tenen els vaixells pirates?
En un espai de la classe, es van deixar llibres, vaixells pirates de joguina i fulls perquè cada alumne pogués escriure allò que anava trobant. Passat dues setmanes, es van posar en gran grup totes les recerques trobades i es va ampliar la informació observant vídeos i imatges d’internet. Després, per parelles, van haver de fer el dibuix d’un vaixell. Per finalitzar el repte, es van penjar tots els dibuixos i es va comentar què tenien en comú. També es va valorar el fet d’haver-los fet en parella i del munt de coses apreses sobre els vaixells.
• Per què els vaixells floten si pesen tant?
Després de plantejar hipòtesis vam fer una experiment per parelles. Se’ls va donar una bola de plastilina i van haver de transformar-la perquè surés. Al final, vam comprovar quins suraven i vam poder treure algunes conclusions.

P-5
A partir de la pregunta “Què hi ha a dins de la Terra?”, els alumnes comencen a portar tot tipus de material: llibres, cds, minerals, pedres, joies…
Davant de la dificultat d’imaginar-nos l’interior de la Terra, busquem informació en els llibres i mirem varis vídeos del funcionament intern. Ens fem preguntes a cada sessió i a partir d’aquí anem treballant.
Temes i activitats fetes:
-Imagino com és la Terra per dins?
-Construcció a nivell plàstic del Planeta Terra.
-Joc de les plaques tectòniques a partir de tovalloles.
-Observem, classifiquem, dibuixem minerals.
-Experimentació: Fem minerals amb sucre i sal
-Treball en grup: construïm un volcà.
-Fem d’espeleòlegs a psicomotricitat.
-Conferència als pares sobre el tems treballat.

1r
Habilitat d’observar, esbrinar, imaginar :
Què hi veus? Com és? Explica amb cert ordre el què veus?
Quins colors hi veus?
Se t’acut què hi ha dins ¿ com deu ser?
Habilitat de formular conceptes precisos, agrupar , classificar.
Podem explicar què és un forat?
En què et bases per dir que en un forat no sempre si guarden coses?
Quina característica han de tenir tots els forats?
Podem posar exemples de forats on no s’hi guarda res?
S’han fet classificacions segons la forma , el color, fondària…
Habilitat de buscar i donar raons, establir causa efecte.
Tots els forats són per guardar-hi coses?
Tots els forats es poden tancar?
Habilitat de traducció, narrar, descriure, passar alo llenguatge plàstic
Cada nen ha dibuixat el seu forat, hi ha posat un nom.
S’han buscat paraules acabades en AT.
S’ha fet vocabulari en anglès.
S’ha fet un joc de llengua que consisteix en canviar una lletra de la paraula i en surt una de nova.
Hem jugat a bales, s’han fet les normes, han mesurat els forats.
Frases fetes
S’han fet murals per grups:
NO HAVER VIST EL MÓN PER UN FORAT.
PARLAR FORADAT
TENIR LA BUTXACA FORADADA
FER FORAT
TOT FORAT TÉ EL SEU PEDAÇ.
S’ han fet cal·ligrames.

2n
A partir de la imatge d’un forat penjat a la pissarra, els/les nens/es de 2n es van imaginar què podria ser:
Una cova, un túnel, una canal, un riu, un tronc d’arbre, un tobogan, un ull, un senyor fent un badall, un dau foradat, una olla, el número 0, una canonada a terra.
El forat d’un got, d’un pica-soques, d’una talpera, d’un formiguer.
Un cau d’àguiles, de ratolins, de conill
Un forat al terra, a la muntanya.
Ara, de tot el que havien anat dient, es tractava de buscat un tema per fer el projecte.
Un dia els vaig portar un objecte de vidre semblant a una caixa per què diguessin el que podria ser. No els va ser difícil perquè hi van veure una formiga morta, i una nena el va veure a la classe del seu germà. De seguida van descobrir que era un formiguer. Aleshores van decidir que podríem fer el projecte del formiguer.
Ens havíem de plantejar una pregunta i amb una mica d’ajuda va sortir la següent: Com pot ser que les galeries que fan les formigues no s’ensorrin?
Abans de contestar la pregunta vam pensar que primer hauríem de conèixer el món de les formigues. El primer que vam fer va ser dibuixar una formiga tal com ens semblava com era.
Després ens vam organitzar per grups, cada grup va triar un nom. Vam buscar informació que la majoria vam portar de casa, també en vam buscar a la tauleta. Ara es tractava de recollir la informació adequada: com són les formigues, com viuen, com es reprodueixen, on viuen… Un cop recollida la informació ho vam posar en comú, així ens vam adonar que a algun grup li faltava algun element i ho va poder completar.
Acabat tot el treball vam tornar a dibuixar la formiga i, així, veure si la coneixíem més i la dibuixàvem diferent del primer dia.
Finalment, cada grup va plasmar una part del treball en un mural.
1. LES PARTS DE LES FORMIGUES
2. EL CICLE VITAL: LA REPRODUCCIÓ
3. LA COLÒNIA
4. EL FORMIGUER
Observació d’un formiguer
Com que ja teníem el formiguer, només ens faltava comprar les formigues i muntar el formiguer. Cada dia l’observàvem, i de tant en quant hi anotàvem en un full les observacions. A vegades ens costava veure les formigues.
També van voler saber quins eren els depredadors. Ho vam buscar per Internet I els vam dibuixar.
A partir del cal·ligrama de les Formigues de Joan Salvat Papasseit, cada grup va fer els seu propis cal·ligrames de formigues i diferents insectes
Endevinalles d’insectes amb llengua castellana.
Dibuixem com és una formiga.
Vocabulari d’insectes en anglès.
Ens faltava saber la pregunta inicial: COM POT SER QUE LES GALERIES QUE FAN LES FORMIGUES NO S’ENSORRIN?
Per respondre la pregunta vam sortir al pati, cada grup va fer una muntanya amb sorra i després vam fer un forat amb fondària, vam mesurar l’amplada i la fondària. Les mesures de cada grup eren diferents, però amb el que sí vam coincidir va ser amb la conclusió que vam arribar: les galeries no s’ensorren perquè la terra és humida i perquè les formigues també utilitzen la saliva per construir-les.

3r
Entre tots els alumnes de la classe de 3r, vam decidir que el dibuix del forat penjat a la classe era una màquina que absorbia les estrelles. A partir d’aquí va sorgir una pregunta, la qual va ser la base del nostre nou projecte: “hi ha una màquina que absorbeix les estrelles?”.
Per respondre a aquesta pregunta el primer que vam investigar va ser a on es troben les estrelles i què hi ha al seu voltant. Els alumnes, per parelles, van buscar la informació utilitzant els ordinadors. Amb els resultats obtinguts en vam fer una posada en comú.
Els alumnes no deixaven de fer preguntes: com neixen, viuen i moren les estrelles? Són del mateix color? Què són les constel·lacions? Quina és l’estrella que està més a prop de la Terra i com és?. Es van fer grups d’experts. Cada grup va busca informació en llibres sobre el tema que va escollir investigar i en va fer un recull del més important. En vam fer un mural, per realitzar després una exposició oral.
Perquè els alumnes entenguessin les constel·lacions, vam explicar les llegendes d’Orio, Cassiopea i les dues osses. Els alumnes els va agradar moltíssim i vam improvisar una representació teatral d’aquestes tres llegendes. Després vam utilitzar un aparell que projecte estrelles al sostre de l’aula, vam agafar les màrfegues per estirar-nos al terra i vam tancar els llums. Els va resultar espectacular! Per acabar d’entendre les constel·lacions i que els nens poguessin orientar-se i trobar les estrelles, vam fabricar un planisferi.
El dia següent els alumnes estaven molt eufòrics per haver fet servir el planisferi i haver trobat les constel·lacions. Tot parlant d’elles i les estrelles, es formula una pregunta molt interessant: “Si el Sol és una estrella que ens dona vida i les estrelles es moren, què ens passarà amb nosaltres quan es mori?” A través d’aquesta pregunta investiguem el sistema solar i en fem una maqueta.
Per finalitzar el projecte, l’ Organització Astronòmica d’Osona ens va organitzar una activitat nocturna per observar amb els seus aparells les estrelles i algun planeta.
La dinàmica del projecte van ser les continues preguntes dels alumnes, les hipòtesis que en feien i la investigació posterior per comprovar si la resposta era la que esperaven.


Mitjançant la visualització de la imatge d’un forat penjada a la paret de l’aula i els comentaris posteriors produïts es fa un recorregut històric relacionat amb les clavegueres, les latrines, els vàters, els desaigües…
Objectius: .Buscar, seleccionar i classificar la informació.
.Elaborar una exposició oral mitjançant el suport d’un power point.
.Treballar en grup.
.Dur a terme una exposició oral (expressió oral).
Continguts: .Es tracta la lectura, la comprensió lectora, l’expressió escrita i l’expressió oral (llengua).
.Es tracta la creació i la resolució de problemes, la creació i la interpretació de gràfics
(matemàtiques).
.Es tracta l’anàlisi i la interpretació dels canvis socials i culturals (medi social).
.Es produeixen maquetes (plàstica).
.Cerca, selecció i utilització dels mitjans digitals (informàtica).
Pregunta clau: Les necessitats orgàniques i fisiològiques del ser humà al llarg de la història???
Blocs de treball per grups: .La civilització grega i anteriors.
.La civilització romana.
.La civilització àrab.
.L’edat mitjana i posteriors.
.La Barcelona actual. Sistema de clavegueres.
.Tipus de vàters i latrines al llarg de la història.
Metodològicament, es fa la recerca d’informació, es fa treball cooperatiu i hi ha un producte final que s’exposa oralment.
Els grups de treball són de 3 o 4 alumnes.
Hi ha el suport dels llibres de consulta, els portàtils, la pissarra digital i els materials plàstics.
S’avalua mitjançant l’observació i la rúbrica d’expressió oral.

Recorregut pel Vora Ter, sortida prèvia a l’inici del projecte de 3r d’ESO

Uns dies abans de començar a treballar el projecte de primavera, el Vora Ter, realitzem una sortida amb els alumnes de 3r d’ESO per recórrer el tram del Ter que treballarem: des de Can Llanes fins a la colònia Rusiñol. Tenim uns guies d’excepció, ens acompanyen quatre membres del Museu del Ter, dos d’ells ens expliquen les plantes, arbres i ocells més importants d’aquesta zona¸ i els altres dos professionals,  detallen les dades i característiques més rellevants del patrimoni cultural d’aquesta zona. Anem parant a cada zona on hi ha algun element important per al treball, per exemple a la Colònia Rusiñol, al Dolcet, a la platja, a la resclosa, al baixant de peixos, al bosc de ribera, les diferents aus que viuen al riu, etc.. Els alumnes han de prendre notes de tot el que se’ls explica (disposen d’una llibreta de camp per a aquesta funció) i fer fotografies, tant del patrimoni com de la vegetació.

És important que els alumnes recullin tota la informació, posat que fins que no es comenci el Projecte Vora Ter no sabran quina zona del riu els toca treballar. Hem dividit el recorregut en sis parts, i cada grup cooperatiu en treballarà un, amb tots els elements naturals, patrimonials i les caixes niu que hi tenim localitzades, per acabar fent la maqueta a escala del nivell del riu Ter al seu pas per Manlleu.

Amb aquesta sortida de camp es fa més evident tot allò que els alumnes han de conèixer del Passeig del riu Ter i del seu entorn, i són més conscients del seu propi territori.

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE/ METODOLOGIA

EL VOLUM

Aquest curs a Educació Infantil hem portat a terme un projecte comú. EL VOLUM.

Per a la seva realització hem passat per diferents fases.

En la 1a. FASE, el infants van experimentar amb tots els materials reciclats recollits a l’aula de psicomotricitat, fent diverses construccions.

En la 2a. FASE, els nens i nenes van escollir quina construcció volien fer a partir d’una votació a l’aula de les diferents propostes que van sorgir a l’aula de psicomotricitat.

Les construccions que van sortir van se les següents:
• LA CASA I EL TÚNEL A P3
• LA COVA I ELS CASTELL A P4
• EL COTXE I ELS CASTELL A P5

A partir d’aquí vam començar a treballar els diferents projectes.

En la 3a. FASE, i final del projecte, s’ha treballat la figura d’en JEAN DUBUFFET pintor i escultor francés. Per tal de donar harmonia al conjunt del projecte del volum, donant un acabat estètic a totes les construccions creades, vam inspirant-nos en les seves produccions.

PRESENTACIÓ D’UN DELS PROJECTES PORTATS A TERME: EL CASTELL P4B (classe vermella)

Primers passos…

Un cop hem tingut els grups fets i els rols assignats, hem començat el treball del projecte. Als alumnes els hem dit que si volen un Skatepark al poble, cal que presentin un projecte a l’ajuntament, ha de ser real, però no tots han de ser iguals. La nostra idea és que sigui un projecte molt obert per veure com es desenvolupen els alumnes. Per ajudar a organitzar-se, en acabar cada sessió, cada grup ha d’omplir el seu diari d’equip, on ha d’explicar, breument, què han fet bé, què cal millorar i les tasques per la següent sessió.

Després de tres sessions  hem observat  que la majoria de grups  feien cerques a internet  sense un objectiu clar, tot i que alguns ja començaven a parlar sobre pressupostos i  ubicació. Això ens ha fet replentejar la consigna inicial i hem vist la necessitat de crear una rúbrica per tal que l’alumnat sàpiga ben bé  de què  se  l’avaluarà  i que els ajudi a encaminar la seva recerca. Amb aquest canvi hem vist una millora en el treball que estan portant a terme.

Tot i que la rúbrica ha funcionat molt bé, de cara a un proper projecte, creiem que s’ha de presentar a l’inici del treball i consensuar-la amb els alumnes, ja que d’aquesta manera ells són molt més conscients dels criteris d’avaluació.

 

Rúbrica d’autoavaluació

Implementació- Escola Aurora

Des del moment que ens vam plantejar el projecte que volíem dur a terme, vàrem tenir en compte que el més important era que havia de ser el projecte dels alumnes. Per aquest motiu les nostres accions varen ser:

  • Primer de tot vàrem fer una assemblea amb tots els alumnes de l’escola per introduir el tema que ens semblava que podia ser interessant de dur a terme. Se’ls va exposar la intenció de redissenyar la revista que fèiem cada curs El Revist@ll, juntament amb totes les escoles de la ZER. En aquesta assemblea es va acordar entre tots que havíem de fer la revista d’una altra manera perquè realment fos una activitat feta pels alumnes, no només una simple col·laboració. Es va acordar també que cada classe amb el seu/va tutor/a en parlaria amb els alumnes per fer una llista d’activitats adequades a l’edat dels alumnes.
  • En aquesta primera assemblea es va decidir entre tots els alumnes que cada escola volia la seva part de la revista diferenciada de les altres escoles. Entre tots i a suggerència dels alumnes de la classe de cicle superior, es va decidir que l’escola Aurora faria la seva part en format diari.
  • Seguidament cada classe va parlar de quina podia ser l’aportació que podia fer a la revista. Es tractava d’escollir també quin tema o quines activitats podien fer els alumnes de cada classe.
  • Vàrem tornar a fer una assemblea general on cada aula va exposar quin tema els agradaria tractar en els seu article. Es va fer una llista a la pissarra de tots els articles que serien necessaris a més a més dels escollits per classe.
  • Els alumnes de cicle superior varen agafar el timó del projecte i ells varen ser els que varen distribuir les tasques que havíem de realitzar cada una de les classes. També varen ser ells els que van distribuir els horaris de realització de les tasques així com de les assemblees que s’havien d’anar realitzant per posar en comú la feina feta.
  • Una vegada va quedar clar quines feines havia de fer cada grup, cada classe va treballar separat de les altres en els seus articles i activitats destinades.
  • Els alumnes de la classe de cicle mitjà i cicle superior, varen treballar en petits grups, on a cada grup hi havia alumnes de 3r fins a 6è, en un treball cooperatiu.
  • Els alumnes d’educació infantil i cicle inicial, varen fer activitats paral·leles relacionades amb el tema de la premsa escrita (diaris), classificació notícies, treball anuncis, entreteniments…
  • Havíem de triar un nom per la revista i per això també vàrem fer una assemblea general per fer votacions. Els alumnes varen fer aportacions de noms pel nostre diari i es van anar votant les opcions fins que va guanyar el més votat L’AURORA BOREAL.
  • Paral·lelament a les activitats de la nostra part de revista, cada tarda cada alumne feia el seu diari personal de com havia anat el dia, de quines activitats havia realitzat i com ho havia fet, per deixar constància de la feina feta. El diari personal de l’alumne ha servit per avaluar-los.

Implementació

La implementació es va fer durant les 8 sessions de dues hores i es van presentar les conclusions a la novena.

En primer lloc, els alumnes van estar jugant a jocs de taula i van observar un vídeo motivacional que els animava a realitzar el seu propi joc matemàtic amb l’objectiu de millorar la memòria de la gent gran.

En segon lloc, se’ls va mostrar el póster sobre l’activitat “Que no s’aturi el cervell” i 14 alumnes van tenir la oportunitat de visitar la gent gran i fer-los una petita enquesta per detectar les possibles necessitats.

En tercer lloc, els 14 alumnes van transmetre la informació a la resta del grup per després realitzar una pluja d’idees i triar el model del joc. En quart lloc, es van dedicar a dissenyar el prototip i construir el joc, l’embalum i les instruccions.

LA VEU DELS MESTRES!

Després de tanta organització, preparació de materials, anades i vingudes, descobertes, fotos, … ha arribat el gran dia!

Cada mestre de l’equip impulsor juntament amb un mestre/monitor  de l’Escola Suris, s’encarrega d’un grup de participants on hi ha nens de 2n de les dues escoles. Els nens de 3r estan a la seva ubicació de la gimcana juntament amb un familiar voluntari que els acompanyarà a les diferents explicacions de l’equip.

Comença la gimcana i cada grup comença per una ubicació diferent de l’itinerari. A cada lloc d’interès hi ha un equip de nens que ens expliquen la peculiaritat/història del lloc, ens fan fer una activitat i després hem de buscar un codi QR que enllaça al pròxim punt del mapa on hem d’anar.

Tots els equips estan molt ben preparats, les seves explicacions són molt adequades i entenedores. Estem descobrint coses del municipi que no coneixíem igual que l’actitud dels diferents equips d’investigació en el desenvolupament de la jornada.

Finalitzar tots junts aquesta gimcana a les Set Fonts amb la sorpresa dels Caramellaires de Sant Julià ha resultat molt gratificant i emocionant. Ho valorem molt positivament!