Aquest curs els mestres de l’escola ens hem proposat elaborar una carpeta d’aprenentatge,  que de moment s’implementarà a P3 i a 4t.

L’objectiu és aconseguir que els alumnes puguin documentar i avaluar el seu propi procés d’aprenentatge, és a dir, la carpeta els ha de permetre recollir evidències del que aprenen i  de com ho fan.

Per aconseguir-ho, és imprescindible aturar-se en diferents moments durant el procés de recerca per poder reflexionar sobre el que hem après i continuar avançant.

En el cas de P3, per tal de poder reflectir l’evolució que van fent els infants, es fa un recull del que els alumnes van aprenent en diferents moments. La mestra ajuda formulant-los  preguntes concretes que facilitin l’explicació del que han après i reflexionin sobre el treball que s’està realitzant. Per tant, no totes les carpetes són iguals, ja que cada alumne ha   decidit com volia reflectir allò que ha après ( a través d’un dibuix, d’una foto, d’un escrit de la mestra,…).

En el cas dels alumnes de 4t, la carpeta d’aprenentatge incorpora l’objectiu de reflexionar   sobre com estan vivint emocionalment les diferents experiències que els està proporcionant el projecte.

En la seva realització s’han dut a terme diferents tipus d’activitats i diferents tipus d’agrupacions:

• Tasques individuals en les que els infants han fet sols el procés de reflexió. En ocasions, posteriorment s’ha fet una posada en comú per compartir les aportacions fetes pels companys.
• Tasques en petit grup de manera que els infants han hagut de conversar entre ells i compartir les seves reflexions per tal de recollir-les després en un document compartit.
• Tasques en gran grup, en les que els infants han compartit les seves aportacions i conjuntament s’ha reflexionat sobre el procés seguit en la sessió i els aprenentatges adquirits.

Tenint en compte que ens iniciem en aquest eina avaluativa, acompanyem als infants plantejant-los preguntes que ajuden a fer el procés de reflexió, però la intenció és  que la carpeta d’aprenentatge pugui ser més lliure i que els alumnes puguin escollir de quina manera volen deixar constància del que estan treballant en el projecte i del que estan aprenent. Per tant, han de tenir recursos suficients i saber triar els més idonis a cada circumstància d’aprenentatge.

https://photos.google.com/u/2/share/AF1QipNK3SzLTfAFTSNgE6epZYap0ig2yp6uG6j_VBNS25VcIOn8vZguHcZVBWILxwPp3g/photo/AF1QipPQm4uQEib5Bc9_2g1E2eKsMknQwFBF1FHBQMaM?key=bU1yS0tkdk5hQ0dtUkZNUjNTb2c3bUFWTk83MVNB

Aquest curs a l’escola també ens vam animar a utilitzar la base d’orientació i la rúbrica a P3.

Sens dubte, era tot un repte, però el treball per projectes potencia molt l’autonomia, l’hàbit de compartir i arribar a acords. Situant-nos doncs en el segon trimestre del curs, quan els nens i nenes ja han fet un procés d’adaptació, ens semblava idoni provar-ho.

És interessant haver pogut comprovar que a P3 també és possible generar junts una base d’orientació i una rúbrica. Només cal crear un ambient molt participatiu a l’aula, que no és poca cosa, i acompanyar les consignes de la base d’orientació i els nivells d’assoliment de la rúbrica, amb elements visuals, fàcilment entenedors.

En el nostre cas, aquestes eines avaluatives es van aplicar en els moments d’exposicions orals sobre les investigacions fetes per part de l’alumnat. Verbalitzar el que anem aprenent per poder-ho compartir amb els nostres companys, no és fàcil, però és imprescindible per ser conscients del que estem aprenent i per transmetre coneixement als altres.

La base d’orientació contemplava la preparació del tema, el to de veu i la claredat del missatge, mirar als altres quan es parla i la capacitat de respondre a les preguntes dels companys. La rúbrica avaluava aquests aspectes amb imatges representatives dels diferents graus d’assoliment.

Fixem-nos doncs, que podem aplicar les mateixes eines avaluatives a tots els nivells, perquè la diferència no està en el “què” sinó en “el com”. Els resultats que perseguim i que aconseguirem, segueixen essent els mateixos: guiar el procés d’aprenentatge, reflexionar sobre el que aprenem i modificar el procés per aprendre més i millor.

Al curs de primer, la base d’orientació per elaborar una carta, ens va portar a la rúbrica. Així com la primera ens permet acordar els criteris d’avaluació, la segona ens ha de permetre saber en quin grau els assolim. Per tant, calia utilitzar-la per fer visible a cada alumne quin era el seu nivell d’aprenentatge i què havia de fer per millorar.

La rúbrica, així com la base d’orientació, va ser parlada i pactada col·lectivament. Per fer-la, els alumnes no només van tenir en compte la seqüenciació dels passos a seguir per fer una tasca, sinó també altres aspectes més formals de redacció del text que van anar sorgint durant el debat. Com ja us podeu imaginar, els criteris de la rúbrica tenien un nivell d’exigència superior al que potser el/la mestre/a hauria plantejat en un principi. Aquest és un dels avantatges de deixar opinar i arribar a acords. Per això ens agradaria aprofitar el moment per convidar-vos a reflexionar sobre la importància de qualsevol eina avaluativa. Creiem que l’avenç no està en l’eina en sí mateixa, sinó en com arriba a les nostres mans. Podem treballar amb rúbriques i bases d’orientació que plantegem als nostres alumnes i no crearem cap repte, o bé podem generar-les entre tots i estarem controlant el que aprenem i com ho fem.

Dit això, va arribar el moment de la coavaluació. Els nens/es es van corregir les cartes per parelles tenint en compte la rúbrica consensuada. Durant la correcció hi va haver un/a mestre/a de suport dins l’aula per ajudar en aquesta tasca, però el procés va ser lent; era la primera vegada que els alumnes feien servir aquest instrument i evidentment va generar dificultats. Aconsellaríem fer l’activitat en grup reduït i plantejar una rúbrica més visual. Tot i així, va ser molt interessant escoltar les converses que es generaven durant el procés avaluatiu, plenes de dubtes però també d’arguments. Segurament aquesta és una de les claus de l’èxit.

Dins del nostre context de treball per projectes, ens ha semblat adient treballar la base d’orientació vinculada a la carta. Pensem que qualsevol eina avaluativa ha d’avaluar un procés d’aprenentatge que tingui una funcionalitat. És per això que per nosaltres té sentit vincular aquesta eina a la tipologia textual esmentada. Intentarem exemplificar-ho amb una experiència duta a terme a la classe de primer.

Durant la realització del projecte ( “L’esport ens mou”) se’ns van anar generant dubtes i preguntes relacionades amb l’esport: en concret volíem saber més coses dels gossos d’atura (Cobi) i de les anelles olímpiques. Sabíem que hi havia dos grups a l’escola que investigaven aquests temes perquè era el nom que havien triat per la classe.

Vam parlar i decidir que podrien ser els nostres companys qui ens informessin sobre aquests temes i per tant, escriure una carta era una manera de fer-ho possible.

L’elaboració d’una base d’orientació ens va obligar a conèixer les característiques d’aquesta tipologia textual, aportant el que sabíem, buscant models, contrastant informacions…en definitiva tot un treball de recerca col·lectiu, que feia nostra l’eina avaluativa i deixava clars a tothom els criteris d’avaluació, uns criteris  que permetien una autoavaluació al llarg del procés.

No cal dir que en el moment d’escriure, la motivació estava assegurada, però si anem una mica més enllà ens adonarem de que una feina consensuada és una eina que s’interioritza perquè tothom hi ha pogut dir la seva i per tant permet aplicar-la on calgui i quan calgui.

Pensem que les bases d’orientació ens donen aquesta oportunitat de crear estructures que guien el procés d’aprendre i són un recurs útil per aplicar en qualsevol tasca i en qualsevol nivell. De fet, ja n’hem començat a utilitzar des de P3. Estem satisfets/es dels resultats obtinguts i us animem a provar-ho o a compartir les vostres experiències.