QUANTS MONITORS I MONITORES HI HA?

La següent sessió la vam dedicar a fer-li  una entrevista a la Judit, ja que veiem que també tenia un despatx a les oficines de l’escola.

Ella ens va explicar que era la coordinadora de les activitats extraescolars de l’escola, en general.

Li vam dir que volíem saber quants monitores i monitores treballaven a l’escola. Vam estar recomptant i el total era: 12 monitores de menjador i 8 d’activitats extraescolars.

Un cop descobert ho vam anotar al nostre mapa conceptual, eina que ens ajuda a portar el compte de les nostres descobertes i prendre consciència dels nostres aprenentatges. Seguidament vam revisar el FULL DE RUTA, i vam decidir què modificavem  i quin era el proper pas que havíem de fer per continuar la nostra investigació.

En la propera sessió vam decidir visitar el conserge de l’escola i el seu taller.

En aquestes sessions d’implementació veiem realment que quan la investigació parteix d’una pregunta i inquietud real la motivació intrínseca dels alumnes puja exponencialment.  Cal tenir-ho present, ja que aquest és el motor per avançar en el camí de l’aprenentatge vivencial.

 

implementació projecte peixos robots

El projecte va durar tot el trimestre i va estar format per 31 sessions exposades a continuació

SESSIÓ 1 triem el nom de la classe: En gran grup fem votacions. Surten els Peixos i els Robots per empat. Es queda d’acord que ens direm els peixos robots

SESSIÓ 2: Què ens agradaria saber, fer… sobre el tema?: Ens dividim en dos grups els que van triar els peixos i els que van triar els robots. i mirem tot el que en sabem d’aquests dos personatges i que ens agradaria saber-ne més. ho anotem en un full i aleshores ens repartim les tasques segons el què volen buscar.

SESSIÓ 3: Busquem informació a l’escola: Amb l’ajuda dels ordinadors portàtils ens posem en grups cooperatius en aquest cas de 3 o 4 i busquem informació sobre el que volem saber del tema dels peixos o dels robots. busquem vídeos, fotos i coses que volem anotar i ho plasmem en un word.

SESSIÓ 4: Buscarem informació a casa i el portem a l’escola: Prèviament el divendres de la setmana hem anotat una nota a l’agenda per tal de buscar informació a casa sobre el tros que hem triat. Quan ja han portat la informació es tornen a posar per grups i destrien el que voldran explicar a la classe anotant-ho al word que s’havia fet en la sessió 3

SESSIÓ 5: Punts a tenir en compte en una exposició: Ens posem amb els  grups cooperatius i es fa un debat sobre  quins són els punts que tindrem en compte alhora d’exposar la informació que trobem més interessant a la resta del grup classe. Aquests punts són els que ells mateixos avaluaran un cop s’hagi fet l’exposició els punts són:

  • Presentació : ha de dir el títol que explicaran i els seus noms
  • Explicació: Si es nota que s’ho ha preparat bé
  • Mira la classe: es va acordar que era important que els que expliquin mirin de tant en tant el grup classe perquè així estan atents i no és tant avorrit.
  • To de veu adequat.

cada punt pot tenir fins a 3 punts. amb un total de 12

SESSIÓ 6: Preparació de l’exposició: Ens tornem a posar en grups cooperatius o en parelles (segons com hagin quedat) i ens preparem l’exposició tenint en compte els punts que s’avaluaran.

SESSIÓ 7: Exposició: QUÈ MENGEN: El grup es prepara l’exposició de què mengen els peixos i com mengen. mirem vídeos que es veu com mengen i veiem com la seva boca quan s’obre és rodona té com unes membranes al costat que fa que no se’ls hi escapi el menjar. En acabar omplint la part de la fitxa per recollida d’informació.

SESSIÓ 8: Exposició PARTS D’UN PEIX: El grup es prepara l’exposició de la part del peix. en aquesta sessió disseccionem i inspeccionem una sardina al natural visualitzant totes les aletes, com respiren, boca, ull, escates… En acabar omplint la part de la fitxa per recollida d’informació.

SESSIÓ 9: Exposició: CURIOSITATS: El Grup que fa les curiositats es prepara i exposa el seu tros, també es visualitzen vídeos per veure curiositats. ex. peix arqué com caça les seves preses o com el peix  beta fa el seu niu fent bombolles. En acabar omplint la part de la fitxa per recollida d’informació.

SESSIÓ 10: Què és un metre? En les curiositats surt que el peix tauró és el més llarg de tots els peixos i fa 18 metres. què és un metre, com ho podem mesurar…, ens ho preguntem i hem vist que fer-ho a pams o amb el regle no ho tenim molt clar. diuen que necessitem una cinta mètrica. l’anem a buscar, veiem que té números fins el 100 que va dient cm (centímetres) i quan a arriba a 100 diu 1 mestre. ja ho tenim hem de posar 18 cintes una després de l’altre i sabrem quan medeix un tauró, però hi ha una forma més ràpida. amb la roda mètrica. Ho mesurem i veiem que no hi cap a la classe, l’aula fa 7 mestres. anem al passadís i ens adonem de la llargada que té el tauró.

SESSIÓ 11: Exposició: CLASSES DE PEIXOS? El grup es prepara l’exposició i la porta a terme, ensenya fotografies de varis tipus de peixos. quan s’anota a la fitxa els tipus, se’n poden triar 5. amb el grup classe en visualitzem vídeos de 3 que ens han interessat més.

SESSIÓ 12: visualitzem un congre: Ens porten un congre i l’inspeccionem com són les aletes, i les parts que hem pogut visualitzar. Mirem la seva llargada. és més petit que el tauró.

SESSIÓ 13: Exposició: COM NEIXEN? El grup encarregat de fer l’exposició l’exposa i també es visualitzen vídeos que es veu les dues maneres que tenen de néixer. directament del ventre de la mare (peix cua  d’espasa, peix “gupi”) o amb ous (peix beta). visualitzem ous reals de peixos. En acabar omplint la part de la fitxa per recollida d’informació.

SESSIÓ 14: Hem acabat les exposicions dels peixos. i ara què?. Ens posem en rotllana i recordem tot el què hem vist dels peixos, hi ha alguna cosa que voldríem saber més. Es queda que ens agradaria veure al natural com viuen, si poden criar a la classe, en definitiva tenir un peix a la classe.

  • Busquem a internet què necessitem perquè visqui.
  • busquem el material
  • on ho podem comprar
  • trucar-hi per saber quan val, quants euros hauré de donar…
  • com hi arribaré per comprar-ho
  • què hauré de fer perquè em visqui( ho demanarem al botiguer)

SESSIÓ 15: Ens posem en contacte amb la botiga. Hem buscat a internet quina és la botiga més propera per comprar un peix. Hem vist que és a Vic. l’hem trucat però no contesta, li hem enviat un email entre tots demanant preu i com cuidar-lo.

SESSIÓ 16: La peixera: El botiguer ens ha contestat, ens ha dit que abans hem de pensar amb la peixera, li hem dit que en tenim una, per saber quina capacitat té, hem buscar alguna cosa per mesurar-la mentre anem omplint-la d’aigua. hem vist que va amb litres, farem servir ampolles d’aigua de ½ litre (dues seran un litre). la peixera que tenim estar foradada, per tant també necessitarem pressupost per la peixera.

SESSIÓ 17: Pressupost: Ens ha passat el pressupost hem fet la suma de tot el que haurem de comprar amb diferents estratègies. I tenint en compte que donarem 100 euros quants diners em retornaran. aquí iniciarem la resta amb la recta numèrica fins el 100.

SESSIÓ 18: Els robots. comencem l’exposició dels robots. comencem amb com es mouen i hi veiem diferents vídeos de com es poden moure. També podem veure un robot petit de joguina que ens porta un alumne.

SESSIÓ 19 A LA 24: Més exposicions. durant aquestes 6 sessions anirem fent exposicions de diferents aspectes sobre els robots.

SESSIÓ 25: Mirem la pel·lícula “robots”. Hem vist la pel·lícula de “robots” amb castellà i hem fet un comprensió de la pel·lícula.

SESSIÓ 26: Construïm un robot: tenim moltes ganes de construir un robot així que mirem a Internet com en podem fer un de casolà. tot i ser senzill per nosaltres representa tenir moltes coses i ser molt perfilat. hem pensat que el podem fer amb legos. per tal de fer-ho bé, demanarem al mestre de robòtica que tenen alguna alumnes a extraescolars a veure si ens pot ajudar o almenys ensenyar-nos com fer-ho. Durant dues hores hem pogut muntar un robot i fer-lo anar programant a partir de l’ordinador.

SESSIÓ 27: Observació dels peixos i la peixera. Cada dia observem els tres peixos comprats, sembla que les dues femelles estan embaraçades. Ens ho fa pensar perquè  el botiguer ens va comentar que tindrien cosetes negres a la panxa. Per tal d’assegurar-ho fem observació directe diàriament. efectivament es van engreixant, tot i així,hi ha una cosa que ens pica la curiositat. a sobre la peixera (a la tapa) hi ha gotetes que hi pengen. Què deu ser? Fem buidatge d’idees prèvies.

SESSIÓ 28: Busquem informació. Els infants els hi sembla que deu ser com la dutxa quan l’aigua estar molt calenta i fa un baf. però com és que es forma. Buscarem informació a casa. Un cop buscada la posarem en comú tota la classe i farem 2 experiments:

  1. Amb una paella, vitroceramica (portatil) la farem esclafar i després hi posarem aigua. què li passa a l’aigua, amb què s’ha convertit?
  2. Farem bullir aigua i la posarem amb un pot, aquest recipient el taparem amb paper film. Què ha passat?, perquè passa? com és l’aigua de dins el recipient?

Aquests experiments ens poden fer arribar als estats de l’aigua i també al cicle.

SESSIÓ 29: Fem el nostre peix-robot. Cada infant va dissenyar el seu propi peix robot, el va dibuixar i  va anotar quins materials necessitaria per construir-lo. En veure la complexitat de tots els peixos robots, com a grup vam acordar que en construiríem 6. Cadascú en votaria 2 i els 6 més votats són els que construiríem amb grups cooperatius. Un cop exposats, van triar cadascú quin volia fer i durant varies sessions es van destinar per construir-los.

SESSIÓ 30: Presentem el projecte a casa. Per tal de portar el projecte a casa i que els infants els hi puguin explicar, s’ha anat fent un recull personal del què els hi interessava més del tema i ho han anat posant a una carpeta d’aprenentatge. Aquest recull més totes les coses que han anat portant o cercant, es posara dins d’una caixa que hauran de decorar. Amb tota la classe s’ha cregut convenient que podrien dibuixar un peix – robot (imaginari o no) i enganxar-lo a la tapa de la caixa el qual prèviament hi hauran pintat bombolles de diferents tons de blau.

SESSIÓ 31: Rúbrica. Abans de passar la rúbrica, demanem als infants què s’enrecorden de tot el què hem après. Hem fet un repàs de tot el que volíem investigar i més. Un cop fet, se’ls hi ha passat una rúbrica que s’ha omplert individualment

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

En el moment que vam tenir la pregunta inicial, vam decidir buscar informació entre tots.  La vam obtenir a partir de totes les coses que ens van portar les famílies, vam iniciar els nens i nenes en la recerca d’informació a  internet, en vídeos i també,vam fer un recull de diferent tipologia de llibres que podien consultar lliurement.

Per afavorir  la participació i la dinamització del treball, tot el cicle, vam decidir muntar un racó de cada animal. Aquí hi teníem les aportacions de cada un, i hi afegíem tot el que anàvem aprenent i era significatiu pels alumnes.

La sortida al bosc, a la tardor, va ser un recurs molt adequat per poder endinsar-nos en l’hàbitat natural de tots els animals que anàvem treballant. Va servir per poder aplicar els coneixements apresos i descobrir-ne de nous. (petjades, restes de menjar, caus…)

Al final, es va fer una presentació dels animals treballats entre les diferents classes. D’aquesta manera van poder donar a conèixer als companys tot el que havien après.

El treball cooperatiu a l’àrea de medi

Per a la nostra escola és cada cop més important anar implementant el treball cooperatiu. Ens trobem amb un alumnat molt divers quant a aprenentatges, i veiem que cada cop es fa més difícil gestionar aquest fet si continuem fent unes classes magistrals on l’alumnat no hi tingui un paper més actiu durant el seu procés d’aprenentatge.

Un possible punt feble que vèiem al començament d’aquesta implementació era que a cada grup hi teníem pocs alumnes; la nostra escola és cíclica, i els grups són molt poc nombrosos, la qual cosa implica que aquests grups cooperatius han de ser formats per pocs membres, i per tant els rols a establir per a cadascun d’aquests membres poden quedar reduïts a dos o tres rols com a màxim.

La veritat és que hem anat tenint molts de dubtes quant a aquesta distribució de rols, però ho hem anat parlant i reflexionant i hem arribat a fer diferents combinacions.

El que sí que podem constatar és que amb aquesta metodologia emprada a l’aula, l’alumnat pren un paper molt més actiu, i els debats són més rics i profunds. Al començament ens va costar molt perquè no hi estàvem avesats, però de mica en mica hem anat polint moltes de les casuístiques i les mestres estem molt satisfetes amb els resultats.

CREEM, JUGUEM I ENS DIVERTIM. COM HO IMPLEMENTEM?

Motivació. Motivació. Motivació. Motivació. Motivació. Motivació. Motivació. 

Abans de començar el projecte ja vam veure que la motivació era la clau.

L’introducció i objectiu del projecte no la van fer els professors, la va fer la tècnica d’educació de l’Ajuntament, els hi va explicar com havia de ser un joc realitzant una activitat de construcció de trencaclosques.

Hi va afegir una gran motivació: Els millors jocs es presentarien a la fira local de Tona “Joc Joc”.

Al següent dia van venir els de la ludoteca a ensenyar  als alumnes jugant, les diferents temàtiques de joc que existeixen.

Per acabar de motivar-los amb el projecte, i abans de començar la part més pràctica van  fer una excursió al Guixot de 8 de Taradell perquè es poguessin inspirar.

PROJECTE AULA OBERTA : “NO COMPRIS, ADOPTA’M”

Punt de partida:

L’aula Oberta de 4t d’ESO és un grup de 12 alumnes amb diversificació curricular i molt diferents entre ells. Es dedicaran 4 hores fixes al seu horari a la setmana ( de les 20 hores lectives que fan al centre) perquè treballin en un projecte a triar lliurement durant el tercer trimestre. Aquestes hores agafen 1 hora de català, 1hora de castellà , 1h de matemàtiques i 1 hora de FOL/tutoria.

Proposta al grup de que triin un tema per treballar en forma de projecte, a poder ser que tingui alguna acció prosocial.

Hi ha pluja d’idees i molt discussió. Finalment queda consensuat el tema relacionat amb les protectores d’animals i es creen 3 comissions: recerca d’informació, enquestes d’opinió i activitats per la recaptació de diners ( es preveu alguna visita a les protectores).

Definició producte final:

Se’ls demana que els reptes siguin reals i variats. S’acorda:

  • Rètol publicitari
  • Tríptic informatiu que es portarà a la revista del centre.
  • Visita protectores, on es farà un reportatge en castellà o bilingua
  • Falca publicitària que es portarà a Ràdio Roda.

Gestió de l’aula i metodologia:

S’ha constituït comissions de treball per repartir les tasques que s’han llistat i descrit entre tots. Els alumnes han fet ells els grups

S’ha hagut de portar a terme activitats fora l’horari lectiu ( patis, tardes)

S’han fet moltes sortides per conèixer la realitat en primera mà: protectora de Gurb, servei  veterinari d’adopció a Manlleu i a Torelló. Visites a Ràdio Roda per acordar com fer la falca.

Procés d’implementació:

Es pot fer  el seguiment del procés mitjançant el llibre de registre diari que fa l’alumne

Per tal d’implementar el projecte els alumnes han anat a les aules a fer enquestes i a penjar el seu díptic.

També s’ha publicitat al centre i gestionat la recollida de taps d’ampolla per quan es vagi a les protectores ( aquestes són un punt de recollida per poder aportar diners a les protectores)

Comunicació projecte final

Els productes finals han anat dirigits a la població en general i les famílies hi tenen accés.

Ràdio Roda: s’ha elaborat la falca i s’ha anat a gravar a Ràdio Roda

Web Institut:

Rètol

Tríptic

Àudio de la falca

Bloc d’Aula Oberta: un dels 3 documentals ( visita a la protectora)

Revista Institut: Buidat estadístic de les enquestes. No s’ha pogut incloure a l’edició.

Avaluació:

Autoavaluació

Coavaluació

Rúbrica seguiment i de producte final

Registre diari dels alumnes

Aspectes transversals:

Competència digital

Competència lingüística

Competència matemàtica

Creativitat i iniciativa personal

Rol de les famílies:

Han participat en les sortides a les protectores acompanyant als alumnes i al professor.

Elaboració de productes alimentaris per vendre les hores de pati.

IMPLEMTENTACIÓ DE LA SETMANA DE L’ALIMENTACIÓ

L’equip impulsor acorda que es buscaran webs, reportatges referents als continguts de les preguntes  sorgides en finalitzar la setmana de l’alimentació de 1r ESO que seran la base de la investigació del treball en grup.

  • A la presentació del projecte es recordaran les conclusions de la setmana de l’ alimentació de 1r ESO i es plantejaran les preguntes que van quedar pendents de resposta el curs anterior ( els tutors van realitzar una valoració de la setmana de l’alimentació amb els alumnes i aquí és on han sorgit respostes pendents)
  • La primera part de l’espai de treball del projecte es dedicarà a investigació i recerca, la segona part es redactarà la informació en un drive i després hauran de compartir-la.
  • En finalitzar el dia caldrà resumir i explicar tot allò que han descobert i compartit en el document en el blog de cada grup.

Una vegada hem decidit l’organització general del projecte  treballem l’organització dels grups d’alumnes. Es decideix que cada alumne tindrà un rol.

ROL DE CADA ALUMNE:

  • COORDINADOR DE DISSENY I ORGANITZACIÓ DEL TREBALL
  • INVESTIGADOR PRINCIPAL: encarregat de fer les cerques majoritàries per internet
  • REDACTOR PRINCIPAL: redacció, índex, annexos, portada
  • SUPERVISOR: encarregat del funcionament del grup

COM HO PORTEM A LA PRÀCTICA?

ESPAIS:

Un dels principals problemes amb el que ens hem trobat ha estat en la distribució dels ambients a l’escola. Les classes on es realitzen els ambients estan repartides entre el pis de dant i el de baix, la qual cosa obliga a haver-hi algun mestre que sempre acompanyi els alumnes de P-3, P-4 i P-5 a l’aula que els hi toca treballar.

El fet de fer els ambients a les aules ordinàries on hi ha els cursos de P-3, P-4, P-5, l’aula de reforç i l’aula de psicomotricitat, ens obliga a posar i treure els ambients abans i després de cada una de les sessions. Aquest fet provoca una pèrdua de temps per el docent i un problema d’espais a l’hora de guardar tots els materials a l’aula.

GRUPS HETEROGENIS

Valorem molt positivament el fet de tenir grups reduïts de diferents edats treballant junts en un mateix ambient ja que es poden ajudar, interactuar, treballar, jugar, aprendre entre ells. La llibertat de poder moure’s als  racons de la classe on hi ha diferents propostes també agrada molt als nens. El número reduït d’ alumnes dins de cada grup també facilita l’observació directa i el procés d’ aprenentatge de cada un d’ ells i l’avaluació. També fa que hi hagi tranquil·litat a l’ ambient i hi hagi poca conflictivitat.

MATERIAL

Durant el treball realitzat en els ambients, hem observat que era molt important que a cada sessió els materials s’ anessin renovant i variant, introduint noves activitats a cada sessió. A part, hem trobat interessant el fet de introduir  algun repte a l’ inici de la sessió , per no caure en la mateixa rutina i per motivar més els nens. Es important que els nens i nenes  trobin coses noves per experimentar i jugar, per tal que un nou dia dins l’ambient esdevingui un nova experiència d’aprenentatge.

CANVIS I MILLORES DE CARA AL CURS SEGÜENT:

En general, de cara el curs vinent seria interessant adquirir nous materials per cada un dels ambients, per tal de facilitar la creació de propostes diferents i innovadores.

Pel que fa a l’ ambient de la natura, potser seria bo disposar d’un tros d’ hort per plantar cigrons, llenties, mongetes i veure el procés de creixement o per fer alguna altra activitat. Durant aquest curs, hem realitzat algunes visites a l’hort per regar o plantar maduixeres i ha funcionat molt bé entre els alumnes.

Pel que fa a l’ ambient de llums i ombres,  caldria comprar més taules de llum i un mirall portàtil, ja que son dues activitats que han tingut molt èxit i motiven molt als alumnes.

 

 

Un passeig per la implementació del projecte “Que no s’aturi el cervell!”

Clicant sobre l’enllaç podreu visualitzar com els alumnes han treballat en el projecte durant les sessions de treball a l’institut. Els costa organitzar-se una mica, sobretot al taller. Cal que elaborin i treballin millor el pla de treball. El començament els alumnes no creien que els pugués ajudar massa, més aviat comentaven que era una pèrdua de temps fer el citat pla de treball. Però el final han vist que si que aels era útil, ja que es va transformar en una guia diària de treball i planificació.

Tot i això han treballat la mar de bé!!

[youtube]https://youtu.be/9LEfbaLTO4Q[/youtube]

 

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

El nostre projecte ha tingut una durada de dos trimestres, en principi estava pensat per un trimestre però se’ns va allargar. Hem utilitzat les 9 hores setmanals marcades dins el nostre horari.

Per:  saber, preguntar, observar, gaudir i sentir….. no hi ha res millor que passejar en primera persona sobre el terreny que vols conèixer.

Això és el què hem fet els alumnes i les tutores de quart, per aquest motiu el projecte ens ha durat dos trimestres.

Això sí, pregunteu tot el què vulgueu de Torelló que de ben segur ho sabem tot!