TENIM CLAR QUE S’HA D’AVALUAR, PERÒ COM?

COM FEM L’AVALUACIÓ?

L’avaluació dels ambients és contínua i positiva, és a dir, parteix de les capacitats del nen/a, no de les seves mancances. Dins d’aquest context, el/la mestre/a realitza una observació directe dels alumnes i de les tasques que aquests realitzen.

El mestre/a també obté informació dels aprenentatges dels alumnes dins l’ ambient a partir d’  una reflexió conjunta on els nens i nenes expressen com s’han sentit, quines tasques els han agradat més, quins dubtes o problemes els han sorgit…

Paral·lelament, dins de cada ambient, cada mestre/a realitza una reflexió de les coses que funcionen i de les que no en aquest. D’aquesta manera, s’aniran efectuant canvis per tal de millorar –lo i ,conseqüentment, millorar l’aprenentatge dels alumnes.

CANVIS I MILLORES DE CARA AL CURS SEGÜENT:

Seria positiu que els alumnes realitzessin una petita autoavaluació al final de cada ambient. Aquesta es podria realitzar al final de cada sessió i els alumnes podrien expressar la seva opinió sobre l’ambient i les tasques que ha realitzat aquell dia. Actualment podríem dir que realitzem un petit treball d’autoavaluació al final de cada sessió, però el poc temps fa que sigui molt reduït .

Un exemple de autoavaluació podria ser a base de preguntes : Com t’has sentit? Què t’ha agradat més? Què no t’ha agradat? Has tingut algun problema?….O també a partir de activitats més visuals com ara l’activitat del “Semàfor”, en el qual els alumnes disposen d’ un semàfor amb 3 colors (verd, groc, vermell) i expressen la seva opinió de l’ambient amb els colors d’aquests ( Verd- Molt bé, Groc -Bé, Vermell- Regular).

 

 

CONCLUSIONS DE L’EQUIP IMPULSOR

Ha estat el nostre primer any a la Xarxa de Competències.

ASPECTES POSITIUS:

– Compartir un projecte entre diversos mestres l’enriqueix molt.

-Compartir amb diferents escoles l’experiència a les sessions de xarxa.

-El fet de participar-hi ha iniciat un debat pedagògic sobre els projectes i s’ha vist una necessitat de millora.

-Valorem positivament el fet d’implicar dos cursos diferents en un mateix projecte.

-Haver realitzat activitats de coavaluació. Els alumnes han après a autoavaluar-se i rebre les crítiques constructives.

PROPOSTES DE MILLORA:

– Planificar un calendari amb els dies de trobada del grup impulsor.

-Que el grup impulsor entri periòdicament a Odissea per tal de fer el seguiment de les sessions dels coordinadors.

-Tenir en compte que potser cal canviar la figura dels coordinadors per anar-hi passant diferents mestres de l’escola.

– Preveure un espai setmanal per tal que els mestres del cicle comparteixin i s’acompanyin en el desenvolupament dels projectes.

– Valorem positivament  continuar formant part de la xarxa de competències.

 

 

ENS AVALUEM

AUTOAVALUACIÓ

Primerament  les investigadors (els alumnes de tercer)  abans de fer la gimcana, varen dissenyar unes rúbriques. Per ells aquestes rúbriques els ajudaven a organitzar-se i a realitzar cadascú millor les seves funcions de manera  que l’explicació i l’actuació fos el més adequada i entenedora pel públic a qui anava dirigida.

Un cop feta la gimcana cada grup  s’avaluaven com a grup i de manera individual (els seus compromisos personals)

Per fer-ho es van agrupar i entre tots de manera cooperativa van parlar, pensar i acordar com valoraven la seva actuació en la gimcana.

COAVALUACIÓ

Per fer la coavaluació, els participants (els alumnes de segon curs ) es van agrupar segons els grup en que havien participat a la gimcana.

Aquests grups de manera cooperativa van pensar, parlar i acordar entre tots com valoraven cada ítem.

Per tal de que tots els investigadors tinguessin una valoració i que no cada grup de participants hagués d’avaluar tants grups d’investigadors, el que es va acordar va ser que Cada grup de la gimcana els esportistes, metges,,,,avaluaria el grup d’investigadors del primer lloc on van començar la gimcana .

RETORN DE LA AVALUACIÓ

Aquesta avaluació no tindria sentit si tant sols es quedés en el paper  ja que els investigadors no sabrien que els hi havia semblat i com ho havien viscut els participants aquella activitat i que els calia millorar com a investigadors  per la pròxima vegada . Per tant, calia un retorn.

Per fer aquest retorn, una mestra de l’equip impulsor va acordar una franja horària amb les tutores per poder-ho fer.

Aquest retorn consistia en trobar-se el grup de participants amb el grup d’investigadors  que havien avaluat. Una vegada junts , els explicaven  quina havia estat la seva valoració. Els investigadors  ho van acceptar la valoració i si ho creien convenient feien alguns matisos per fer alguns aclariments de la mateixa manera que els participants , si era el cas, també feien els aclariments convenients.

 

Avaluació- Escola La Forja

L’avaluació d’aquest projecte s’ha realitzat a partir de les rúbriques elaborades a nivell de ZER.

Els alumnes han omplert les seves a nivell individual, tot i que també han realitzat una avaluació a nivell de grup referent a aquest projecte.

Els mestres han omplert les rúbriques referents a aquest projecte, i també hem realitzat una avaluació i valoració del projecte en general en un claustre d’escola.

Al dia a dia, hem anat observant que els aprenentatges que han realitzat al voltant d’aquest projecte eren significatius per als alumnes. Ho hem pogut veure també, al final del projecte, en la presentació que cada grup va fer del seu apartat.

 

AVALUACIÓ

Per poder fer l’avaluació del projecte, vam fer una rúbrica d’autoavaluació i coavaluació entre tota la classe per cada alumne pogués participar de forma activa en aquesta tasca.  Es va avaluar: participació, elaboració i execució de les tasques encomanades per a cada un d’ells. També es va valorar la col·laboració i treball en equip a partir d’una altra rúbrica elaborada a l’inici del curs.

Avaluació- Escola Aurora

  • La primera eina que vàrem utilitzar per poder fer l’avaluació del projecte, fou l’observació directe de cada alumne/a per part del seu/va mestre/a de la tasca duta a terme durant cada dia que va durar el projecte. Es va avaluar: participació, elaboració i execució de les tasques encomanades per a cada un d’ells. També es va valorar si col·laborava amb el petit grup de treball ja que va ser la manera escollida de treballar, sobretot els alumnes a partir de cicle mitjà i de cicle superior (petit grup). Als alumnes de cicle inicial i educació infantil no els vàrem avaluar les tasques de petit grup perquè la feina va ser col·lectiva o individual però sempre en el marc del grup-classe.

  • També es varen autoavaluar mitjançant unes rúbriques realitzades pels mateixos alumnes de l’escola.

  • Cada tarda fèiem el diari de la jornada, (una llibreta on recopilem les diferents activitats realitzades al matí) on explicàvem quines activitats havíem dut a terme el matí, quina ens havia agradat més, quina feina avia fet cadascú. El diari ens servia també d’avaluació individual.

  

  • Els mestres també vàrem preparar unes rúbriques que eren útils per a l’avaluació.

Avaluació – Escola Heurom

Es va avaluar per mitjà de les rúbriques que s’havien elaborat de ZER.

Vam utilitzar les rúbriques de treball en equip i les de presentació (on hi ha apartats de llengua i presentacions virtuals). Totes s’utilitzaven després d’haver-les comentat amb els alumnes i algunes es van adaptar a l’alumnat que ho necessitava.

En assemblea es va posar la feina feta en comú i es va valorar el que ens havia anat bé i el què es podia millorar.

El claustre, va utilitzar rúbriques per tal d’avaluar la tasca realitzada i també va valorar com havía anat el projecte realitzat.

Ens avaluem!

Al principi del projecte cada grup es va plantejar uns objectius comuns i uns compromisos personals per treballar millor en grup cooperatiu. Al final de cada sessió s’avaluen conjuntament en un formulari del drive per veure si  compleixen o no els objectius marcats.  L’objectiu d’avaluar-se diàriament serveix per fer veure als alumnes què han de millorar i què estan fent bé.

Un altre instrument que hem utilitzat és la rúbrica, de la qual ja n’hem parlat en algun article anterior.

A part de totes aquestes eines d’avaluació, al final del projecte, les mestres hem  comentat amb cada grup el seu producte final i el procés que han portat a terme. Recalcant els aspectes positius i animant-los a seguir treballant, conscients que cadascú té unes capacitats diferents.

No hem volgut posar una nota numèrica a cada grup, ja que hem valorat que el més important és que sàpiguen què poden millorar, què han fet bé i, sobretot, que siguin conscients del procés que han portat a terme, fent-los reflexionar sobre aquest.

AVALUACIÓ

Per fer l’avaluació hem utilitzat diferents eines:

  • Llibreta d’observació del mestre (on es van anotant les aportacions i propostes dels nens i les dinàmiques que es van generant dins de l’ambient).
  • L’espai de trobada i la conversa final ens fan adonar en quin moment de l’aprenentatge es troba cada alumne.
  • Graella d’observació.
  • Documentació a partir de fotografies (ens serveix per fer una autoavaluació dels nens i veure què han assolit i una avaluació per part del mestre per poder valorar com s’ha desenvolupat l’ambient).
  • Llibreta d’ambients de l’alumne (ens permet veure el procés de la lectoescriptura i a través de la conversa mestra – alumne ens ajuda a adonar-nos del què han après, què els ha agradat més, què recorden…).
  • Traspàs d’informació, entre les mestres, en relació als alumnes i el funcionament de l’ambient.