TALLER “UNA MAJORIA INVISIBLE”

Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.

Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:

  1. Quin creieu que és el paper de la dona en la societat actual? I de l’home?
  2. Creieu que actualment l’home i la dona tenen les mateixes oportunitats laborals?
  3. Què és per a vosaltres una societat igualitària?

En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.

Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?

Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada.

DEBAT SOBRE EL PAPER DE LA DONA A LA SOCIETAT

Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.

Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:

  1. Quin creieu que és el paper de la dona en la societat actual? I de l’home?
  2. Creieu que actualment l’home i la dona tenen les mateixes oportunitats laborals?
  3. Què és per a vosaltres una societat igualitària?

En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.

Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?

Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada.

PRACTICOGRAMA

Els alumnes de 4A han realitzat el Projecte Vora Ter del 19 al 23 de Març de 2018. Durant tots aquests dies han hagut de realitzar diverses activitats de diferents assignatures (com anglès, català, castellà, socials…) relacionades amb el tema del projecte, la dona treballadora. Prèviament els alumnes van assistir al Museu del Ter per visitar una majoria invisible.

El producte final del projecte era realitzar un practicograma resultat final de tot el què han après al llarg de la setmana referent a la dona treballadora i l’evolució de la dona fins als nostres dies.

La valoració final dels alumnes un cop feta la presentació del practicograma ha estat molt satisfactòria pels dos grups cooperatius que l’han realitzat, valorant molt positivament el fet que és una activitat molt manipulativa.

La metodologia SCAP està impregnada en aquesta activitat donat que hi ha una significativitat real en els aprenentatges, una comunicació entre tots els integrants del grup, una acció a realitzar i finalment una projecció del practicograma, és a dir, penjar-lo a les xarxes com a producte final.

Com a tutora de 4A considero molt encertada aquesta activitat que hem realitzat, ja que els alumnes s’han mostrat molt motivats des del principi i amb ganes d’aprendre més al respecte. Recomano que es pugui realitzar en propers anys.

 

 

 

 

 

Presentació de l’Escola Quatre Vents de Manlleu

És una escola pública, ubicada a la població de Manlleu. Actualment l’escola té uns 480 alumnes d’infantil i primària, i un claustre de 41 mestres. És un centre de dues línies però amb alguns cursos triplicats. Es fa la sisena hora i és un centre amb característiques de complexitat. Som el centre més nou de la població i fa 12 anys que vàrem iniciar la nostra tasca pedagògica.

Ens considerem un centre innovador. Apliquem una metodologia matemàtica manipulativa, competencial… avalats per el Departament de Matemàtiques de la Universitat de Vic amb una trajectòria de formació de 6 cursos. Fa 9 anys que el centre també està dins el projecte PACBAL de l’escola Estel de Vic (actualment el Departament d’Ensenyament ha reconegut el projecte com a innovador).  També tenim el pla estratègic de la ILEC de llengua del Departament d’Ensenyament.

La nostra motivació és anar creixent i treballant amb l’assessorament i l’ajuda de la Xarxa de Competències.

Resultat d'imatges de escola quatre vents manlleu imatges

ESCOLA JOAN XXIII

Aquest és el segon curs que participem a la Xarxa. N’estem molt satisfets perquè sota el lema ” Els petits canvis són poderosos” hem anat avançant cap a la introducció de noves  metodologies que hem pogut acordar entre tots. Encara ens queda molt camí, però estem il·lusionats en seguir-lo.

El curs passat el nostre grup impulsor estava format per 8 persones de diferents cicles i ara en sóm 22, és a dir la majoria del claustre. Les trobades del grup ens facilita   la feina i ens és molt enriquidor.

 

dav

dav

dav

dav

Metodologia- Escola Gafarró

Per treballar tenint en compte els seus interessos i les seves inquietuds es va creure necessari fer-ho a partir d’assemblees. Aquestes assemblees permetien organitzar-se, resoldre dubtes, tenir debats sobre diferents opinions, reflexionar i arribar a acords entre tots i totes.

La nostra intenció va ser que el nostre treball fos participatiu, diferenciat i significatiu.

L’alumnat va decidir  realitzar grups de treballs de diferents nivells per fer-ho de forma cooperativa. A partir d’un mapa conceptual sobre el treball d’una revista els i les alumnes es van autogestionar la repartició de les tasques a fer, tenint en compte la pròpia estructura: entrevista, jocs… Per tant, es van pactar les diferents tasques i responsabilitats: redacció, publicitat, correcció… Tot això, per aconseguir el resultat final de l’elaboració d’una revista dedicada a l’educació emocional.

Com es podia fer per endinsar-los al món de la revista i les emocions? La introducció del tema es començaria a partir de la troballa d’un element significatiu per l’alumnat, la llàntia. A més, es dedicaria un espai d’exposició de diferents revistes que permetria a l’alumnat fer un anàlisi més profund. També s’organitzaria la visita d’una mare que col·labora en la revista local explicant el paper de les diferents persones que hi intervenen. Això permetria dedicar un espai a fer-li diferents preguntes i resoldre dubtes.

Com podíem implicar-los? Els i les alumnes van treballar la creativitat a partir de la imaginació, les arts plàstiques i les diferents eines digitals.

En finalitzar, el projecte es valorarien a partir de determinades rúbriques d’avaluació i un diari digital d’aula sobre tot el que s’ha fet.

Metodologia- Escola La Forja

Vam partir d’una assemblea general amb tots els alumnes de l’escola, per parlar de redissenyar la revista que s’entrega anualment a nivell de la ZER (“El Revistall”). Per aquest motiu vam proposar als alumnes d’investigar diferents tipus de revista i els continguts que tenien, per observar i captar idees que ens puguéssin servir pel nostre treball. Després a l’assemblea és va concretar la temàtica, de manera general, entre tots, vam decidir que aquest any es treballaria els trets característics relacionats amb el poble d’Alpens, on la majoria viuen i podia ser un bon tema proper per treballar. A continuació a través d’una pluja d’idees, van decidir el format que els alumnes volien seguir en cada apartat de l’elaboració de la revista, determinant cada apartat i el desenvolupament que se’n faria.

Es va assignar que la gestió de la revista, la duria principalment els alumnes de Cicle Superior de l’escola. Aquests van distribuir les temàtiques escollides a l’assemblea, repartint els diferents punts dels temes  en funció del nivell i dificultat de cada tema.

  • La classe dels petits, d’educació Infantil, se li va assignar, la Llegenda de Rocadepena.
  • La classe dels mitjans (1r,2n,3r), havien d’investigar un personatge emblemàtic del poble, anomenat Manelic i  també Les feres d’Alpens.
  • La classe dels grans (4t,5è,6è) es van centrar en l’entrevista del ferrer d’Alpens (Enric Pla),  un còmic de la guerra dels Carlins i un itinerari de les escultures principals d’Alpens.

Les tasques que es realitzen, implica una part individual de recerca i aprenentatge, que va acompanyada d’una posada en comú en petit grup per tal de consensuar i unificar el treball que volem representar gràficament.

En aquest procés, són els propis alumnes que dissenyen l’estructura i el contingut de les activitats. Això implica, determinar el tipus de lletra, format, espaialitat, decoració, incorporació d’imatges…. i aspectes més estètics. El paper del mestre/a, és orientatiu i  d’acompanyant en la seva elaboració, només complementant i donant directrius per tal d’ampliar de manera més eficient el treball.

La principal intenció és implicar a tot l’alumnat amb  el disseny de la revista i sobretot fomentar l’autonomia, l’esperit crític, la capacitat de qüestionar, prendre decisions, potenciar la seva creativitat, empatia, cooperativitat i fomentar la interacció entre alumnes, el respecte d’opinions

La recerca s’ha  efectuat des de diferents metodologies, fonts d’informació i entitats implicades. Depenent del context, s’ha efectuat lectures relacionades amb el tema proposat, entrevistes, rutes, visites. Aquesta recerca era recollida a través de resums, esquemes, mapes conceptuals, gràfics. Un cop exposada, consensuada i unificada, es determinava quin cos prenia.

Hem combinat espai oberts amb espais més tancats com ara l’aula. L’espai que més pes té és l’espai compartit i de posada en comú (el vestíbul) de l’escola, on es porten a terme les assemblees i el traspàs d’informació  a la resta de classes i alumnes. Creiem important anar realitzant petites trobades per situar en quin moment ens trobem del procés i al mateix temps prendre decisions de canvi.

Un cop acabat el projecte, es valora a partir de tutories on els nens exposen quins punts valoren positivament, en quin moments s’han presentat dificultats, quins altres enfocament haurien realitzat i quines actuacions caldria tenir present en pròximes actuacions. També, es recollirà a través de rúbriques d’avaluació, el treball que s’ha d’avaluar d’aula i com a grup de treball conjunt (escola).

Metodologia Heurom Revista Científica

Ens vam reunir en assemblea amb tots els alumnes de l’escola.

Vam decidir treballar els temes per grup classe i cada subtema en petits grups.

Es van fer uns tres grups per aula a primària i tot el grup per EI, hi havia un responsable de recollir el material i tenir-lo centralitzat.

Es van utilitzar tres sessions de treball (2 hores cada sessió), 2 sessions posada en comú a l’aula i una última en la que cada grup classe explicava la tasca feta per mitjà d’una presentació

Hi havia dues intencions marcades:

  • donar a conèixer el tema treballat a l’aula de forma efectiva i que tota l’escola s’assabentés del què s’havia après.
  • és implicar a tot l’alumnat amb  el disseny de la revista i sobretot fomentar l’autonomia.

Per la recerca vam fer servir diferents metodologies, fonts d’informació (revistes diverses) i experts externs. Aquesta recerca era recollida a través d’escrits i resums de les xerrades fetes i de la informació recollida.

Els espais utilitzats van ser bàsicament les aules i per les assembles l’aula dels mitjans. Vam anar fent assembles on sorgien dubtes i idees per continuar treballant i seguir amb la tasca encomanada.

Es va fer una valoració final amb cada grup classe, utilitzant les rúbriques creades de presentació i de treball en grup, així com el debat propi de tutoria.

Vam tenir dificultats tècniques per crear la revista amb el programari de l’escola. El vam haver de passar dos cops, se’ls fa carregós i les mestres van haver molt més suport del previst.

QUI SOM. Institut de Tona

Hola a tothom,

Som el grup impulsor del Institut de Tona. És el primer any que participem en aquest projecte i estem molt engrescats!!

L’equip impulsor està format per 12 professors (3 dels quals formen part de l’equip directiu) de diferents àmbits; i un cop al mes ens reunim per tirar endavant el nostre primer repte: canviar totalment el format del Treball de Síntesi de 1rESO, projecte que documentarem.

Fins ara treballàvem amb dossiers compartimentats per matèries; ara , el que pretenem és dissenyar un nou treball de síntesi basat en un producte final: un joc de taula; a més a més ha d’estar basat en un treball totalment competencial.

Paral·lelament també treballarem en la implementació del treball per projectes a 1rESO dissenyant tres projectes més de cara al curs vinent.

La nostra manera de treballar és molt cooperativa. L’equip impulsor proposa els objectius i producte final i l’equip docent el vesteix des dels diferents àmbits, aportant-hi contingut i els indicadors de seguiment i avaluació.

Tot aquest treball obre una porta d’entrada a tot el claustre per tal que comenci a integrar l’aprenentatge per projectes com a eina en el seu treball diari.

 

Quines ganes!!

Després de les tres visites i de la recerca d’informació envers a la Biblioteca, comencem a fer una llista de tot allò que necessitem o que era important per a nosaltres. Pensàvem que seria molt ràpid i àgil després d’haver fet tanta feina prèvia abans d’anar-hi. Però la reflexió no s’acabava així que vam necessitar dues sessions més destinades a Xarxes per acabar d’aprofundir.

Abans d’acabar la sessió una mestra va dir..

“Si pots somiar-ho, pots fer-ho” 

aquesta frase ens va semblar molt rellevant i vam decidir que la compartiríem amb tots els companys de Xarxes! Som-hi!