Arxiu de la categoria: Centres docents

Metodologia- Escola Aurora

Publicat el per
Respon

A la nostra escola moltes de les activitats i projectes que realitzem els decidim en assemblea. És per això que des d’inici de curs vàrem votar a dos titulars i dos suplents de president/a i secretari/a, que són els/les encarregats/des de portar les reunions amb tots els alumnes de l’escola i de recollir totes i cada una de les propostes consensuades. Els alumnes elegibles evidentment van ser els més grans de l’escola, per tant la directora i la secretària són dues alumnes de 6è.

Davant el repte de qualsevol projecte, el primer que fem és plantejar-ho a tots els alumnes i és amb les seves suggerències, propostes i idees, que tirem endavant.

Vàrem fer una primera assemblea per fer un tanteig amb tots els alumnes proposant-los-hi què podríem millorar o canviar del projecte del revist@ll (revista elaborada per tots els alumnes de la ZER). A continuació vàrem plantejar el repte de redissenyar la revista feta fins ara. En aquesta assemblea es va decidir què i com es volia fer.

Donat que els alumnes varen dir que tenien ganes de fer una revista en format diari, els mestres vàrem decidir que abans de res calia que els nostres alumnes remenessin molts diaris, es familiaritzessin amb tot el què implica l’elaboració d’un diari per parts dels alumnes.

El format diari i el repte de fer la revista va suposar que ens plantegéssim quines activitats faria cada grup d’alumnes i vam decidir (perquè és el què ens semblava més viable tenint alumnes de P3 a 6è) que només els alumnes de cicle mitjà i cicle superior treballessin per grups cooperatius, (un alumne de cada curs per grup). Els alumnes de cicle inicial i d’educació infantil van treballar a nivell de grup-classe i individualment, depenent de l’activitat a realitzar. Cada grup-classe  va elaborar els articles decidits en assemblea i a més a més varen treballar activitats complementàries entorn el tema de la premsa escrita.

L’equip docent teníem força dubtes vers la maquetació en format columnes i amb la inclusió de les seccions escollides pels alumnes. Per això, vàrem crear unes plantilles on els alumnes redactaven els articles.

La maquetació de la revista (diari) va anar a càrrec dels alumnes de cicle mitjà i cicle superior.

L’equip docent juntament amb els alumnes més grans ens vam adonar que les assemblees generals no tenien la dinàmica positiva necessària, sobretot, per manca de participació dels alumnes més petits de l’escola. Va ser llavors que vàrem acordar que abans de fer una assemblea general, cada grup-classe en faria una a la seva aula per tractar els temes proposats i així poder participar amb propostes adequades i factibles a la general.

La maquetació, distribució de seccions, articles i correcció del diari va anar a càrrec dels alumnes de cicle mitjà i cicle superior amb l’ajuda imprescindible dels mestres.

Els/les mestres vàrem ser els que vàrem decidir com es faria l’avaluació del projecte: mitjançant observació de la feina feta dels alumnes en cada moment del dia, llibretes del projecte on hi havia la valoració per parts dels alumnes de la feina feta diàriament  i sobretot amb unes rúbriques proposades i consensuades pels alumnes i mestres de la feina feta del projecte. Per completar l’avaluació del projecte es va tenir molt present la valoració feta pels alumnes a l’assemblea de cloenda del projecte.

METODOLOGIA:”EL PATI DELS NOSTRES SOMNIS”- Escola Terra Nostra

Publicat el per
Respon

Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu; en la interpretació de dades i en la capacitat d’elaborar uns petits textos expositius en forma de vídeo i de manera cooperativa.

El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca i reorientació del procés de treball.

Els alumnes han treballat molt en grups cooperatius i en ocasions, en petits grups i en parella.

Es presenten tasques de diferents àmbits (artístic, lingüístic, matemàtic, lúdic i coneixement del medi)

Per fer arribar a les famílies tot aquest treballi es pengen notícies al bloc de l’escola.

Per finalitzar tota la tasca, un dia es farà una reflexió sobre els canvis del pati i es passarà en forma de rúbrica una graella valorant aquests canvis si han sigut positius, si realment era allò que s’esperaven, …

 

RÚBRICA D’AVALUACIÓ DIÀRIA

Publicat el per
Respon

Es proposa als alumnes fer una reflexió a l’inici i al final de cada dia del projecte. Aquesta avaluació està pensada per realitzar-la de manera individual i en equip.

La primera part es realitza al final del dia en equips cooperatius, i la segona part és una autoavaluació del treball diari, per tant, a l’inici del dia han de pensar com s’organitzaran i quina tasca realitzarà cadascú i al final del dia valoren la realització de les tasques planificades.

EXPLIQUEM UNA RONDALLA EN VEU ALTA

Publicat el per
Respon

Les darreres hores del dia les dedicarem a preparar-nos per explicar una rondalla en veu alta. Les rondalles escollides són les que hi ha en el llibre El tresor del Ter, per tant, que tenen una vinculació amb el nostre riu Ter.

Aquí teniu les pautes per fer la teatralització:

  1. Llegir-vos la llegenda i assegurar-vos que tots els membres del grup l’heu entesa.
  2. Tenint en compte com és un text teatral, que ja hem vist a classe, convertir la

llegenda en text que es pugui explicar oralment i, si és possible, representar en

algunes escenes.

  1. Una vegada tingueu el text escrit, demaneu al professor o professora que se’l miri.
  2. Quan ja tingueu el text definitiu amb les correccions entrades, repartiu-vos els

papers, qui diu què, i apreneu-vos- ho de memòria. No cal memoritzar frases sinó que cal memoritzar idees!

  1. Assageu les vegades que faci falta fins que creieu que el resultat és immillorable.
  2. Penseu que ha de captar l’atenció d’un públic infantil.

Quan ho tingueu tot après i assajat, caldrà que en feu un vídeo.

ESCENOGRAFIES DE LES LLEGENDES

Publicat el per
Respon

Quines llegendes es descriuen a El Tresor del Ter d’en Xavier Margenat?

El jove aventurer, tot seguint el Ter, reviu una història d’una descoberta de llegendes. Entre d’altres destaquem: el naixement del riu Ter, el monestir de Ripoll, la història d’en Serrallonga, el pont de Torroella o pont del dimoni, els encantats, la història del tren d’Olot, el general cartaginès Hannibal, la pesta a Girona, el pas subterrani, el saüc de Setcases, el serpent de Manlleu, els rentants, el salt de la minyona…

Com ho fareu per representar les idees?

Tot seguit a l’adjudicació de la llegenda, l’haureu de representar amb tècniques d’expressió graficoplàstica mitjançant una obra artística pautada que respectarà unes fases. Mentre aneu passant de fase a fase anireu combinant el treball individual i cooperatiu -l’estructura cooperativa 1-2-4- que us ajudarà en el procés d’esbossos i projecte.

FASES

  1. Tria de la llegenda. Els alumnes escollireu la llegenda segons el vostre interès sobre la temàtica. Tot seguit, analitzareu les idees i imatges clau representables de la llegenda.
  2. Pluja d’idees. Proposareu diferents idees i les consensuareu.
  3. Dibuix bàsic. Haureu de realitzar esbossos i primeres tries del material.
  4. Dibuix detallat. Definireu amb exactitud el dibuix escollit i hi sobreposareu una quadrícula, de manera que es pugui traspassar al panell.
  5. Collage i/o pintura. Representareu el dibuix detallat a un panell de 2mts X 1,220mts i el tractareu plàsticament.

Tingueu en compte que podeu fer servir materials diversos com, per exemple, pintura, papers, fustes, plàstics… D’altra banda, potser una obra artística que pertanyi a qualsevol estil: realisme, hiperrealisme,  art objectual, etc.

Com ho presentareu?

El panell de l’escenografia s’ubicarà a l’arborètum i, tot seguit, els grups haureu d’actuar i representar la llegenda treballada. A més a més, enregistrareu i editareu l’actuació en suport vídeo.

JUGUEM I APRENEM AMB EL KAHOOT

Publicat el per
Respon

Cada dia dedicareu una franja horària a preparar i pensar les preguntes del Kahoot. Treballareu diferents temàtiques, les quals es troben marcades en l’horari del projecte. Per això, us proposem que us organitzeu de la següent manera:

  1. La primera part la dedicareu a la recerca, al drive hi trobareu informació i enllaços sobre:
    1. El recorregut del riu Ter (des del seu naixement fins a la desembocadura).
    2. La fauna i flora que podem trobar al voltant del riu Ter.
    3. La velocitat de l’aigua

Haureu d’elaborar un document individual on hi hagi un resum amb la informació més rellevant de cada tema. Aquest document s’haurà de lliurar al professor i comptarà com a nota individual.

  1. Els últims 20 minuts, amb l’estructura del FOLI GIRATORI, haureu d’escriure cadascú de vosaltres 2 preguntes amb les corresponents respostes, sobre el tema del dia. Així ja tindreu 8 preguntes pel vostre Kahoot.
  2. L’últim dia elaborareu el Kahoot seleccionant 20 preguntes del total que hagueu fet durant la setmana.

El dia de la presentació haureu de fer jugar els vostres companys al Kahoot que haureu elaborat.

CÀLCUL DE LA VELOCITAT DE L’AIGUA DEL CANAL DE MANLLEU

Publicat el per
Respon

Els alumnes de primer d’ESO vàrem fer una pràctica que consistia en calcular la velocitat a la que circulava l’aigua del canal de Manlleu.

Aquesta pràctica la vam dur a terme durant la setmana del projecte de primavera que tenia com a tema principal el nostre riu, el Ter.

Inicialment, per grups, vam investigar la manera de calcular la velocitat a la que circulava l’aigua, per fer-ho necessitàvem un objecte i dues dades, un espai fixe i el temps que trigava l’objecte a recórrer aquest espai,  ja que la velocitat és el resultat de dividir l’espai entre el temps. Un cop vam tenir clar com ho havíem de calcular ens vàrem desplaçar fins el  canal per dur a terme la pràctica i recollir les dades que necessitàvem.

V = e/t

El material que vàrem utilitzar  per dur a terme la pràctica va ser:

  • Una cinta mètrica per mesurar la distància.
  • Un cronòmetre per mesurar el temps.
  • Algun element orgànic per tirar al canal i mesurar-ne la velocitat, en el nostre cas vam utilitzar taps de suro. (És important que sigui un cos orgànic que suri i pugui descompondre’s per respectar el medi ambient i no alterar l’ecosistema.)

Procediment:

Un cop vam arribar al canal, el primer que vam fer va ser utilitzar la cinta mètrica per mesurar  la distància que hi havia entre el pont des d’on volíem  tirar els taps de suro i el punt on paràvem el cronòmetre. En total eren 30 metres.

Seguidament, ens  vam col·locar dos membres del grup a l’inici del tram amb els taps de suro i els altres dos a l’altre extrem amb el cronòmetre.

Vam deixar caure el tap de suro a l’aigua i vam anotar els segons que trigava a recórrer l’espai determinat.

Vam repetir la mateixa operació 5 vegades per tal de minimitzar els errors.

Finalment, amb els resultats de les mesures que havíem  anat anotant vam calcular el temps mitjà.

 

Espai recorregut 30 metres
Nombre de mesures realitzades 5 mesures

 

Taula de valors:

t1 t2 t3 t4 t5 Temps mitjà (segons)
73 78 68 72 65 71

Per obtenir el valor de la velocitat de l’aigua fluint pel canal  vam dividir els metres que havien recorregut els taps (30 metres) entre el temps mitjà que havien  trigat a recórrer-los. El resultat que varem obtenir és la velocitat de l’aigua en metres per segon (m/s).

     Velocitat mitjana (m/s): 0,42 m/s

Les escenografies de les llegendes en el projecte VoraTer

Publicat el per
Respon

En Xavier Margenat, en el llibre El Tresor del Ter, es refereix a un jove aventurer que, tot seguint el Ter, reviu una història d’una descoberta de llegendes. Així, els alumnes de 1r d’ESO, per poder construir l’escenografia, han triat: el naixement del riu Ter, el monestir de Ripoll, la història d’en Serrallonga, el pont de Torroella o pont del dimoni, la història del tren d’Olot, el general cartaginès Hannibal, la pesta a Girona, el pas subterrani i el serpent de Manlleu. Tot seguit a l’adjudicació de les llegendes, les han representat amb tècniques d’expressió graficoplàstica. Per a dur a terme aquest procés de creació de l’obra artística han seguit unes fases, des de l’esbós al producte final, combinant el treball individual i cooperatiu amb l’estructura 1-2-4. Per últim, han ubicat el panell de l’escenografia de 2mts X 1,220mts a l’arborètum i, tot seguit, els grups hi han actuat i representat la llegenda treballada. A més a més, han enregistrat i editat l’actuació en suport vídeo.

Entrevista a una dona treballadora d’una fàbrica de Manlleu.

Publicat el per
Respon

Va venir una senyora d’avançada edat i va explicar la vida en una fàbrica i les conseqüències del dia a dia i el pensament de la gent en aquell moment. El més rellevant és la diferència de vida en una colònia que en una fàbrica en el poble i els rols diferenciats entre els homes i les dones. Aquesta persona formava part de la immigració provinent del sud d’Espanya i va explicar en quines condicions van tirar endavant desprès de la seva arribada a Manlleu.