QUE COMENCI L’ESPECTACLE!!!

A l’escola Les Basseroles, cada curs escolar es treballa un projecte interdisciplinar que engloba a tots els cursos. Aquest any el projecte està dedicat a la Música. Per introduir el tema amb tots els alumnes de l’escola vam rebre la visita d’en Gustau Sucdemel (un personatge disfressat de director d’orquestra boig) que ens va demanar que descobríssim el nom de les classes.

A partir d’un joc de pistes, cada classe va haver d’esbrinar l’estil de música a treballar. A la classe de primer, que és el projecte que es documentarà, van descobrir que són l’estil Reggae. Seguint aquest fil conductor, els alumnes han estat els protagonistes d’anar investigant diferents aspectes relacionats amb el Reggae. La primera pregunta que es van plantejar va ser: “Què és Jamaica?” (La paraula Jamaica va sorgir d’una de les pistes).

Aquest projecte s’està desenvolupant els dijous de 15h a 16:30h, des de l’àrea de medi. Tot i així, també es treballa, sempre que és possible, des d’altres àrees (música, anglès, matemàtiques i llengua).

Anem per feina!

La primera tarda de reorganització dels mobles va ser molt complicada, ja que vam estar movent mobles amunt i avall, a dins i a fora el passadís perquè el plànol que havíem dissenyat anteriorment no ens quadrava amb l’espai. em els mobles. El que teníem molt clar era que tot fos a l’abast dels infants, que fos atractiva i no només fos un espai de llibres sinó també d’exposició de llibres, quadres, manualitats, materials.

Comencem!

Comencem marcant-nos que durant una setmana es farà neteja i buidatge de la biblioteca. Tots aquells llibres que ja no són d’utilitat es faran paradetes pels passadissos de l’escola seleccionats per cicles. Després els infants podran quedar-se els llibres que vulguin.

Aquesta iniciativa de l’equip de mestres va donar resultat ja que vam fer el buidatge de la biblioteca i a la vegada els infants van emportar-se un llibre per llegir a casa. Fins i tot, després d’haver-se’l llegit s’han fet intercanvis entre ells. Vam decidir que aquesta estratègia l’utilitzaríem per altres activitats o moments d’escola.

COMENCEM A INVESTIGAR!

PRIMERA ACTIVITAT: ENTREVISTA A LA DIRECTORA

Per començar a esbrinar quantes persones treballen a l’escola, tothom va estar d’acord que necessitàvem parlar amb la directora. Així doncs vam estar preparant  l’entrevista amb les preguntes que li faríem el dia que vingués.

Uns dies més tard, l’Anna Soler va venir a la classe per respondre totes les nostres preguntes.

Li vam demanar quants nens i nenes hi havia a l’escola i quantes persones hi treballaven. Ella ens va donar pistes per a que ho poguessim investigar nosaltres sols. També li vam explicar que havíem pensat en que els alumnes de 6è potser ens podien ajudar a recomptar el total de professionals de l’escola i li va semblar una gran idea. Ens va dir que ella mateixa els hi proposaria i ja vindrien a ajudar-nos.

 

I ARA… COM ENS ORGANITZEM?

Després de sentir les ganes d’investigar “Quantes persones treballen a l’escola”, en assemblea, vam estar fent-nos preguntes.

Qui treballa a l’escola? Quins oficis coneixem de l’escola? Què fan en cada ofici? Hi ha algú que creieu que ve a treballar però no sabeu quin ofici fa? Quantes persones hi treballen en total? Com podem saber quants n’hi ha de cada ofici?

Fruit d’aquesta conversa vam decidir quins oficis volíem investigar.

-Cuiners i cuineres, monitors i monitores, l’administrativa, el conserge i mestres.

D’altra banda, en la conversa també ens vam adonar que necessitàvem ajuda per saber quantes persones hi havia de cada ofici i per fer el recompte general.

-Ens podrien ajudar els companys i companyes de 6è. -va dir la Maria-

-Sí, o els nostres padrins de 4t. -va contestar en Jan-

-Potser, li hem de preguntar a la directora, que ella ho sap tot! -va afegir en Gursahib-

Així vam començar a escriure el nostre FULL DE RUTA. Aquesta eina és un full en blanc on anem escrivint els passos pactats que creiem que hem de seguir i el qual anem modificant, segons el camí que ens marca el projecte, mitjançant la reflexió.
Aquest guió ens servirà per no perdre el fil fins arribar a aconseguir el nostre objectiu.

Per tant, cada sessió consta dels següents moments:

-Assemblea: moment d’inici i retrobament  on es treballa a partir de la reflexió i sobretot ens garanteix el treball de l’expressió oral, un dels nostres grans objectius com escola.

L’eina més utilitzada en aquest moment, és la documentació de la sessió anterior. Entenem aquesta documentació com un acompanyament que ens ajuda tant als mestres com als infants a seguir el fil dels nous descobriments i coneixements que van tenint lloc i ens en fem conscients, produint així els canvis i modificacions d’estructures que pretenem. Aquesta reflexió sempre queda oberta esperant ser modificada. El joc i l’intriga afavoreix l’emoció dels infants per avançar en el projecte amb èxit.

-Revisió del full de ruta.

-Desenvolupament de l’activitat.

-Assamblea de cloenda: reflexió i planificació de la següent sessió.  Modificació del full de ruta, si cal.

MAPA CONCEPTUAL: en una paret de la classe decidim posar un paper d’embalar ben gran per anar escrivint tots els oficis que anem descobrint i apuntant el nombre de professionals que hi ha de cada un. Aquesta será una eina sempre visible que ens ajudarà a saber on passem en cada moment.

La Monjoia

La Monjoia és una escola d’alta complexitat situada a Sant Bartomeu del Grau. És una escola cíclica formada per 62 alumnes i 9 mestres.

És el primer any que formem part de la Xarxa de Competències Bàsiques amb l’objectiu d’aprendre i aprofundir en el treball per projectes. El fet de que tot el claustre formi part de l’equip impulsor significa que,  com a escola,  veiem la necessitat de fer canvis en la manera de treballar amb els nostres alumnes.

Veiem en el treball per projectes l’oportunitat d’oferir als alumnes un aprenentatge més significatiu, autònom, vivencial, cooperatiu i motivador.

Aquest canvi ha d’implicar a tot l’alumnat de l’escola, des de P3 fins a sisè. És per això que ens proposem fer dos projectes diferents. Un pels alumnes d’infantil i cicle inicial i l’altre pels de cicle mitjà i cicle superior.

En aquest blog compartirem les nostres experiències com a mestres reflexionant sobre la  pràctica educativa i les sensacions viscudes durant la implementació del projecte.

Vista des del pati de la Monjoia

El debat del projecte Vora Ter

Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.

Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:

  1. Quin creieu que és el paper de la dona en la societat actual? I de l’home?
  2. Creieu que actualment l’home i la dona tenen les mateixes oportunitats laborals?
  3. Què és per a vosaltres una societat igualitària?

En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.

Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?

Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada

EL PRACTICOGRAMA

A 4t d’ESO el Projecte vora Ter girava a l’entorn de l’evolució de la dona treballadora des del segle XIX fins a l’actualitat. Per tal d’avaluar els coneixements adquirits, com a resultat final, es demanava l’elaboració d’un practigroma que reflectís, en els diferents períodes històrics, aquesta evolució.

Un practigroma no és res més que la presentació d’un tema per mitjà d’un vídeo amb dibuixos elaborats pels propis alumnes. Aquesta tasca va engrescar la majoria de l’alumnat, ja que va permetre potenciar les diferents habilitats dins del grup, des des de la més artística (elaboració dels dibuixos) a la més estrictament acadèmica (elaboració del guió històric). D’aquesta manera, tots els membres del grup es van poder sentir part d’un mateix objectiu comú.

Per tal d’arribar al resultat final, els alumnes van participar en dos tallers sobre el tema organitzats pel Museu Industrial del Ter de Manlleu i un dossier amb activitats que els havien de servir de guia per elaborar el guió del practicograma. L’alumnat va valorar molt positivament tant els tallers com el dossier, ja que pautaven molt clarament allò que es demanava en el resultat final.

Per acabar-ho d’arrodonir, el projecte va acabar amb un debat final sobre el paper de la dona en la societat actual a partir de la reflexió que permetien diversos articles periodístics i curtmetratges, de manera que l’alumnat va poder comparar i qüestionar el paper de la dona ens els diferents períodes històrics, també en l’actual.

Creiem que l’objectiu final de qualsevol projecte ha de ser fomentar l’esperit crític de l’alumnat. És important, doncs, trobar maneres d’atraure l’atenció dels alumnes que ens ajudin a aconseguir els nostres objectius. Recursos d’aquesta mena ens permeten arribar al grau de reflexió que perseguim amb la implicació de l’alumnat. Val la pena de fomentar-los, doncs.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE: TEATRALITZACIÓ DE POEMES A 4t

El projecte es titula “Teatralització dels poemes de la Núria Freixa” i s’ha treballat al llarg de quinze sessions, amb la temporalització següent:
– Primera sessió : visita de l’autora a l’aula i presentació del llibre “Versos a galet”.
– Onze sessions de treball: lectura, comprensió i activitats de recitació dels poemes.
– Tres sessions dedicades a la planificació de la posada en escena dels poemes (vestimenta, decoració, temps…)
– Una sessió final de teatralització dels poemes, oberta a les famílies, i a la qual hi assiteix també l’autora dels poemes.

Aquest projecte s’ha treballat des dels àmbits següents:
-Àmbit lingüístic – Català
-Àmbit artístic – Música
-Àmbit artísitc – Plàtica
-Àmbit d’Educació Física
-Àmbit d’Educació en valors
-Competències relatives a Iniciativa i Autonomia personal, i a Aprendre a aprendre

Objecius d’aprenetatge:
– Millorar la comunicació oral aplicant diverses metodologies.
– Memoritzar poemes aplicant diferents tècniques
– Comprendre els diferents poemes a partir de la lectura.
– Interactuar a través de l’expressió i la comunicació corporal.
– Saber treballar, tant a nivell individual com en grup
– Desenvolupar habilitats personals i emocionals


Planifiquem

Un dels projectes que treballem a la nostra escola és la Cooperativa a cinquè curs de primària.

La nostra escola es va adherir a aquest projecte, ofert per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manlleu. Aquest té una trajectòria de treball pautada en la qual s’ha creat a cada curs una cooperativa d’alumnes fictícia  per poder fer un producte de venda.

Es va escollir el projecte de la cooperativa  pels següents motius:

  • La metodologia de treball cooperatiu s’adequa molt a la nostra manera de treballar.
  • El vincle de l’escola amb el poble.
  • La possibilitat d’engrescar als alumnes i a les famílies amb un projecte proper per tots ells.
  • És un treball totalment competencial.
  • Augment de l’autoestima i la confiancia de tot l’alumnat (cada alumne pot aportar i destacar en l’àmbit que s’identifica més).
  • Descoberta d’un mateix i dels companys.
  • Estimulació de la creativitat.
  • Altruisme, responsabilitat, participació en entitats sense ànim de lucre.(Part dels beneficis aconseguits mitjançant la venda dels productes són destinats a entitats benèfiques del poble).
  • Reconeixement de la tasca (amb els beneficis de la venda dels productes, els alumnes s’autofinancen una sortida).

El fet que els productes dels alumnes es comercialitzin dins un context real,  amb una venda al mercat setmanal del poble, fa que sigui una feina funcional pels alumnes.

Al ser el primer curs que es realitza la cooperativa anem descobrint quines matèries lliguen més amb el projectes i gratament s’han treballat en més o menys mesura totes les àrees troncals (Llengua catalana, Llengua castellana, matemàtiques, ciències socials, naturals i plàstica).

A partir d’aquí ha sorgit la necessitat pel proper curs de crear un espai de coordinació de projectes dins l’horari no lectiu del professorat.