Llegendes teatralitzades

En el projecte Vora Ter, els alumnes de primer van teatralitzar diferent llegendes que tenien relació amb el riu Ter. El treball va començar amb la lectura del Tresor del Ter de Xavier Margenat en veu alta. Al llarg del recorregut que un jove com ells fa, en el llibre surten documentats moltes llegendes vinculades amb el riu i els seus voltants. Seguidament, ja dins els dies del projecte, vam extreure les diferents llegendes i ens les vam repartir en grups de quatre. Cada grup es va quedar una llegenda.

El procés de teatralització va consistir a agafar la llegenda i convertir en diàleg totes aquelles situacions que fos possible. En aquells moments que no era possible fer-ho, que la llegenda no ho permetia, els alumnes es van repartir l’explicació  entre dos o tres narradors que feien de fil conductor entre els diferents moments dialogats.

Un cop creat el guió, els alumnes es van distribuir els papers i van memoritzar-se’ls. Finalment, van fer la representació davant del seu mural, es van gravar i van presentar-nos la gravació com a resultat final.

EL FORAT: IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

A partir de la mateixa imatge d’un forat que va aparèixer un dia a les classes cada grup de l’escola ha anat per un camí diferent. Us expliquem com.

P-3
Aquest projecte comença quan apareix un forat penjat a la pissarra de la classe.
Què deu ser això?
Algú diu: això és una cova, la cova de monstres, la cova del drac!
Durant la conversa inicial es van convencent que si, que allà dins hi ha un drac.
La pregunta : El drac és bo o dolent?
La resposta no la sabem.
A través de diferents materials: contes, vídeos, imatges, jocs, dibuixos, etc. anirem aprenent com són i què fan els dracs. Això ens portarà a intentar resoldre la pregunta plantejada.
Comencem per buscar per internet: escrivim les lletres que diuen drac a veure què surt.
Observem diferents dracs: n’hi ha molts: de color verd, marró, negre ,vermell, etc. molts tenen ales, punxes i banyes. Trobem a la capsa dels animals un drac vermell.

• JOC SIMBÒLIC: Un dia ens apareixen dracs de goma eva de diferents colors per jugar al castell.
• FILOSOFIA I EMOCIONS: Ens posem en la pell del drac tot treballant l’habilitat de recerca d’imaginar. I a través d’això les emocions: si jo fos un drac…
• PLÀSTICA: Fem un drac amb les nostres mans pintades de pintura.
• TRAÇ: Repassem la silueta d’un drac projectada a la pissarra. Entre tots després el pintem amb pintura.
• EXPRESSIÓ CORPORAL:Ens fem una màscara de drac amb ceres i un pal.
• CONSTRUCCIONS: Fem la cova del drac amb cadires i robes. Després ens amaguem a sota.
• MÚSICA: aprenem la cançó que ens ensenya en Tlàloc del drac màgic.
• EXPERIMENTACIÓ: Ens construïm el nostre propi drac. El cap tot decorant una caixa de cartró amb taps, paper cel·lofana i banyes de cartolina. El cos el fem tot pintant un llençol amb pintura i amb els nostres peus. Després fem les punxes del drac amb corones de paper.
• DANSA.: Ballem al ritme de la cançó: el drac ferotge treu foc, treu foc…
• CONTES:en Josep ens porta el conte del drac “el monstre de Banyoles” i aprenem la cançó “el mon mon el monstre de Banyoles”.La clàudia ens porta el conte: el“drac dragostí”i la Gisela el del drac que sempre deia que no. També ens arriba una caixa del bibliobús plena de llibres de dracs.
• PSICOMOTRICITAT: juguem a atrapar-nos i menjar-nos amb el drac de peluix.
• JOCS MATEMÀTICS: juguem amb els blocs lògics i busquem la figura que s’assembla amb les punxes del drac: el triangle. També juguem a imitar el drac i ens comparem amb ell: qui és més llarg? Qui és més alt? Qui és més gros?. Qui té la llengua més gran?
• MOTRICITAT FINA: fem un triangle amb pals de polo i comptem quants pals necessitem per fer la figura.
• NOVES TECNOLOGIES.:mentre esmorzem gaudim d’algun capítol del petit drac coco que no sabia volar. Mirem un power-point sobre diferents tipus de dracs.
• TREBALL COOPERATIU: fem un puzle en parelles o en petit grup.
• JOCS DE LLENGUA: Relacionem les etiquetes amb les parts del cos del drac: potes, cua, panxa, punxes.
• TREBALL DE GRUP IMAGINATIU: Ens inventem un conte on el protagonista és un drac. Cada nen o nena fa una part. Des Al final:Després fem votacions per escollir el títol.
• TEATRE: A través de titelles de pal fetes per nosaltres expliquem el conte inventat. Uns nens i nenes fan la representació i els altres fan de públic. Després ens canviem els papers.
Fem la conversa final: Arribem a la conclusió… Que de dracs n’hi ha de bons i de dolents a vosaltres què us sembla?

P-4
L’alumnat de P4 de seguida es va imaginar que la imatge era l’entrada d’una cova on a dins hi havia un tresor amagat. A partir d’aquí vam començar a estirar al fil fins arribar a la conclusió que tot tresor necessita un mapa.
Vam decidir fer dos grups i cada un d’ells havia de decidir un tresor, on l’amagava i fer un mapa. Un d’ells va fer el mapa sobre el plànol de l’escola i l’altre, fent el dibuix dels diferents espais del recorregut.
Va esdevenir tot un treball de nocions espacials, de mesura de grans espais, d’interpretació de plànols, de creació de simbologies per representar els mapes…
A més d’aquesta activitat, també es van organitzar diferents espais dins l’aula ambientats en els pirates i es van plantejar dos reptes a resoldre.
Espais dins l’aula:
• Qui troba el tresor més pesant? (ús de balances)
• Qui troba el dibuix amagat? (ordenació tira numèrica)
• Jocs de taula (memoris, joc del tresor, on és aquest pirata?)
Reptes: (tots dos reptes van sorgir de preguntes fetes pels alumnes)
• Com són i què tenen els vaixells pirates?
En un espai de la classe, es van deixar llibres, vaixells pirates de joguina i fulls perquè cada alumne pogués escriure allò que anava trobant. Passat dues setmanes, es van posar en gran grup totes les recerques trobades i es va ampliar la informació observant vídeos i imatges d’internet. Després, per parelles, van haver de fer el dibuix d’un vaixell. Per finalitzar el repte, es van penjar tots els dibuixos i es va comentar què tenien en comú. També es va valorar el fet d’haver-los fet en parella i del munt de coses apreses sobre els vaixells.
• Per què els vaixells floten si pesen tant?
Després de plantejar hipòtesis vam fer una experiment per parelles. Se’ls va donar una bola de plastilina i van haver de transformar-la perquè surés. Al final, vam comprovar quins suraven i vam poder treure algunes conclusions.

P-5
A partir de la pregunta “Què hi ha a dins de la Terra?”, els alumnes comencen a portar tot tipus de material: llibres, cds, minerals, pedres, joies…
Davant de la dificultat d’imaginar-nos l’interior de la Terra, busquem informació en els llibres i mirem varis vídeos del funcionament intern. Ens fem preguntes a cada sessió i a partir d’aquí anem treballant.
Temes i activitats fetes:
-Imagino com és la Terra per dins?
-Construcció a nivell plàstic del Planeta Terra.
-Joc de les plaques tectòniques a partir de tovalloles.
-Observem, classifiquem, dibuixem minerals.
-Experimentació: Fem minerals amb sucre i sal
-Treball en grup: construïm un volcà.
-Fem d’espeleòlegs a psicomotricitat.
-Conferència als pares sobre el tems treballat.

1r
Habilitat d’observar, esbrinar, imaginar :
Què hi veus? Com és? Explica amb cert ordre el què veus?
Quins colors hi veus?
Se t’acut què hi ha dins ¿ com deu ser?
Habilitat de formular conceptes precisos, agrupar , classificar.
Podem explicar què és un forat?
En què et bases per dir que en un forat no sempre si guarden coses?
Quina característica han de tenir tots els forats?
Podem posar exemples de forats on no s’hi guarda res?
S’han fet classificacions segons la forma , el color, fondària…
Habilitat de buscar i donar raons, establir causa efecte.
Tots els forats són per guardar-hi coses?
Tots els forats es poden tancar?
Habilitat de traducció, narrar, descriure, passar alo llenguatge plàstic
Cada nen ha dibuixat el seu forat, hi ha posat un nom.
S’han buscat paraules acabades en AT.
S’ha fet vocabulari en anglès.
S’ha fet un joc de llengua que consisteix en canviar una lletra de la paraula i en surt una de nova.
Hem jugat a bales, s’han fet les normes, han mesurat els forats.
Frases fetes
S’han fet murals per grups:
NO HAVER VIST EL MÓN PER UN FORAT.
PARLAR FORADAT
TENIR LA BUTXACA FORADADA
FER FORAT
TOT FORAT TÉ EL SEU PEDAÇ.
S’ han fet cal·ligrames.

2n
A partir de la imatge d’un forat penjat a la pissarra, els/les nens/es de 2n es van imaginar què podria ser:
Una cova, un túnel, una canal, un riu, un tronc d’arbre, un tobogan, un ull, un senyor fent un badall, un dau foradat, una olla, el número 0, una canonada a terra.
El forat d’un got, d’un pica-soques, d’una talpera, d’un formiguer.
Un cau d’àguiles, de ratolins, de conill
Un forat al terra, a la muntanya.
Ara, de tot el que havien anat dient, es tractava de buscat un tema per fer el projecte.
Un dia els vaig portar un objecte de vidre semblant a una caixa per què diguessin el que podria ser. No els va ser difícil perquè hi van veure una formiga morta, i una nena el va veure a la classe del seu germà. De seguida van descobrir que era un formiguer. Aleshores van decidir que podríem fer el projecte del formiguer.
Ens havíem de plantejar una pregunta i amb una mica d’ajuda va sortir la següent: Com pot ser que les galeries que fan les formigues no s’ensorrin?
Abans de contestar la pregunta vam pensar que primer hauríem de conèixer el món de les formigues. El primer que vam fer va ser dibuixar una formiga tal com ens semblava com era.
Després ens vam organitzar per grups, cada grup va triar un nom. Vam buscar informació que la majoria vam portar de casa, també en vam buscar a la tauleta. Ara es tractava de recollir la informació adequada: com són les formigues, com viuen, com es reprodueixen, on viuen… Un cop recollida la informació ho vam posar en comú, així ens vam adonar que a algun grup li faltava algun element i ho va poder completar.
Acabat tot el treball vam tornar a dibuixar la formiga i, així, veure si la coneixíem més i la dibuixàvem diferent del primer dia.
Finalment, cada grup va plasmar una part del treball en un mural.
1. LES PARTS DE LES FORMIGUES
2. EL CICLE VITAL: LA REPRODUCCIÓ
3. LA COLÒNIA
4. EL FORMIGUER
Observació d’un formiguer
Com que ja teníem el formiguer, només ens faltava comprar les formigues i muntar el formiguer. Cada dia l’observàvem, i de tant en quant hi anotàvem en un full les observacions. A vegades ens costava veure les formigues.
També van voler saber quins eren els depredadors. Ho vam buscar per Internet I els vam dibuixar.
A partir del cal·ligrama de les Formigues de Joan Salvat Papasseit, cada grup va fer els seu propis cal·ligrames de formigues i diferents insectes
Endevinalles d’insectes amb llengua castellana.
Dibuixem com és una formiga.
Vocabulari d’insectes en anglès.
Ens faltava saber la pregunta inicial: COM POT SER QUE LES GALERIES QUE FAN LES FORMIGUES NO S’ENSORRIN?
Per respondre la pregunta vam sortir al pati, cada grup va fer una muntanya amb sorra i després vam fer un forat amb fondària, vam mesurar l’amplada i la fondària. Les mesures de cada grup eren diferents, però amb el que sí vam coincidir va ser amb la conclusió que vam arribar: les galeries no s’ensorren perquè la terra és humida i perquè les formigues també utilitzen la saliva per construir-les.

3r
Entre tots els alumnes de la classe de 3r, vam decidir que el dibuix del forat penjat a la classe era una màquina que absorbia les estrelles. A partir d’aquí va sorgir una pregunta, la qual va ser la base del nostre nou projecte: “hi ha una màquina que absorbeix les estrelles?”.
Per respondre a aquesta pregunta el primer que vam investigar va ser a on es troben les estrelles i què hi ha al seu voltant. Els alumnes, per parelles, van buscar la informació utilitzant els ordinadors. Amb els resultats obtinguts en vam fer una posada en comú.
Els alumnes no deixaven de fer preguntes: com neixen, viuen i moren les estrelles? Són del mateix color? Què són les constel·lacions? Quina és l’estrella que està més a prop de la Terra i com és?. Es van fer grups d’experts. Cada grup va busca informació en llibres sobre el tema que va escollir investigar i en va fer un recull del més important. En vam fer un mural, per realitzar després una exposició oral.
Perquè els alumnes entenguessin les constel·lacions, vam explicar les llegendes d’Orio, Cassiopea i les dues osses. Els alumnes els va agradar moltíssim i vam improvisar una representació teatral d’aquestes tres llegendes. Després vam utilitzar un aparell que projecte estrelles al sostre de l’aula, vam agafar les màrfegues per estirar-nos al terra i vam tancar els llums. Els va resultar espectacular! Per acabar d’entendre les constel·lacions i que els nens poguessin orientar-se i trobar les estrelles, vam fabricar un planisferi.
El dia següent els alumnes estaven molt eufòrics per haver fet servir el planisferi i haver trobat les constel·lacions. Tot parlant d’elles i les estrelles, es formula una pregunta molt interessant: “Si el Sol és una estrella que ens dona vida i les estrelles es moren, què ens passarà amb nosaltres quan es mori?” A través d’aquesta pregunta investiguem el sistema solar i en fem una maqueta.
Per finalitzar el projecte, l’ Organització Astronòmica d’Osona ens va organitzar una activitat nocturna per observar amb els seus aparells les estrelles i algun planeta.
La dinàmica del projecte van ser les continues preguntes dels alumnes, les hipòtesis que en feien i la investigació posterior per comprovar si la resposta era la que esperaven.


Mitjançant la visualització de la imatge d’un forat penjada a la paret de l’aula i els comentaris posteriors produïts es fa un recorregut històric relacionat amb les clavegueres, les latrines, els vàters, els desaigües…
Objectius: .Buscar, seleccionar i classificar la informació.
.Elaborar una exposició oral mitjançant el suport d’un power point.
.Treballar en grup.
.Dur a terme una exposició oral (expressió oral).
Continguts: .Es tracta la lectura, la comprensió lectora, l’expressió escrita i l’expressió oral (llengua).
.Es tracta la creació i la resolució de problemes, la creació i la interpretació de gràfics
(matemàtiques).
.Es tracta l’anàlisi i la interpretació dels canvis socials i culturals (medi social).
.Es produeixen maquetes (plàstica).
.Cerca, selecció i utilització dels mitjans digitals (informàtica).
Pregunta clau: Les necessitats orgàniques i fisiològiques del ser humà al llarg de la història???
Blocs de treball per grups: .La civilització grega i anteriors.
.La civilització romana.
.La civilització àrab.
.L’edat mitjana i posteriors.
.La Barcelona actual. Sistema de clavegueres.
.Tipus de vàters i latrines al llarg de la història.
Metodològicament, es fa la recerca d’informació, es fa treball cooperatiu i hi ha un producte final que s’exposa oralment.
Els grups de treball són de 3 o 4 alumnes.
Hi ha el suport dels llibres de consulta, els portàtils, la pissarra digital i els materials plàstics.
S’avalua mitjançant l’observació i la rúbrica d’expressió oral.

Recorregut pel Vora Ter, sortida prèvia a l’inici del projecte de 3r d’ESO

Uns dies abans de començar a treballar el projecte de primavera, el Vora Ter, realitzem una sortida amb els alumnes de 3r d’ESO per recórrer el tram del Ter que treballarem: des de Can Llanes fins a la colònia Rusiñol. Tenim uns guies d’excepció, ens acompanyen quatre membres del Museu del Ter, dos d’ells ens expliquen les plantes, arbres i ocells més importants d’aquesta zona¸ i els altres dos professionals,  detallen les dades i característiques més rellevants del patrimoni cultural d’aquesta zona. Anem parant a cada zona on hi ha algun element important per al treball, per exemple a la Colònia Rusiñol, al Dolcet, a la platja, a la resclosa, al baixant de peixos, al bosc de ribera, les diferents aus que viuen al riu, etc.. Els alumnes han de prendre notes de tot el que se’ls explica (disposen d’una llibreta de camp per a aquesta funció) i fer fotografies, tant del patrimoni com de la vegetació.

És important que els alumnes recullin tota la informació, posat que fins que no es comenci el Projecte Vora Ter no sabran quina zona del riu els toca treballar. Hem dividit el recorregut en sis parts, i cada grup cooperatiu en treballarà un, amb tots els elements naturals, patrimonials i les caixes niu que hi tenim localitzades, per acabar fent la maqueta a escala del nivell del riu Ter al seu pas per Manlleu.

Amb aquesta sortida de camp es fa més evident tot allò que els alumnes han de conèixer del Passeig del riu Ter i del seu entorn, i són més conscients del seu propi territori.

Projecte Vora Ter 2on d’ESO

En aquest projecte, els alumnes de segon havien de treballar a propòsit de la indústria tèxtil relacionada amb el riu Ter.

El producte final havia de ser un “rosco de passaparaula”.

Els alumnes  estaven distribuits amb grups de quatre i cada alumne tenia la seva tasca i el seu rol.

Un membre del grup s’encarregava de buscar totes aquelles paraules relacionades amb el tema. Havien de trobar 3 paraules de cada lletra de l’abecedari. Després havien de trobar la definició d’aquella paraula o bé en el dossier o bé en el diccionari.

Posteriorment un altre alumne escrivia en una tarja de cartolina totes les paraules i definicions des de la “a” fins la “z”. Els demanaven un mínim de tres paraules per lletra.

Els altres dos alumnes s’encarregaven de la confecció del “rosco”. Aquest podia estar fet del material que volguessin com cartró, plàstic…Llavors enganxaven totes les lletres de l’abecedari al rosco i confeccionaven també quelcom( per posar sobre la lletra) que permetés veure si encertaven la paraula o no.

El darrer dia,un cop tots els grups havien  confeccionat el seu “rosco” ens vàrem posar a concursar. Tan sols un grup podia guanyar el joc de passaparaula.

L’experiència és molt satisfactòria ja que els alumnes tenen part de creativitat en l’activitat a l’hora de confeccionar el rosco, a més a més aprenen vocabulari sobre el tema en qüestió i el darrer dia tenen la oportunitat de demostrar quin és el grup que més   ha après sobre la indústria tèxtil i també quin ha confeccionat el rosco més original.

CREACIÓ D’UN STORYBOARD

Dins del projecte Vora Ter de 3r d’ESO del curs 2017-18, els alumnes han dissenyat un storyboard per tal de poder realitzar un dels productes finals del projecte: un vídeo. Un storyboad o guió il.lustrat és la representació il.lustrada d’una pel.lícula, anunci, etc, abans de la seva realització. Els alumnes havien de fer una sèrie de dibuixos esquemàtics que els servirien com a guia a l’hora d’elaborar el vídeo. En un principi els hi va costar entendre tant el concepte com la finalitat de l’storyboard i no li veien el sentit, consideraven que era una tasca poc útil. Tanmateix, un cop van començar a treballar sobre el vídeo, van valorar positivament el fet de tenir les seqüències prèviament pensades i les escenes visualitzades i saber que havien de gravar. Per tal d’ajudar-los a entendre què és un storyboard se’ls van donar exemples visuals i a l’hora de crear els seus se’ls va proporcionar una plantilla en la qual dibuixarien. A continuació es poden veure dos models de plantilles.

CREACIÓ D’UNA MAQUETA

Una de les activitats proposades a 3r. per el projecte VoraTer vas ser la creació d’una maqueta del tram del riu Ter que va des de la resclosa del Dolcet fins al meandre d’en Gelabert. Per tal de poder fer la maqueta a escala vam demanar al servei tècnic de l’Ajuntament un plànol del tram amb les corbes de nivell. Aquestes corbes de nivell les vam resseguir per tenir una referència. Per tal de poder treballar amb els sis grups de manera simultània i cooperativa vam dividir el tram en sis parts, una per cada grup Cada grup va anar retallant, el tros de plànol, seguint les línies d’aquestes corbes. Un cop retallada cada corba la marcaven sobre un cartró ploma i tot seguit, van enganxar el cartró ploma sobre una base. Successivament vam anar posant les diferents plaques amb les corbes corresponents, una sobre de l’altra de manera que vam aconseguir tenir una maqueta amb relleu de cada tros. Un cop tots els grups van haver tingut muntades les plaques amb les diferents corbes a nivell i pintades, vam arnes banderetes amb els diferents punts d’interès patrimonial, natural i les caixes niu que cada grup tenia dins la seva part de tram. El producte final va ser una maqueta amb relleu de 6m de llarg, fruit de la unió del que van realitzar els sis grups durant la setmana de projecte.

 

ELS PROJECTES DE MEDI

A l’escola Valldeneu no fem servir llibres de Medi, i treballem el currículum establert per a l’etapa de primària a través de projectes. Això suposa avantatges i desavantatges tant per als alumnes com per a les mestres que realitzem aquests projectes.

Aquest és el segon any que estem fent una formació de treball per projectes amb la formadora Teresa Pigrau, i que ens està ajudant a entrar en aquesta metodologia i alhora conèixer les eines d’avaluació com són les rúbriques, les bases d’orientació…

Comencem al setembre amb el primer projecte del curs. Cada classe, que us recordem que són cícliques, realitzarà el seu primer projecte de medi a partir del nom de la classe. Anys enrere els deixàvem triar el nom  i ens ho fèiem venir bé per a encabir-ne els possibles continguts dins l’àrea de medi, però després vam decidir que els acotaríem una mica més quin podria ser el nom de la classe per a la nostra conveniència i del que volíem treballar a medi segons el cicle.

Un cop escollit el nom de la classe, realitzem una pregunta que vulguem respondre sobre aquest nom, i que no pot ser contestada de manera binària “sí o no”, sinó que tingui més recorregut i més possibles respostes a través del que anem treballant durant la realització del projecte.

Treballem per grups, i de vegades és treball cooperatiu o senzillament treball en grup, segons les activitats. També treballem en gran grup.

Tenim un full amb un triangle dibuixat on hi escrivim les preguntes que podem realitzar als alumnes i que ells han de mirar de respondre al llarg del projecte fent servir diferents formats, com pot ser el format paper, el format tecnològic i les conferències que es preparen a casa. Aquestes preguntes del triangle són preguntes estructurals, de canvis i processos, i de control-regulació.

Fem servir les eines d’avaluació, que trobem que ens funcionen prou bé tot i que requereixen una fase llarga de molta pràctica per part de tothom.

Aquesta manera de fer ens agrada, però el principal desavantatge que hi trobem és que ens fa la sensació de que, comparat amb un llibre de medi, ens deixem temes sense fer.

En el proper article us parlarem de les conferències que fem.

Fins aviat!

Escola Valldeneu

 

 

LA VEU DELS PARTICIPANTS (2n)

La gimcana

Els grups estàvem barrejats amb els nens i nenes de Cornellà. Ens va agradar molt perquè vam poder conèixer nens i nenes. Cada grup tenia dues mestres, una que coneixíem nosaltres i una que no. Cada equip tenia el nom relacionat amb un lloc del poble.

La Gimcana era molt xula. Ens va agradar molt anar a diferents llocs del poble.Els equips d’investigadors ( els nens i nenes de 3r) ens van explicar moltes coses que no coneixíem de St. Julià, ho van explicar molt bé. També ens van preparar un joc i el que més ens va agradar era buscar el codi QR amagat per descobrir la següent pista.

Ens va encantar veure la terrissaire a fer un tupí davant nostre. També ens va agradar molt l’ última pista que era sorpresa, tots el caramellaires cantant la nostra cançó a les Set Fonts. Ens agrada molt aquesta cançó i els nens de l’escola de Cornellà la van poder escoltar i van quedar molt parats.

També ens va agradar molt dinar tots junts i poder jugar! Vam quedar tots ben enfangats. Els nens i nenes de Cornellà ens van regalar un braçalet de gomes molt maco. Ens ho vam passar molt bé!

Ja tenim ganes de fer 3r i preparar una gimcana pels nens de segond e Cornellà i els nostres.

AVANCEM EN EL PROJECTE

Un cop triat el nom de la classe, cada grup ha iniciat el seu projecte a partir d’una pregunta formulada pels alumnes.

Per realitzar el projecte hem  treballat en diferents agrupaments:  individualment, per parelles, en petit grup i en gran grup segons l’activitat. En alguna sessió érem dues mestres a l’aula.

El treball ha set global, incloent-hi totes les àrees.

A partir de tot el que ens ha arribat i els interessos que han anat mostrant els alumnes hem orientat el projecte cap al món dels sentits. Això ens ha permès investigar, manipular, experimentar, descobrir, comparar, deduir, … Al mateix temps hem anat ambientant els passadissos com si fossin un bosc i cada grup hi ha incorporat el seu animal i també s’ha creat el racó d’informació de cada animal.

La sortida de tardor al bosc ens ha servit per acabar d’aplicar,  comprovar i ampliar els coneixements que hem anat adquirint al llarg d’aquest procés.

Per acabar, cada grup s’ha preparat una exposició oral del què volia explicar del seu animal i ho han presentat a una altra classe del cicle.

 

Implementació

El treball s’inicia seguint el full de ruta proposat pel programa CuEme del projecte de la cooperativa.

La planificació del treball està distribuida per trimestres amb unes tasques definides  per cada mes de l’any.

El primer trimestre es fa la presentació del projecte al Consell Escolar i a la Comunitat Educativa. Seguidament es dóna d’alta a la comunitat virtual.

El primer pas és la constitució de la cooperativa, amb tasques com elecció del nom, tria de l’equip directiu, elecció de departaments, actes de constitució, estatuts, estudi de mercat, etc.

Per a la constitució de l’empresa es duen a terme diferents tallers, xerrades i sortides. Es visita una cooperativa real, es sol·licita finançament al banc, i es crea la imatge de la cooperativa dissenyant diferents prototips de logos, amb el suport extern de l’Escola d’Art. Finalment es fa difusió en el mitjans de comunicació locals del projecte.

Amb les tasques descrites  s’observa que la metodologia de treball es totalment en un entorn real, fent que els alumnes adquireixin la competència d’autonomia, aprendre a aprendre, etc.

Durant el segon trimestre es fa l’elecció del producte, s’elaboren els productes, l’etiquetatge i l’embassat.

Finalment, el tercer trimestre es continua produïnt i es fa la preparació de la venda (permis de venda, publicitat, repartiment de tasque, balanç i responsabilitat social).

Per acabar, és al juny quan es fa l’anàlisi de resultats comptables, la memòria d’activitats i la valoració final. Per a venda, els alumnes han hagut de sol.licitar a l’OPE la parada al mercat i la col.laboració de l’ajuntament.

Un 10% dels diners guanyats en la venda dels productes de la cooperativa van destinats a una obra social que escullen ells mateixos.