Projecte Vora Ter 2n d’ESO

Durant el Projecte Vora ter els alumnes de 2n d’ESO van treballar el procés industrial del tèxtil a Manlleu.

Un dels productes finals havia de ser la creació d’un ninot de llana (de manera individual) per tal que els alumnes poguessin observar la diferència entre un procés industrial i el procés artesanal.

Per a l’elaboració del ninot de llana els alumnes havien de seguir les següents instruccions:

TELER:

  1. Agafa una capsa de sabates de cartró fort que faci més de 17 cm d’ample i 27 cm de llarg.
  2. Amb les tisores o un cúter fes 15 incisions d’1 cm de profunditat a cada costat curt. Procura que quedin uniformes i ben centrades.
  3. Fes un nus a l’extrem del fil de llana de color clar que faràs servir per l’ordit i fes-lo passar per les marques que has fet de manera que et quedin 15 passades paral·leles a l’ordit.

 

DISSENY:

  1. En un full de paper de la mida de la caixa fes el disseny del ninot i posa’l en el fons de la capsa.
  2. Pensa en els colors de llana que utilitzaràs per cada zona del ninot.

 

 

TEIXIT:

  1. Fes petits cabdells de llana dels colors que necessitis per poder-los fer passar per entremig de l’ordit.
  2. Durant tot el teixit procura que la tensió del fil sigui uniforme. De tant en tant ves compactant el teixit que tinguis fet.
  3. Començant per les cames ves teixint la trama. Fes servir els 6 fils de la dreta i els 6 de l’esquerra de l’ordit per separat. Han de quedar els 3 fils centrals sense trama.
  4. Quan comencis el cos del ninot fes passar la trama per tots el 15 fils de l’ordit.
  5. Quan siguis a l’alçada dels braços fes que els fils de la trama sobresurtin més de 6 cm per cada costat, durant aproximadament uns 1,5 cm d’amplada. Després els trenes per fer els braços i lligues el final de cada trena per fer les mans.
  6. Arribant a l’alçada del cap, ves reduint progressivament un fil de cada banda de l’ordit per tal de donar-li una forma arrodonida.

ACABAT:

  1. Per acabar, abans de treure el ninot del teler, remata els tres fils de l’ordit que han quedat entre les cames, fent-los passar amb una agulla llanera i un per un per entremig del teixit del cos o de les cames.
  2. Finalment fes el mateix amb els fils de l’ordit que sobresurten del cap, o lliga’ls formant una cua central, dues cues o un serrell uniforme.
  3. Enganxa-hi els ulls i altres detalls que donin personalitat al teu ninot.

L’experiència va ser molt bona ja que cada alumne va desenvolupar la seva faceta més creativa i els hi va agradar molt realitzar aquesta activitat.

El resultat final va ser el següent:

 

ELS ALUMNES DE SEGON D’ESO TENYEIXEN MOTXILLES I SAMARRET

Durant el Projecte Vora Ter  els alumnes de 2n d’ESO van treballar la indústria tèxtil i per tal que poguessin ser conscients del procés que utilitzaven a les fàbriques antigament per tenyir les peces de roba, van portar a terme un taller en el qual van tenyir motxilles i samarretes amb diferents tonalitats de tints. Durant el procés que van realitzar els alumnes van poder fer els estampats que ells van voler.

En primer lloc, van posar diferents gomes elàstiques o doblecs per tal que els quedessin les formes que ells volguessin.

En segon lloc, van escollir el tint que van voler i van fer la preparació amb la sal, l’accelerador i el tint, i ho van posar en un cubell amb aigua tèbia. Al cap d’una estona hi van poder incorporar la motxilla i la samarreta i ho van deixar reposar.

I per últim, van treure les gomes i van rentar les motxilles i samarretes amb aigua freda per tal de treure el tint restant. Les van estendre per tal que s’eixuguessin i ja se les van poder endur cap a casa.

Llegendes teatralitzades

En el projecte Vora Ter, els alumnes de primer van teatralitzar diferent llegendes que tenien relació amb el riu Ter. El treball va començar amb la lectura del Tresor del Ter de Xavier Margenat en veu alta. Al llarg del recorregut que un jove com ells fa, en el llibre surten documentats moltes llegendes vinculades amb el riu i els seus voltants. Seguidament, ja dins els dies del projecte, vam extreure les diferents llegendes i ens les vam repartir en grups de quatre. Cada grup es va quedar una llegenda.

El procés de teatralització va consistir a agafar la llegenda i convertir en diàleg totes aquelles situacions que fos possible. En aquells moments que no era possible fer-ho, que la llegenda no ho permetia, els alumnes es van repartir l’explicació  entre dos o tres narradors que feien de fil conductor entre els diferents moments dialogats.

Un cop creat el guió, els alumnes es van distribuir els papers i van memoritzar-se’ls. Finalment, van fer la representació davant del seu mural, es van gravar i van presentar-nos la gravació com a resultat final.

Recorregut pel Vora Ter, sortida prèvia a l’inici del projecte de 3r d’ESO

Uns dies abans de començar a treballar el projecte de primavera, el Vora Ter, realitzem una sortida amb els alumnes de 3r d’ESO per recórrer el tram del Ter que treballarem: des de Can Llanes fins a la colònia Rusiñol. Tenim uns guies d’excepció, ens acompanyen quatre membres del Museu del Ter, dos d’ells ens expliquen les plantes, arbres i ocells més importants d’aquesta zona¸ i els altres dos professionals,  detallen les dades i característiques més rellevants del patrimoni cultural d’aquesta zona. Anem parant a cada zona on hi ha algun element important per al treball, per exemple a la Colònia Rusiñol, al Dolcet, a la platja, a la resclosa, al baixant de peixos, al bosc de ribera, les diferents aus que viuen al riu, etc.. Els alumnes han de prendre notes de tot el que se’ls explica (disposen d’una llibreta de camp per a aquesta funció) i fer fotografies, tant del patrimoni com de la vegetació.

És important que els alumnes recullin tota la informació, posat que fins que no es comenci el Projecte Vora Ter no sabran quina zona del riu els toca treballar. Hem dividit el recorregut en sis parts, i cada grup cooperatiu en treballarà un, amb tots els elements naturals, patrimonials i les caixes niu que hi tenim localitzades, per acabar fent la maqueta a escala del nivell del riu Ter al seu pas per Manlleu.

Amb aquesta sortida de camp es fa més evident tot allò que els alumnes han de conèixer del Passeig del riu Ter i del seu entorn, i són més conscients del seu propi territori.

Projecte Vora Ter 2on d’ESO

En aquest projecte, els alumnes de segon havien de treballar a propòsit de la indústria tèxtil relacionada amb el riu Ter.

El producte final havia de ser un “rosco de passaparaula”.

Els alumnes  estaven distribuits amb grups de quatre i cada alumne tenia la seva tasca i el seu rol.

Un membre del grup s’encarregava de buscar totes aquelles paraules relacionades amb el tema. Havien de trobar 3 paraules de cada lletra de l’abecedari. Després havien de trobar la definició d’aquella paraula o bé en el dossier o bé en el diccionari.

Posteriorment un altre alumne escrivia en una tarja de cartolina totes les paraules i definicions des de la “a” fins la “z”. Els demanaven un mínim de tres paraules per lletra.

Els altres dos alumnes s’encarregaven de la confecció del “rosco”. Aquest podia estar fet del material que volguessin com cartró, plàstic…Llavors enganxaven totes les lletres de l’abecedari al rosco i confeccionaven també quelcom( per posar sobre la lletra) que permetés veure si encertaven la paraula o no.

El darrer dia,un cop tots els grups havien  confeccionat el seu “rosco” ens vàrem posar a concursar. Tan sols un grup podia guanyar el joc de passaparaula.

L’experiència és molt satisfactòria ja que els alumnes tenen part de creativitat en l’activitat a l’hora de confeccionar el rosco, a més a més aprenen vocabulari sobre el tema en qüestió i el darrer dia tenen la oportunitat de demostrar quin és el grup que més   ha après sobre la indústria tèxtil i també quin ha confeccionat el rosco més original.

CREACIÓ D’UN STORYBOARD

Dins del projecte Vora Ter de 3r d’ESO del curs 2017-18, els alumnes han dissenyat un storyboard per tal de poder realitzar un dels productes finals del projecte: un vídeo. Un storyboad o guió il.lustrat és la representació il.lustrada d’una pel.lícula, anunci, etc, abans de la seva realització. Els alumnes havien de fer una sèrie de dibuixos esquemàtics que els servirien com a guia a l’hora d’elaborar el vídeo. En un principi els hi va costar entendre tant el concepte com la finalitat de l’storyboard i no li veien el sentit, consideraven que era una tasca poc útil. Tanmateix, un cop van començar a treballar sobre el vídeo, van valorar positivament el fet de tenir les seqüències prèviament pensades i les escenes visualitzades i saber que havien de gravar. Per tal d’ajudar-los a entendre què és un storyboard se’ls van donar exemples visuals i a l’hora de crear els seus se’ls va proporcionar una plantilla en la qual dibuixarien. A continuació es poden veure dos models de plantilles.

CREACIÓ D’UNA MAQUETA

Una de les activitats proposades a 3r. per el projecte VoraTer vas ser la creació d’una maqueta del tram del riu Ter que va des de la resclosa del Dolcet fins al meandre d’en Gelabert. Per tal de poder fer la maqueta a escala vam demanar al servei tècnic de l’Ajuntament un plànol del tram amb les corbes de nivell. Aquestes corbes de nivell les vam resseguir per tenir una referència. Per tal de poder treballar amb els sis grups de manera simultània i cooperativa vam dividir el tram en sis parts, una per cada grup Cada grup va anar retallant, el tros de plànol, seguint les línies d’aquestes corbes. Un cop retallada cada corba la marcaven sobre un cartró ploma i tot seguit, van enganxar el cartró ploma sobre una base. Successivament vam anar posant les diferents plaques amb les corbes corresponents, una sobre de l’altra de manera que vam aconseguir tenir una maqueta amb relleu de cada tros. Un cop tots els grups van haver tingut muntades les plaques amb les diferents corbes a nivell i pintades, vam arnes banderetes amb els diferents punts d’interès patrimonial, natural i les caixes niu que cada grup tenia dins la seva part de tram. El producte final va ser una maqueta amb relleu de 6m de llarg, fruit de la unió del que van realitzar els sis grups durant la setmana de projecte.

 

El debat del projecte Vora Ter

Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.

Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:

  1. Quin creieu que és el paper de la dona en la societat actual? I de l’home?
  2. Creieu que actualment l’home i la dona tenen les mateixes oportunitats laborals?
  3. Què és per a vosaltres una societat igualitària?

En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.

Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?

Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada

EL PRACTICOGRAMA

A 4t d’ESO el Projecte vora Ter girava a l’entorn de l’evolució de la dona treballadora des del segle XIX fins a l’actualitat. Per tal d’avaluar els coneixements adquirits, com a resultat final, es demanava l’elaboració d’un practigroma que reflectís, en els diferents períodes històrics, aquesta evolució.

Un practigroma no és res més que la presentació d’un tema per mitjà d’un vídeo amb dibuixos elaborats pels propis alumnes. Aquesta tasca va engrescar la majoria de l’alumnat, ja que va permetre potenciar les diferents habilitats dins del grup, des des de la més artística (elaboració dels dibuixos) a la més estrictament acadèmica (elaboració del guió històric). D’aquesta manera, tots els membres del grup es van poder sentir part d’un mateix objectiu comú.

Per tal d’arribar al resultat final, els alumnes van participar en dos tallers sobre el tema organitzats pel Museu Industrial del Ter de Manlleu i un dossier amb activitats que els havien de servir de guia per elaborar el guió del practicograma. L’alumnat va valorar molt positivament tant els tallers com el dossier, ja que pautaven molt clarament allò que es demanava en el resultat final.

Per acabar-ho d’arrodonir, el projecte va acabar amb un debat final sobre el paper de la dona en la societat actual a partir de la reflexió que permetien diversos articles periodístics i curtmetratges, de manera que l’alumnat va poder comparar i qüestionar el paper de la dona ens els diferents períodes històrics, també en l’actual.

Creiem que l’objectiu final de qualsevol projecte ha de ser fomentar l’esperit crític de l’alumnat. És important, doncs, trobar maneres d’atraure l’atenció dels alumnes que ens ajudin a aconseguir els nostres objectius. Recursos d’aquesta mena ens permeten arribar al grau de reflexió que perseguim amb la implicació de l’alumnat. Val la pena de fomentar-los, doncs.