Arxiu de la categoria: Escola el Despujol

QUÈ ÉS EL QUE MÉS T’HA AGRADAT DEL PROJECTE?

Publicat el per
Respon

El curs passat el grup impulsor vam considerar interessant que fossin els alumnes de 6è que posessin veu a la seva experiència de 9 cursos aprenent fent projectes, ja que era la 1a promoció que marxava de l’escola havent fet l’escolarització sencera de P3  6è.

Aquest curs ens ha semblat adient donar veu a tots els nens i nenes de l’escola, d’aquesta manera hem tingut una visió més global del que opinen els nostres infants.

L’equip impulsor estem contents de la col·laboració i la implicació de tots els mestres, ells i sobretot els tutors, ens han ajudat a recollir les opinions del seu grup, cosa que ens ha facilitat molt la feina.

Les preguntes que vam formular als i les nostres alumnes van ser:

  • Què és el que més t’ha agradat del Projecte d’aquest any?
  • Per què?

Un cop fet el buidatge, constatem que el projecte d’aquest any ” L’esport ens mou”, ha agradat molt a tots els cursos. Tots i totes han verbalitzat que han après moltes coses i que no s’imaginaven que podrien aprendre des de tants punts de vista diferents.

El que més destaquen del que els ha agradat han estat les visites d’esportistes del Voltreganès i  els esportistes d’elit que han vingut,  que han enviat algún missatge, o que ens han fet arribar la seva signatura dedicada… Valoren molt positivament la participació de les famílies i les sortides a diferents pistes on han pogut practicar algunes disciplines esportives. Les colònies tots i totes les anomenen com a part molt vivencial de l’esport. També fan èmfasi en el treball en grup, els agrada compartir aprenentatges entre iguals, tant si  són de la mateixa edat com si són més grans.

    

  

Els cursos on s’ha fet la implementació aquest any, han valorat molt bé el treball que s’ha iniciat d’avaluació: bases d’orientació, rúbriques i carpetes d’aprenentatge.

Estem motivats per anar aprenent junts com a comunitat d’aprenentatges que som, i partint dels interessos dels i les nostres alumnes veiem que hem de continuar endavant i seguir treballant d’aquesta manera, incorporant mica a mica aquests petits canvis iniciats a la resta de cursos, ja que considerem que han aportat reflexió i aprenentatge per part de tothom: alumnes, famílies i mestres.

Per cert, els nostres infants ja ens han passat les propostes d’aprenentatge pel projecte del curs vinent! Però si el voleu saber, haureu d’esperar al setembre!

                                                    Bon estiu a tothom!

AVALUEM PER MILLORAR

Publicat el per
Respon

Com que avaluar forma part del procés d’aprenentatge, ha arribat el moment de que el grup impulsor valorem la feina feta aquest curs. És important fer-ho per poder prendre decisions sobre properes actuacions, ajustades a les nostres necessitats.

Valorem molt bé les trobades del grup impulsor perquè són un espai de debat i reflexió que ens permet compartir dubtes, experiències, recursos… i elaborar propostes de millora a la nostra pràctica educativa. El traspàs als cicles i al claustre, és la taca d’oli que s’ha d’anar escampant per aconseguir que els canvis arribin a totes les aules. Som conscients que els bons canvis són aquells que es fan de mica en mica perquè tothom els pugui incorporar i s’hi senti implicat. Només així seran sostenibles i en generaran d’altres.

Sí que tots estem d’acord en què cal millorar alguns aspectes organitzatius per aconseguir més implicació i millor seqüenciació de les tasques a fer, però coincidim en què molta gent del claustre, per iniciativa pròpìa, es va afegir a la implementació de les eines avaluatives acordades. Això és una bona notícia i obre portes a nous canvis. Ara només ens caldria afegir a les nostres ganes d’innovar, petits assessoraments de gent experta en el treball per projectes que ens ajudessin a fer aquest salt cap endavant.

COMPARTIM PER APRENDRE JUNTS

Publicat el per
Respon

Qualsevol procés de recerca comporta fer-se preguntes, buscar respostes i fer-ne difusió. Per això, un dels productes finals de tot projecte és explicar-lo als altres.

Tots estarem d’acord en que només pots transmetre bé una cosa a algú quan en tens un bon domini i només pot ser entesa pels altres si saps adaptar el teu discurs al públic que t’escoltarà. Per tant, explicar comporta endreçar molt bé el que has après i triar encertadament la posada en escena.

A la nostra escola és habitual transmetre el que hem après dins del cicle i entre cursos de diferents cicles. Això obliga a adaptar les nostres presentacions a diferents perfils d’oient. Normalment els nostres alumnes preparen presentacions amb format power point, prezzi…, o bé utilitzen suports visuals. Aquest curs però, hi ha hagut algunes presentacions lúdiques i d’altres d’interactives que han atrapat al públic. També hem incorporat recursos de suport com maquetes, elements manipulables, murals, jocs…

Ja feia temps que dèiem que havíem de ser més creatius en la transmissió del producte final i estem satisfets d’haver tastat noves possibilitats. Volem creure que les eines avaluatives que hem anat introduint, ens han fet fer un procés que també ens hi ha abocat.

Us convidem a fer-ne un petit tast!

https://youtu.be/84pmLYPBAds

https://photos.google.com/u/1/share/AF1QipNz_2aI_McsR8KfeV5_Y58e2goT00W2gIbGtG6IIu_4vQSg1MPZ7NZmMfLoe3CMKQ?key=RmlueThWWGY1VS13d24yNkRpV2tuRmlDZFplT0l3

QUINS BENEFICIS ENS HA APORTAT LA CARPETA D’APRENENTATGE A 4T?

Publicat el per
Respon

Aquest curs els infants de 4t han implementat l’ús de la carpeta d’aprenentatge en el projecte. La carpeta d’aprenentatge que han confeccionat al llarg del curs es defineix
com un conjunt estructurat de documents (anotacions, anàlisis, reflexions, gràfiques, mapes conceptuals, dibuixos, etc.) elaborats pels infants. Aquest recull s’ha ordenat cronològicament per tal d’evidenciar l’evolució i el progrés dels infants. També ha servit per reflectir les estratègies de cada nen/a per a la indagació, el pensament reflexiu, el rigor i l’anàlisi.

La carpeta d’aprenentatge que s’ha elaborat inclou evidències de l’aprenentatge assumit pels infants i contempla diferents modalitats d’avaluació: autoavaluació, coavaluació, heteroavaluació. La finalitat de la carpeta és formativa i avaluativa.

En ser el primer any d’implementació, s’ha optat per implementar un model de carpeta d’aprenentatge tancat en  què la mestra ha pautat molt als infants les activitats sobre les quals calia reflexionar i recollir evidències; també ha acompanyat molt aquest procés reflexiu mitjançant preguntes que ajudessin als alumnes a fer el procés metacognitiu.

Iniciar el treball de la carpeta d’aprenentatge amb aquesta modalitat es valora positivament, ja que ha permès guiar als infants en l’ús d’aquesta nova eina i proporcionar-los estratègies per tal de poder-la aplicar. També considerem que ha permès crear una bona base per afavorir que els infants entenguin què vol dir reflexionar sobre el propi aprenentatge i adquireixin estratègies per reflectir i argumentar el seu propi progrés. La reflexió ha girat al voltant del que s’ha treballat, com s’ha treballat, què s’ha après i què s’ha sentit. Evidentment, en els seus inicis, aquesta ha estat una tasca feixuga per als alumnes, a tots ens consta reflexionar sobre com aprenem i deixar-ne constància per escrit. Després ens adonem que és una bona manera d’analitzar, detectar encerts i errors, ratificar o bé reconduir el que estem fent i com ho estem fent. Per tant, a mesura que avançava el curs, es notava més facilitat per dur a terme aquest procés.

Les habilitats adquirides en la confecció de la carpeta d’aprenentatge s’han pogut transferir a altres àmbits no vinculats directament amb el projecte. Dit d’una altra manera, la carpeta ha esdevingut també una eina competencial.

Es preveu que el curs vinent es pugui optar per una modalitat de carpeta d’aprenentatge mixta en la que es fixin algunes parts de la carpeta com a obligatòries per a tots els infants, mentre que altres apartats quedin oberts a l’experiència d’aprenentatge de cada alumne/a i que aquests puguin recollir les reflexions i evidències de la manera que desitgin.

QUÈ HE APRÈS ? COM HO HE APRÈS?: LA CARPETA D’APRENENTAGE A P3

Publicat el per
Respon

A la classe de P3 els nens i les nenes han reflexionat de manera individual , sobre què han après del projecte  i com ho han après. Per fer-ho, han elaborat una Carpeta d’Aprenentatge, perquè la carpeta ens permet recollir evidències dels aprenentatges fets, aturar-nos i reflexionar, modificar el procés, planificar les accions a fer…

Per això, després d’haver investigat, buscat informació, exposat i treballat cada pregunta que se’ns ha generat, hem fet una parada, tot recordant i plasmant allò que hem après i com hem arribat a fer-ho.

Aquest tipus d’avaluació formativa, la valorem molt positivament. Els alumnes són molt més conscients dels seus aprenentatges i queda molt clar en quin punt del procés d’aprenentatge es troba cada nen/a, així com el grup en general.

Volem posar especial èmfasi en que no totes les Carpetes d’Aprenentatge dels nens/es de la classe són iguals, ja que cada alumne ha decidit com volia reflectir  allò que ha après: a través d’un dibuix, d’una foto, d’un escrit de la mestra,… Tot i tractar-se de P3, en què la majoria de nens/es encara no escriuen, algún/a s’ha aventurat a escriure el que ha après, encara que sigui amb lletres que no corresponen a allò que es volia dir.

Es tracta d’un procés força lent, ja que es va fent d’un a un i comporta buscar el material que cadascú ha triat, però permet una coavaluació amb el/la mestre/a molt planera i creativa, que enforteix complicitats i construeix aprenentatge conjunt.

 

És important destacar que les classes de P4 i P5 també han utilitzat la Carpeta d’Aprenentatge com a eina avaluativa i se’n fa una bona valoració. De fet, es tracta d’això: escampar de mica en mica aquells recursos que han de permetre que la innovació no sigui fer una cosa diferent, sinó fer una cosa que transformi la pràctica educativa per aprendre més i millor.

DESCOBRIM LA CARPETA D’APRENENTATGE

Publicat el per
Respon

Aquest curs els mestres de l’escola ens hem proposat elaborar una carpeta d’aprenentatge,  que de moment s’implementarà a P3 i a 4t.

L’objectiu és aconseguir que els alumnes puguin documentar i avaluar el seu propi procés d’aprenentatge, és a dir, la carpeta els ha de permetre recollir evidències del que aprenen i  de com ho fan.

Per aconseguir-ho, és imprescindible aturar-se en diferents moments durant el procés de recerca per poder reflexionar sobre el que hem après i continuar avançant.

En el cas de P3, per tal de poder reflectir l’evolució que van fent els infants, es fa un recull del que els alumnes van aprenent en diferents moments. La mestra ajuda formulant-los  preguntes concretes que facilitin l’explicació del que han après i reflexionin sobre el treball que s’està realitzant. Per tant, no totes les carpetes són iguals, ja que cada alumne ha   decidit com volia reflectir allò que ha après ( a través d’un dibuix, d’una foto, d’un escrit de la mestra,…).

En el cas dels alumnes de 4t, la carpeta d’aprenentatge incorpora l’objectiu de reflexionar   sobre com estan vivint emocionalment les diferents experiències que els està proporcionant el projecte.

En la seva realització s’han dut a terme diferents tipus d’activitats i diferents tipus d’agrupacions:

  • Tasques individuals en les que els infants han fet sols el procés de reflexió. En ocasions, posteriorment s’ha fet una posada en comú per compartir les aportacions fetes pels companys.
  • Tasques en petit grup de manera que els infants han hagut de conversar entre ells i compartir les seves reflexions per tal de recollir-les després en un document compartit.
  • Tasques en gran grup, en les que els infants han compartit les seves aportacions i conjuntament s’ha reflexionat sobre el procés seguit en la sessió i els aprenentatges adquirits.

Tenint en compte que ens iniciem en aquest eina avaluativa, acompanyem als infants plantejant-los preguntes que ajuden a fer el procés de reflexió, però la intenció és  que la carpeta d’aprenentatge pugui ser més lliure i que els alumnes puguin escollir de quina manera volen deixar constància del que estan treballant en el projecte i del que estan aprenent. Per tant, han de tenir recursos suficients i saber triar els més idonis a cada circumstància d’aprenentatge.

https://photos.google.com/u/2/share/AF1QipNK3SzLTfAFTSNgE6epZYap0ig2yp6uG6j_VBNS25VcIOn8vZguHcZVBWILxwPp3g/photo/AF1QipPQm4uQEib5Bc9_2g1E2eKsMknQwFBF1FHBQMaM?key=bU1yS0tkdk5hQ0dtUkZNUjNTb2c3bUFWTk83MVNB

ÉS POSSIBLE FER UNA RÚBRICA A P3 ?

Publicat el per
Respon

Aquest curs a l’escola també ens vam animar a utilitzar la base d’orientació i la rúbrica a P3.

Sens dubte, era tot un repte, però el treball per projectes potencia molt l’autonomia, l’hàbit de compartir i arribar a acords. Situant-nos doncs en el segon trimestre del curs, quan els nens i nenes ja han fet un procés d’adaptació, ens semblava idoni provar-ho.

És interessant haver pogut comprovar que a P3 també és possible generar junts una base d’orientació i una rúbrica. Només cal crear un ambient molt participatiu a l’aula, que no és poca cosa, i acompanyar les consignes de la base d’orientació i els nivells d’assoliment de la rúbrica, amb elements visuals, fàcilment entenedors.

En el nostre cas, aquestes eines avaluatives es van aplicar en els moments d’exposicions orals sobre les investigacions fetes per part de l’alumnat. Verbalitzar el que anem aprenent per poder-ho compartir amb els nostres companys, no és fàcil, però és imprescindible per ser conscients del que estem aprenent i per transmetre coneixement als altres.

La base d’orientació contemplava la preparació del tema, el to de veu i la claredat del missatge, mirar als altres quan es parla i la capacitat de respondre a les preguntes dels companys. La rúbrica avaluava aquests aspectes amb imatges representatives dels diferents graus d’assoliment.

Fixem-nos doncs, que podem aplicar les mateixes eines avaluatives a tots els nivells, perquè la diferència no està en el “què” sinó en “el com”. Els resultats que perseguim i que aconseguirem, segueixen essent els mateixos: guiar el procés d’aprenentatge, reflexionar sobre el que aprenem i modificar el procés per aprendre més i millor.

 

UNA BONA PREGUNTA: UN CANVI METODOLÒGIC

Publicat el per
Respon

A la nostra escola, en la manera de treballar per projectes, tenim  una seqüència més o menys establerta.

Durant aquest curs, el  claustre ha anat reflexionant, debatent i arribant a conclusions que ens han fet qüestionar algun dels passos seguits fins ara.

Creiem que la metodologia no és un àmbit tancat perquè l’èxit mai és el resultat de processos inamovibles. Sempre cal analitzar el que fem i si es creu convenient, introduir petits canvis que ens portin a millorar i a satisfer les nostres necessitats educatives.

En aquest sentit, aquest curs ens va semblar que el projecte s’havia d’iniciar amb una bona pregunta: una pregunta que estigués contextualitzada, que donés indicis, però no respostes immediates ni conegudes, que en generés d’altres i que respongués als interessos de l’alumnat; també havia de ser una pregunta que ens permetés aprendre junts, generant dubtes als mestres i a les famílies, provocant un repte per a tothom.

Després de donar-hi moltes voltes, vam creure que una bona pregunta relacionada amb la temàtica d’aquest any, que és l’esport, podria ser aquesta: “Per què es fan les Olimpíades?” D’entrada pot semblar una pregunta molt simple o senzilla, però ningú la pot respondre amb poques paraules. Els mapes conceptuals que s’estan dibuixant a les aules, ja ens obren moltes possibilitats de recerca  i molts petits reptes inesperats.

 

DESCOBRIM LES BASES D’ORIENTACIÓ AL CICLE DELS MITJANS

Publicat el per
Respon

Aquest curs es va acordar a l’escola implementar estratègies avaluatives que permetessin als nens/es ser més conscients dels seus aprenentatges i més partícips en el procés d’aprendre. Al cicle dels Mitjans (1r, 2n i 3r de Primària) es va decidir que incorporaríem les bases d’orientació en la pràctica educativa.

L’objectiu és que vagin integrant les seqüències necessàries per resoldre diferents tasques que els permetin ser més autònoms. La verbalització de les accions a fer, els permet recuperar procediments guardats a la seva memòria i necessaris per resoldre diferents tasques.

Aquestes seqüències són pactades amb els  alumnes, a vegades partint d’un model, de forma oral i col·lectiva. És una manera de que els alumnes siguin els protagonistes del seu aprenentatge perquè decideixen com es fa una tasca concreta, cosa que els motiva, i els fa estar implicats en la feina que es duu a terme. També és una manera de saber què cal fer per poder resoldre amb èxit els petits reptes que ens proposem.

Les bases d’orientació han estat una molt bona descoberta. Són molt aplicables en el dia a dia a l’aula. Nosaltres n’hem fet a nivell oral i escrit, aquestes últimes recollides en una carpeta  de bases d’orientació col·lectiva o en el seu arxivador, i les poden fer servir sempre que els cal. A nivell oral les anem recordant sempre que fem feines més rutinàries com per exemple les nostre notes a l’agenda.

https://youtu.be/81EHMext2Z4

DETECTEM NIVELLS D’ASSOLIMENT: LA RÚBRICA

Publicat el per
Respon

Al curs de primer, la base d’orientació per elaborar una carta, ens va portar a la rúbrica. Així com la primera ens permet acordar els criteris d’avaluació, la segona ens ha de permetre saber en quin grau els assolim. Per tant, calia utilitzar-la per fer visible a cada alumne quin era el seu nivell d’aprenentatge i què havia de fer per millorar.

La rúbrica, així com la base d’orientació, va ser parlada i pactada col·lectivament. Per fer-la, els alumnes no només van tenir en compte la seqüenciació dels passos a seguir per fer una tasca, sinó també altres aspectes més formals de redacció del text que van anar sorgint durant el debat. Com ja us podeu imaginar, els criteris de la rúbrica tenien un nivell d’exigència superior al que potser el/la mestre/a hauria plantejat en un principi. Aquest és un dels avantatges de deixar opinar i arribar a acords. Per això ens agradaria aprofitar el moment per convidar-vos a reflexionar sobre la importància de qualsevol eina avaluativa. Creiem que l’avenç no està en l’eina en sí mateixa, sinó en com arriba a les nostres mans. Podem treballar amb rúbriques i bases d’orientació que plantegem als nostres alumnes i no crearem cap repte, o bé podem generar-les entre tots i estarem controlant el que aprenem i com ho fem.

Dit això, va arribar el moment de la coavaluació. Els nens/es es van corregir les cartes per parelles tenint en compte la rúbrica consensuada. Durant la correcció hi va haver un/a mestre/a de suport dins l’aula per ajudar en aquesta tasca, però el procés va ser lent; era la primera vegada que els alumnes feien servir aquest instrument i evidentment va generar dificultats. Aconsellaríem fer l’activitat en grup reduït i plantejar una rúbrica més visual. Tot i així, va ser molt interessant escoltar les converses que es generaven durant el procés avaluatiu, plenes de dubtes però també d’arguments. Segurament aquesta és una de les claus de l’èxit.