Arxiu de la categoria: Sense categoria

Aquest apartat recull altres aspectes, curiositats, opinions, etc. del projecte que no tenen cabuda en els altres apartats.

Implementació

Publicat el per
Respon

La implementació es va fer durant les 8 sessions de dues hores i es van presentar les conclusions a la novena.

En primer lloc, els alumnes van estar jugant a jocs de taula i van observar un vídeo motivacional que els animava a realitzar el seu propi joc matemàtic amb l’objectiu de millorar la memòria de la gent gran.

En segon lloc, se’ls va mostrar el póster sobre l’activitat “Que no s’aturi el cervell” i 14 alumnes van tenir la oportunitat de visitar la gent gran i fer-los una petita enquesta per detectar les possibles necessitats.

En tercer lloc, els 14 alumnes van transmetre la informació a la resta del grup per després realitzar una pluja d’idees i triar el model del joc. En quart lloc, es van dedicar a dissenyar el prototip i construir el joc, l’embalum i les instruccions.

METODOLOGIA CICLE SUPERIOR

Publicat el per
Respon

El Cicle Superior està format per 4 grups (2 grups de 6è i 2 de 5è curs). Per tal d’organitzar els grups de treball vam plantejar una pregunta inicial: Què volem saber dels aliments? Es van fer pluges d’idees a las diferents classes i, a partir d’aquestes, es va elaborar un formulari de Google que permetia als alumnes escollir quin dels temes volia investigar. Es van formar 6 equips de treball d’acord amb el seu centre d’interès.

Dins dels grups es van formar equips de treball cooperatiu de quatre membres. Es va presentar els quatre rols (secretari, coordinador, encarregat de material i portaveu) i entre ells van decidir qui seria l’encarregat de cada un d’ells. També es va presentar “El diari d’aula” com a eina per recollir la informació del que treballàvem cada dia i com organitzàvem el que ens quedava per investigar.

Dins d’aquests grups d’experts es van tornar a realitzar pluges d’idees que van permetre als subgrups especialitzar-se en diferents subtemes.

Per tal d’avaluar el treball cooperatiu vam realitzar una rúbrica amb els alumnes. En aquesta rúbrica puntuàvem d’1 a 4 aspectes relacionats amb el treball dins del grup cooperatiu (participació, respecte, aportacions al treball en grup…). D’aquesta manera vam elaborar una eina que els permetia autoregular-se durant el procés i saber què s’esperava d’ells. A la vegada, ens va permetre reflexionar sobre com havia estat aquesta primera presa de contacte amb el treball cooperatiu un cop acabat el projecte.

METODOLOGIA EDUCACIÓ INFANTIL

Publicat el per
Respon

Les mestres de cicle, a partir del tema triat pel claustre, l’alimentació, decidim que cada classe treballarà un aliment  segons els interessos dels nens.

Hem partit tots de la mateixa pregunta  quin és l’aliment que més m’agrada?  i a partir d’aquí cada grup ha realitzat el seu projecte segons l’aliment escollit.

Per realitzar el projecte hem  treballat en diferents agrupaments:  individualment, per parelles, en petit grup i en gran grup depenent de l’activitat. Els grups, en alguns casos els ha gestionat la mestra i en altres, els alumnes s’han agrupat lliurement.

Hem prioritzat la globalització del projecte, treballant-lo des de totes les àrees i també hem partit dels interessos dels alumnes  dia a dia.

Per compartir les descobertes ens hem reunit tots els alumnes del cicle i hem fet una exposició del seu aliment. I així hem donat per finalitzat aquest projecte.

IMPLEMENTACIÓ CICLE SUPERIOR

Publicat el per
Respon

Durant una setmana vam organitzar l’horari de 9 a 11 per fer el treball d’investigació.

 

 
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
9-10 Fer els grups de treball cooperatiu.

Distribuir els rols.

Explicar el diari d’aula.

 Acabar la rúbrica.

Què sabem?

Què volem saber?

 Treball d’investigació. Treball d’investigació. Síntesi de la investigació.
10-11 Elaborar la rúbrica d’avaluació. Decidim la pregunta investigable. Treball d’investigació. Treball d’investigació. Síntesi de la investigació.

 

Una altra setmana vam fer la part plàstica per l’exposició de Sant Jordi, i aquesta va ser l’organització:

 

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
15 – 16:30 Decidim com plasmarem la investigació en un treball plàstic. Treball plàstic. Treball plàstic. Treball plàstic. Treball plàstic.
Rúbrica final.

 

Planificació

Publicat el per
Respon
  • MOTIU DEL PROJECTE

El projecte que ens vam proposar va ser a nivell d’escola, perquè consideràvem que com a grup impulsor format per mestres de tots els cicles, era més adient proposar un projecte comú de tota l’escola, és a dir, que tothom hi pogués participar.

 

El nostre projecte és el PATI, sorgit d’un debat o un problema que arrosseguem des de fa anys:

 

  • El futbol com a joc principal.
  • Poca iniciativa per jugar a altres jocs i agressivitat.
  • Poca cura i mal ús dels materials del pati.
  • Falta de recursos físics al pati.

 

Per tant sempre hi havia baralles.

 

La línia conductora del projecte ha estat el fet de fer prendre consciència i involucrar als delegats en el  desenvolupament global de les activitats (diagnosi, problemes, proposta de possibles solucions, dur a terme aquestes propostes,…)

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE – METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

La primera sessió, prèvia a la visita de l’autora, es va fer un treball en petit grup, en forma de joc, per tal de descobrir qui seria el personatge que els visitaria, quin ofici tenia,… i uns posterior posada en comú.

Es va confeccionar un dossier de poemes per a cada alumne. El treball de cada sessió es porta a terme tenint com a base un dels poemes.

Pràcticament totes les sessions de treball s’han distribuït en quatre parts:
– Lectura d’un poema. Activitat en gran grup.
. Què ens suggereix el títol? De què pot parlar el poema?
. Modelatge de la lectura per part del mestre
. Lectura per part de dos o tres alumnes, en veu alta.

– Comprensió del poema
. Paraules o expressions que no s’entenen
. Explicar-lo amb les pròpies paraules
. Comprovar les hipòtesis sobre el tema del poema

– Activitats per afavorir una lectura teatralitzada
. Uns primers minuts de relaxació: respiracions, massatge per parelles, escoltar música amb els ulls tancats,…

. Activitat principal (*)

– Reflexió i valoració de com ha anat la sessió

(*) Activitats principals de les sessions -vídeo-
– Les sessions 2,3,4,5 i 6 , l’activitat principal té com a finalitat treballar la veu i les posicions corporals:
.recitar versos amb diferents tons de veu: de senyor, de nen ,..
diferents personatges: un avi, un home de negocis, una estrella de música,…
diferents emocions: enfadat, plorant, rient,
diferents velocitats, intensitats
diferents procedències, caminar imaginant diferents sòls
amb la boca oberta, tancada,…
simular caminar sobre fang, sorra, aigua,…

– Les sessions 7,8,9,10,11,12 es destinen al treball específic del poemes:
llegir un vers cada alumne ordenadament, amb desordre, a partir del número de vers que se’ls adjudica,…

Les sessions 13,14 i 15 són de preparació del poema que s’haurà de representar.
Treball en petit grup, on cadascú aporta idees per representar el poema.
Treball en gran grup per tal que els altres companys puguin opinar i fer crítiques constructives dels altres grups.

Sessió final
– Assaig general al teatre de l’escola
– Representació pels alumnes de 3r i per les famílies

L’ESSÈNCIA DEL PROJECTE…

Publicat el per
Respon

A mesura que els infants portaven anotat  a l’agenda de què treballaven els seus pares, n’anàvem parlant, però com que parlant-ne no n’hi havia prou es va proposar als pares i mares si podien venir a l’escola a explicar la seva feina o anar-los a veure a la feina en directa. Aquestes sessions van ser molt gratificants tant per les famílies com per els alumnes. A continuació en teniu alguns exemples:

IMATGES DEL PROJECTE

Però què passa amb les famílies que no han pogut participar? Com ho viuran els infants?

D’aquests aspectes en vàrem parlar amb ells i es va explicar que no tots els pares i mares podien venir a l’escola ja fos perquè treballaven o per altres motius. Des de tutoria també vam valorar tenir en compte que les famílies que no havien pogut participar en aquest projecte, vetllaríem perquè poguessin participar en altres moments (en sortides, altres projectes, etc.).

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

Publicat el per
Respon

A partir de la situació inicial del nostre projecte sota el títol “De la novel.la al llenguatge audiovisual!”, l’alumnat buscarà i gestionarà com vol que sigui el seu producte final, i és obvi que hi haurà molta diversitat en el producte ja que tenim diferents grups.

Hem organitzat el projecte en tres fases:

Fase de presentació i recerca d’informació (1r trimestre)

  • Presentació de l’optativa: organització, metodologia, activitats a realitzar i fases i, criteris d’avaluació.
  • Desenvolupament de l’activitat a l’entorn de la lectura de la novel·la/conte: fer recerca d’autors, temàtiques, interessos literaris per acabar escollint una novel·la que els vingui de gust. Lectura de la novel·la per part de tot el grup.
  • Elaboració dels documents de treball: resum del llibre, adaptació a guió literari, storyboard, guió tècnic, desglossament…
  • Familiaritzar-se i documentar-se sobre el llenguatge del món de la producció audiovisual: fases de pre-producció, producció, post-producció i distribució.
  • Rúbriques de coavaluació i autoavaluació.
  • Entregar la primera part de la carpeta d’aprenentatge amb els documents anteriorment citats i les activitats proposades.

 

Fase de desenvolupament  (2n trimestre)

  • Identificació dels documents necessaris per la gravació.
  • Elaboració dels documents de producció: Pressupost estimat, calendarització i ordres de gravació.
  • Fer el càsting d’actors, recerca del material, atrezzo i localitzacions necessàries.
  • Gravació.
  • Rúbriques de coavaluació i autoavaluació.
  • Entregar la segona part de la carpeta d’aprenentatge amb els documents anteriorment citats i les activitats proposades.

 

Fase d’execució i presentació (3r trimestre)

  • Selecció de la música, de l’estètica del vídeo…
  • Tasques de post-producció del curtmetratge.
  • Difusió del vídeo: tràiler, xarxes socials distribució del curtmetratge: canals, concursos.
  • Exposició i presentació del seu curtmetratge a l’aula.
  • Rúbriques de coavaluació i autoavaluació.

Entregar la tercera part de la carpeta d’aprenentatge amb els documents anteriorment citats i les activitats proposades i el curtmetratge acabat.

TENIM UN PROBLEMA! QUÈ FEM?

Publicat el per
Respon

Com ens organitzem?

Els alumnes de primària s’organitzen tenint dos representats per aula, per tal de compartir idees, dubtes, proposar coses que vulguin realitzar, etc. Des de l’inici del curs s’han reunit mensualment, tot i que des del moment en que van proposar solucionar a fons els conflictes del pati, es va veure la necessitat de fer reunions més freqüents i s’han passat a reunir setmanalment, els divendres a l’hora del pati.

Què fem?

En aquestes reunions, es va començar a parlar sobre els conflictes que s’originaven al pati. Al principi, va sorgir la idea de posar jocs amb materials diferents (cordes, gomes de saltar, anelles, pilotes,…),  per tal de tenir més varietat de jocs, però no se’n va fer un bon ús. El material nou va durar molt poc.

Com ho solucionem?

Va sorgir la proposta de pensar jocs on no hi hagués material i, després de parlar-ho a l’aula, cada delegat va aportar propostes que havien pactat amb el seu grup-classe.

Es van portar totes les propostes a la reunió i se’n va fer una tria final i es van repartir per classes. Cada curs va elaborar les instruccions de jocs, el cartell amb el nom del joc i van fer una proposta del lloc on els col·locaven. Les instruccions són penjades al pati i els alumnes tenen diferents espais per jugar.

Estrenem nou pati!!

A conseqüència del trasllat a l’escola nova, en un pati sense vegetació, sense estímuls, sense estructures… es va veure la necessitat de donar vida al pati. A treballar!