COM HO PORTEM A LA PRÀCTICA?

ESPAIS:

Un dels principals problemes amb el que ens hem trobat ha estat en la distribució dels ambients a l’escola. Les classes on es realitzen els ambients estan repartides entre el pis de dant i el de baix, la qual cosa obliga a haver-hi algun mestre que sempre acompanyi els alumnes de P-3, P-4 i P-5 a l’aula que els hi toca treballar.

El fet de fer els ambients a les aules ordinàries on hi ha els cursos de P-3, P-4, P-5, l’aula de reforç i l’aula de psicomotricitat, ens obliga a posar i treure els ambients abans i després de cada una de les sessions. Aquest fet provoca una pèrdua de temps per el docent i un problema d’espais a l’hora de guardar tots els materials a l’aula.

GRUPS HETEROGENIS

Valorem molt positivament el fet de tenir grups reduïts de diferents edats treballant junts en un mateix ambient ja que es poden ajudar, interactuar, treballar, jugar, aprendre entre ells. La llibertat de poder moure’s als  racons de la classe on hi ha diferents propostes també agrada molt als nens. El número reduït d’ alumnes dins de cada grup també facilita l’observació directa i el procés d’ aprenentatge de cada un d’ ells i l’avaluació. També fa que hi hagi tranquil·litat a l’ ambient i hi hagi poca conflictivitat.

MATERIAL

Durant el treball realitzat en els ambients, hem observat que era molt important que a cada sessió els materials s’ anessin renovant i variant, introduint noves activitats a cada sessió. A part, hem trobat interessant el fet de introduir  algun repte a l’ inici de la sessió , per no caure en la mateixa rutina i per motivar més els nens. Es important que els nens i nenes  trobin coses noves per experimentar i jugar, per tal que un nou dia dins l’ambient esdevingui un nova experiència d’aprenentatge.

CANVIS I MILLORES DE CARA AL CURS SEGÜENT:

En general, de cara el curs vinent seria interessant adquirir nous materials per cada un dels ambients, per tal de facilitar la creació de propostes diferents i innovadores.

Pel que fa a l’ ambient de la natura, potser seria bo disposar d’un tros d’ hort per plantar cigrons, llenties, mongetes i veure el procés de creixement o per fer alguna altra activitat. Durant aquest curs, hem realitzat algunes visites a l’hort per regar o plantar maduixeres i ha funcionat molt bé entre els alumnes.

Pel que fa a l’ ambient de llums i ombres,  caldria comprar més taules de llum i un mirall portàtil, ja que son dues activitats que han tingut molt èxit i motiven molt als alumnes.

 

 

CONCLUSIONS DE L’EQUIP IMPULSOR

Ha estat el nostre primer any a la Xarxa de Competències.

ASPECTES POSITIUS:

– Compartir un projecte entre diversos mestres l’enriqueix molt.

-Compartir amb diferents escoles l’experiència a les sessions de xarxa.

-El fet de participar-hi ha iniciat un debat pedagògic sobre els projectes i s’ha vist una necessitat de millora.

-Valorem positivament el fet d’implicar dos cursos diferents en un mateix projecte.

-Haver realitzat activitats de coavaluació. Els alumnes han après a autoavaluar-se i rebre les crítiques constructives.

PROPOSTES DE MILLORA:

– Planificar un calendari amb els dies de trobada del grup impulsor.

-Que el grup impulsor entri periòdicament a Odissea per tal de fer el seguiment de les sessions dels coordinadors.

-Tenir en compte que potser cal canviar la figura dels coordinadors per anar-hi passant diferents mestres de l’escola.

– Preveure un espai setmanal per tal que els mestres del cicle comparteixin i s’acompanyin en el desenvolupament dels projectes.

– Valorem positivament  continuar formant part de la xarxa de competències.

 

 

La veu dels alumnes- Escola Aurora

  • Als alumnes més grans (sobretot 6è) els va agradar molt de saber-se els responsables i motivadors dels projecte. Van ser molt còmplices de les tasques perquè varen ser ells els que van dissenyar tot com havia de ser. Va ser un diari a la seva mida i gust. Varen participar-hi amb moltes ganes.
  • Tant els alumnes d’educació infantil com els de cicle inicial els hi va agradar dur a terme les activitats complementàries al voltant del món de la premsa.
  • Els alumnes més petits de l’escola no van implicar-se tant en el projecte del revist@ll, perquè era un format una mica complicat per ells.
  • Van valorar positivament les assemblees generals fetes després d’haver realitzat cada classe una petita assemblea per discutir com havia anat la feina etc…
  • Del què si que totes/es els/les alumnes estaven satisfets era de com va quedar la revista i de l’esforç que hi havien esmerçat.

Cloenda del projecte que no s’aturi el cervell: Jornada de jocs a la residència d’avis

El passat dimarts 5 de juny , per tancar el projecte vàrem organitzar una jornada molt especial. Ens vàrem desplaçar tots els i les alumnes de 1r ESO  a la residència d’avis. La cloenda va consistir en passar dues hores llargues jugant amb els jocs matemàtics dissenyats per els alumnes per  tal d’ajudar als avis a preservar la memòria. Es va fer un tastet de tots els jocs!!

Aquest intercanvi d’experiències i de generacions van posar de manifest que és molt important saber per a què es fan les coses i per a quí ( destinatari), ja que els alumnes es van adonar que no havien pensat prou o aprofundit en saber de quina generació eren els avis, tot i sabent l’edad. Algunes de les qüestions/preguntes dels jocs estaben descontextualitzades, tot i ser encertades.

Va ser molt emocionant veure com els alumnes guiaven, feien jugar els avis, com facilitaven eines i recursos improvitzats per fer front a les demandes i necessitats dels avis. Recordem que hi havia avis de molt avançada edad, tenien de mitjana 88 anys, i molts en tenien més de 90.

Tot i així els alumnes van demostrar una maduresa molt gran, van saber crear un clima de confiança que els avis van agrair moltíssim. De fet, a l’hora de marxar ens van fer saber que voldríen que tornessim a repetir la visita, ja que els havien fet molt feliços. Fins i tot, va haver-hi grups que van regalar els jocs a la residència per poder-hi jugar algun altre dia.

Tot plegat va ser una creació de moltes emocions, totes elles positives. Alumnes, professors, acompanyants i avis recordarem aquest moment tota la vida. Recomanem una experiència com la que hem viscut nosaltres.

Us deixem amb unes imatges que parlen per si soles.

Les nostres propostes

Des del començament del projecte els alumnes saben que el producte final és una presentació del seu projecte als companys. De tots els treballs realitzats, n’hem escollit  dos per anar a presentar a l’ajuntament. Per fer-ho hem utilitzat les rúbriques, fent una avaluació per part de les mestres i també una coavaluació entre grups.

Una altra de les tasques que ha fet l’alumnat ha set trucar a l’ajuntament per demanar dia i hora per poder exposar la seva proposta d’skatepark a l’alcalde i al regidor d’esports.

Tots els grups han exposat molt bé el seu projecte i han rebut la felicitació per part de l’alcalde i el regidor. Aquests s’han compromès a ensenyar els treballs a l’arquitecte municipal i fer alguna actuació abans que s’acabi l’any.

El fet de poder comunicar els resultats del projecte a l’ajuntament, ha estat un fet motivador al llarg de tot el procés, ja que l’alumnat veia un objectiu real en allò que estava fent. Això ens ha fet plantejar la importància dels treballs significatius, que caldria que fossin més presents a l’escola.

Sala de plens de l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau

Eleccions al Consistori Infantil (producte final)

Les eleccions: el projecte serveix per obtenir els consellers del Consistori Infantil de l’Ajuntament de Vic, per tant, és un repte real.

Els resultats es comuniquen a través d’una acta final amb els resultats electorals i les gràfiques. Aquestes es poden visualitzar en els diferents plafons de l’escola i es publica una notícia del procés a la web del centre.

Es tanca el procés amb un míting dirigit als alumnes i mestres d’Educació Primària.