Què en diuen els nens?

Hem preguntat als alumnes què els havia semblat fer el projecte de l’Skatepark. Aquestes són algunes de les respostes:

  • M’ha agradat molt fer el projecte de l’Skatepark perquè les mestres ens han deixat equivocar i tornar-ho a provar fins que ens ha sortit bé.
  • El projecte de l’Skatepark m’ha agradat perquè ho fèiem sols i les mestres només ens ajudaven una mica. També perquè tindrem més espais al poble per jugar.
  • El projecte de l’Skatepark m’ha agradat molt perquè vull que tinguem un Skatepark al poble i també perquè el meu grup vam treballar molt bé sense les mestres.
  • M’ha agradat molt el projecte perquè ha set divertit. Les mestres no ens deien res, teníem permís per agafar material i podíem anar a les aules que volíem.
  • A mi el projecte  m’ha agradat molt perquè he pogut provar una nova manera de treballar.
  • M’ha agradat perquè he après coses noves, com per exemple: treballar en equip.
  • A mi no m’ha agradat gaire perquè no m’he sentit còmode amb l’equip que anava, però fer la maqueta sí que m’ha agradat.
  • A mi m’ha agradat preparar l’Skatepark perquè era un treball que el fèiem en grup per aprendre a treballar millor. També m’ha agradat dibuixar el plànol, buscar preus a internet, anar al parc a prendre mides, ….
  • A mi em va agradar molt fer el projecte, sobretot fer la maqueta. També em va agradar fer la presentació perquè és molt entretingut.
  • M’ha agradat fer el projecte de l’Skatepark. El que més m’ha agradat ha set quan ens van presentar el projecte a la classe. Però hi ha una cosa que no m’ha agradat que ha set fer el diari de l’equip, perquè perdíem molta estona.
  • A mi em va agradar perquè érem molt autònoms. Però omplir el diari de l’equip trobo que no servia per res i perdíem temps. Tampoc em va agradar fer-ho amb els nens de cicle mitjà, perquè hi ha molta diferència d’edat i és difícil treballar amb ells.

Després d’escoltar als nostres alumnes, ens hem adonat que pensen el mateix que nosaltres:

  • Valoren el treball en grup i són conscients que han d’aprendre a treballar-hi.
  • Els agrada treballar de forma autònoma, provant i aprenent de l’error, sense que el mestre els digui què han de fer.
  • El treball intercicles no el valoren positivament, ja que hi ha diferència d’edats, capacitats, ritmes…
  • Omplir el diari de l’equip diàriament se’ls ha fet feixuc. Caldrà pensar una eina alternativa.

Així doncs, veiem que els objectius que nosaltres ens havíem plantejat abans de començar el projecte s’han complert. Això ens encoratja a seguir per aquest camí i aprenent dia a dia al costat dels nostres alumnes.

Ens avaluem!

Al principi del projecte cada grup es va plantejar uns objectius comuns i uns compromisos personals per treballar millor en grup cooperatiu. Al final de cada sessió s’avaluen conjuntament en un formulari del drive per veure si  compleixen o no els objectius marcats.  L’objectiu d’avaluar-se diàriament serveix per fer veure als alumnes què han de millorar i què estan fent bé.

Un altre instrument que hem utilitzat és la rúbrica, de la qual ja n’hem parlat en algun article anterior.

A part de totes aquestes eines d’avaluació, al final del projecte, les mestres hem  comentat amb cada grup el seu producte final i el procés que han portat a terme. Recalcant els aspectes positius i animant-los a seguir treballant, conscients que cadascú té unes capacitats diferents.

No hem volgut posar una nota numèrica a cada grup, ja que hem valorat que el més important és que sàpiguen què poden millorar, què han fet bé i, sobretot, que siguin conscients del procés que han portat a terme, fent-los reflexionar sobre aquest.

Les nostres propostes

Des del començament del projecte els alumnes saben que el producte final és una presentació del seu projecte als companys. De tots els treballs realitzats, n’hem escollit  dos per anar a presentar a l’ajuntament. Per fer-ho hem utilitzat les rúbriques, fent una avaluació per part de les mestres i també una coavaluació entre grups.

Una altra de les tasques que ha fet l’alumnat ha set trucar a l’ajuntament per demanar dia i hora per poder exposar la seva proposta d’skatepark a l’alcalde i al regidor d’esports.

Tots els grups han exposat molt bé el seu projecte i han rebut la felicitació per part de l’alcalde i el regidor. Aquests s’han compromès a ensenyar els treballs a l’arquitecte municipal i fer alguna actuació abans que s’acabi l’any.

El fet de poder comunicar els resultats del projecte a l’ajuntament, ha estat un fet motivador al llarg de tot el procés, ja que l’alumnat veia un objectiu real en allò que estava fent. Això ens ha fet plantejar la importància dels treballs significatius, que caldria que fossin més presents a l’escola.

Sala de plens de l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau

Seguim…

Després de reconduir el treball d’alguns grups, tots els alumnes estan tirant endavant els seus projectes per l’skatepark. Alguns han decidit fer maquetes a escala i d’altres plànols.  Han cercat preus de diferents mòduls per fer un pressupost i han tingut en compte l’espai on ubicar-lo. Com que el que volen és convèncer a l’ajuntament perquè tiri endavant l’skatepark, tots els grups han justificat i donat motius coherents.

A mesura que avança el projecte, hem hagut d’anar explicant conceptes nous, com per exemple: l’escala, descomptes, superfície…Com que els dubtes van sorgint en diferents moments a cada grup, les mestres anem aclarint els dubtes segons les necessitats de cadascú.

Com que queden pocs dies de projecte, els grups van enllestint la feina i preparant l’exposició del seu treball que faran a la resta de companys.

Hem comprovat, en primera persona, que treballant per projectes, es treballen molts continguts de diferents àrees. D’una manera competencial i significativa pels alumnes. Cada cop veiem més clar que s’ha de fer aquest tipus de treball més sovint. Estem preparades?

Mestres explicant diferents conceptes als alumnes

Primers passos…

Un cop hem tingut els grups fets i els rols assignats, hem començat el treball del projecte. Als alumnes els hem dit que si volen un Skatepark al poble, cal que presentin un projecte a l’ajuntament, ha de ser real, però no tots han de ser iguals. La nostra idea és que sigui un projecte molt obert per veure com es desenvolupen els alumnes. Per ajudar a organitzar-se, en acabar cada sessió, cada grup ha d’omplir el seu diari d’equip, on ha d’explicar, breument, què han fet bé, què cal millorar i les tasques per la següent sessió.

Després de tres sessions  hem observat  que la majoria de grups  feien cerques a internet  sense un objectiu clar, tot i que alguns ja començaven a parlar sobre pressupostos i  ubicació. Això ens ha fet replentejar la consigna inicial i hem vist la necessitat de crear una rúbrica per tal que l’alumnat sàpiga ben bé  de què  se  l’avaluarà  i que els ajudi a encaminar la seva recerca. Amb aquest canvi hem vist una millora en el treball que estan portant a terme.

Tot i que la rúbrica ha funcionat molt bé, de cara a un proper projecte, creiem que s’ha de presentar a l’inici del treball i consensuar-la amb els alumnes, ja que d’aquesta manera ells són molt més conscients dels criteris d’avaluació.

 

Rúbrica d’autoavaluació

Treballem junts!

Abans de començar a treballar,  per fer que tots se sentin una part important del grup, hem de distribuir les funcions. Els nens comencen a  conèixer aquesta metodologia ja que l’hem utilitzat en algun moment a l’escola. Les diferents funcions del grups cooperatius són: secretari, portaveu, coordinador i material. Deixem llibertat a cada grup perquè es distribueixi els rols, segons les habilitats i capacitats de cada alumne.

Ens ha sorprès gratament que tots els alumnes han escollit la funció que es veuen capaços de poder portar a terme i que aquesta la valoren positivament, ja que  es senten còmodes treballant-hi i saben que,  respectant els rols,  el grup funciona millor.

Reflexionant sobre aquest procés, ens hem adonat que el fet d’utilitzar una mateixa metodologia en diferents moments i àrees de l’escola, facilita el treball i el fa més profitós i fàcil. Tot i que al llarg del curs ja hem anat treballant amb grups cooperatius i veiem els seus avantatges,  ens animem a  que formi part del dia a dia de l’escola?

Mural amb els càrrecs i les tasques dels grups cooperatius.

 

Comencem!

El primer que hem fet, després de proposar als alumnes aquest projecte,  ha set fer els grups de treball. Prèviament les mestres ja ens havíem plantejat quina era la millor opció per fer els grups. Teniem clar que volíem que fossin grups cooperatius, però dubtàvem si els havíem de fer nosaltres o deixar llibertat als alumnes. Al final vam decidir que deixaríem que fossin els propis alumnes els que triessin els companys de treball, però seguint uns criteris que  vam decidir, amb l’alumnat,  per tal que fossin equilibrats:

  • Alumnes de mitjà i superior barrejats.
  • Quatre alumnes per grup.
  • Diferents habilitats o capacitats: manipulatives, matemàtiques, recerca d’informació, pensament creatiu, artístiques, comunicatives i lingüístiques.

Per sorpresa nostra, hi ha hagut grups que s’han format de seguida, d’altres han necessitat una petita ajuda per part de les mestres, però no ha quedat cap grup que no compleixi els requisits.

Si els grups els haguéssim fet nosaltres, haurien quedat semblants? Tendim a dirigir massa als alumnes?

Criteris dels alumnes per fer els grups cooperatius.

Planificació

Volem un skatepark!

Aquesta és la frase que ens van dir uns alumnes a l’hora del pati. A partir d’aquí, les mestres vam veure que seria una bona idea per tirar-ho endavant com a projecte de Cicle Mitjà i Superior.

Abans de començar, però, ens vam posar en contacte amb l’ajuntament per saber si es podria construir un skatepark al poble, ja que ens agradaria que l’objectiu final del projecte fos una realitat.

A continuació ens vam plantejar en quines dates i horari podíem portar-lo a terme. Teniem clar que volíem fer el projecte en quinze dies, però  ens vam preguntar si seria millor fer una franja horària diària o dedicar-hi totes les hores. Després  de debatre amb el claustre vam decidir dedicar-hi una franja horària cada dia (una hora i mitja o dues), ja que aquest és el primer projecte que fem d’aquestes característiques i ens feia por no poder gestionar tantes hores amb l’alumnat i trobàvem a faltar alguna  estona per reflexionar sobre la nostra tasca.

Així doncs, vam programar començar el projecte el dia 2 de maig i acabar-lo el 16, dedicant-hi cada dia una sessió d’hora i mitja o dues. Amb la possibilitat d’allargar-lo o escurçar-lo, segons les necessitats. Pel què fa als recursos humans hi participaran totes les mestres dels dos cicles, que són quatre.

Les reunions prèvies a la implementació del projecte han servit per documentar-nos sobre la metodologia  i l’organització. Totes les mestres estàvem il·lusionades i,  al mateix temps, neguitoses davant d’aquest nou repte. Ens ens sortirem?

Grup impulsor planificant el projecte

Horari projecte Skatepark CM i CS

 

La Monjoia

La Monjoia és una escola d’alta complexitat situada a Sant Bartomeu del Grau. És una escola cíclica formada per 62 alumnes i 9 mestres.

És el primer any que formem part de la Xarxa de Competències Bàsiques amb l’objectiu d’aprendre i aprofundir en el treball per projectes. El fet de que tot el claustre formi part de l’equip impulsor significa que,  com a escola,  veiem la necessitat de fer canvis en la manera de treballar amb els nostres alumnes.

Veiem en el treball per projectes l’oportunitat d’oferir als alumnes un aprenentatge més significatiu, autònom, vivencial, cooperatiu i motivador.

Aquest canvi ha d’implicar a tot l’alumnat de l’escola, des de P3 fins a sisè. És per això que ens proposem fer dos projectes diferents. Un pels alumnes d’infantil i cicle inicial i l’altre pels de cicle mitjà i cicle superior.

En aquest blog compartirem les nostres experiències com a mestres reflexionant sobre la  pràctica educativa i les sensacions viscudes durant la implementació del projecte.

Vista des del pati de la Monjoia