I ELS NENS, QUÈ EN DIUEN??
Respon
Arxiu de l'autor: ANNA PLANS PASCUAL
I ELS NENS, COM HO HAN VIST??
JA HO TENIM TOT ENCARRILAT!!!
El producte final dels ambients realitzats respondria al fet de treballar les capacitats d’Educació infantil adients a cada ambient, de manera que no en quedés cap sense treballar. També es desenvolupen una colla de conceptes bàsics, científics, matemàtics, .Per altra banda, es potencia el desenvolupament del pensament, de la imaginació, de la creació, la descoberta, etc.
Dins del treball per ambients, es treballa molt el desenvolupament social i individual dels alumnes. Els nens juguen, experimenten, investiguen, aprenen i es treballen valors com el respecte, l’ ajuda, la cooperació, l’ intercanvi de propostes, el posar-se d’ acord…
Els reptes que se’ls planteja en alguns ambients, són reals i tenen a veure amb els materials que tenen al seu abast. A partir de la realització d’aquests, es pot treballar la imaginació i el raonament dels nens i nenes, juntament amb l’ intercanvi d’opinions entre ells.
En altres ambients, per exemple , el d’art, el producte final, juntament amb els esmentats anteriorment, es centraria en el treball plàstic que fan els alumnes. Al final de cada “roda”, és a dir, després de 4 sessions seguides de l’ambient, els alumnes es poden endur els treballs realitzats a casa, la qual cosa els encanta.
Totes les conclusions en base als aprenentatges que fan els alumnes, les relacions que estableixen, les opinions que intercanvien i els possibles conflictes que hagin pogut sortir, son captats per el docent i per la seva observació .A més a més, al final de cada sessió , en el moment de reflexió en grup, el mestre/a recopila tota la informació necessària com a avaluació.
COM HO PORTEM A LA PRÀCTICA?
ESPAIS:
Un dels principals problemes amb el que ens hem trobat ha estat en la distribució dels ambients a l’escola. Les classes on es realitzen els ambients estan repartides entre el pis de dant i el de baix, la qual cosa obliga a haver-hi algun mestre que sempre acompanyi els alumnes de P-3, P-4 i P-5 a l’aula que els hi toca treballar.
El fet de fer els ambients a les aules ordinàries on hi ha els cursos de P-3, P-4, P-5, l’aula de reforç i l’aula de psicomotricitat, ens obliga a posar i treure els ambients abans i després de cada una de les sessions. Aquest fet provoca una pèrdua de temps per el docent i un problema d’espais a l’hora de guardar tots els materials a l’aula.
GRUPS HETEROGENIS
Valorem molt positivament el fet de tenir grups reduïts de diferents edats treballant junts en un mateix ambient ja que es poden ajudar, interactuar, treballar, jugar, aprendre entre ells. La llibertat de poder moure’s als racons de la classe on hi ha diferents propostes també agrada molt als nens. El número reduït d’ alumnes dins de cada grup també facilita l’observació directa i el procés d’ aprenentatge de cada un d’ ells i l’avaluació. També fa que hi hagi tranquil·litat a l’ ambient i hi hagi poca conflictivitat.
MATERIAL
Durant el treball realitzat en els ambients, hem observat que era molt important que a cada sessió els materials s’ anessin renovant i variant, introduint noves activitats a cada sessió. A part, hem trobat interessant el fet de introduir algun repte a l’ inici de la sessió , per no caure en la mateixa rutina i per motivar més els nens. Es important que els nens i nenes trobin coses noves per experimentar i jugar, per tal que un nou dia dins l’ambient esdevingui un nova experiència d’aprenentatge.
CANVIS I MILLORES DE CARA AL CURS SEGÜENT:
En general, de cara el curs vinent seria interessant adquirir nous materials per cada un dels ambients, per tal de facilitar la creació de propostes diferents i innovadores.
Pel que fa a l’ ambient de la natura, potser seria bo disposar d’un tros d’ hort per plantar cigrons, llenties, mongetes i veure el procés de creixement o per fer alguna altra activitat. Durant aquest curs, hem realitzat algunes visites a l’hort per regar o plantar maduixeres i ha funcionat molt bé entre els alumnes.
Pel que fa a l’ ambient de llums i ombres, caldria comprar més taules de llum i un mirall portàtil, ja que son dues activitats que han tingut molt èxit i motiven molt als alumnes.
TENIM CLAR QUE S’HA D’AVALUAR, PERÒ COM?
COM FEM L’AVALUACIÓ?
L’avaluació dels ambients és contínua i positiva, és a dir, parteix de les capacitats del nen/a, no de les seves mancances. Dins d’aquest context, el/la mestre/a realitza una observació directe dels alumnes i de les tasques que aquests realitzen.
El mestre/a també obté informació dels aprenentatges dels alumnes dins l’ ambient a partir d’ una reflexió conjunta on els nens i nenes expressen com s’han sentit, quines tasques els han agradat més, quins dubtes o problemes els han sorgit…
Paral·lelament, dins de cada ambient, cada mestre/a realitza una reflexió de les coses que funcionen i de les que no en aquest. D’aquesta manera, s’aniran efectuant canvis per tal de millorar –lo i ,conseqüentment, millorar l’aprenentatge dels alumnes.
CANVIS I MILLORES DE CARA AL CURS SEGÜENT:
Seria positiu que els alumnes realitzessin una petita autoavaluació al final de cada ambient. Aquesta es podria realitzar al final de cada sessió i els alumnes podrien expressar la seva opinió sobre l’ambient i les tasques que ha realitzat aquell dia. Actualment podríem dir que realitzem un petit treball d’autoavaluació al final de cada sessió, però el poc temps fa que sigui molt reduït .
Un exemple de autoavaluació podria ser a base de preguntes : Com t’has sentit? Què t’ha agradat més? Què no t’ha agradat? Has tingut algun problema?….O també a partir de activitats més visuals com ara l’activitat del “Semàfor”, en el qual els alumnes disposen d’ un semàfor amb 3 colors (verd, groc, vermell) i expressen la seva opinió de l’ambient amb els colors d’aquests ( Verd- Molt bé, Groc -Bé, Vermell- Regular).
DE QUINA MANERA HO FAREM?
QUIN ÉS EL PAPER DEL /LA MESTRE/A ?
El mestre actua com a facilitador perquè l’ activitat sigui significativa i estimuli el potencial de desenvolupament de tots els infants.
QUIN ÉS EL PAPER DE L’ALUMNE?
Dins de cada un dels ambients, a partir de presentar propostes, més o menys estructurades a cada ambient es procura que cada alumne triï de manera lliure i autònoma la que més li motiva, agrada, … amb la llibertat de poder canviar de proposta.
Les propostes s’ intenta que permetin organitzar la interacció, la relació i la comunicació entre l’ alumnat i promovent un aprenentatge autònom i cooperatiu, i que l’ infant prengui decisions, provi estratègies diferents (“pensar, conèixer i descobrir”), amb la idea que s’ aprengui fent i també reflexionant sobre el que es fa (es posa en comú al final de la sessió). També es facilita i potencia la creativitat i la iniciativa personal.
L’ objectiu final d’ aquesta metodologia és que els alumnes construeixin els seus propis aprenentatges al seu propi ritme a partir del joc, l’ experimentació i el treball cooperatiu.
CANVIS O MILLORES DE CARA AL SEGÜENT CURS:
Durant aquest curs, a l’ iniciar els ambients i per diversos condicionants (d’ espai sobretot), s’ ha optat per fer “grups barrejats d’ alumnes” dels tres nivells fixes per part de l’ equip de mestres del cicle, i anar “rodant” de manera periòdica per cada ambient. De cara a curs vinent s’ intentarà que l’ alumne pugui triar l’ ambient que li ve més de gust fer (amb una limitació de nombre d’ alumnes per ambient) intentant aproximar-nos a una “lliure circulació”!
PLANIFICACIÓ?? ÉS CLAR!!
D’ON PARTIM? Després d’un temps dins la xarxa de competències bàsiques i tenint en compte el camí cap a escoles del segle XXI , a l ‘inici de curs ens vam plantejar la realització d’ambients a l’etapa d’educació infantil. Tenint el compte el paper protagonista de l’alumne i el fet de que ha de ser ell mateix el que descobreixi i, conseqüentment, aprengui, vam creure que aquesta seria una metodologia ideal de construir el coneixement dels alumnes.
PLANIFIQUEM-HO! Un cop decidit, ens vam posar a planificar-ho i pensar la creació d’aquests. En aquest context, vam realitzar visites a diferents escoles on es treballa per ambients per obrir la ment i agafar idees, la qual cosa ens va servir, i molt!
La pregunta que tots ens vam plantejar en aquest moment va ser:
” Quins ambients duem a terme?”
Volíem crear ambients interdisciplinaris on l’alumne fos el protagonista del seu aprenentatge, se’l motivés a investigar i que els suposés un repte a superar. En aquest punt se’ns van acudir un munt de preguntes que la resposta de les quals ens ajudaria en el procés de planificació:
-Quants ambients podem realitzar?
-Quins espais podrem utilitzar?
-Quins gustos tenen els alumnes?
-Quines activitats motiven mes als alumnes?
-Quins ambients poden ser interdisciplinaris?
COM FUNCIONARÀ CADA AMBIENT? La planificació de cada sessió d’ambients la realitzarà el/la mestre/a responsable del mateix. Des d’un primer moment vam marcar uns aspectes comuns en cada un d’ells:
-
- L’ inici de la sessió es realitza a partir d’una petita assemblea on s’exposen als alumnes les diferents activitats a realitzar i els reptes, si és que se’n realitzen.
- Durant la sessió el mestre es mantindrà d’observador i guia per ajudar als alumnes i guiar-los en el procés d’aprenentatge.
- Al final de cada sessió, el docent realitzarà una petita activitat de cloenda realitzant preguntes sobre el treball de cada un dels nens i nenes i de les seves idees o opinions.
CANVIS I MILLORES DE CARA AL CURS SEGÜENT:
Un cop realitzats els ambients i reflexionant sobre el treball dut a terme dins de cada un d’ells i en general, creiem que hi ha alguns de la planificació es podrien canviar de cara al curs vinent:
- Decidim conjuntament amb els alumnes els ambients a realitzar. Ara que els alumnes ja coneixen el treball a partir dels ambients, seria interessant poder decidir , tenint en compte la seva opinió i gustos, quins ambients realitzar.
- Augmentar el temps de cada sessió: Després del treball d’aquest curs amb sessions de una hora i mitja, hem trobat que ha estat just, ja que el temps de l’entrada dels nens, creació dels grups, assemblea inicial i final fa que es redueixi molt el temps de treball lliure dels alumnes.
- Dur un registre de previsió de activitats als ambients. El fet que cada mestre/a planifiques individualment el “seu” ambient, ha fet que sovint els companys desconeguessin les tasques que s’hi duien a terme. Aquest fet pot fer que si el docent no pot assistir a la sessió, no tinguem registre de les activitats que s’estaven realitzant en aquell moment.
PER ON COMENCEM?
Les trobades que fem els mestres de l’escola Josep maria Xandri a les hores de Xarxa de competències és per debatre i buscar la manera òptima per fer un treball més competencial.
Des de l’escola s’ha iniciat el “treball per caixes” i, durant aquest curs, els i les mestres hem de decidir i posar en comú com ha de ser aquesta metodologia.
Els punts en comú que hem pactat són els següents:
A nivell “d’intenció” o de l’objectiu de les “caixes temàtiques”:
- Han de ser competencials
- Interdisciplinàries
- On es fomenti les intel·ligències múltiples
- On l’alumne pugui arribar al màxim de les seves possibilitats
- On l’alumne ha de ser capaç de poder-les realitzar de forma autònoma i, si es planteja algun dubte, poder-lo resoldre amb l’ajuda d’un company
A nivell d’organització i tenir en compte dels mestres:
- On es treballin les competències i/o continguts claus que no s’hagin treballat en altres metodologies de treball (projectes, lliure circulació o tallers).
- Han de tenir una estructura semblant
- Han d’incorporar eines d’avaluació, autoavaluació i/o coavaluació
- La ràtio d’alumnes ha de ser enter 10 i 15 alumnes per mestre per fer un bon acompanyament
A partir d’aquests “imprescindibles” ens hem posat el repte de crear-ne alguna pel curs vinent.
QUINA IDEA TENIM I VOLEM PORTAR A LA PRÀCTICA?
El tema de les caixes temàtiques va sorgir de la necessitat de crear moments per treballar una temàtica concreta sobre els continguts claus i per respondre a l’assoliment de competències.
En aquesta franja horària hi podem trobar un espai per descobrir, predir, experimentar, crear, … moments per transformar la informació en aprenentatge.
L’alumne es troba amb un pla de treball on se li proposa un petit repte a partir del treball del mètode científic i el raonament.
La idea és que es treballi individualment o en parelles per fomentar l’autonomia i poder atendre als diferents ritmes d’aprenentatge.
La funció del mestre és de guiar i donar idees sobre el repte concret que ha triat l’alumne. En cap moment li dona la solució.
Durant la setmana es pot fer un parell o tres de sessions i combinat amb altres tipologies d’aprenentatges.
JA HI TORNEM A SER ELS DEL XANDRI!
Un grup de tretze mestres de l’escola Josep Mª Xandri de Sant Pere de Torelló estem inscrits per segon any a la formació de la xarxa de competències bàsiques. Ens trobem que el centre està en un procés de canvi, aquest any acaba el mandat actual de direcció i de cara al curs 2018-19 volem portar a terme el nou projecte de direcció 2018-22 centrat en metodologies més actives. És per aquest motiu, que el professorat que formem part del grup, hem volgut continuar la formació del treball de projectes de la xarxa de competències bàsiques.
De l’any passat en ara s’hi ha afegit 4 mestres més i des del mes de setembre i els hi hem explicat el treball del curs passat i què es pretén al formar part de la xarxa de CB. Ens ajudem mútuament a la reflexió a partir d’articles, conferències, xerrades,… i a entendre els projectes de manera semblant.
Actualment ja tenim decidits “Els imprescindibles” que ha de tenir qualsevol projecte que es faci al centre. Aquest curs ens centrarem en dos grans grups de treball, les “caixes temàtiques” a cicle mitjà i els “ambients” a educació infantil.
Les caixes temàtiques que es porten a terme de forma experimental a cicle mitjà, volem implementar-ho a educació primària l’any vinent.
Encara que siguin 2 projectes diferents, les reflexions han d’anar encaminades en el mateix sentit ja que les línies d’actuació del projecte 2018-22 són per tota l’escola.