Aquest curs a l’escola també ens vam animar a utilitzar la base d’orientació i la rúbrica a P3.

Sens dubte, era tot un repte, però el treball per projectes potencia molt l’autonomia, l’hàbit de compartir i arribar a acords. Situant-nos doncs en el segon trimestre del curs, quan els nens i nenes ja han fet un procés d’adaptació, ens semblava idoni provar-ho.

És interessant haver pogut comprovar que a P3 també és possible generar junts una base d’orientació i una rúbrica. Només cal crear un ambient molt participatiu a l’aula, que no és poca cosa, i acompanyar les consignes de la base d’orientació i els nivells d’assoliment de la rúbrica, amb elements visuals, fàcilment entenedors.

En el nostre cas, aquestes eines avaluatives es van aplicar en els moments d’exposicions orals sobre les investigacions fetes per part de l’alumnat. Verbalitzar el que anem aprenent per poder-ho compartir amb els nostres companys, no és fàcil, però és imprescindible per ser conscients del que estem aprenent i per transmetre coneixement als altres.

La base d’orientació contemplava la preparació del tema, el to de veu i la claredat del missatge, mirar als altres quan es parla i la capacitat de respondre a les preguntes dels companys. La rúbrica avaluava aquests aspectes amb imatges representatives dels diferents graus d’assoliment.

Fixem-nos doncs, que podem aplicar les mateixes eines avaluatives a tots els nivells, perquè la diferència no està en el “què” sinó en “el com”. Els resultats que perseguim i que aconseguirem, segueixen essent els mateixos: guiar el procés d’aprenentatge, reflexionar sobre el que aprenem i modificar el procés per aprendre més i millor.