A la nostra escola, en la manera de treballar per projectes, tenim  una seqüència més o menys establerta.

Durant aquest curs, el  claustre ha anat reflexionant, debatent i arribant a conclusions que ens han fet qüestionar algun dels passos seguits fins ara.

Creiem que la metodologia no és un àmbit tancat perquè l’èxit mai és el resultat de processos inamovibles. Sempre cal analitzar el que fem i si es creu convenient, introduir petits canvis que ens portin a millorar i a satisfer les nostres necessitats educatives.

En aquest sentit, aquest curs ens va semblar que el projecte s’havia d’iniciar amb una bona pregunta: una pregunta que estigués contextualitzada, que donés indicis, però no respostes immediates ni conegudes, que en generés d’altres i que respongués als interessos de l’alumnat; també havia de ser una pregunta que ens permetés aprendre junts, generant dubtes als mestres i a les famílies, provocant un repte per a tothom.

Després de donar-hi moltes voltes, vam creure que una bona pregunta relacionada amb la temàtica d’aquest any, que és l’esport, podria ser aquesta: “Per què es fan les Olimpíades?” D’entrada pot semblar una pregunta molt simple o senzilla, però ningú la pot respondre amb poques paraules. Els mapes conceptuals que s’estan dibuixant a les aules, ja ens obren moltes possibilitats de recerca  i molts petits reptes inesperats.