Aquest curs es va acordar a l’escola implementar estratègies avaluatives que permetessin als nens/es ser més conscients dels seus aprenentatges i més partícips en el procés d’aprendre. Al cicle dels Mitjans (1r, 2n i 3r de Primària) es va decidir que incorporaríem les bases d’orientació en la pràctica educativa.
L’objectiu és que vagin integrant les seqüències necessàries per resoldre diferents tasques que els permetin ser més autònoms. La verbalització de les accions a fer, els permet recuperar procediments guardats a la seva memòria i necessaris per resoldre diferents tasques.
Aquestes seqüències són pactades amb els alumnes, a vegades partint d’un model, de forma oral i col·lectiva. És una manera de que els alumnes siguin els protagonistes del seu aprenentatge perquè decideixen com es fa una tasca concreta, cosa que els motiva, i els fa estar implicats en la feina que es duu a terme. També és una manera de saber què cal fer per poder resoldre amb èxit els petits reptes que ens proposem.
Les bases d’orientació han estat una molt bona descoberta. Són molt aplicables en el dia a dia a l’aula. Nosaltres n’hem fet a nivell oral i escrit, aquestes últimes recollides en una carpeta de bases d’orientació col·lectiva o en el seu arxivador, i les poden fer servir sempre que els cal. A nivell oral les anem recordant sempre que fem feines més rutinàries com per exemple les nostre notes a l’agenda.
