Dins del nostre context de treball per projectes, ens ha semblat adient treballar la base d’orientació vinculada a la carta. Pensem que qualsevol eina avaluativa ha d’avaluar un procés d’aprenentatge que tingui una funcionalitat. És per això que per nosaltres té sentit vincular aquesta eina a la tipologia textual esmentada. Intentarem exemplificar-ho amb una experiència duta a terme a la classe de primer.

Durant la realització del projecte ( “L’esport ens mou”) se’ns van anar generant dubtes i preguntes relacionades amb l’esport: en concret volíem saber més coses dels gossos d’atura (Cobi) i de les anelles olímpiques. Sabíem que hi havia dos grups a l’escola que investigaven aquests temes perquè era el nom que havien triat per la classe.

Vam parlar i decidir que podrien ser els nostres companys qui ens informessin sobre aquests temes i per tant, escriure una carta era una manera de fer-ho possible.

L’elaboració d’una base d’orientació ens va obligar a conèixer les característiques d’aquesta tipologia textual, aportant el que sabíem, buscant models, contrastant informacions…en definitiva tot un treball de recerca col·lectiu, que feia nostra l’eina avaluativa i deixava clars a tothom els criteris d’avaluació, uns criteris  que permetien una autoavaluació al llarg del procés.

No cal dir que en el moment d’escriure, la motivació estava assegurada, però si anem una mica més enllà ens adonarem de que una feina consensuada és una eina que s’interioritza perquè tothom hi ha pogut dir la seva i per tant permet aplicar-la on calgui i quan calgui.

Pensem que les bases d’orientació ens donen aquesta oportunitat de crear estructures que guien el procés d’aprendre i són un recurs útil per aplicar en qualsevol tasca i en qualsevol nivell. De fet, ja n’hem començat a utilitzar des de P3. Estem satisfets/es dels resultats obtinguts i us animem a provar-ho o a compartir les vostres experiències.