POSADA EN COMÚ

Comença la sessió i l’Anna C. ens explica què li han semblat les activitats que la resta de grups li plantejava fer. Expressa que no li ha donat temps a fer-ne cap encara, però que li han agradat i les farà servir. Generalment, totes estan relacionades amb la llengua catalana. Cada grup posa en comú les activitats proposades:

  • El primer grup verbalitza com van portar a terme l’organització de la seva activitat, relacionada amb l’enregistrament en vídeo d’una expressió oral d’un tema, relacionat amb les preguntes que havien de fer. També diuen quines són les dificultats que es van trobar a l’hora de fer les activitats, perquè sovint volem respondre a preguntes molt interessants que fan els infants però que no lliguen gaire amb el currículum. Fan una rúbrica perquè l’alumnat es puguin autoavaluar.
  • El segon grup prepara una activitat relacionada amb les matemàtiques. Els continguts que es treballarien són els de les unitats de mesura a partir de la cinta mètrica, els ordinadors… Comparació de mesures d’animals amb objectes quotidians. Activitat necessària, ja que sempre les matemàtiques queden una mica oblidades amb els projectes. També han fet una rúbrica per fer observació del treball de l’alumnat. Es manifesta que no sempre es pot fer una bona observació a la classe i, necessàriament, necessitem una prova.
  • El tercer grup respon, a partir d’una comprensió lectora i d’una expressió escrita, com treballar el sistema de comunicació dels ratpenats. També hauran de fer un PPT per respondre a unes preguntes sobre com investiguen els científics.
  • L’últim grup explica de quina forma ha treballat les seves preguntes. Primer de tot, els alumnes farien una feina relacionada amb aquestes preguntes, els increïbles sons dels animals, però sobre amb els seus coneixements previs. Després, vindrà un expert, un biòleg marí que ens parlarà sobre tot això. Una vegada feta l’exposició oral, els alumnes farien una expressió escrita sobre el que han escoltat durant la sessió de l’expert.

Un cop posades en comú totes les activitats, l’Anna C. manifesta que tenia molta angoixa per quedar-se sense treballar alguns aspectes del currículum, perquè potser no han sortit a les preguntes inicials de l’alumnat. Ens preguntem, llavors, sobre què passa si no es treballen algunes de les preguntes que han sortit. Entre tots, coincidim que sí que és necessari treballar els aspectes que ells han de respondre, perquè així ens ho demana el currículum. Com ho fem, o quina quantitat fem, ja és la nostra decisió. El que és important és avançar en el coneixement del currículum.

Acabem la sessió organitzant-nos amb què hem de portar a l’última sessió de la formació, a Mataró. Entre tots, hem de realitzar un pòster sobre com fem els projectes a l’Escola Marina. Per fer-ho, ens dividim en grups per pensar idees i començar a engegar-ho.

FEM ACTIVITATS EN GRUP!

Punt 1. Conclusions de la xerrada de la sessió anterior amb la Carme Giol. Com a tutors i tutores, a partir del que ens va plantejar la Carme, i veiem els nostres punts forts i els punts febles.

  • L’Anna C. explica que li va ser molt útil les indicacions de l’índex, la Laura A. parla sobre l’exposició del projecte, etc.

Es fa un petit debat sobre com ens plantegem les exposicions i queda clar que hauríem de prioritzar l’explicació del procés per aprendre i treballar el contingut que no exposar la informació apresa.

L’Anna C. ens explica que a l’anterior projecte va fer una obra de teatre i d’aquesta manera els alumnes interioritzen el que aprenen mentre es diverteixen. Hi ha propostes per millorar aquest tipus d’exposicions incorporant la participació de les famílies. També se’ls pot fer preguntes (petita avaluació).

S’explica la tasca personal del curs: documentar una bona activitat, que sigui competencial.

L’Anna C. exposa la seva preocupació a l’hora d’avaluar l’àrea de medi, ja que acaba de començar el projecte i d’aquí a pocs dies s’ha d’avaluar. Se li donen propostes, dient que s’han de tenir presents notes de l’anterior projecte que no es van tenir en compte pel primer trimestre, per un tema de temps.

Continuem la sessió triant, per parelles, una de les preguntes de l’índex del projecte de “Com es comuniquen els animals”, de 4t. De la pregunta triada, a partir dels interessos de l’alumnat, crearem una activitat per a treballar aquell contingut.

Veiem que té més sentit repartir-nos els calaixos de preguntes que no preguntes per separat. Així que, ens dividim els calaixos per les taules actuals de com estem asseguts/es. Ens els dividim a sort.

Comencem a treballar per grups en les activitats que ens han tocat, programant amb el currículum a partir de les preguntes de cada bloc, fins al final de la sessió.

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

La Marta i el Fidel ens expliquen que a la sessió de coordinadors del dijous passat i després de la ponencia que va fer la Rosa Pla i la Silvia, mestres d’un institut de Matarò, on van explicar com treballen els projectes van haver-hi preguntes, reflexions…

Aquestes mestres van fer unes unes pinzellades sobre els projectes, on van dir:

” Avaluem per regular el procés d’aprenentatge, hem de constatar que els nens aprenen”

“Els nens són els que han de saber, els que han d’avaluar i com fer-ho, els nens estan aprenent.”

També van comentar que hi ha una part qualificadora del procés i resultat final.

Es van explicar que els hi van ensenyar diferents gràfics amb diferents models d’aprenentatge, ens uns hi ha havia més aprenetatge que avaluació, en uns altres anaven alternant procès d’aprenentatge amb avaluació i per últim en uns altres quedava degradat l’aprenetatge amb l’avaluació, es fusionaven els dos processos.

Els nostres coordinadors, van explicar que en el moment que avaluem hem d’acceptar que tot no podem avaluar-lo i per tant hem de tenir clar el que volem avaluar i que les activitats treballades en el procés d’aprenentage ja serveixen per avaluar per tal que sigui rendible tot el procés i l’aprenentage final.

Els criteris d’avaluació han de ser compartits amb els alumnes i que ells sàpiquen abans d’avaluar allò que els hi avaluarem.

Les mestres de l’institut van explicar que avaluaven a partir de rúbriques,comentaris oberts, bases d’orientació, amb puntuacions…

Dins de l’horari de l’institut es treballa una franja de projecte, aquest projecte ve donat per l’institut, els alumnes no el trien.

Tot seguit, vam veure un vídeo del dibuix d’una papallona, on explicaven el procés que feien servir per millorar-lo.

Aquest procés consistia en escoltar les opinions dels companys, sobre el que farien ells per millorar el dibuix inicial. A partir d’aquest vídeo podem fer reflexions de la pràctica.

Es fa un petit debat on s’explica les opinions de cadascú sobre l’avaluació i que avaluar a partir de l’exemple del video visionat.

S’explica i es treballa el 5è pas. Implementació del projecte.

A la sessió d’avui ens centrarem en el punt de partida i treballarem aquest punt per grups.

El punt de partida ho treballarem a partir:

  • D’una rúbrica del docent(autoavaluació)
  • Rúbrica de l’Ateneu amb criteris i indicadors

El punt 4 del punt de partida és difícil de treballar i l’article de la Neus Santmartí ens pot donar idees, també ho podem treballar amb el currículum.

Llegim de manera individual tots els punts a treballar del punt de partida i fem grups segons el que més ens interessa d’aquest apartat.

La finalitat es poder transmetre a nivell de cicle allò que es treballa en el curs als nostres companys/es

Analitzem com treballem

Els membres del grup impulsor hem analitzat un projecte concret (“Les vinyes”) realitzat a quart per analitzar com hem treballat fins ara i plantejar-nos quins són els nostres reptes per afavorir l’assoliment de les competències per part del nostre alumnat.

Seguint el full d’indicadors que ens han facilitat els formadors hem reflexionat sobre diferents aspectes dels projectes que estem acostumats a realitzar.

  • En relació a les activitats plantejades, ens adonem que seria interessant que els projectes partissin d’un problema real a resoldre. Caldria revisar i retocar algunes activitats per a que siguin més properes i estiguin relacionades amb fets reals o problemes quotidians.
  • Pel que fa a l’ús de recursos i materials creiem que és interessant preparar la feina que farem davant els mateixos alumnes i no arribar amb la fitxa preparada. Cal anar preparant material nou segons els interessos dels nens i no hem de voler aprofitar el material d’anys anteriors. Estem d’acord en que hem d’anar oblidant-nos del paper.
  • L’organització social de l’aula no sempre és la ideal i cal anar ensenyant als nostres alumnes a treballar en grups cooperatius.
  • Coincidim en que l’atenció a la diversitat es fa difícil d’atendre en el treball per projectes. Ens costa anar fent un seguiment del procés que fa cada nen.
  • En relació amb l’avaluació ens adonem que no sempre donem espai als alumnes per identificar què han après ni per comprendre les raons de les seves dificultats.

Així doncs, tenim encara molt camí per recórrer. Esperem que aquesta revisió ens sigui útil tant per a revisar el que anem fent com per millorar en el futur.

L’INICI DEL NOU PROJECTE

Fem una posada en comú de l’inici del projecte triat per fer la formació. Per fer-ho a la primera sessió s’ha projectat un vídeo on els alumnes poden escoltar el so que fan diferents animals.

Als nens els va impactar, es valora positivament perquè va anar bé per captar impressions, el video va causar impacte en els nens i nenes i es van sentir molt atrets per tot aalò que havien vist i/o escoltat. Després del visionat, els alumnes van compartir les seves impressions. Al principi, va costar una mica perquè tendien cap a una conversa semblant a la del “Què volem saber” perquè és al que estan acostumats, es va reconduir la conversa i van esdevenir aspectes interessants com el llenguatge dels animals.  La primera proposta va ser “El llenguatge dels animals”, després, perfilant-ho, van acordar investigar sobre “COM ES COMUNIQUEN ELS ANIMALS”.

Es valora que és important compartir els criteris d’avaluació amb els alumnes, ja que d’aquesta manera ells saben què és el que esperem amb una activitat en concret i poden entendre millor què han de fer, que s’espera d’ells.

En aquesta mateixa sessió, es va aprofitar per fer una explicació sobre què és el treball cooperatiu perquè els alumnes ho poguessin entendre. Entre tots van fer-ne una definició.

Durant la nostra sessió de formació, comentem que l’avaluació inicial, mitjançant la conversa “Què sabem” podria anar acompanyada d’una base d’orientació que els mateixos alumnes elaboressin, per tal de poder-se autoavaluar.

Diferents mestres comparteixen amb la resta de grup impulsor l’inici del seu projecte.

Sorgeix el dubte de si passant un vídeo els donem informació abans d’hora que pot influir en l’avaluació inicial. Hi ha diferents opinions, però si al vídeo no hi ha un “narrador” no els proporciona molta informació, i sense coneixements previs no podran fer l’associació d’idees.

Coincidim amb la idea que per acompanyar el projecte i poden orientar als alumnes amb la recerca cal tenir el currículum present en tot moment per consultar-lo durant tot el procés de construcció d’aprenentatge, ajuda a centrar-nos (na bona eina també és el diari curricular).

Definició compartida de projecte

Després d’haver llegit diferents articles, el nostre grup impulsor hem fet una definició compartida de projecte:

Entenem el treball per projectes com una FILOSOFIA D’ESCOLA on es pretén que els infants estimulin les seves curiositats d’una manera rellevant per la seva vida i connectada amb la societat.

Els nens han de partir dels seus coneixements previs i els mestres hem d’acompanyar i fer de “guies” durant aquests aprenentatges per tal que els infants arribin a coneixements significatius contextualitzats i a “aprendre a aprendre”. És molt important que els alumnes s’impliquin, estiguin motivats, pensin per ells mateixos, utilitzin la seva creativitat, experimentin, investiguin i siguin crítics.

L’aprenentatge es construeix des de l’intercanvi; l’intercanvi amb els iguals (companys i companyes d’escola), l’intercanvi amb els savis (el coneixement teòric) i l’intercanvi amb el temps (la biografia personal). Els aprenentatges han de ser la suma d’aprenentatges individuals per construir aprenentatges col·lectius.

En els projectes no hi ha una temporalització marcada i a l’hora d’avaluar s’ha de tenir en compte que cada infant parteix d’uns coneixements previs diferents.

Ens interessa més que els nostres infants siguin fàbriques de preguntes i directors de la seva pròpia indagació, que no pas magatzems de respostes.

Identifiquem tasques de treball interdisciplinari, globalitzat o per projectes que fem a l’escola.

Estem molt contents d’haver consensuat “la nostra definició compartida de projecte”.

Presentació

Hola a tots i totes!
Ens presentem. Som l’escola Marina de Montgat i és el primer any que participem a la XCBT. La nostra experiència en el treball per projectes es remunta als inicis de l’escola, al 2005. Tot i això, veiem molt important i positiu poder compartir experiències i aprendre amb altres centres de la zona, alhora que replantejar-nos la dinàmica interna de treball en aquest aspecte.
L’equip impulsor del nostre centre està format per més de dues terceres parts del claustre i les trobades que duem a terme són espais pedagògics on compartim idees, reflexions i experiències d’aula. També consensuem criteris i arribem a acords per seguir avançant en el treball per projectes.
Una pinzellada del nostre projecte educatiu
L’Escola Marina és un centre innovador, que vol aconseguir l’educació integral de les nenes i els nens, desenvolupant al màxim les seves capacitats, en un entorn acollidor i respectuós amb l’individu i que promou la participació, la transparència, la convivència, la cooperació, el diàleg, la creativitat, la solidaritat i la responsabilitat.
L’escola, com a comunitat educativa, persegueix uns objectius institucionals:
• Volem ser un referent de qualitat educativa, obert a la innovació i el canvi.
• Volem construir una escola que formi persones solidàries, cooperatives i responsables.
• Volem que el nostre alumnat desenvolupi les seves capacitats creatives i de pensament i assoleixi les competències bàsiques que el permeti afrontar amb èxit el seu futur acadèmic i social.
• Volem crear un equip de mestres il·lusionats i formats professionalment que es comprometin amb el projecte d’escola.
• Volem una comunitat participativa i activa, compromesa amb un projecte comú.


Si voleu saber més sobre la nostra escola, podeu visitar la nostra pàgina web:

http://www.escolamarina.cat

Bona feina a tothom!