ATAQUEM EL REPTE

Una vegada els alumnes han vist el video de presentació del repte han de començar agrupar-se.
La tutora decideix que, amb l’experiència d’altres reptes, farà ella els grups. Aquests grups es fan seguint criteris de ritmes d’aprenentatge i de les diferents capacitats dels alumnes, de manera que no quedin desnivells. Van quedar 4 grups de 4 alumnes cada un i un grup de 5 alumnes.

Una vegada fets els grups s’han de triar els països que treballaran. Mirant un mapa d’Europa van fer la selecció dels països que els hi agradaria treballar. Aquests països es van classificar en tres grups segons la importància de cada un d’ells. Cada grup d’alumnes va triar un país de cada una de les classificacions. Aquesta tria es va fer sense veure el nom del país que els hi tocava.

I ARA… QUÈ FEM?

L’objectiu que ens marcàvem a l’hora de presentar el repte als alumnes és que fos motivador, que els entressin ganes de posar-se a treballar i, a més, que els dongués la sensació que el que fan és real.

Per a engegar aquest repte vam decidir buscar una motivació externa, pel que vam posar-nos en contacte amb una persona estrangera que es pogués fer passar per treballador de la Lonely Planet i que ens ajudés, a través d’un vídeo, a engrescar el grup a realitzar el repte; demanant-los ajuda per a recopilar informació per a realitzar una guia d’Europa.

Aquests són els vídeos que se’ls va presentar per iniciar el repte:

https://drive.google.com/file/d/13m3Vw2e1AqznH1Uk71fbwXSVX_pelBqe/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/1GclqWMPM4yG0V4t68pr83DS_bwvQ22cY/view?usp=sharing

 

 

LA CREACIÓ FINAL

Després de veure el vídeo inicial amb totes les premisses donades per en Jonathan Sanders, es demana als alumnes que la creació final sigui un bloc de viatges. Aquest bloc ha de tenir les següents característiques:
S’ha de crear amb la plataforma WordPress
Ha de contenir una pàgina per a cada país. (cada grup treballa tres països Europeus diferents.)
Dins de cada país hi ha d’haver una ruta d’uns 6-8 dies de duració que inclogui: què es visitarà cada dia, on dormiran, informació turística dels llocs visitats, transports utilitzats, mapes i de forma voluntària, algunes recomanacions de restaurants.
També han de contenir una pàgina amb tots els càlculs econòmics i despeses.
Els alumnes disposen de 20 dies per visitar tres països europeus i un pressupost de 2.750 euros en total.

PLANIFICAR I DISSENYAR EL REPTE

Una vegada decidit quin repte proposaríem als nostres alumnes, ens reunim l’equip impulsor per tal de concretar el disseny del repte. La primera decisió és que els alumnes hauran de realitzar una ruta per Europa, concretament per cinc països: dividim els països en 5 grups i dins posem països que considerem del mateix estil pel que fa a situació física com a política (per exemple grup de països nòrdics, antics països de l’est…). Quan es formin els grups d’alumnes hauran de triar un país de cada grup i seran els cinc països dels quals han de fer una ruta amb unes despeses totals de tres mil euros durant 30 dies.

També decidim quin és el producte final on recolliran tota la informació que han de buscar. Així que decidim que cada grup haurà de realitzar un bloc on han de explicar la ruta que aniran elaborant i que presentaran al final del repte. Per a que sigui més atractiu per a ells, els hi presentarem el repte com a una petició per un escriptor/viatger de guies de viatges que necessita de la seva col·laboració.

METODOLOGIA

L’aprenentatge per REPTES és un aprenentatge vivencial.
Actualment, l’alumnat té un accés a la informació molt diferent de l’accés que es tenia fa uns anys. De sobte, els alumnes són consumidors d’informació i això fa que visquin moltes més situacions d’aprenentatge informal. Per tant, és necessari anar modificant les estratègies d’ensenyament i aprenentatge per poder-los motivar.

Avui en dia és necessari que l’alumnat no només desenvolupi destreses bàsiques en llengua, matemàtiques i ciències, sinó que també és extremadament important que desenvolupin habilitats transversals com el pensament crític, la resolució de problemes i el treball en equip.

Per aquest motiu, fer que l’alumnat estableixi connexions sobre el que aprèn a l’escola amb el que va percebent del seu entorn és una bona opció. Aquestes experiències d’aprenentatge promouen que l’alumnat prengui la iniciativa, sigui creatiu, decideixi i sigui més responsable, ja que es desenvolupen actuacions que motiven la reflexió, l’anàlisi crític i la síntesi.

La tasca del docent és reconèixer les oportunitats d’aprenentatge que apareixen. És l’encarregat de plantejar el problema, de pactar i establir límits, facilitar el procés i recolzar a l’alumnat.

L’accés a la tecnologia és una part integral d’aquest aprenentatge, ja que no només proporciona a l’alumnat un mitjà per explorar diverses fonts d’informació a la vegada que es generen noves idees, sinó que també ofereix les eines per comunicar les seves troballes.

SALTEM LES PEDRES QUE ENS HEM TROBAT!

Abans d’iniciar el repte, l’equip impulsor format per diferents mestres de l’escola, vam acordar que abans de començar el repte calia ensenyar i aprendre certes estratègies i destreses, així com també l’organització i la planificació de les sessions que es duen a terme durant el repte.
Aquestes tasques van tenir una durada d’un mes i mig aproximadament, els aspectes que vam treballar són els següents:
Competència digital: Tenir un bon domini d’ús informàtic, saber on buscar la informació i saber contrastar-la.
Treure les idees principals del text i saber sintetitzar la informació.
Organització personal i de la informació: Aprendre a fer servir la llibreta d’aprenentatge, apuntar el que hem descobert durant aquella sessió de reptes i apuntar a la pissarra on ens hem quedat (el què cal fer el proper dia).
Crear entre tots una graella de seguiment, on s’avalua el treball individual i el treball en equip.

PLANIFIQUEM!

Pensar què farem, com ho farem i per què, fa que tot l’Equip impulsor s’hagi de reunir a finals de curs i a principis de l’altre, per començar amb una pluja d’idees i planificar quins seran els reptes que farem durant el curs.
Partim dels temes indispensables a treballar a C.S i els distribuïm per trimestres. A continuació, elaborem un llistat de continguts que s’haurien de treballar a cadascun dels temes i, per tant, a desenvolupar a través d’un repte.
A partir d’aquí decidim el tema, el títol i el producte final del repte.

DESCOBRIM LES COMARQUES

Recordant els càrrecs que tenim en el treball cooperatiu (secretari/a, portaveu, organitzador, encarregat de material…) ells mateixos se’ls reparteixen.

Com i a on obtenen la informació?

Ens vam repartir en grups i dins de cada grup hi havia un especialista d’un aspecte de la comarca.

La recerca d’informació es fa a casa. L’alumnat ha de portar per escrit la informació que li ha tocat buscar, no s’accepta informació impresa i han de saber explicar-ho davant el grup.

Les mestres i els alumnes suggereixen fonts d’informació ( webs, infoK, biblioteca, programes adients “què, qui, com”..).

Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs?

Aprofitant que tornàvem de vacances o partint d’experiències viscudes vam establir un diàleg de llocs que coneixen de Catalunya i que podien tenir relació amb alguna de les comarques treballades.

Vam situar en un mapa de Catalunya que teníem a la PDI els llocs que anàvem dient.

Com s’autoregulen els alumnes?

A través de les autoavaluacions grupals que es feien setmanalment, els alumnes s’autoregulaven , veient els punts febles i els punts forts del seu grup.

Amb l’ajut de l’observació de la mestra, durant el procés de treball, es feia una posada en comú de com havien funcionat els grups el treball aquella setmana.

Com documenten els alumnes el propi procés de producció?

Amb una carpeta d’aprenentatge i un mural grupal a partir del qual es fa una exposició davant del grup classe.

ESCOLA LLUÍS MILLET (El Masnou) IMPLEMENTACIÓ

Pensant en un projecte…

… a partir d’aquí cada grup fa una proposta a la resta de companys i companyes. Alguns alumnes argumenten algunes de les seves troballes i les exposen davant del grup.

Fem la votació de totes les propostes i un cop escollit el tema, comencem la recerca d’informació. Comencem a treballar en l’elaboració del dossier de treball.

Un cop finalitzat el projecte anem a compartir els nostres coneixements amb els alumnes de P5.

Coma cloenda l’escola organitza cada curs una trobada intercicle per compartir els diferents projectes realitzats.

FEM ACTIVITATS EN GRUP!

Punt 1. Conclusions de la xerrada de la sessió anterior amb la Carme Giol. Com a tutors i tutores, a partir del que ens va plantejar la Carme, i veiem els nostres punts forts i els punts febles.

  • L’Anna C. explica que li va ser molt útil les indicacions de l’índex, la Laura A. parla sobre l’exposició del projecte, etc.

Es fa un petit debat sobre com ens plantegem les exposicions i queda clar que hauríem de prioritzar l’explicació del procés per aprendre i treballar el contingut que no exposar la informació apresa.

L’Anna C. ens explica que a l’anterior projecte va fer una obra de teatre i d’aquesta manera els alumnes interioritzen el que aprenen mentre es diverteixen. Hi ha propostes per millorar aquest tipus d’exposicions incorporant la participació de les famílies. També se’ls pot fer preguntes (petita avaluació).

S’explica la tasca personal del curs: documentar una bona activitat, que sigui competencial.

L’Anna C. exposa la seva preocupació a l’hora d’avaluar l’àrea de medi, ja que acaba de començar el projecte i d’aquí a pocs dies s’ha d’avaluar. Se li donen propostes, dient que s’han de tenir presents notes de l’anterior projecte que no es van tenir en compte pel primer trimestre, per un tema de temps.

Continuem la sessió triant, per parelles, una de les preguntes de l’índex del projecte de “Com es comuniquen els animals”, de 4t. De la pregunta triada, a partir dels interessos de l’alumnat, crearem una activitat per a treballar aquell contingut.

Veiem que té més sentit repartir-nos els calaixos de preguntes que no preguntes per separat. Així que, ens dividim els calaixos per les taules actuals de com estem asseguts/es. Ens els dividim a sort.

Comencem a treballar per grups en les activitats que ens han tocat, programant amb el currículum a partir de les preguntes de cada bloc, fins al final de la sessió.