Punt de partida

Publicat el per
Respon

El nostre projecte s’ha desenvolupat durant el segon trimestre del present curs 2017/18, al Cicle Inicial.

El projecte s’emmarca dins del Projecte desenvolupat a tota l’escola durant  la Setmana Cultural.

El primer que hem fet com a equip de mestres ha estat elaborar un esquema sobre el que considerem que s’ha de treballar a cada cicle.  Aquest esquema assegura que tots els membres encarregats de dur-lo a terme són conscients del punt de partida, el camí a seguir i l’objectiu a assolir.

El tema principal del projecte, a Cicle Inicial és: La festa de la Verema.

L’elecció del tema del projecte va ser com a conseqüència de la necessitat d’apropament del nostre centre al poble, donat que l’escola està situada a una zona perifèrica, més propera a altres localitats de l’entorn, que al mateix municipi.

Per tal de crear un vincle emocional de l’alumnat amb el Projecte, vam crear la  història d’una família anglesa que ens demanava informació del municipi per saber si es decantava pel nostre poble o per un altre (Adjuntem mail destinat a l’escola).  La carta (mail) va arribar a Cicle Superior i els alumnes de Cicle Superior va demanar a la resta de l’alumnat desenvolupar diferents aspectes del poble per tal de donar-nos a conèixer a la família interessada.

El claustre de mestres va distribuir els següents aspectes o temes, procurant la màxima relació entre el tema escollit amb els interessos de l’alumnat.

Cicle Infantil: La Festa Major

Cicle Inicial: La Festa de la Verema.

Cicle Mitjà: Edificis emblemàtics.

Cicle Superior: El Relleu

El treball en equip: Els mestres de cicle i especialistes que han participat en el projecte ens hem coordinat per presentar els continguts de manera integrada. Per planificar el projecte s’han tingut presents els continguts i les competències a treballar. Les nostres trobades han sigut setmanals per tal d’anar fent el seguiment i les reorientacions necessàries del projecte. Aquest tipus de treball requereix de més hores per preparar material i organitzar-nos, per tant caldria poder disposar de més temps de reflexió comuna de la pràctica pedagògica.

 

POSADA EN COMÚ

Publicat el per
Respon

Comença la sessió i l’Anna C. ens explica què li han semblat les activitats que la resta de grups li plantejava fer. Expressa que no li ha donat temps a fer-ne cap encara, però que li han agradat i les farà servir. Generalment, totes estan relacionades amb la llengua catalana. Cada grup posa en comú les activitats proposades:

  • El primer grup verbalitza com van portar a terme l’organització de la seva activitat, relacionada amb l’enregistrament en vídeo d’una expressió oral d’un tema, relacionat amb les preguntes que havien de fer. També diuen quines són les dificultats que es van trobar a l’hora de fer les activitats, perquè sovint volem respondre a preguntes molt interessants que fan els infants però que no lliguen gaire amb el currículum. Fan una rúbrica perquè l’alumnat es puguin autoavaluar.
  • El segon grup prepara una activitat relacionada amb les matemàtiques. Els continguts que es treballarien són els de les unitats de mesura a partir de la cinta mètrica, els ordinadors… Comparació de mesures d’animals amb objectes quotidians. Activitat necessària, ja que sempre les matemàtiques queden una mica oblidades amb els projectes. També han fet una rúbrica per fer observació del treball de l’alumnat. Es manifesta que no sempre es pot fer una bona observació a la classe i, necessàriament, necessitem una prova.
  • El tercer grup respon, a partir d’una comprensió lectora i d’una expressió escrita, com treballar el sistema de comunicació dels ratpenats. També hauran de fer un PPT per respondre a unes preguntes sobre com investiguen els científics.
  • L’últim grup explica de quina forma ha treballat les seves preguntes. Primer de tot, els alumnes farien una feina relacionada amb aquestes preguntes, els increïbles sons dels animals, però sobre amb els seus coneixements previs. Després, vindrà un expert, un biòleg marí que ens parlarà sobre tot això. Una vegada feta l’exposició oral, els alumnes farien una expressió escrita sobre el que han escoltat durant la sessió de l’expert.

Un cop posades en comú totes les activitats, l’Anna C. manifesta que tenia molta angoixa per quedar-se sense treballar alguns aspectes del currículum, perquè potser no han sortit a les preguntes inicials de l’alumnat. Ens preguntem, llavors, sobre què passa si no es treballen algunes de les preguntes que han sortit. Entre tots, coincidim que sí que és necessari treballar els aspectes que ells han de respondre, perquè així ens ho demana el currículum. Com ho fem, o quina quantitat fem, ja és la nostra decisió. El que és important és avançar en el coneixement del currículum.

Acabem la sessió organitzant-nos amb què hem de portar a l’última sessió de la formació, a Mataró. Entre tots, hem de realitzar un pòster sobre com fem els projectes a l’Escola Marina. Per fer-ho, ens dividim en grups per pensar idees i començar a engegar-ho.

Ja hem planificat el projecte. Com ho farem?

Publicat el per
Respon

Hem definit els quatre eixos del nostre projecte i els hem anat desglossant. Per cadascuna d’aquestes preguntes s’han plantejat uns continguts i procediments d’assoliment, s’han definit unes activitats i els àmbits que es poden veure implicats i s’ha pensat un producte final.

  1. D’on ve l’aigua de Vilassar de Mar?
    • Què treballem?
      • El cicle de l’aigua.
      • Pous i mines d’aigua. Visita al Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar.
      • Coneixement del circuit d’utilització de l’aigua a Vilassar de Mar.
      • Les potabiltzadores, les dessalinitzadores, les depuradores.
    • Àmbits implicats: àmbit lingüístic (llengua catalana) i àmbit de Medi natural i social.
    • Producte final: Text expositiu en grups cooperatius sobre la utilització de l’aigua a Vilassar de Mar.
  2. Si 3/4 parts de la terra són aigua per què he d’estalviar-la?
    • Què treballem?
      • Conceptes matemàtics d’un article científic sobre l’aigua i el seu consum (percentatges (%), unitats de mesura (hm3/litres), interpretació de gràfiques, nombre enters i decimals, fraccions, estimacions, mitjanes, intervals,…….
    • Àmbits implicats: àmbit matemàtic i àmbit del Medi natural i social.
    • Producte final: Representació gràfica en format DIN-A3 amb contingut matemàtic relacionada amb el consum responsable. Activitat realitzada en parelles.
  3. Com contribuir a un ús més sostenible de l’aigua a l’escola?
    • Què treballem?
      • Treball de camp: recollida de dades del consum d’aigua a l’escola en: aixetes, dipòsit del WC i fonts del pati de primària.
      • Anàlisi dels resultats obtinguts.
      • Proposta gràfica d’una nova font.
      • Confecció d’un informe tècnic.
    • Àmbits implicats: àmbit matemàtic, Medi natural i social, àmbit lingüístic, àmbit artístic i valors.
    • Producte final: Petició administrativa amb una proposta per canviar la font del pati per una que suposi un consum menor d’aigua i sigui més accessible a tots els alumnes.
  4. Com funciona el molí de Ca l’Eudald?
    • Què treballem?
      • Funcionament del molí. Les màquines simples.
      • Evolució del molí al llarg del temps.
    • Àmbits implicats: àmbit lingüístic (llengua castellana), àmbit del Medi natural i social i àmbit artístic.
    • Producte final:
      • text expositiu sobre l’evolució del funcionament del molí al llarg del temps.
      • Construcció de la maqueta d’un molí.

Avaluació – Els goril·les

Publicat el per
Respon

Aquest projecte s‘ha avaluat de manera continuada, això implica que s’ha avaluat abans, durant i després del projecte. A més, els alumnes eren coneixedors del que s’anava avaluant en cada moment.

  • Avaluació inicial. Per determinar quins eren els coneixements previs dels infants sobre els goril·les i què volien saber del tema es va fer una conversa on anaven dient tot allò que sabien i la mestra ho anava anotant. Seguidament, cada nen/a va fer un dibuix d’un goril·la. A través d’aquesta activitat i de la conversa es va poder fer l’avaluació inicial.
  • Avaluació continua. Durant el projecte, la mestra va observar i valorar la forma en què els nens i nenes aprenien i interactuaven, i els descobriments que feien. Un dels instruments utilitzats per la mestra va ser una grella d’observació de la conferència. Durant el projecte, la mestra i els alumnes van anar valorant i reflexionant les activitats fetes.
  • Avaluació final. Es fa una conversa final per concloure el projecte i saber quins coneixements han adquirit els alumnes durant el projecte. Com a part de l’avaluació final, cada alumne/a va escriure i fer un dibuix d’algun aspecte après durant el projecte. Per acabar, es va fer un intercanvi amb l’altra classe de P5 per tal de poder compartir els dos projectes del nom de la classe: els goril·les i les ovelles.

Metodologia – Els goril·les

Publicat el per
Respon

El més important del projecte dels Goril·les ha estat el procés d’aprenentatge que s’ha dut a terme:

  • la tria del nom de la classe (per votació)
  • l’elaboració de preguntes sobre el que es vol saber
  • la recerca d’informació amb l’ajut de les famílies per poder fer la conferència
  • l’exposició de la informació als companys
  • i la reflexió dels aprenentatges mitjançant converses.

Es van utilitzar diferents tècniques i agrupacions per tal d’elaborar el projecte:

1. Treball en grup
Per iniciar el projecte, es va esbrinar quines eren les idees prèvies dels infants, allò que ja sabien sobre els goril·les. Aquesta activitat es va realitzar de manera grupal i la mestra anava recollint tot allò què deien els infants. A continuació, cada alumne va pensar alguna pregunta per poder fer la recerca d’informació.
Un cop finalitzada l’exposició es feia una reflexió grupal sobre com valoraven el treball fet pel company/a: dubtes, aspectes a millorar, punt forts, etc.

2. Treball individual
Els infants, a partir de la pregunta que van realitzar, van preparar una conferència amb l’ajuda de les famílies.
Durant el projecte es van fer diferents activitats  individuals amb l’objectiu de de consolidar els continguts exposats en les conferències.
Després de l’exposició cada infant valorava la seva feina: com s’havia sentit, com s’havia expressat, què podia millorar, etc.

COM SABEM EL QUÈ HAN APRÈS?

Publicat el per
Respon

Per avaluar el procés del repte i el producte final s’han fet servir diferents instruments d’avaluació formativa i formadora i l’observació constant del dia a dia.

– S’ha avaluat mitjançant un qüestionari d’avaluació i coavaluació realitzat a l’inici del repte pels mateixos alumnes.
– S’ha fet cada 15 dies, de manera individual, un recull per escrit expressant el què han après fins al moment.
– S’ha fet un seguiment de la llibreta d’aprenentatge.
– Al final del repte s’ha avaluat mitjançant una petita prova, on els alumnes han pogut expressar tot el què han après fent referència a tots els blocs d’aprenentatge que han portat a terme durant el repte. A més a més han pogut explicar com s’han sentit durant el repte, la seva evolució, el seu procés de treball i els aspectes que cal millorar.

VIATGEM ENXARXATS

Publicat el per
Respon

A continuació s’afegeixen les adreces dels diferents blocs amb la creació final dels alumnes.
Les adreces són les següents:

GRUP 1: https://grup0viatgeeuropa.wordpress.com
GRUP 2: https://escolatiziana.wordpress.com
GRUP 3: https://grup3viatgeeuropa.wordpress.com
GRUP 4: https://grup4repteviatgepereuropa.wordpress.com
GRUP 5: https://grup5viatgeeuropa.wordpress.com

LA BOGERIA DEL DOCENT

Publicat el per
Respon

Arribats al punt que ja hem decidit com farem el nostre repte, tenim els alumnes animats amb el tema i ens hem injectat de paciència i motivació els mestres. Arriba el millor, comencem a treballar en grups.

Els tenim ben esverats ja que han pogut escollir grup a partir d’interessos i tu com a mestre ja estàs desitjant veure com ho han fet. Comencem! El volum a tope, tu que vas d’un grup a l’altre a veure com es comencen a organitzar i ja veus alguns que es van passejant a veure que enganxen. Dubtes, penses, intervenir o esperar? Guiar o deixar que facin? Mentre vas cavil·lant de sobte un crit, ajuda! Vas cap allà, mentre estàs amb un grup, l’altre et busca amb la mirada, ajuda!, i la situació es va repetint grup a grup. T’imagines amb set caps podent atendre a tots els grups alhora, o fins i tot, recordes els vells temps en que tots seien mirant a la pissarra i tu els llegies algun tema… Però passat el primer dia, en la posada en comú, parlen els primers portaveus: – ens encanta treballar així!. És llavors quan t’adones que deu ni do el que han avançat, potser sí que del caos en pot sortir alguna cosa bona. Respires i somrius. Tot és possible i tot està per fer!

TOT ESCRIT!

Publicat el per
Respon

A banda de ser un potent instrument d’avaluació, la llibreta d’aprenentatge és un recurs fantàstic per a que l’alumnat vagi recollint les descobertes que va fent.

Tot i que hem de confessar que encara tenim un llarg camí per aprendre a treure el màxim profit de les llibretes d’aprenentatge, aquest instrument ens aporta els següents beneficis:
Ajuda a l’alumnat a autogestionar-se i a prendre decisions, a sintetitzar i estructurar la informació, a compartir les troballes i reflexionar sobre el treball en equip.

En el nostre cas, al final del dia de REPTES, l’alumnat ha d’anotar allò que ha descobert, en quin punt de la recerca ha quedat el grup, quina és la previsió d’actuacions que han de fer el proper dia i per acabar, com ha funcionat el grup.

1, 2, 3… CANVI!!!

Publicat el per
Respon

En el transcurs del repte hem vist que cal, a vegades, ser flexible i permetre que els grups vagin canviant.

Com heu pogut llegir abans, l’alumnat s’agrupa segons els seus interessos i decideix a quin grup vol pertànyer per poder aprofundir en aquell aspecte que li resulta més motivador. Hem vist que hi ha alguns factors que ens conviden a permetre el moviment:
L’alumne/a canvia el seu interès i troba més motivador investigar un aspecte diferent de l’inicial.
Es crea un subgrup d’investigació que no estava previst.
L’alumne/a no és capaç de col·laborar correctament amb el grup provocant distorsions o decideix no participar.

Quan aquests canvis es produeixen, sempre intentem que sigui el propi alumne/a qui el demani. És cert però, que alguna vegada, l’hem de suggerir nosaltres i ajudem a l’alumne/a a adonar-se dels beneficis que li pot aportar realitzar-lo.