Intercanvi amb Cracòvia: Una oportunitat per descobrir i mostrar casa nostra

Gràcies a la gran acollida que van tenir els nostres alumnes el curs passat en la seva visita a Cracòvia, en la qual se’ls hi van oferir moltes activitats, ens vam plantejar el repte d’elaborar una guia turística completa mostrant el més atractiu de les nostres terres.

Experiments a l’Institut Szkola Podstawowa (Cracòvia)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3ojSULUOM8M[/youtube]

En conseqüència, els alumnes de 2n d’ESO editaran una guia turística on es mostrin els trets més rellevants del nostre municipi: Dosrius, i també de Girona, Tossa i Barcelona, amb la finalitat de donar a conèixer als alumnes de Cracòvia una pinzellada de la nostra cultura.

Visita dels alumnes polonesos a la Sagrada Família

Visita dels alumnes polonesos al Call Jueu de Girona

La pregunta que guia el nostre projecte inicialment seria: Què els podem mostrar i transmetre de casa nostra a uns alumnes estrangers?

Així doncs, el projecte que hem volgut realitzar en el nostre primer any a la XCB té tres objectius:

  • Que el propi alumnat descobreixi aspectes a destacar de la nostra cultura i territori.
  • Que el producte final (una guia turística) tingui una aplicació pràctica quan ens visitin els alumnes polonesos.
  • Promoure l’ús de l’anglès com a llengua de comunicació amb els alumnes polonesos.

 

 

Què ens emociona?

                                                                                 Quantes vegades ens hem trobat davant de situacions en les quals els nostres alumnes s’han vist desbordats per una emoció i no han sabut reconèixer-la ni gestionar-la?

 

Des de l’ escola, ens vam plantejar la necessitat de treballar l’ educació emocional des dels més petits fins els més grans quan vam detectar la necessitat que tenien els nens i nenes d’ expressar els seus estats d’ ànim i compartir-los amb la resta de companys i mestres.

Així doncs, tan bon punt va arribar el mes de setembre, vam decidir iniciar el treball de les emocions a tots els grups classe, cercant un nom per la classe partint de la pregunta: Què ens emociona?
Els resultats dels noms de les classes van ser els següents:

Després d’ haver escollit per consens el nom de cada classe, els alumnes vam haver de triar el disseny de la porta com a representació d’ allò que els emocionava com a grup classe.

Els resultats van ser els següents:

Punt de partida

El nostre projecte s’ha desenvolupat durant el segon trimestre del present curs 2017/18, al Cicle Inicial.

El projecte s’emmarca dins del Projecte desenvolupat a tota l’escola durant  la Setmana Cultural.

El primer que hem fet com a equip de mestres ha estat elaborar un esquema sobre el que considerem que s’ha de treballar a cada cicle.  Aquest esquema assegura que tots els membres encarregats de dur-lo a terme són conscients del punt de partida, el camí a seguir i l’objectiu a assolir.

El tema principal del projecte, a Cicle Inicial és: La festa de la Verema.

L’elecció del tema del projecte va ser com a conseqüència de la necessitat d’apropament del nostre centre al poble, donat que l’escola està situada a una zona perifèrica, més propera a altres localitats de l’entorn, que al mateix municipi.

Per tal de crear un vincle emocional de l’alumnat amb el Projecte, vam crear la  història d’una família anglesa que ens demanava informació del municipi per saber si es decantava pel nostre poble o per un altre (Adjuntem mail destinat a l’escola).  La carta (mail) va arribar a Cicle Superior i els alumnes de Cicle Superior va demanar a la resta de l’alumnat desenvolupar diferents aspectes del poble per tal de donar-nos a conèixer a la família interessada.

El claustre de mestres va distribuir els següents aspectes o temes, procurant la màxima relació entre el tema escollit amb els interessos de l’alumnat.

Cicle Infantil: La Festa Major

Cicle Inicial: La Festa de la Verema.

Cicle Mitjà: Edificis emblemàtics.

Cicle Superior: El Relleu

El treball en equip: Els mestres de cicle i especialistes que han participat en el projecte ens hem coordinat per presentar els continguts de manera integrada. Per planificar el projecte s’han tingut presents els continguts i les competències a treballar. Les nostres trobades han sigut setmanals per tal d’anar fent el seguiment i les reorientacions necessàries del projecte. Aquest tipus de treball requereix de més hores per preparar material i organitzar-nos, per tant caldria poder disposar de més temps de reflexió comuna de la pràctica pedagògica.

 

POSADA EN COMÚ

Comença la sessió i l’Anna C. ens explica què li han semblat les activitats que la resta de grups li plantejava fer. Expressa que no li ha donat temps a fer-ne cap encara, però que li han agradat i les farà servir. Generalment, totes estan relacionades amb la llengua catalana. Cada grup posa en comú les activitats proposades:

  • El primer grup verbalitza com van portar a terme l’organització de la seva activitat, relacionada amb l’enregistrament en vídeo d’una expressió oral d’un tema, relacionat amb les preguntes que havien de fer. També diuen quines són les dificultats que es van trobar a l’hora de fer les activitats, perquè sovint volem respondre a preguntes molt interessants que fan els infants però que no lliguen gaire amb el currículum. Fan una rúbrica perquè l’alumnat es puguin autoavaluar.
  • El segon grup prepara una activitat relacionada amb les matemàtiques. Els continguts que es treballarien són els de les unitats de mesura a partir de la cinta mètrica, els ordinadors… Comparació de mesures d’animals amb objectes quotidians. Activitat necessària, ja que sempre les matemàtiques queden una mica oblidades amb els projectes. També han fet una rúbrica per fer observació del treball de l’alumnat. Es manifesta que no sempre es pot fer una bona observació a la classe i, necessàriament, necessitem una prova.
  • El tercer grup respon, a partir d’una comprensió lectora i d’una expressió escrita, com treballar el sistema de comunicació dels ratpenats. També hauran de fer un PPT per respondre a unes preguntes sobre com investiguen els científics.
  • L’últim grup explica de quina forma ha treballat les seves preguntes. Primer de tot, els alumnes farien una feina relacionada amb aquestes preguntes, els increïbles sons dels animals, però sobre amb els seus coneixements previs. Després, vindrà un expert, un biòleg marí que ens parlarà sobre tot això. Una vegada feta l’exposició oral, els alumnes farien una expressió escrita sobre el que han escoltat durant la sessió de l’expert.

Un cop posades en comú totes les activitats, l’Anna C. manifesta que tenia molta angoixa per quedar-se sense treballar alguns aspectes del currículum, perquè potser no han sortit a les preguntes inicials de l’alumnat. Ens preguntem, llavors, sobre què passa si no es treballen algunes de les preguntes que han sortit. Entre tots, coincidim que sí que és necessari treballar els aspectes que ells han de respondre, perquè així ens ho demana el currículum. Com ho fem, o quina quantitat fem, ja és la nostra decisió. El que és important és avançar en el coneixement del currículum.

Acabem la sessió organitzant-nos amb què hem de portar a l’última sessió de la formació, a Mataró. Entre tots, hem de realitzar un pòster sobre com fem els projectes a l’Escola Marina. Per fer-ho, ens dividim en grups per pensar idees i començar a engegar-ho.

Ja hem planificat el projecte. Com ho farem?

Hem definit els quatre eixos del nostre projecte i els hem anat desglossant. Per cadascuna d’aquestes preguntes s’han plantejat uns continguts i procediments d’assoliment, s’han definit unes activitats i els àmbits que es poden veure implicats i s’ha pensat un producte final.

  1. D’on ve l’aigua de Vilassar de Mar?
    • Què treballem?
      • El cicle de l’aigua.
      • Pous i mines d’aigua. Visita al Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar.
      • Coneixement del circuit d’utilització de l’aigua a Vilassar de Mar.
      • Les potabiltzadores, les dessalinitzadores, les depuradores.
    • Àmbits implicats: àmbit lingüístic (llengua catalana) i àmbit de Medi natural i social.
    • Producte final: Text expositiu en grups cooperatius sobre la utilització de l’aigua a Vilassar de Mar.
  2. Si 3/4 parts de la terra són aigua per què he d’estalviar-la?
    • Què treballem?
      • Conceptes matemàtics d’un article científic sobre l’aigua i el seu consum (percentatges (%), unitats de mesura (hm3/litres), interpretació de gràfiques, nombre enters i decimals, fraccions, estimacions, mitjanes, intervals,…….
    • Àmbits implicats: àmbit matemàtic i àmbit del Medi natural i social.
    • Producte final: Representació gràfica en format DIN-A3 amb contingut matemàtic relacionada amb el consum responsable. Activitat realitzada en parelles.
  3. Com contribuir a un ús més sostenible de l’aigua a l’escola?
    • Què treballem?
      • Treball de camp: recollida de dades del consum d’aigua a l’escola en: aixetes, dipòsit del WC i fonts del pati de primària.
      • Anàlisi dels resultats obtinguts.
      • Proposta gràfica d’una nova font.
      • Confecció d’un informe tècnic.
    • Àmbits implicats: àmbit matemàtic, Medi natural i social, àmbit lingüístic, àmbit artístic i valors.
    • Producte final: Petició administrativa amb una proposta per canviar la font del pati per una que suposi un consum menor d’aigua i sigui més accessible a tots els alumnes.
  4. Com funciona el molí de Ca l’Eudald?
    • Què treballem?
      • Funcionament del molí. Les màquines simples.
      • Evolució del molí al llarg del temps.
    • Àmbits implicats: àmbit lingüístic (llengua castellana), àmbit del Medi natural i social i àmbit artístic.
    • Producte final:
      • text expositiu sobre l’evolució del funcionament del molí al llarg del temps.
      • Construcció de la maqueta d’un molí.

LA CREACIÓ FINAL

Després de veure el vídeo inicial amb totes les premisses donades per en Jonathan Sanders, es demana als alumnes que la creació final sigui un bloc de viatges. Aquest bloc ha de tenir les següents característiques:
S’ha de crear amb la plataforma WordPress
Ha de contenir una pàgina per a cada país. (cada grup treballa tres països Europeus diferents.)
Dins de cada país hi ha d’haver una ruta d’uns 6-8 dies de duració que inclogui: què es visitarà cada dia, on dormiran, informació turística dels llocs visitats, transports utilitzats, mapes i de forma voluntària, algunes recomanacions de restaurants.
També han de contenir una pàgina amb tots els càlculs econòmics i despeses.
Els alumnes disposen de 20 dies per visitar tres països europeus i un pressupost de 2.750 euros en total.

PLANIFICAR I DISSENYAR EL REPTE

Una vegada decidit quin repte proposaríem als nostres alumnes, ens reunim l’equip impulsor per tal de concretar el disseny del repte. La primera decisió és que els alumnes hauran de realitzar una ruta per Europa, concretament per cinc països: dividim els països en 5 grups i dins posem països que considerem del mateix estil pel que fa a situació física com a política (per exemple grup de països nòrdics, antics països de l’est…). Quan es formin els grups d’alumnes hauran de triar un país de cada grup i seran els cinc països dels quals han de fer una ruta amb unes despeses totals de tres mil euros durant 30 dies.

També decidim quin és el producte final on recolliran tota la informació que han de buscar. Així que decidim que cada grup haurà de realitzar un bloc on han de explicar la ruta que aniran elaborant i que presentaran al final del repte. Per a que sigui més atractiu per a ells, els hi presentarem el repte com a una petició per un escriptor/viatger de guies de viatges que necessita de la seva col·laboració.

SALTEM LES PEDRES QUE ENS HEM TROBAT!

Abans d’iniciar el repte, l’equip impulsor format per diferents mestres de l’escola, vam acordar que abans de començar el repte calia ensenyar i aprendre certes estratègies i destreses, així com també l’organització i la planificació de les sessions que es duen a terme durant el repte.
Aquestes tasques van tenir una durada d’un mes i mig aproximadament, els aspectes que vam treballar són els següents:
Competència digital: Tenir un bon domini d’ús informàtic, saber on buscar la informació i saber contrastar-la.
Treure les idees principals del text i saber sintetitzar la informació.
Organització personal i de la informació: Aprendre a fer servir la llibreta d’aprenentatge, apuntar el que hem descobert durant aquella sessió de reptes i apuntar a la pissarra on ens hem quedat (el què cal fer el proper dia).
Crear entre tots una graella de seguiment, on s’avalua el treball individual i el treball en equip.

PLANIFIQUEM!

Pensar què farem, com ho farem i per què, fa que tot l’Equip impulsor s’hagi de reunir a finals de curs i a principis de l’altre, per començar amb una pluja d’idees i planificar quins seran els reptes que farem durant el curs.
Partim dels temes indispensables a treballar a C.S i els distribuïm per trimestres. A continuació, elaborem un llistat de continguts que s’haurien de treballar a cadascun dels temes i, per tant, a desenvolupar a través d’un repte.
A partir d’aquí decidim el tema, el títol i el producte final del repte.

FEM ACTIVITATS EN GRUP!

Punt 1. Conclusions de la xerrada de la sessió anterior amb la Carme Giol. Com a tutors i tutores, a partir del que ens va plantejar la Carme, i veiem els nostres punts forts i els punts febles.

  • L’Anna C. explica que li va ser molt útil les indicacions de l’índex, la Laura A. parla sobre l’exposició del projecte, etc.

Es fa un petit debat sobre com ens plantegem les exposicions i queda clar que hauríem de prioritzar l’explicació del procés per aprendre i treballar el contingut que no exposar la informació apresa.

L’Anna C. ens explica que a l’anterior projecte va fer una obra de teatre i d’aquesta manera els alumnes interioritzen el que aprenen mentre es diverteixen. Hi ha propostes per millorar aquest tipus d’exposicions incorporant la participació de les famílies. També se’ls pot fer preguntes (petita avaluació).

S’explica la tasca personal del curs: documentar una bona activitat, que sigui competencial.

L’Anna C. exposa la seva preocupació a l’hora d’avaluar l’àrea de medi, ja que acaba de començar el projecte i d’aquí a pocs dies s’ha d’avaluar. Se li donen propostes, dient que s’han de tenir presents notes de l’anterior projecte que no es van tenir en compte pel primer trimestre, per un tema de temps.

Continuem la sessió triant, per parelles, una de les preguntes de l’índex del projecte de “Com es comuniquen els animals”, de 4t. De la pregunta triada, a partir dels interessos de l’alumnat, crearem una activitat per a treballar aquell contingut.

Veiem que té més sentit repartir-nos els calaixos de preguntes que no preguntes per separat. Així que, ens dividim els calaixos per les taules actuals de com estem asseguts/es. Ens els dividim a sort.

Comencem a treballar per grups en les activitats que ens han tocat, programant amb el currículum a partir de les preguntes de cada bloc, fins al final de la sessió.