Arrel de l’experiència d’aquest curs amb el treball interdisciplinar juntament amb la formació sobre el treball per projectes en el que han participat alguns dels professors de l’institut, s’ha endegat la proposta pel curs vinent per tal de donar una resposta innovadora als processos d’ensenyament i aprenentatge.
Plantegem com a fil conductor l’elaboració d’una animació mitjançant la qual s’explicaran, en anglès, les característiques dels vertebrats.
Planificar un Treball per Projectes és sempre un repte complex. Volem oferir una formació competencial múltiple als nostres alumnes i que aprenguin a treballar cooperativament, però una de les grans sorpreses és que durant aquest procés, nosaltres ensenyem aprenent mentre ells aprenen ensenyant. Aquesta és, precisament, una de les màgies d’una tasca basada en projectes: els docents iniciem un viatge de nous coneixements i capacitats, aprenem amb els nostres alumnes i companys, però sobretot, unim un vincle personal amb alumnes i companys que costa horrors poder experimentar amb el ritme, objectius i rutines de les classes diàries.
Abans de desplegar el Projecte dissenyat durant tantes hores i passant tants nervis treballant a contrarellotge, el “Grup Impulsor 3r d’ESO” s’ha reunit quinzenalment valorant i aprenent dels aspectes positius aconseguits durant el 1r Treball per Projectes (2016-2017), corregint els aspectes més febles i introduint nous objectius, indicadors i criteris d’avaluació. Teníem clar quin seria el producte final: un vídeo de 3 minuts de llargada, i a mesura que avançava el curs, hem desplegat coneixements i preparació a partir de diferents matèries, tallers de llenguatge i tècnica cinematogràfics gràcies a https://www.escolacinemademataro.cat , experiència virtual per a combatre el canvi climàtic a https://thezoneofhope.com , i organitzat els grups de treball i formació en metodologia de projectes durant les tutories de grup.
Mentrestant, els Coordinadors de Competències Bàsiques hem rebut formació per part de la Xarxa de Competències Bàsiques durant sessions mensuals, i treballat en xarxa amb els centres educatius de la zona Baix Maresme.
Aquest curs, seguint el plantejament del curs passat, volíem continuar amb la idea de fomentar les propostes d’investigació científiques. És per això, que continuem fent una proposta de caire científic al segon trimestre, com mes va decidir el curs passat, amb una exposició oberta a les famílies amb un experiment realitzar per cada classe.
Com aquesta idea ja la teníem molt clara, aquest curs vam voler fer una volta més i atacar la part científica a partir de l’art fent una instal·lació artística relaciona amb el cos humà, temàtica trasnversat de les propostes d’investigació.
Una vegada decidit el que faríem de nou aquest curs ens quedava decidir a què volíem adreçar les reunions dels quips impulsors. Aquesta vegada, tenint en compte que la xarxa ens aportava formació sobre l’avaluació, el nostre equip va decidir treballar vàries idees:
La primera decisió que va prendre el grup impulsor va ser la de reconvertir el Treball de Síntesi de 1r d’ESO a un projecte. Analitzant les activitats que hi havia fetes, vam decidir que no ens servien per a l’enfocament que li volíem donar a l’activitat, de manera que això ens obligava a generar propostes noves.
Vam aprofitar el tema general, que és el coneixement del poble, i una de les activitats proposades, una gimcana que es desenvolupa a llocs emblemàtics del poble. Aleshores, en lloc de seguir una pauta guiada d’activitats, vam pensar en l’opció de la creació d’una campanya publicitària de promoció d’algun aspecte o entitat del poble. En aquesta tasca, cada grup d’alumnes haurà d’escollir quin és l’aspecte del poble que promociona, a quin públic anirà dirigit i, a partir d’aquí, haurà de crear un vídeo curt, que serà l’eix de la campanya, un tríptic i/o un pòster. Aquests productes seran visionats en un estand publicitari que es muntarà a l’institut i serà visitat i avaluat pels seus companys i professors.
Essent una activitat de síntesi, vam optar per potenciar els aspectes més transversals del currículum, més que no pas els continguts més específics de les matèries.
PLANIFICACIÓ:
El punt de partida va sorgir a partir d’un tema que s’estava treballant a l’àrea de medi (La Terra). Aquest tema va produir molta curiositat i motivació als alumnes, i no paraven de fer preguntes a les mestres, no tan sols sobre la Terra, sinó també d’altres planetes.
A partir d’aquí va sorgir la idea de treballar aquest tema dels planetes com a projecte. Va ser un treball cooperatiu, els alumnes triaven els grups i també el planeta a estudiar. Però hi havia uns planetes molt sol·licitats (Saturn) i en canvi d’altres gens (La Terra), amb la qual cosa, les mestres van tenir que intervenir i repartir equitativament els planetes a treballar.
Les mestres van donar total llibertat d’actuació davant el treball a realitzar. La tipologia de projecte va ser molt variada, hi havia exposicions mol riques en plàstica, altres utilitzaven cartolines, altres els mitjans informàtics (power points…).
Un cop presentats els diferents projectes, eren avaluats per la resta de companys.
L’Edat Mitjana és una època històrica l’estudi del qual forma part del currículum de 2n d’ESO. Més enllà dels coneixements teòrics habituals, el leiv motiv del projecte és donar un nou enfocament al que ja coneix l’alumnat sobre l’Edat Mitjana i, per això, l’hem anomenat “Repensem l’Edat Mitjana”.
Es parteix d’una pregunta guia, que és: “Com vivien els diferents grups socials a l’Edat Mitjana?”. La línia conductora consisteix en la investigació de tots els àmbits de la vida d’un grup social, vivint en primera persona el rol assignat.
La peculiaritat de la metodologia de treball, assumir el rol d’un personatge, permet motivar altament l’interès de l’alumnat fent que s’endinsi en la vida del grup social escollit.
Pel que fa al context real, una part del projecte es realitza al Monestir de Poblet on l’alumnat tindrà l’oportunitat de copsar la pervivència d’elements de l’Edat Mitjana a l’actualitat.
Per presentar els continguts procedents de diverses matèries, es fan reunions on es presenten les activitats, des de cada àmbit. A l’inici del projecte la coordinadora estableix uns objectius generals que, posteriorment, es concretaran des de cada àmbit o matèria. El rol del professorat serà el de cooperar amb l’alumnat, és que no pas dirigir. Per a documentar el projecte es penja un document al drive on cada professor/a inclou les tasques, objectius, activitats, pla de treball, etc., a realitzar. Aquest document es lliurarà a l’alumnat a l’inici del projecte.
Pensem que la planificació és un dels punts més importants d’un projecte ja que és el punt de partida que determinarà el seu desenvolupament.
Portem ja vàries hores de reunions amb els professors de l’equip docent que formem part de l’àmbit el qual està implicat en aquest projecte. Podem percebre que aquestes hores de treball han estat prou productives un cop veiem el site generat amb tota l’organització del projecte ja a punt.
Tenim clars com han de ser els grups, els rols dels alumnes, el calendari i, sobretot, ja està també clar quin ha de ser el producte final que els demanem.
La planifiació prevista és la següent:
El projecte es desglossa en 6 sessions de dues hores cadascuna:
Sessió 1:
Presentació del projecte que consistirà en la elaboració d’un joc relacionat amb la història de Roma.
En primer lloc, demanarem els coneixements previs de Roma que tenen els alumnes amb l’objectiu que puguen elaborar el joc. Per tant, els alumnes hauran de triar el tipus de joc. Per exemple: l’Oca, el Catan, el Timeline…
L’alumnat haurà de fer un “Diari de viatge” (base d’orientació) durant totes les sessions, llevat de la darrera, a més, també es farà una avaluació del treball realitzat en la sessió. En aquí, es consensuarà si el grup avança 3 etapes, 2 o 1 en direcció a Roma.
Sessió 2:
El professorat presentarà els continguts per matèries amb un powerpoint. Els alumnes comencen a fer el joc (producte final) i les normes de funcionament del joc.
Sessió 3:
Es continua desenvolupant la construcció del joc i les normes de funcionament. Comencen a preparar la presentació final del treball (el joc i normes de funcionament).
Sessió 4 i Sessió 5:
Realització del Diari, continuar am la construcció del joc, normes de funcionament i presentació final.
Sessió 6:
Realització de la presentació final, autoavaluació i coavaluació.
Mentre fèiem el projecte, una de les nenes de la classe va anar com a voluntària amb la seva família a passejar els gossos del CAAD. A part de portar-nos notícies de la “Xispa”, ens va comentar que la gent del CAAD demanava collars, arnesos i corretges per tal que els voluntaris puguin passejar els gossos que viuen al centre.
Aquesta aportació ens va motivar i vam decidir dur a terme una campanya de recollida d’arnesos, collars i corretges per ajudar-los. A l’aula vàrem treballar el cartell com a tipologia textual (la imatge, el lema, les parts del cartell…), per grups en van crear 4 i vam consensuar crear-ne un a partir de les seves propostes!
Després els Polis i Lladres van anar per les classes a explicar aquesta campanya i es van distribuir la feina per anar a penjar-los pel poble.
Vam mantenir una conversa amb els alumnes per tal de consensuar de quina manera els agradaria tancar els projecte i vam decidir realitzar una sortida.
Vam dur a terme una pluja d’idees de possibles llocs relacionats amb el tema treballat. A partir d’aquesta llarga llista vam fer una votació i en vam descartar la majoria i ens en vam quedar amb les 5 més votades. A continuació, vam distribuir els alumnes en petits grups de treball que van triar sobre quin lloc volien cercar la informació i van realitzar un pressupost i van analitzar-ne les possibilitats justificant-ne les respostes. Van prioritzar a partir d’uns criteris definits prèviament: interès de la sortida, temps necessari per anar-hi, cost econòmic per persona…
A partir de la posada en comú d’aquestes anàlisis, vam valorar que les possibilitats més assequibles eren el CRAMC o el CRARC.
