què hem après i què hem après a fer

L’equip de mestres selecciona els criteris d’avaluació, observables i mesurables, que permetran comprovar l’assoliment dels objectius d’aprenentatge:

  • Formula hipòtesis.
  • Explica amb detall el que observa.
  • Sap trobar alternatives (a una resposta, a un procés…).
  • Utilitza el vocabulari amb precisió.
  • Sap posar exemples.
  • Troba semblances i diferències.
  • Agrupa i classifica.
  • Descriu amb precisió.
  • Explica la raó d’un fet.
  • Sap trobar relacions de causa i efecte.
  • Narra fets de forma ordenada.
  • Opina o interpreta sobre diferents fets.
  • Té estratègies per connectar aprenentatges anteriors amb els aprenentatges nous (recorda el que hem fet anteriorment).
  • Organitza els aprenentatges (mapa conceptual, calaixos de preguntes, converses inicials i finals…).
  • Participa en la construcció dels aprenentatges del grup (motivació, participació en converses, actitud, tria què vol explicar al power point final…).
  • Sap explicar amb les seves paraules el què aprèn.
  • Sap expressar-se davant d’un públic (postura del cos, to de veu, vocalització…).

Aquests criteris es poden avaluar en diferents moments:

  1. Activitats d’aprenentatge.
  2. Conversa final del projecte.
  3. La tria de les activitats en el recull final.
  4. Muntatge del power point.
  5. Exposició a les famílies.

producte final: el nostre repte

El producte final té quatre elements bàsics:
1. Activitats documentades (carpeta d’aprenentatge individual): cada infant selecciona aquelles activitats que recullen el seu aprenentatge (regulació individual).

2. Construcció del mapa conceptual (regulació col·lectiva).

3. Elecció d’imatges per construir un power-point: a partir del mapa conceptual s’elabora un power point entre tots (representació).

4. Exposició a les famílies dels aprenentatges: el power point es presenta a les famílies i els infants exposen una part dels aprenentatges (comunicació).

aprenem fent treball en xarxa

1. Elecció del tema

A partir d’una conversa inicial decidim que investigarem diferents coses sobre la xocolata. És un moment molt important del projecte perquè ens posem d’acord en les parts que tindrà. Volem aprendre sobre diferents aspectes i aquests es convertiran en l’índex del nostre treball en xarxa:

  • COM ENS PODEM MENJAR LA XOCOLATA?
  • ELS COLORS DE LA XOCOLATA
  • D’ON SURT LA XOCOLATA
  • RECEPTES AMB XOCOLATA
  • EXPERIMENTS AMB XOCOLATA

2. Activitats d’aprenentatge

Per donar resposta als nostres dubtes dissenyem activitats d’aprenentatge. En la mesura que és possible els infants participen en aquest disseny. Hi ha diferents tipus d’activitats:

CONVERSES AMB EXPERTS

Volem saber coses i hi ha altres persones que en saben més que nosaltres. les convidem a compartir el que saben i, mitjançant preguntes, constatem i aprenem.

EXPERIMENTS

Interioritzem els processos experimentals: creació d’hipòtesis, material necessari, fases, resultat, conclusió i documentació del procés.

OBSERVACIONS

Documentem allò que observem, mitjançant imatges i paraules creem referents per a l’infant.

CONSULTA DE DIFERENTS FONTS

Llibres, vídeos, fotografies… es converteixen en recursos necessaris durant el procés d’aprenentatge.

El projecte es converteix en el fil conductor dels aprenentatges que són globalitzats i responen els objectius curriculars. Per això les activitats de lectoescriptura i llenguatge matemàtic estan contextualitzades dins del projecte.

3. Regulació de l’aprenentatge

Durant tot el projecte es construeix el mapa conceptual, es porten a terme converses col·lectives per arribar a conclusions i es documenta el procés. Així l’infant pren consciència del seu propi aprenentatge i comença a desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre.

 

de quina manera treballarem?

1. Elecció del tema i endreça dels interrogants: línies de la
investigació
La mestra guia l’àmbit de la investigació i l’alumnat tria un
tema. L’elecció del tema no és el més important del projecte
perquè sempre serà el proposat per un grup concret. La
veritable essència és recollir els interessos de tothom sobre el
tema. No es tracta tant de preguntar què volen saber, sinó
sobre què volen aprendre, seran els punts del sumari del
projecte.

2. Observació i experimentació documentada: el mètode científic
Les activitats que es realitzen es documenten i permeten crear
referents perquè l’infant prengui consciència del progrés de
l’aprenentatge

3. Mapa conceptual col·lectiu: la construcció del coneixement
Es va construint a mida que avança el projecte. Representa
el mapa mental del que hem après com a grup.

Per portar a terme el projecte dedicarem una hora diària. La major part de les activitats proposades es realitzen en gran grup.

També hi ha activitats individuals que els infants resolen de forma autònoma.

I no perdem el fil…

El fil argumental del projecte ha estat la cerca d’informació per tal de donar resposta a  una família anglesa que ens va demanar ajuda donat que està pensant venir a viure al poble i inscriure als seus fills a la nostra escola. Un cop recollida i treballada la informació a nivell de tota l’escola, s’està elaborant un tríptic que s’enviarà a la família sol.licitant. Així mateix el tríptic es publicarà al bloc de l’escola i s’enviarà a l’ajuntament d’Alella.

Com ho traslladem a l’aula

La metodologia seguida en l’elaboració d’aquest projecte és la de dotar d’una màxima autonomia a l’alumnat tant en la tria del centre d’interès del mateix com en les activitats a realitzar.

En primer lloc, els grups fets per l’equip implementador del projecte, han fet una tria del centre d’interès del seu grup classe. Mitjançant la dinàmica 1,2,4, han anat posant en comú centres d’interès propis (4 inicials) i arribant a dos per grup que han hagut de defensar, amb arguments propis, davant del grup classe per tal que a la tria final fos el seu l’escollit

1. Propostes

Un cop definit el centre d’interès del projecte, es demana fer, per grup, quines són les inquietuds o dubtes sobre el tema escollit que volen resoldre.

2. Què sabem/què volem saber?

S’incorporen a un mapa conceptual (que ens servirà per poder avaluar al final si han aconseguit resoldre els dubtes que es plantejaven).

3.  Mapa conceptual

A partir d’aquest mapa, es distribueixen els temes entre els grups.. Posem al seu abast un banc d’activitats perquè els ajudi a dissenyar les sessions de treball que hauran de desenvolupar amb tota la classe en dues sessions (4h), material per assessorar-se i ampliar informació i eines per planificar la feina.

Vídeopinió!

Per acabar i poder fer una avaluació de la feina feta hem preparat un vídeo on els nens i nenes de la classe havien de dir una idea sobre les festes amb animals i sobre els drets dels animals. La idea és que sintetitzin amb les seves paraules allò que hem treballat. A més el format de vídeo ens permetia, també, fer una valoració de l’expressió oral dels alumnes.

Aquí el podeu veure…

ELS DRETS DELS ANIMALS from Joan Lleonart on Vimeo.

Estem aprenent?

L’avaluació ha estat de caràcter formatiu, regulador, orientador i autocorrector en el procés educatiu. L’objectiu ha estat orientar i millorar, en nivell de disseny i desenvolupament, tant els processos com els resultats de la intervenció educativa.

A Cicle Inicial l’observació és l’instrument més important per a dur a terme l’avaluació; basant-se en una observació constant i sistemàtica dels processos de desenvolupament i aprenentatge de cadascun dels alumnes per comprendre i valorar els canvis i els progressos.

Els instruments utilitzats han estat: la llibreta del mestre, les exposicions orals, enregistrament del procés de l’elaboració del vídeo, activitats realitzades per els alumnes que a nosaltres en permetien avaluar i co-avaluar diferents aspectes ( expressió escrita, raonament lògic, expressió oral, seqüències…), enregistrament de les exposicions orals, dossier personal de l’alumne, rúbriques de seguiment i de treball cooperatiu.

L’avaluació ha estat realitzada per tots els mestres que han format part en la dinamització i implementació del projecte. Aquest treball en equip ha estat possible gràcies a les trobades de reflexió i posada en comú de tot el procés. Aquests espais ens permetien poder modificar o reorientar la feina que s’estava duent a terme.

Els protagonistes d’Hereus de Roma

Hem reocollit les valoracions del projecte per part dels alumnes. Les opinions més generalitzades són les següents:

– M’ha agradat molt fer aquest projecte.

– Hem après coses noves.

– M’ho he passat bé treballant en grup.

– Ha estat un projecte divertit i entretingut.

– Recomano molt aquest projecte pel curs vinent.

— És un treball molt divertit i poc habitual. És una bona manera d’organitzar-nos millor i hem passat molt bons moments.

 

– El resultat del projecte m’ha agradat molt.

– M’agrada treballar per projectes perquè és més guay.

– M’ha agradat molt fer aquest projecte. És molt divertit treballar en grup. Jo crec que es tindria que seguir fent aquest projecte.

– M’hauria agradat disposar d’un dia de més.