2n Festival de Vídeos INS Premià al Teatre L’Amistat

Els alumnes troben que se’ls ha fet curt la temportizació del procés de creació, gravació i edició dels vídeos. Responent a una enquesta, demanen sobretot més temps per a eleborar el guió literari, la gravació i l’edició. En general els ha agradat el tema i el suport del professorat durant el Treball de Síntesi, i hi ha alguna demana que voldrien que el Festival de Vídeos es fes per la tarda; així poden venir més pares i familiars. Això ens omple d’alegria perquè demostra que estan orgullosos de la feina feta.

Poder presentar els vídeos elaborats durant el Treball de Síntesi de 3r comença a ser una tradició a l’INS Premià de Mar i al poble.

Una de les etapes més boniques d’aquest procés ha estat oferir als companys, professors i famílies el seu vídeo de grup al Teatre l’Amistat de Premià de Mar (Dimarts 21 de juny). Tots ens hem vestit de gala, un equip ha decorat i preparat la cerimònia, i tots junts hem votat el Premi del Públic online i en directe durant 3 minuts.

El guió de la Gala, l’alt nivell i concentració dels presentadors, la catifa vermella, les actuacions musicals i de dansa d’alumnes, l’eleboració manual i artesana dels Premis Cristòfols a les millors categories, l’attrezzo, la decoració de l’escenari, l’elaboració de les invitacions a la gala, els alumnes que han fet de tècnics de so i llum… Res a envejar als Goya o als Òscar!

Els Premis Cristòfols de l’INS Premià de Mar s’han consolidat per a futures generacions de 3r d’ESO!!

I què en pensen ells i elles?

El projecte va finalitzar i es va dedicar una darrera sessió a que l’alumnat expressés la seva opinió sobre el que havien fet i com s’havien sentit davant del repte de dissenyar ells la feina sobre el que volien aprendre.

Ens hem trobat de tot, com cali esperar, però el que més i que era l’objectiu d’aquesta feina, amb el plantejament dels dubtes i les realitats que l’alumnat té sobre el desenvolupament de la seva autonomia personal i social.

Han observat com la coordinació al treball col·laboratiu és primordial i que, treballar per grups no vol dir repartir-se la feina sense més. Tots i totes havien de ser part de la feina i les solucions, de les preguntes i de les respostes. Adonar-se’n que, més enllà de poder preparar sessions i plantejar activitats, hi ha una feina de posar-s’hi d’acord amb els companys. Des de l’inici, en la tria del tema, fins al desenvolupament de les sessions.

L’alumnat ha estat capaç de fer aquestes reflexions internes i exterioritzar-les a la resta del grup. Alguna mostra de les quals són aquestes:

“També m’he sentit molt bé en veure el que volíem que passes ha passat com per exemple que la gent es coneixes més i participessin.”

 

“Per fer les tasques ens vam organitzar de tal manera que cadascú feia una activitat o alguna explicació, penso que al principi eren un bon mètode per fer tot el material per poder fer la classe però al final em vaig adonar que no era bona idea. Perquè per exemple si algú no hi era o no podia fer aquella part de la classe els altres companys no sabien quasi res i per tant no podien donar una bona explicació o poder presentar bé”

A la fi, han pogut comprovar que el procés d’aprenentatge no només està basat en continguts i metodologies, sinó que també té un component personal i social que s’ha de tenir molt en compte.

La veu dels alumnes

La valoració general feta pels alumnes del nostre institut ha estat positiva pel que fa a la proposta del projecte. Van agafar el repte amb il·lusió, sabent que quan els alumnes d’intercanvi ens visitin podran utilitzar-lo. Pel que fa a la feina, ha estat dinàmica i amb un volum força adequat, tot i que en funció de l’especialitat de cada un dels grups, va resultar més o menys interessant la tasca a realitzar. Tot i això, la valoració de les activitats ha estat força satisfactòria.

Respecte la visita a Barcelona, els alumnes van trobar que el temps havia estat una mica just, ja que no es va poder fer el recorregut sencer previst.

Pel que fa a la sortida a Girona, l’alumnat va trobar que hi havia molta visita als edificis i poc recorregut pels carrers de la ciutat i, en conseqüència, les activitats que requerien de passejades i observació de l’entorn no es van poder realitzar “in situ” amb l’adequada dedicació.

En referència a l’avaluació del projecte, la part de coavaluació va agradar als alumnes però la van trobar una mica massa llarga.

Alguns alumnes que havien de posar àudios o vídeos amb el codi QR, ho van considerar una mica complicat al principi del procés. També els va resultar difícil l’elaboració d’una mapa personalitzat amb el Google Maps.

 

Com ens sentim?

Després de fer les representacions pel DENIP (Dia Escolar de la no Violència i la Pau) vam visualitzar-les amb els alumnes per fer-ne una reflexió sobre quins sentiments se’ls hi ha despertat en cadascuna de les escenes.

Hem triat les transcripcions de les mateixes escenes que heu pogut visualitzar en aquest bloc.

BULLYING

  • Oriol: Una mica de pena i després m’he posat més content perquè qui feia bullying es queda sola.
  • Maria: Quan tiren papers l Joan, pena. Però després quan tots juguen amb en Joan m’he posat contenta.
  • Martina: Ràbia per la Laura quan tiren papers. Més contenta al final perquè que fa mal acaba pagant les conseqüències,
  • Nacho: Malament perquè jo abans ho feia i he arribat a saber el mal que pot fer.
  • Marina: No m’ha agradat quan la Laura es queda sola perquè ella proposa i els altres ho fan. És injust.
  • Ivet: No facis mal sinó vols que te’n facin.
  • Laura: Pena quan riuen de la roba que porta en Joan i ràbia quan li tiren papares. Després crec que és injust que es quedi la Laura sola.
  • Roc: He sentit ràbia en dos moments. Quan en Joan per por diu que no li han tirat cap paper, per no rebre més. I després quan li diuen que vagi jugar sol.
  • Giovanna: Jo he sentit tristesa quan li tiren papers i no el deixen jugar; pena quan la Laura es queda sola perquè no li donen una altra oportunitat i ; contenta quan la Laura reflexiona i reconeix que “ s’ha passat”.
  • Jan: Ràbia quan tiren papers i en Jan diu que parin però ell, després,  participa per diners
  • Carla: jo pena quan li tiren els papers.

EMPATIA

  • Maria: He sentit pena pels sense sostre i quan arriben les nenes fan reflexionar a les que estaven rient d’ells. I quan s’asseuen a parlar amb ells m’he posat molt contenta.
  • Lía: He sentit ràbia per les nenes que riuen dels sense sostre.
  • Jan: Pena pels sense sostre perquè trobaven a faltar la seva família i ràbia quan les nenes riuen d’ells.
  • Ivet: Al principi m’ha fet pena perquè es riuen dels pobres. Després, quan han reflexionat m’he sentit contenta.
  • Sandro: Alegria quan la Ivet i la Clàudia pensen sobre el què han fet.
  • Giovanna: Empatia pels sense sostre. Alegria perquè reflexionen, sinó que a més a més es preocupen per ells.

Aquestes han estat algunes de les reflexions que han fet els nostres alumnes després de fer el rollplayin pel DENIP.

Els protagonistes d’Hereus de Roma

Hem reocollit les valoracions del projecte per part dels alumnes. Les opinions més generalitzades són les següents:

– M’ha agradat molt fer aquest projecte.

– Hem après coses noves.

– M’ho he passat bé treballant en grup.

– Ha estat un projecte divertit i entretingut.

– Recomano molt aquest projecte pel curs vinent.

— És un treball molt divertit i poc habitual. És una bona manera d’organitzar-nos millor i hem passat molt bons moments.

 

– El resultat del projecte m’ha agradat molt.

– M’agrada treballar per projectes perquè és més guay.

– M’ha agradat molt fer aquest projecte. És molt divertit treballar en grup. Jo crec que es tindria que seguir fent aquest projecte.

– M’hauria agradat disposar d’un dia de més.