Mapa i cartera!

Vam mantenir una conversa amb els alumnes per tal de consensuar de quina manera els agradaria tancar els projecte i vam decidir realitzar una sortida.
Vam dur a terme una pluja d’idees de possibles llocs relacionats amb el tema treballat. A partir d’aquesta llarga llista vam fer una votació i en vam descartar la majoria i ens en vam quedar amb les 5 més votades. A continuació, vam distribuir els alumnes en petits grups de treball que van triar sobre quin lloc volien cercar la informació i van realitzar un pressupost i van analitzar-ne les possibilitats justificant-ne les respostes. Van prioritzar a partir d’uns criteris definits prèviament: interès de la sortida, temps necessari per anar-hi, cost econòmic per persona…
A partir de la posada en comú d’aquestes anàlisis, vam valorar que les possibilitats més assequibles eren el CRAMC o el CRARC.

LES TIC: UNA PEDRA EN EL CAMÍ?

Per a poder dur a terme els reptes i la recerca d’informació els alumnes han fet ús de diferents tipus de recursos, que si abans eren bàsicament llibres de consulta, actualment són diverses pàgines web. Enguany, el centre ha fet una inversió en ordinadors portàtils per poder tenir accés a aquesta informació, agrupant els alumnes en grups de 3 o 4 aproximadament. Tenir tanta informació a l’abast és una gran avantatge per poder treballar així.
Però la tecnologia no sempre ens ajuda, sovint suposa un inversió de temps no prevista, per resoldre problemes tècnics, de connectivitat, o altres imprevistos. La conclusió és que el centre no té unes instal·lacions prou preparades per a assumir tants ordinadors connectats alhora. Problema que no es pot resoldre d’un dia per l’altre i que afecta notablement al funcionament de l’activitat. A vegades un imprevist pot alterar, i molt, el desenvolupament d’una activitat. Això ens ha passat en més d’una ocasió.

LA BOGERIA DEL DOCENT

Arribats al punt que ja hem decidit com farem el nostre repte, tenim els alumnes animats amb el tema i ens hem injectat de paciència i motivació els mestres. Arriba el millor, comencem a treballar en grups.

Els tenim ben esverats ja que han pogut escollir grup a partir d’interessos i tu com a mestre ja estàs desitjant veure com ho han fet. Comencem! El volum a tope, tu que vas d’un grup a l’altre a veure com es comencen a organitzar i ja veus alguns que es van passejant a veure que enganxen. Dubtes, penses, intervenir o esperar? Guiar o deixar que facin? Mentre vas cavil·lant de sobte un crit, ajuda! Vas cap allà, mentre estàs amb un grup, l’altre et busca amb la mirada, ajuda!, i la situació es va repetint grup a grup. T’imagines amb set caps podent atendre a tots els grups alhora, o fins i tot, recordes els vells temps en que tots seien mirant a la pissarra i tu els llegies algun tema… Però passat el primer dia, en la posada en comú, parlen els primers portaveus: – ens encanta treballar així!. És llavors quan t’adones que deu ni do el que han avançat, potser sí que del caos en pot sortir alguna cosa bona. Respires i somrius. Tot és possible i tot està per fer!

TOT ESCRIT!

A banda de ser un potent instrument d’avaluació, la llibreta d’aprenentatge és un recurs fantàstic per a que l’alumnat vagi recollint les descobertes que va fent.

Tot i que hem de confessar que encara tenim un llarg camí per aprendre a treure el màxim profit de les llibretes d’aprenentatge, aquest instrument ens aporta els següents beneficis:
Ajuda a l’alumnat a autogestionar-se i a prendre decisions, a sintetitzar i estructurar la informació, a compartir les troballes i reflexionar sobre el treball en equip.

En el nostre cas, al final del dia de REPTES, l’alumnat ha d’anotar allò que ha descobert, en quin punt de la recerca ha quedat el grup, quina és la previsió d’actuacions que han de fer el proper dia i per acabar, com ha funcionat el grup.

1, 2, 3… CANVI!!!

En el transcurs del repte hem vist que cal, a vegades, ser flexible i permetre que els grups vagin canviant.

Com heu pogut llegir abans, l’alumnat s’agrupa segons els seus interessos i decideix a quin grup vol pertànyer per poder aprofundir en aquell aspecte que li resulta més motivador. Hem vist que hi ha alguns factors que ens conviden a permetre el moviment:
L’alumne/a canvia el seu interès i troba més motivador investigar un aspecte diferent de l’inicial.
Es crea un subgrup d’investigació que no estava previst.
L’alumne/a no és capaç de col·laborar correctament amb el grup provocant distorsions o decideix no participar.

Quan aquests canvis es produeixen, sempre intentem que sigui el propi alumne/a qui el demani. És cert però, que alguna vegada, l’hem de suggerir nosaltres i ajudem a l’alumne/a a adonar-se dels beneficis que li pot aportar realitzar-lo.

ATAQUEM EL REPTE

Una vegada els alumnes han vist el video de presentació del repte han de començar agrupar-se.
La tutora decideix que, amb l’experiència d’altres reptes, farà ella els grups. Aquests grups es fan seguint criteris de ritmes d’aprenentatge i de les diferents capacitats dels alumnes, de manera que no quedin desnivells. Van quedar 4 grups de 4 alumnes cada un i un grup de 5 alumnes.

Una vegada fets els grups s’han de triar els països que treballaran. Mirant un mapa d’Europa van fer la selecció dels països que els hi agradaria treballar. Aquests països es van classificar en tres grups segons la importància de cada un d’ells. Cada grup d’alumnes va triar un país de cada una de les classificacions. Aquesta tria es va fer sense veure el nom del país que els hi tocava.

I ARA… QUÈ FEM?

L’objectiu que ens marcàvem a l’hora de presentar el repte als alumnes és que fos motivador, que els entressin ganes de posar-se a treballar i, a més, que els dongués la sensació que el que fan és real.

Per a engegar aquest repte vam decidir buscar una motivació externa, pel que vam posar-nos en contacte amb una persona estrangera que es pogués fer passar per treballador de la Lonely Planet i que ens ajudés, a través d’un vídeo, a engrescar el grup a realitzar el repte; demanant-los ajuda per a recopilar informació per a realitzar una guia d’Europa.

Aquests són els vídeos que se’ls va presentar per iniciar el repte:

https://drive.google.com/file/d/13m3Vw2e1AqznH1Uk71fbwXSVX_pelBqe/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/1GclqWMPM4yG0V4t68pr83DS_bwvQ22cY/view?usp=sharing

 

 

DESCOBRIM LES COMARQUES

Recordant els càrrecs que tenim en el treball cooperatiu (secretari/a, portaveu, organitzador, encarregat de material…) ells mateixos se’ls reparteixen.

Com i a on obtenen la informació?

Ens vam repartir en grups i dins de cada grup hi havia un especialista d’un aspecte de la comarca.

La recerca d’informació es fa a casa. L’alumnat ha de portar per escrit la informació que li ha tocat buscar, no s’accepta informació impresa i han de saber explicar-ho davant el grup.

Les mestres i els alumnes suggereixen fonts d’informació ( webs, infoK, biblioteca, programes adients “què, qui, com”..).

Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs?

Aprofitant que tornàvem de vacances o partint d’experiències viscudes vam establir un diàleg de llocs que coneixen de Catalunya i que podien tenir relació amb alguna de les comarques treballades.

Vam situar en un mapa de Catalunya que teníem a la PDI els llocs que anàvem dient.

Com s’autoregulen els alumnes?

A través de les autoavaluacions grupals que es feien setmanalment, els alumnes s’autoregulaven , veient els punts febles i els punts forts del seu grup.

Amb l’ajut de l’observació de la mestra, durant el procés de treball, es feia una posada en comú de com havien funcionat els grups el treball aquella setmana.

Com documenten els alumnes el propi procés de producció?

Amb una carpeta d’aprenentatge i un mural grupal a partir del qual es fa una exposició davant del grup classe.

ESCOLA LLUÍS MILLET (El Masnou) IMPLEMENTACIÓ

Pensant en un projecte…

… a partir d’aquí cada grup fa una proposta a la resta de companys i companyes. Alguns alumnes argumenten algunes de les seves troballes i les exposen davant del grup.

Fem la votació de totes les propostes i un cop escollit el tema, comencem la recerca d’informació. Comencem a treballar en l’elaboració del dossier de treball.

Un cop finalitzat el projecte anem a compartir els nostres coneixements amb els alumnes de P5.

Coma cloenda l’escola organitza cada curs una trobada intercicle per compartir els diferents projectes realitzats.

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

La Marta i el Fidel ens expliquen que a la sessió de coordinadors del dijous passat i després de la ponencia que va fer la Rosa Pla i la Silvia, mestres d’un institut de Matarò, on van explicar com treballen els projectes van haver-hi preguntes, reflexions…

Aquestes mestres van fer unes unes pinzellades sobre els projectes, on van dir:

” Avaluem per regular el procés d’aprenentatge, hem de constatar que els nens aprenen”

“Els nens són els que han de saber, els que han d’avaluar i com fer-ho, els nens estan aprenent.”

També van comentar que hi ha una part qualificadora del procés i resultat final.

Es van explicar que els hi van ensenyar diferents gràfics amb diferents models d’aprenentatge, ens uns hi ha havia més aprenetatge que avaluació, en uns altres anaven alternant procès d’aprenentatge amb avaluació i per últim en uns altres quedava degradat l’aprenetatge amb l’avaluació, es fusionaven els dos processos.

Els nostres coordinadors, van explicar que en el moment que avaluem hem d’acceptar que tot no podem avaluar-lo i per tant hem de tenir clar el que volem avaluar i que les activitats treballades en el procés d’aprenentage ja serveixen per avaluar per tal que sigui rendible tot el procés i l’aprenentage final.

Els criteris d’avaluació han de ser compartits amb els alumnes i que ells sàpiquen abans d’avaluar allò que els hi avaluarem.

Les mestres de l’institut van explicar que avaluaven a partir de rúbriques,comentaris oberts, bases d’orientació, amb puntuacions…

Dins de l’horari de l’institut es treballa una franja de projecte, aquest projecte ve donat per l’institut, els alumnes no el trien.

Tot seguit, vam veure un vídeo del dibuix d’una papallona, on explicaven el procés que feien servir per millorar-lo.

Aquest procés consistia en escoltar les opinions dels companys, sobre el que farien ells per millorar el dibuix inicial. A partir d’aquest vídeo podem fer reflexions de la pràctica.

Es fa un petit debat on s’explica les opinions de cadascú sobre l’avaluació i que avaluar a partir de l’exemple del video visionat.

S’explica i es treballa el 5è pas. Implementació del projecte.

A la sessió d’avui ens centrarem en el punt de partida i treballarem aquest punt per grups.

El punt de partida ho treballarem a partir:

  • D’una rúbrica del docent(autoavaluació)
  • Rúbrica de l’Ateneu amb criteris i indicadors

El punt 4 del punt de partida és difícil de treballar i l’article de la Neus Santmartí ens pot donar idees, també ho podem treballar amb el currículum.

Llegim de manera individual tots els punts a treballar del punt de partida i fem grups segons el que més ens interessa d’aquest apartat.

La finalitat es poder transmetre a nivell de cicle allò que es treballa en el curs als nostres companys/es