Distribució dels alumnes: Es deixarà que els alumnes escullin la seva parella i després els tutors, faran grups de dues parelles, de manera que el grup de quatre alumnes, quedi heterogeni.
Organització de l’aula: hi hauran 5 o 6 grups de 4 alumnes per aula i un professor. En algunes hores i haurà un professor de suport.
Organització dels recursos:
De material: El centre proporciona cartolines i cartó per a construir el joc, i els alumnes porten els estris necessaris per a dibuixar, pintar, tallar i enganxar.
Informàtic: Tots els alumnes disposen de Chromebooks o tablets per a realitzar el treball de recerca, Diari del viatge, normes de funcionament del joc i presentació final.
De temps: Els alumnes disposaran de 12 hores per a dur a terme el projecte.
Pedagògics: Tots els grups disposen d’un “Diari del Viatge” (base d’orientació) on s’especifiquen els objectius diaris a assolir. Crearan una carpeta al Drive per grup i han de realitzar: l’emplenament del Diari del viatge, una arxiu Google Doc de les normes de funcionament del joc i un arxiu Google Presentació on s’explica les parts del joc i les seves normes.
El projecte es desglossa en 6 sessions de dues hores cadascuna:
Sessió 1:
Presentació del projecte que consistirà en la elaboració d’un joc relacionat amb la història de Roma.
En primer lloc, demanarem els coneixements previs de Roma que tenen els alumnes amb l’objectiu que puguen elaborar el joc. Per tant, els alumnes hauran de triar el tipus de joc. Per exemple: l’Oca, el Catan, el Timeline…
L’alumnat haurà de fer un “Diari de viatge” (base d’orientació) durant totes les sessions, llevat de la darrera, a més, també es farà una avaluació del treball realitzat en la sessió. En aquí, es consensuarà si el grup avança 3 etapes, 2 o 1 en direcció a Roma.
Sessió 2:
El professorat presentarà els continguts per matèries amb un powerpoint. Els alumnes comencen a fer el joc (producte final) i les normes de funcionament del joc.
Sessió 3:
Es continua desenvolupant la construcció del joc i les normes de funcionament. Comencen a preparar la presentació final del treball (el joc i normes de funcionament).
Sessió 4 i Sessió 5:
Realització del Diari, continuar am la construcció del joc, normes de funcionament i presentació final.
Sessió 6:
Realització de la presentació final, autoavaluació i coavaluació.
Aquest cop vàrem iniciar el projecte sense tenir molt clar quin seria el producte final. Altres cops hem trobat important saber cap on anar, però aquesta vegada hem cregut interessant deixar-nos portar pels reptes, preguntes i problemes que ens trobàvem pel camí.
Aquest és un debat que ens hem fet durant tot el curs. De fet al centre ens marquem com un dels punts importants de treballar per projectes el saber quin producte final volem fer. Anar avançant sabent el destí on volem anar. El procés de treballar per projectes sol ser prou complex com per fer-lo sense una fita clara.
Tot i això, en aquest projecte hem treballat d’una forma una mica diferent: hem partit d’un interès dels nens i nenes, d’una pregunta clara, per anar avançant sense tenir definit el producte final. Només cap a la meitat del projecte hem començat a tenir clar quina era la fita.
Això no ens ha donat una especial dificultat, és a dir, el projecte ha evolucionat d’una forma similar a aquells que sí que ho teníem clar des d’un principi. Sí que és cert que dona més inseguretat respecte a per on avançar, però alhora ens dona més llibertat d’evolució del projecte. Altres cops la visió d’on es vol anar ens ha fet passar més ràpidament algunes de les coses que ens hem trobat durant el procés del projecte.
L’avaluació del projecte transversal sobre les emocions dut a terme en els diferents cursos, s’ha fet de manera continuada, utilitzant diferents instruments d’avaluació:
Registre d’avaluació de cada sessió per part dels alumnes: aquesta graella serveix per portar un registre del seguiment de cada sessió, és com un diari de classe. A més, té un apartat específic que convida a reflexionar sobre com es podria millorar cada activitat.
Registre d’avaluació d’objectius per part dels alumnes: per tal d’observar com ha anat l’assoliment dels objectius de cada activitat es pot anar recollint la informació a mesura que es realitzen les sessions. Es marca el grau d’assoliment de cada objectiu amb una escala de números (del 0 al 3, o al 5, o al 10), o bé amb un sistema de colors, com per exemple el del semàfor.
Els alumnes fan una autoavaluació del treball de l’equip que han format part, a partir d’una rúbrica d’avaluació.
Observació, per part de la mestra, del treball i la participació activa de l’alumnat en cada sessió.
Avaluació, per part de la mestra, del recull del dossier de treball individual del projecte realitzat a l’aula.
El punt de partida va ser el email rebut d’una família anglesa que demanava informació del municipi per poder triar l’escola de la seva filla de cara el curs vinent.
A partir de la presentació de la situació es va motivar als alumnes que portessin informació sobre la verema des de casa. Amb l’ajuda de les famílies els nens van portar fonts de consulta ( contes, llibres, dibuixos…) i estris necessaris per ampliar la informació.
Fem una conversa a l’aula i enregistrem les aportacions dels alumnes en relació al que saben al respecte de la festa de la verema, ja què és l’apartat en que nosaltres ens hem centrat.
A partir de tota aquesta informació i d’allò que saben anirem ratificant o no les hipòtesis i donant respostes a les preguntes fetes pels alumnes.
Donada la implicació de tots els docents que intervenen al Cicle Inicial, els alumnes han pogut copsar els aspectes de la verema des dels diferents àmbits.
Els alumnes han anat recollit en un dossier personal les activitats realitzades al llarg del projecte. També s’ha anat penjant la informació i activitats més rellevants a un mural gegant que compartim Cicle Inicial.
En les sessions de treball cooperatiu han pogut compartir i reflexionar sobre allò que estan fent.
Els mestres de l’escola El Cim que formen part de la formació han decidit iniciar el Projecte de Catalunya amb una activitat on els alumnes es dividiran en tres grups per classe. Cada grup observarà unes pistes. Són cartolines que tenen la mida d’un sobre i estan dividides en tres colors diferents que són els tres blocs que formen el Projecte de Catalunya: les Comarques de Costa, les Comarques d’interior i les Comarques de Muntanya. A cada targeta hi haurà la informació de les comarques de les tres zones. Cada grup d’alumnes tindrà un color de pistes, les llegiran i buscaran informació a internet amb els chromebooks. Les pistes donen informació de diferents aspectes de les comarques de la zona, com el relleu, el clima, les festes….
Els alumnes només parteixen de la idea que faran el Projecte de Catalunya i a partir d’aquesta activitat han de descobrir de què es tracta, arribant a la conclusió que les pistes d’un mateix color estan relacionades amb una zona de les tres zones de les comarques (costa, interior i muntanya). Practicant aquesta activitat aniran coneixent les comarques, la seva situació i algunes característiques importants.
Després de la valoració positiva que es va fer per part dels mestres i els alumnes de la jornada del Dia de la Pau, vam decidir implementar el projecte de les emocions de manera més rigorosa en totes les aules.
Aquest fet va derivar en què els especialistes i tutors de cada grup classe fessin una bona coordinació buscant espais de trobades pedagògiques per poder treballar els continguts a les diferents àrees d’aprenentatge i donar un bon sentit al projecte de les emocions. Primerament, el què vam dissenyar va ser la programació establint els objectius d’aprenentatge, els continguts, les competències i els criteris d’avaluació.
En aquest apartat volem posar èmfasi en com es va implementar el projecte al parvulari i al Cicle Inicial (de P3 a 2n).
Per començar, cal destacar el gran valor que tenen els contes o personatges divertits en el parvulari i al Cicle Inicial (de P3 a 2n) com a mètode de motivació i vehicle per fer arribar als infants conceptes i impressions, fins el punt de sentir-se identificats i empatitzar-hi.
Els contes i/o personatges que vam utilitzar com a recurs per al fil conductor del projecte van ser:
Aquí teniu alguna mostra de les activitats que es van portar a terme a P5 i P3.
A 1r de primària, l’activitat que es va plantejar fomentava l’expressió oral com una eina indispensable per transmetre estats d’ànim, emocions, vivències i impressions i es treballava amb tot el grup-classe ja que els alumnes havien d’escoltar com la mestra explicava el conte “”Un monstre sota el llit”. Després es va derivar una conversa conjunta compartint amb els companys què faria cadascun d’ells en la situació que es trobava el protagonista del conte i, seguidament, es va enllaçar la història amb situacions personals que ens fan sentir por. L’última tasca que havien de fer els alumnes era imaginar i escriure un final diferent a la història explicada i plasmar-ho en un dibuix.
Pel que fa a 2n de primària, l’activitat consistia en explicar el conte “Sentiments!” per repassar les emocions bàsiques i comentar-les. Cada pàgina tractava una emoció diferent i mostrava diferents situacions on els personatges sentien aquesta emoció. A continuació, la mestra va posar una peça musical i els nens i nenes podien pintar allò que els transmetia la música dibuixant en un paper en blanc. Aquest conte es valora positivament perquè brinda l’oportunitat a que els infants expliquin situacions que ells han viscut.
Un cop començat el projecte amb les activitats inicials, es va informar a les famílies del què estaven treballant els seus fills/es a l’aula, i es va demanar la seva col·laboració. Els infants van portar materials de casa (contes, làmines, cançons, ninots,…) i amb tot el material recopilat, es va anar creant a classe el racó de les emocions. En aquest racó, també hi va haver alguna aportació de material per part de la mestra.
Val a dir, que tot i que es fomenta molt la comunicació i el llenguatge verbal de l’alumnat, també es va anar documentant el projecte de cada classe a partir d’un dossier de treball.
Per seguir treballant el projecte transversal de les emocions vam decidir donar-li continuïtat amb la celebració del Dia de la Pau (30 de gener).
Cada curs va realitzar diferents activitats relacionades amb les emocions i els valors.
Lametodologiaemprada en totes les activitats es va basar en una metodologia activa i participativa per part de l’alumnat. Es va potenciar l’exploració, l’experimentació i l’observació directa.
Cal tenir present que depenent de l’activitat planificada a cada grup, la distribució de l’alumnat podia ser en petit grup (4-5 alumnes), mig grup (11 alumnes) o tot el grup classe.
Algunes mostres d’ activitats que es van realitzar van ser les que es detallen a continuació:
Una de les activitats més significatives de la jornada va ser l’escenificació de diferents situacions que fomenten la reflexió sobre la desigualtat social, el bulling, l’empatia,… que van portar a terme els alumnes de 5è de primària.
Els alumnes es van distribuir en grups de 4-5 nens i nenes i cada grup va decidir per consens la temàtica que voldria escenificar en públic i l’assignació de rols per part de cada alumne.
Una altra activitat que es va realitzar amb els alumnes de 6è de primària va ser el disseny d’un autoretrat.
Les mestres van ensenyar als alumnes diferents retrats de persones mostrant una emoció.
En aquest cas, l’activitat era de resolució individual ja que individualment havien d’escollir una emoció de les mostrades per la mestra, definir-la i expressar-la fent-se una foto individual que caracteritzés l’emoció triada. Tot seguit, havien de fer un autoretrat a partir de la seva fotografia.
Cal tenir en compte que el finalitzar les activitats es va trobar un espai de reflexió per compartir i intercanviar idees i fer una posada en comú per poder valorar la jornada del Dia de la Pau, prenent com a base la pregunta: Com us heu sentit?.
Considerem que és important que els nens i les nenes des de petits aprenguin a reconèixer les seves emocions, aprenguin a reaccionar davant d’elles i sàpiguen com expressar-les. Un infant que sap reconèixer el que sent, explicar-ho i compartir-ho serà una persona autònoma, amb un bon concepte de si mateixa i que sabrà interaccionar amb els demés de forma empàtica.
Mentre fèiem el projecte, una de les nenes de la classe va anar com a voluntària amb la seva família a passejar els gossos del CAAD. A part de portar-nos notícies de la “Xispa”, ens va comentar que la gent del CAAD demanava collars, arnesos i corretges per tal que els voluntaris puguin passejar els gossos que viuen al centre.
Aquesta aportació ens va motivar i vam decidir dur a terme una campanya de recollida d’arnesos, collars i corretges per ajudar-los. A l’aula vàrem treballar el cartell com a tipologia textual (la imatge, el lema, les parts del cartell…), per grups en van crear 4 i vam consensuar crear-ne un a partir de les seves propostes!
Després els Polis i Lladres van anar per les classes a explicar aquesta campanya i es van distribuir la feina per anar a penjar-los pel poble.
Els infants van portar materials de casa (contes, làmines, cançons, ninots,…) i amb tot el material recopilat, es va anar creant a classe el racó de les emocions. En aquest racó, també hi va haver alguna aportació de material per part de la mestra.
emocions vam decidir donar-li continuïtat amb la celebració del Dia de la Pau (30 de gener).
En aquest cas, l’activitat era de resolució individual ja que individualment havien d’escollir una emoció de les mostrades per la mestra, definir-la i expressar-la fent-se una foto individual que caracteritzés l’emoció triada. Tot seguit, havien de fer un autoretrat a partir de la seva fotografia.
