Com s’implementa DISSENYEM ESPAIS VERDS

Durant gairebé quatre setmanes els alumnes de 1r d’ESO estaran treballant en equip per aconseguir dissenyar i construir l’espai verd que se’ls ha encarregat.

Passaran per vàries etapes, des del treball individual al treball en grup, des del disseny a la creació passant per la posada en comú i la selecció del producte a realitzar. Per tant, serà un projecte variat i el qual es posaran en pràctica diferents maneres de treballar.

 

Caldrà un acompanyament en tot moment per part del professor de l’aula que anirà variant al llarg del projecte. Sempre serà de l’àmbit CTM.

Com s’avaluarà el treball?

Ens plantegem l’avaluació com el procés de regulació que permetrà a l’alumne anar millorant al llarg de tot l’aprenentatge. Per tant, no reservem aquest punt pel final, sinó que hi anirem incidint al llarg de tot el procés de creació.

Ha estat interessant preparar totes les rúbriques d’avaluació i posar-nos d’acord amb què seria susceptible de ser avaluat en aquest projecte.

Hem decidit que avaluarem:

  • El seguiment diari (molt important per tenir en compte com s’involucren en la feina els alumnes)
  • El treball de recerca que hauran de fer previ al disseny. Valorem que serà important que hagin de treballar aspectes de manera individual per tal de potenciar l’autonomia de cadascú. Serà molt productiu posar en comú totes les idees per acabar decidint entre tots quina tirarà endavant.
  • Treball en equip (per tal de fomentar la cooperació entre ells)
  • Producte final (en el qual es tindrà en compte el procés tecnològic seguit per aconseguir-lo)

Com planifiquem el projecte DISSENYEM ESPAIS VERDS

Portem ja vàries hores de reunions amb els professors de l’equip docent que formem part de l’àmbit el qual està implicat en aquest projecte. Podem percebre que aquestes hores de treball han estat prou productives un cop veiem el site generat amb tota l’organització del projecte ja a punt.

Tenim clars com han de ser els grups, els rols dels alumnes, el calendari i, sobretot, ja està també clar quin ha de ser el producte final que els demanem.

Signatus; coneixem la Lupus!

Fa uns dies vàrem finalitzar el nostre projecte fent una taller amb l’entitat Signatus. Un cop ja havíem decidit visitar el CRAM ens varen parlar d’aquesta entitat que es dedica a difondre la vida i costums d’aquest gran predador trencant estereotips i mites, amb la finalitat de conscienciar i sensibilitzar sobre la importància de la seva conservació.

Un cop vam veure la seva web, els nens i nenes varen decidir que era la sortida que ens interessava més.

Així doncs, primer ens va venir a veure l’Ignasi per fer un taller a l’escola i després vam arribar-nos a Santa Fe per conèixer la Lupus.

En el nostre blog us ho hem explicat amb més detall…

Mans a l’obra…

Un cop s’han decidit els centres d’interès i els grups,  els alumnes han dissenyat les activitats que es portaran a terme a cada projecte, tot creant un fil estructural  mitjançant la seva temporalització, recursos, agrupaments i sistema d’ avaluació, que han indicat a una graella que els hi serveix de guia didàctica, cada grup disposa de dues sessions per portar a terme, és a dir, explicar i implementar el seu projecte amb la resta de companys.

 

Cada grup,  per tant, adopta el rol de “professor”  explicant la seva proposta, i mitjançant quines activitats es treballarà, i la resta de companys desenvolupen aquestes activitats.

Entre les dinàmiques que han proposat, de les que ja s’ha fet menció a entrades anteriors, es troben elaboració del plats típics del país a estudiar, disseny de tríptics turístics,  debats envers temes que del seu interès com la rebel.lia, les emocions, etc.

Ha estat força gratificant descobrir que els alumnes han estat uns molt bons implementadors de les dinàmiques proposades per l’equip impulsor, a més d’aportar-ne ells de noves, de la seva pròpia collita.  Tot això a més de ser molt engrescador, és un indicador de l’utilitat del plantejament d’aquesta idea de treball, donat que a més de fomentar la seva autonomia, també es treballen aspectes com l’esperit creatiu dels alumnes.

què hem après i què hem après a fer

L’equip de mestres selecciona els criteris d’avaluació, observables i mesurables, que permetran comprovar l’assoliment dels objectius d’aprenentatge:

  • Formula hipòtesis.
  • Explica amb detall el que observa.
  • Sap trobar alternatives (a una resposta, a un procés…).
  • Utilitza el vocabulari amb precisió.
  • Sap posar exemples.
  • Troba semblances i diferències.
  • Agrupa i classifica.
  • Descriu amb precisió.
  • Explica la raó d’un fet.
  • Sap trobar relacions de causa i efecte.
  • Narra fets de forma ordenada.
  • Opina o interpreta sobre diferents fets.
  • Té estratègies per connectar aprenentatges anteriors amb els aprenentatges nous (recorda el que hem fet anteriorment).
  • Organitza els aprenentatges (mapa conceptual, calaixos de preguntes, converses inicials i finals…).
  • Participa en la construcció dels aprenentatges del grup (motivació, participació en converses, actitud, tria què vol explicar al power point final…).
  • Sap explicar amb les seves paraules el què aprèn.
  • Sap expressar-se davant d’un públic (postura del cos, to de veu, vocalització…).

Aquests criteris es poden avaluar en diferents moments:

  1. Activitats d’aprenentatge.
  2. Conversa final del projecte.
  3. La tria de les activitats en el recull final.
  4. Muntatge del power point.
  5. Exposició a les famílies.

producte final: el nostre repte

El producte final té quatre elements bàsics:
1. Activitats documentades (carpeta d’aprenentatge individual): cada infant selecciona aquelles activitats que recullen el seu aprenentatge (regulació individual).

2. Construcció del mapa conceptual (regulació col·lectiva).

3. Elecció d’imatges per construir un power-point: a partir del mapa conceptual s’elabora un power point entre tots (representació).

4. Exposició a les famílies dels aprenentatges: el power point es presenta a les famílies i els infants exposen una part dels aprenentatges (comunicació).

aprenem fent treball en xarxa

1. Elecció del tema

A partir d’una conversa inicial decidim que investigarem diferents coses sobre la xocolata. És un moment molt important del projecte perquè ens posem d’acord en les parts que tindrà. Volem aprendre sobre diferents aspectes i aquests es convertiran en l’índex del nostre treball en xarxa:

  • COM ENS PODEM MENJAR LA XOCOLATA?
  • ELS COLORS DE LA XOCOLATA
  • D’ON SURT LA XOCOLATA
  • RECEPTES AMB XOCOLATA
  • EXPERIMENTS AMB XOCOLATA

2. Activitats d’aprenentatge

Per donar resposta als nostres dubtes dissenyem activitats d’aprenentatge. En la mesura que és possible els infants participen en aquest disseny. Hi ha diferents tipus d’activitats:

CONVERSES AMB EXPERTS

Volem saber coses i hi ha altres persones que en saben més que nosaltres. les convidem a compartir el que saben i, mitjançant preguntes, constatem i aprenem.

EXPERIMENTS

Interioritzem els processos experimentals: creació d’hipòtesis, material necessari, fases, resultat, conclusió i documentació del procés.

OBSERVACIONS

Documentem allò que observem, mitjançant imatges i paraules creem referents per a l’infant.

CONSULTA DE DIFERENTS FONTS

Llibres, vídeos, fotografies… es converteixen en recursos necessaris durant el procés d’aprenentatge.

El projecte es converteix en el fil conductor dels aprenentatges que són globalitzats i responen els objectius curriculars. Per això les activitats de lectoescriptura i llenguatge matemàtic estan contextualitzades dins del projecte.

3. Regulació de l’aprenentatge

Durant tot el projecte es construeix el mapa conceptual, es porten a terme converses col·lectives per arribar a conclusions i es documenta el procés. Així l’infant pren consciència del seu propi aprenentatge i comença a desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre.

 

de quina manera treballarem?

1. Elecció del tema i endreça dels interrogants: línies de la
investigació
La mestra guia l’àmbit de la investigació i l’alumnat tria un
tema. L’elecció del tema no és el més important del projecte
perquè sempre serà el proposat per un grup concret. La
veritable essència és recollir els interessos de tothom sobre el
tema. No es tracta tant de preguntar què volen saber, sinó
sobre què volen aprendre, seran els punts del sumari del
projecte.

2. Observació i experimentació documentada: el mètode científic
Les activitats que es realitzen es documenten i permeten crear
referents perquè l’infant prengui consciència del progrés de
l’aprenentatge

3. Mapa conceptual col·lectiu: la construcció del coneixement
Es va construint a mida que avança el projecte. Representa
el mapa mental del que hem après com a grup.

Per portar a terme el projecte dedicarem una hora diària. La major part de les activitats proposades es realitzen en gran grup.

També hi ha activitats individuals que els infants resolen de forma autònoma.