Eix 1: D’on ve l’aigua de Vilassar de Mar?

La part impulssora d’aquest eix ha estat la visita al Museu de la mina vella de Vilassar de Mar.

En aquesta visita ens van explicar el perquè i el com de la creació d’una associació (Aigües de Vilassar) que va fer possible la construcció de les mines i pous per a trobar aigua i la posterior canalització d’aquesta aigua fins al poble.

A partir de la visita i la informació rebuda es van llegir i comentar un seguit d’escrits sobre els pous i les mines, els saurins que buscaven aigua en èpoques passades i la transformació de la xarxa d’aigua en el passat fins a arribar a la xarxa actual. També hem analitzat i conegut l’origen actual de l’aigua de Vilassar i el cicle d’utilització que segueix.

SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:

1-Activitat d’introducció: lectura d’un article sobre l’ús de l’aigua. Conversa, preguntes.

En un full escric: Què sé i què vull saber sobre l’aigua que consumim a Vilassar?

2- Avaluació inicial: dibuix del circuit de l’aigua, pel seu ús (d’on ve i a on va)

3-Sortida al Museu de la Mina Vella.

4-Mirem un PPT amb fotos i informació de la sortida per fixar els conceptes i les explicacions rebudes.

5-Lectura del document “Pous i Mines”. Identificació de les idees principals.

6- Presentació del producte final: Un text expositiu. Què ha de tenir per ser un bon text expositiu?

Elaboració d’una base d’orientació.

7- Ampliació d’informació. Videos potabilitzadora, depuradora i dessalinitzadora.

8- Planificació text expositiu:

  • Introducció: el cicle de l’aigua. Individual.
  • Actualment l’aigua a Vilassar. Individual.
  • Antigament l’aigua a Vilassar. Individual.
  • Explicació sobre els pous i mines. Individual.
  • Els saurins. Individual.
  • Conclusions finals i generals de tots els apartats. Tot el grup.

9-  Elaboració del text. Esborrany. Text final.

10- Avaluació: exposició oral, per grups,  del text expositiu. Avaluació del mestre i coavaluació per grups.

11- Avaluació: dibuix del circuit de l’aigua, pel seu ús. Individual.

Avaluació per part del mestre.

Tal i com hem pogut llegir, aquest eix es va dur a terme de manera individual, en algunes activitats, i en grups en d’altres.

Els components dels grups que llegien els diferents articles i informacions a resumir, es van poder reunir per comentar les idees centrals que anaven trobant, com si fos una mena de grup d’experts.

Com plantegem els diferents eixos del projecte

Un cop planificat el projecte i organitzat en eixos, hem pensat com organitzaríem cada eix i la distribució o agrupació dels alumnes, segons l’horari i el producte final que volem elaborar.

La nostra escola no treballa íntegrament per projectes, sinó que està en un moment de canvi. La projecció de futur és començar a implementar aquesta metodologia en una part de l’horari per anar-la introduïnt, en una quantitat més significativa, a la programació general de cada curs i de l’escola en general.

Aquest curs s’han establert unes franges horàries d’hora i hora i mitja a les quals hem anomenat ABP, Aprenetatge Basat en Projectes.  Aquestes horeshan estat pensades per poder dur a terme els projectes i, des d’aquesta base, fer-los extensiussi es veu convenient a altres horesdestinades a àrees concretes.

Tenint en compte tot aquest marc horari, hem utilitzat diferents agrupacions i metodologies concretes, segons l’eix a treballar i l’horari disponible per a fer-ho.

Eix 1: D’on ve l’aigua de Vilassar de Mar?

Aquest eix l’hem treballat majoritàriament en grups cooperatius, però algunes activitats les hem fet de manera individual. S’ha fet en hores de català i de medi. Hem fet recerca.

Eix 2: Si 3/4 parts de la terra són aigua, per què he d’estalviar-la?

Aquest eix l’hem treballat a hores de matemàtiques i ho hem fet en parelles. Em fet recerca i relació de conceptes.

Eix 3: Com contribuir a un ús més sostenible de l’aigua a l’escola?

Aquest tercer eix l’hem dut a terme a les hores d’ABP i en grups cooperatius. Ha estat l’eix més pràctic ja que ha estat un eix on ha calgut anar per l’escola i recollir dades objectives amb les que després elaborar les nostres conclusions. Hem fet recull de dades, observació i anàlisis de resultats.

Eix 4: Com funciona el molí de ca l’Eudald?

Aquest eix s’ha desenvolupat a les hores de castellà i en algunes hores de medi. S’ha fet en grups cooperatius. Algunes activitats relacionades s’ha fet a nivell individual.

Hem fet recerca d’informació i treball pràctic, en la construcció de maquetes.

Implementació – Els goril·les

A continuació es detallen dues activitats del projecte:

  • Ens desplacem: després de conèixer que els goril·les es poden desplaçar de diferents maneres, es va dedicar una sessió a imitar el seu desplaçament, tot jugant a ser goril·les.

  • Ens mesurem: aquesta activitat va sorgir a partir de l’exposició d’un infant sobre com eren els goril·les. En aquesta exposició els alumnes es van sorprendre que aparegués un nombre molt gran: el 200. En un primer moment no sabien a què es referia aquesta xifra, amb l’ajuda d’una conversa grupal van deduir que es tractava del pes d’un goril·la adult. Aprofitant la curiositat dels infants, la mestra va decidir crear una activitat on els alumnes es poguessin pesar i fer la comparació del seu pes amb el dels goril·les. Després de pesar-se cada alumne/a, de manera grupal, es van ordenar els pesos de la classe. Finalment, van investigar quants nens/nenes necessitaven per igualar el pes d’un goril·la.

La veu dels alumnes a P5. Projecte de EL COS HUMÀ.

Petit recull visual com a veu dels seus aprenentatges.

Què sé sobre el cos humà? (avaluació inicial)

Coneixements previs sobre el cos humà. Projecte a P5. from ESCOLA EL DOFI on Vimeo.

Què en sé ara? (avaluació final)

Aprenentatges significatius. Avaluació final projecte P5. Què en sabem del cos humà from ESCOLA EL DOFI on Vimeo.

La carpeta dels seus aprenentatges. Treball sobre paper.

Carpeta d’aprenentatges de l’alumne. Resum projecte P5. from ESCOLA EL DOFI on Vimeo.

MOLT BONA FEINA NOIS I NOIES DE P5!!!

PRODUCTE FINAL

El producte final del projecte de Catalunya es basa en:
Cada alumne exposarà una o dues presentacions en power point individualment. La resta d’alumnes valoraran a través d’una rúbrica les exposicions dels seus companys. Aquesta rúbrica va ser pactada entre ells i van valorar: guió complet i coherent, bona organització, bona presentació, to de veu, posada en escena, vocabulari entenedor…

METODOLOGIA

A partir de la sessió del “què volen saber” els alumnes, faran una reflexió sobre com ho volen realitzar.
Acordem entre tots elaborar un guió i un esquema per seguir els aspectes més importants organitzadament.
Decidim que el format serà una presentació de la comarca que han escollit els alumnes.
La recerca es farà a l’aula amb els chrombooks i es finalitzarà a casa.
Conjuntament amb el tutor cada alumne farà una revisió de la seva feina.

IMPLEMENTACIÓ

PROJECTE: CATALUNYA (àrea de coneixement del medi social i cultural)

CURS ON S’HA IMPLEMENTAT EL PROJECTE: 5è A i 5è B

TEMPORALITZACIÓ: 3 mes, un cop per setmana treball globalitzat

ÀREES IMPLICADES: medi social i cultural, llengua i TIC

PROFESSORAT QUE INTERVÉ: Tutors de 5è A i 5è B

PUNT DE PARTIDA: Es va iniciar amb el joc de pistes de les comarques de: muntanya, interior i costa.

Avaluació. Promovem VdM

L’avaluació del treball es farà amb rúbriques dissenyades per a cada moment específic del projecte, no únicament al final. En aquests rúbriques, hi inclourem les valoracions que s’han fet els alumnes d’ells mateixos, dels seus companys de grup i d’altres grups, a més de les valoracions més tècniques que les farem els professors. Per tant, disposarem de valoracions individualitzades, així com de grupals.

Per tal de poder realitzar i coordinar tot aquest munt de rúbriques entre els alumnes i tots els professors que intervindran en el Treball de Síntesi les farem en el curs de moodle. D’aquesta manera tenim, per una banda, molt estalvi de paper, i per l’altre estalvi de feina ja que els resultats de les rúbriques ja queden memoritzats.

Producte Final. Promovem VdM

El producte final és la campanya publicitària (vídeo, eslògan, pòsters, tríptics i estand) sobre un aspecte del poble que ells han escollit, i que exposaran en públic (professors i altres grups) l’últim dia del treball de síntesi. Encara s’està estudiant la possibilitat d’obrir la presentació a les famílies.