LA BOGERIA DEL DOCENT

Arribats al punt que ja hem decidit com farem el nostre repte, tenim els alumnes animats amb el tema i ens hem injectat de paciència i motivació els mestres. Arriba el millor, comencem a treballar en grups.

Els tenim ben esverats ja que han pogut escollir grup a partir d’interessos i tu com a mestre ja estàs desitjant veure com ho han fet. Comencem! El volum a tope, tu que vas d’un grup a l’altre a veure com es comencen a organitzar i ja veus alguns que es van passejant a veure que enganxen. Dubtes, penses, intervenir o esperar? Guiar o deixar que facin? Mentre vas cavil·lant de sobte un crit, ajuda! Vas cap allà, mentre estàs amb un grup, l’altre et busca amb la mirada, ajuda!, i la situació es va repetint grup a grup. T’imagines amb set caps podent atendre a tots els grups alhora, o fins i tot, recordes els vells temps en que tots seien mirant a la pissarra i tu els llegies algun tema… Però passat el primer dia, en la posada en comú, parlen els primers portaveus: – ens encanta treballar així!. És llavors quan t’adones que deu ni do el que han avançat, potser sí que del caos en pot sortir alguna cosa bona. Respires i somrius. Tot és possible i tot està per fer!

TOT ESCRIT!

A banda de ser un potent instrument d’avaluació, la llibreta d’aprenentatge és un recurs fantàstic per a que l’alumnat vagi recollint les descobertes que va fent.

Tot i que hem de confessar que encara tenim un llarg camí per aprendre a treure el màxim profit de les llibretes d’aprenentatge, aquest instrument ens aporta els següents beneficis:
Ajuda a l’alumnat a autogestionar-se i a prendre decisions, a sintetitzar i estructurar la informació, a compartir les troballes i reflexionar sobre el treball en equip.

En el nostre cas, al final del dia de REPTES, l’alumnat ha d’anotar allò que ha descobert, en quin punt de la recerca ha quedat el grup, quina és la previsió d’actuacions que han de fer el proper dia i per acabar, com ha funcionat el grup.

1, 2, 3… CANVI!!!

En el transcurs del repte hem vist que cal, a vegades, ser flexible i permetre que els grups vagin canviant.

Com heu pogut llegir abans, l’alumnat s’agrupa segons els seus interessos i decideix a quin grup vol pertànyer per poder aprofundir en aquell aspecte que li resulta més motivador. Hem vist que hi ha alguns factors que ens conviden a permetre el moviment:
L’alumne/a canvia el seu interès i troba més motivador investigar un aspecte diferent de l’inicial.
Es crea un subgrup d’investigació que no estava previst.
L’alumne/a no és capaç de col·laborar correctament amb el grup provocant distorsions o decideix no participar.

Quan aquests canvis es produeixen, sempre intentem que sigui el propi alumne/a qui el demani. És cert però, que alguna vegada, l’hem de suggerir nosaltres i ajudem a l’alumne/a a adonar-se dels beneficis que li pot aportar realitzar-lo.

ATAQUEM EL REPTE

Una vegada els alumnes han vist el video de presentació del repte han de començar agrupar-se.
La tutora decideix que, amb l’experiència d’altres reptes, farà ella els grups. Aquests grups es fan seguint criteris de ritmes d’aprenentatge i de les diferents capacitats dels alumnes, de manera que no quedin desnivells. Van quedar 4 grups de 4 alumnes cada un i un grup de 5 alumnes.

Una vegada fets els grups s’han de triar els països que treballaran. Mirant un mapa d’Europa van fer la selecció dels països que els hi agradaria treballar. Aquests països es van classificar en tres grups segons la importància de cada un d’ells. Cada grup d’alumnes va triar un país de cada una de les classificacions. Aquesta tria es va fer sense veure el nom del país que els hi tocava.

I ARA… QUÈ FEM?

L’objectiu que ens marcàvem a l’hora de presentar el repte als alumnes és que fos motivador, que els entressin ganes de posar-se a treballar i, a més, que els dongués la sensació que el que fan és real.

Per a engegar aquest repte vam decidir buscar una motivació externa, pel que vam posar-nos en contacte amb una persona estrangera que es pogués fer passar per treballador de la Lonely Planet i que ens ajudés, a través d’un vídeo, a engrescar el grup a realitzar el repte; demanant-los ajuda per a recopilar informació per a realitzar una guia d’Europa.

Aquests són els vídeos que se’ls va presentar per iniciar el repte:

https://drive.google.com/file/d/13m3Vw2e1AqznH1Uk71fbwXSVX_pelBqe/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/1GclqWMPM4yG0V4t68pr83DS_bwvQ22cY/view?usp=sharing

 

 

LA CREACIÓ FINAL

Després de veure el vídeo inicial amb totes les premisses donades per en Jonathan Sanders, es demana als alumnes que la creació final sigui un bloc de viatges. Aquest bloc ha de tenir les següents característiques:
S’ha de crear amb la plataforma WordPress
Ha de contenir una pàgina per a cada país. (cada grup treballa tres països Europeus diferents.)
Dins de cada país hi ha d’haver una ruta d’uns 6-8 dies de duració que inclogui: què es visitarà cada dia, on dormiran, informació turística dels llocs visitats, transports utilitzats, mapes i de forma voluntària, algunes recomanacions de restaurants.
També han de contenir una pàgina amb tots els càlculs econòmics i despeses.
Els alumnes disposen de 20 dies per visitar tres països europeus i un pressupost de 2.750 euros en total.

PLANIFICAR I DISSENYAR EL REPTE

Una vegada decidit quin repte proposaríem als nostres alumnes, ens reunim l’equip impulsor per tal de concretar el disseny del repte. La primera decisió és que els alumnes hauran de realitzar una ruta per Europa, concretament per cinc països: dividim els països en 5 grups i dins posem països que considerem del mateix estil pel que fa a situació física com a política (per exemple grup de països nòrdics, antics països de l’est…). Quan es formin els grups d’alumnes hauran de triar un país de cada grup i seran els cinc països dels quals han de fer una ruta amb unes despeses totals de tres mil euros durant 30 dies.

També decidim quin és el producte final on recolliran tota la informació que han de buscar. Així que decidim que cada grup haurà de realitzar un bloc on han de explicar la ruta que aniran elaborant i que presentaran al final del repte. Per a que sigui més atractiu per a ells, els hi presentarem el repte com a una petició per un escriptor/viatger de guies de viatges que necessita de la seva col·laboració.

METODOLOGIA

L’aprenentatge per REPTES és un aprenentatge vivencial.
Actualment, l’alumnat té un accés a la informació molt diferent de l’accés que es tenia fa uns anys. De sobte, els alumnes són consumidors d’informació i això fa que visquin moltes més situacions d’aprenentatge informal. Per tant, és necessari anar modificant les estratègies d’ensenyament i aprenentatge per poder-los motivar.

Avui en dia és necessari que l’alumnat no només desenvolupi destreses bàsiques en llengua, matemàtiques i ciències, sinó que també és extremadament important que desenvolupin habilitats transversals com el pensament crític, la resolució de problemes i el treball en equip.

Per aquest motiu, fer que l’alumnat estableixi connexions sobre el que aprèn a l’escola amb el que va percebent del seu entorn és una bona opció. Aquestes experiències d’aprenentatge promouen que l’alumnat prengui la iniciativa, sigui creatiu, decideixi i sigui més responsable, ja que es desenvolupen actuacions que motiven la reflexió, l’anàlisi crític i la síntesi.

La tasca del docent és reconèixer les oportunitats d’aprenentatge que apareixen. És l’encarregat de plantejar el problema, de pactar i establir límits, facilitar el procés i recolzar a l’alumnat.

L’accés a la tecnologia és una part integral d’aquest aprenentatge, ja que no només proporciona a l’alumnat un mitjà per explorar diverses fonts d’informació a la vegada que es generen noves idees, sinó que també ofereix les eines per comunicar les seves troballes.

SALTEM LES PEDRES QUE ENS HEM TROBAT!

Abans d’iniciar el repte, l’equip impulsor format per diferents mestres de l’escola, vam acordar que abans de començar el repte calia ensenyar i aprendre certes estratègies i destreses, així com també l’organització i la planificació de les sessions que es duen a terme durant el repte.
Aquestes tasques van tenir una durada d’un mes i mig aproximadament, els aspectes que vam treballar són els següents:
Competència digital: Tenir un bon domini d’ús informàtic, saber on buscar la informació i saber contrastar-la.
Treure les idees principals del text i saber sintetitzar la informació.
Organització personal i de la informació: Aprendre a fer servir la llibreta d’aprenentatge, apuntar el que hem descobert durant aquella sessió de reptes i apuntar a la pissarra on ens hem quedat (el què cal fer el proper dia).
Crear entre tots una graella de seguiment, on s’avalua el treball individual i el treball en equip.

PLANIFIQUEM!

Pensar què farem, com ho farem i per què, fa que tot l’Equip impulsor s’hagi de reunir a finals de curs i a principis de l’altre, per començar amb una pluja d’idees i planificar quins seran els reptes que farem durant el curs.
Partim dels temes indispensables a treballar a C.S i els distribuïm per trimestres. A continuació, elaborem un llistat de continguts que s’haurien de treballar a cadascun dels temes i, per tant, a desenvolupar a través d’un repte.
A partir d’aquí decidim el tema, el títol i el producte final del repte.