Arribats al punt que ja hem decidit com farem el nostre repte, tenim els alumnes animats amb el tema i ens hem injectat de paciència i motivació els mestres. Arriba el millor, comencem a treballar en grups.
Els tenim ben esverats ja que han pogut escollir grup a partir d’interessos i tu com a mestre ja estàs desitjant veure com ho han fet. Comencem! El volum a tope, tu que vas d’un grup a l’altre a veure com es comencen a organitzar i ja veus alguns que es van passejant a veure que enganxen. Dubtes, penses, intervenir o esperar? Guiar o deixar que facin? Mentre vas cavil·lant de sobte un crit, ajuda! Vas cap allà, mentre estàs amb un grup, l’altre et busca amb la mirada, ajuda!, i la situació es va repetint grup a grup. T’imagines amb set caps podent atendre a tots els grups alhora, o fins i tot, recordes els vells temps en que tots seien mirant a la pissarra i tu els llegies algun tema… Però passat el primer dia, en la posada en comú, parlen els primers portaveus: – ens encanta treballar així!. És llavors quan t’adones que deu ni do el que han avançat, potser sí que del caos en pot sortir alguna cosa bona. Respires i somrius. Tot és possible i tot està per fer!
