OBERTS ALS CANVIS

Una de les modificacions que s’han fet durant el repte dels viatges ha estat en l’agrupació de l’alumnat. En un principi es fan fer grups de treball però dos alumnes van decidir treballar en parella. Més tard aquests dos alumnes es van haver de recol·locar en altres grups degut a que no va funcionar el treball conjunt entre ells.

Una altra modificació ha estat que dels cinc països proposat en un inici es van reduir a 3 perquè el repte s’estava allargant molt i els alumnes ja començaven  a perdre la motivació. Aquesta modificació en  el nombre de països va fer que s’hagés de reduir també el pressupost inicial. Es va passar d’un pressupost de 3500€ a un pressupost de 2750€.

La darrera modificació ha estat en la llibreta d’aprenentatge. Cada dijous els alumnes havien d’escriure a la llibreta com s’havien sentit, que havien descobert i com havia funcionat el grup. Però després es va veure que era molt millor fer un full d’expressió escrita amb aquest tipus de preguntes, així la mestra ho podia corregir i posar nota d’expressió escrita. Un cop corregit o enganxaven a la llibreta.

El repte ha anat molt bé, els alumnes estaven molt motivats però s’ha observat que si el repte s’allarga molt en els temps acaben perdent aquesta motivació per això creiem que un repte no hauria de durar més de dos mesos.

ESCOLA EL CIM

L’escola el Cim és l’únic centre d’educació Infantil i Primària del poble de Teià al Baix Maresme.

El claustre del nostre centre és un equip motivat i amb ganes de millorar contínuament. Una de les actuacions internes és participar en una formació de centre cada curs a partir de les necessitats detectades pel claustre. Per això l’equip impulsor és divers i ampli, format per més de 22 docents.

Un dels reptes del centre és preparar els alumnes perquè siguin capaços de treballar en equip, per això el claustre també va augmentant les dinàmiques del treball en equip dels seus membres. Derivat d’aquest fet destaquem les ganes de millora contínua a través de la formació permanent, que es veu reflectit a les aules. L’intercanvi de bones pràctiques docents té un espai de, com a mínim, un per trimestre per posar en comú els diferents Projectes que es treballen al centre.

Com a novetat aquest curs, l’horari en franges, on una es dedica exclusivament a l’aprenentatge per Projectes, ens ha permès incidir en aquesta metodologia, millorar-ne les pràctiques i plantejar-nos la possibilitat d’augmentar-ne la freqüència.

Per anar caminant cap a les finalitats que, pensem han d’aconseguir els nostres alumnes, treballem:

  • La integració en el seu entorn local i comarcal, com a proveïdor d’una educació pública adaptada a les necessitats socials.

  • La implicació positiva de les famílies i de l’alumnat.

  • El foment dels hàbits de l’esforç i del treball responsable per part de l’alumnat.

  • L’educació en els valors de la convivència, el diàleg, el respecte i el civisme.

  • La qualitat de l’educació, impulsada per la innovació en les metodologies d’ensenyament i aprenentatge en sintonia amb l’ús habitual de les TIC que exigeix la societat moderna.

  • L’exercici de l’autonomia de centre per atendre les necessitats i els reptes que planteja l’educació en una societat que canvia ràpidament.

  • La planificació, la reflexió i l’avaluació orientades cap a la millora contínua de la qualitat de l’educació.

Formar part de la XCB2 és una oportunitat per a la formació docent, introduir millores en la gestió i organització del centre, promoure un aprenentatge competencial, motivador i que dona resposta a les necessitats educatives del nostre alumnat.

LES TIC: UNA PEDRA EN EL CAMÍ?

Per a poder dur a terme els reptes i la recerca d’informació els alumnes han fet ús de diferents tipus de recursos, que si abans eren bàsicament llibres de consulta, actualment són diverses pàgines web. Enguany, el centre ha fet una inversió en ordinadors portàtils per poder tenir accés a aquesta informació, agrupant els alumnes en grups de 3 o 4 aproximadament. Tenir tanta informació a l’abast és una gran avantatge per poder treballar així.
Però la tecnologia no sempre ens ajuda, sovint suposa un inversió de temps no prevista, per resoldre problemes tècnics, de connectivitat, o altres imprevistos. La conclusió és que el centre no té unes instal·lacions prou preparades per a assumir tants ordinadors connectats alhora. Problema que no es pot resoldre d’un dia per l’altre i que afecta notablement al funcionament de l’activitat. A vegades un imprevist pot alterar, i molt, el desenvolupament d’una activitat. Això ens ha passat en més d’una ocasió.

Punt de partida

El nostre projecte s’ha desenvolupat durant el segon trimestre del present curs 2017/18, al Cicle Inicial.

El projecte s’emmarca dins del Projecte desenvolupat a tota l’escola durant  la Setmana Cultural.

El primer que hem fet com a equip de mestres ha estat elaborar un esquema sobre el que considerem que s’ha de treballar a cada cicle.  Aquest esquema assegura que tots els membres encarregats de dur-lo a terme són conscients del punt de partida, el camí a seguir i l’objectiu a assolir.

El tema principal del projecte, a Cicle Inicial és: La festa de la Verema.

L’elecció del tema del projecte va ser com a conseqüència de la necessitat d’apropament del nostre centre al poble, donat que l’escola està situada a una zona perifèrica, més propera a altres localitats de l’entorn, que al mateix municipi.

Per tal de crear un vincle emocional de l’alumnat amb el Projecte, vam crear la  història d’una família anglesa que ens demanava informació del municipi per saber si es decantava pel nostre poble o per un altre (Adjuntem mail destinat a l’escola).  La carta (mail) va arribar a Cicle Superior i els alumnes de Cicle Superior va demanar a la resta de l’alumnat desenvolupar diferents aspectes del poble per tal de donar-nos a conèixer a la família interessada.

El claustre de mestres va distribuir els següents aspectes o temes, procurant la màxima relació entre el tema escollit amb els interessos de l’alumnat.

Cicle Infantil: La Festa Major

Cicle Inicial: La Festa de la Verema.

Cicle Mitjà: Edificis emblemàtics.

Cicle Superior: El Relleu

El treball en equip: Els mestres de cicle i especialistes que han participat en el projecte ens hem coordinat per presentar els continguts de manera integrada. Per planificar el projecte s’han tingut presents els continguts i les competències a treballar. Les nostres trobades han sigut setmanals per tal d’anar fent el seguiment i les reorientacions necessàries del projecte. Aquest tipus de treball requereix de més hores per preparar material i organitzar-nos, per tant caldria poder disposar de més temps de reflexió comuna de la pràctica pedagògica.

 

POSADA EN COMÚ

Comença la sessió i l’Anna C. ens explica què li han semblat les activitats que la resta de grups li plantejava fer. Expressa que no li ha donat temps a fer-ne cap encara, però que li han agradat i les farà servir. Generalment, totes estan relacionades amb la llengua catalana. Cada grup posa en comú les activitats proposades:

  • El primer grup verbalitza com van portar a terme l’organització de la seva activitat, relacionada amb l’enregistrament en vídeo d’una expressió oral d’un tema, relacionat amb les preguntes que havien de fer. També diuen quines són les dificultats que es van trobar a l’hora de fer les activitats, perquè sovint volem respondre a preguntes molt interessants que fan els infants però que no lliguen gaire amb el currículum. Fan una rúbrica perquè l’alumnat es puguin autoavaluar.
  • El segon grup prepara una activitat relacionada amb les matemàtiques. Els continguts que es treballarien són els de les unitats de mesura a partir de la cinta mètrica, els ordinadors… Comparació de mesures d’animals amb objectes quotidians. Activitat necessària, ja que sempre les matemàtiques queden una mica oblidades amb els projectes. També han fet una rúbrica per fer observació del treball de l’alumnat. Es manifesta que no sempre es pot fer una bona observació a la classe i, necessàriament, necessitem una prova.
  • El tercer grup respon, a partir d’una comprensió lectora i d’una expressió escrita, com treballar el sistema de comunicació dels ratpenats. També hauran de fer un PPT per respondre a unes preguntes sobre com investiguen els científics.
  • L’últim grup explica de quina forma ha treballat les seves preguntes. Primer de tot, els alumnes farien una feina relacionada amb aquestes preguntes, els increïbles sons dels animals, però sobre amb els seus coneixements previs. Després, vindrà un expert, un biòleg marí que ens parlarà sobre tot això. Una vegada feta l’exposició oral, els alumnes farien una expressió escrita sobre el que han escoltat durant la sessió de l’expert.

Un cop posades en comú totes les activitats, l’Anna C. manifesta que tenia molta angoixa per quedar-se sense treballar alguns aspectes del currículum, perquè potser no han sortit a les preguntes inicials de l’alumnat. Ens preguntem, llavors, sobre què passa si no es treballen algunes de les preguntes que han sortit. Entre tots, coincidim que sí que és necessari treballar els aspectes que ells han de respondre, perquè així ens ho demana el currículum. Com ho fem, o quina quantitat fem, ja és la nostra decisió. El que és important és avançar en el coneixement del currículum.

Acabem la sessió organitzant-nos amb què hem de portar a l’última sessió de la formació, a Mataró. Entre tots, hem de realitzar un pòster sobre com fem els projectes a l’Escola Marina. Per fer-ho, ens dividim en grups per pensar idees i començar a engegar-ho.

Ja hem planificat el projecte. Com ho farem?

Hem definit els quatre eixos del nostre projecte i els hem anat desglossant. Per cadascuna d’aquestes preguntes s’han plantejat uns continguts i procediments d’assoliment, s’han definit unes activitats i els àmbits que es poden veure implicats i s’ha pensat un producte final.

  1. D’on ve l’aigua de Vilassar de Mar?
    • Què treballem?
      • El cicle de l’aigua.
      • Pous i mines d’aigua. Visita al Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar.
      • Coneixement del circuit d’utilització de l’aigua a Vilassar de Mar.
      • Les potabiltzadores, les dessalinitzadores, les depuradores.
    • Àmbits implicats: àmbit lingüístic (llengua catalana) i àmbit de Medi natural i social.
    • Producte final: Text expositiu en grups cooperatius sobre la utilització de l’aigua a Vilassar de Mar.
  2. Si 3/4 parts de la terra són aigua per què he d’estalviar-la?
    • Què treballem?
      • Conceptes matemàtics d’un article científic sobre l’aigua i el seu consum (percentatges (%), unitats de mesura (hm3/litres), interpretació de gràfiques, nombre enters i decimals, fraccions, estimacions, mitjanes, intervals,…….
    • Àmbits implicats: àmbit matemàtic i àmbit del Medi natural i social.
    • Producte final: Representació gràfica en format DIN-A3 amb contingut matemàtic relacionada amb el consum responsable. Activitat realitzada en parelles.
  3. Com contribuir a un ús més sostenible de l’aigua a l’escola?
    • Què treballem?
      • Treball de camp: recollida de dades del consum d’aigua a l’escola en: aixetes, dipòsit del WC i fonts del pati de primària.
      • Anàlisi dels resultats obtinguts.
      • Proposta gràfica d’una nova font.
      • Confecció d’un informe tècnic.
    • Àmbits implicats: àmbit matemàtic, Medi natural i social, àmbit lingüístic, àmbit artístic i valors.
    • Producte final: Petició administrativa amb una proposta per canviar la font del pati per una que suposi un consum menor d’aigua i sigui més accessible a tots els alumnes.
  4. Com funciona el molí de Ca l’Eudald?
    • Què treballem?
      • Funcionament del molí. Les màquines simples.
      • Evolució del molí al llarg del temps.
    • Àmbits implicats: àmbit lingüístic (llengua castellana), àmbit del Medi natural i social i àmbit artístic.
    • Producte final:
      • text expositiu sobre l’evolució del funcionament del molí al llarg del temps.
      • Construcció de la maqueta d’un molí.

Avaluació – Els goril·les

Aquest projecte s‘ha avaluat de manera continuada, això implica que s’ha avaluat abans, durant i després del projecte. A més, els alumnes eren coneixedors del que s’anava avaluant en cada moment.

  • Avaluació inicial. Per determinar quins eren els coneixements previs dels infants sobre els goril·les i què volien saber del tema es va fer una conversa on anaven dient tot allò que sabien i la mestra ho anava anotant. Seguidament, cada nen/a va fer un dibuix d’un goril·la. A través d’aquesta activitat i de la conversa es va poder fer l’avaluació inicial.
  • Avaluació continua. Durant el projecte, la mestra va observar i valorar la forma en què els nens i nenes aprenien i interactuaven, i els descobriments que feien. Un dels instruments utilitzats per la mestra va ser una grella d’observació de la conferència. Durant el projecte, la mestra i els alumnes van anar valorant i reflexionant les activitats fetes.
  • Avaluació final. Es fa una conversa final per concloure el projecte i saber quins coneixements han adquirit els alumnes durant el projecte. Com a part de l’avaluació final, cada alumne/a va escriure i fer un dibuix d’algun aspecte après durant el projecte. Per acabar, es va fer un intercanvi amb l’altra classe de P5 per tal de poder compartir els dos projectes del nom de la classe: els goril·les i les ovelles.

Metodologia – Els goril·les

El més important del projecte dels Goril·les ha estat el procés d’aprenentatge que s’ha dut a terme:

  • la tria del nom de la classe (per votació)
  • l’elaboració de preguntes sobre el que es vol saber
  • la recerca d’informació amb l’ajut de les famílies per poder fer la conferència
  • l’exposició de la informació als companys
  • i la reflexió dels aprenentatges mitjançant converses.

Es van utilitzar diferents tècniques i agrupacions per tal d’elaborar el projecte:

1. Treball en grup
Per iniciar el projecte, es va esbrinar quines eren les idees prèvies dels infants, allò que ja sabien sobre els goril·les. Aquesta activitat es va realitzar de manera grupal i la mestra anava recollint tot allò què deien els infants. A continuació, cada alumne va pensar alguna pregunta per poder fer la recerca d’informació.
Un cop finalitzada l’exposició es feia una reflexió grupal sobre com valoraven el treball fet pel company/a: dubtes, aspectes a millorar, punt forts, etc.

2. Treball individual
Els infants, a partir de la pregunta que van realitzar, van preparar una conferència amb l’ajuda de les famílies.
Durant el projecte es van fer diferents activitats  individuals amb l’objectiu de de consolidar els continguts exposats en les conferències.
Després de l’exposició cada infant valorava la seva feina: com s’havia sentit, com s’havia expressat, què podia millorar, etc.

COM SABEM EL QUÈ HAN APRÈS?

Per avaluar el procés del repte i el producte final s’han fet servir diferents instruments d’avaluació formativa i formadora i l’observació constant del dia a dia.

– S’ha avaluat mitjançant un qüestionari d’avaluació i coavaluació realitzat a l’inici del repte pels mateixos alumnes.
– S’ha fet cada 15 dies, de manera individual, un recull per escrit expressant el què han après fins al moment.
– S’ha fet un seguiment de la llibreta d’aprenentatge.
– Al final del repte s’ha avaluat mitjançant una petita prova, on els alumnes han pogut expressar tot el què han après fent referència a tots els blocs d’aprenentatge que han portat a terme durant el repte. A més a més han pogut explicar com s’han sentit durant el repte, la seva evolució, el seu procés de treball i els aspectes que cal millorar.

VIATGEM ENXARXATS

A continuació s’afegeixen les adreces dels diferents blocs amb la creació final dels alumnes.
Les adreces són les següents:

GRUP 1: https://grup0viatgeeuropa.wordpress.com
GRUP 2: https://escolatiziana.wordpress.com
GRUP 3: https://grup3viatgeeuropa.wordpress.com
GRUP 4: https://grup4repteviatgepereuropa.wordpress.com
GRUP 5: https://grup5viatgeeuropa.wordpress.com