Per a poder dur a terme els reptes i la recerca d’informació els alumnes han fet ús de diferents tipus de recursos, que si abans eren bàsicament llibres de consulta, actualment són diverses pàgines web. Enguany, el centre ha fet una inversió en ordinadors portàtils per poder tenir accés a aquesta informació, agrupant els alumnes en grups de 3 o 4 aproximadament. Tenir tanta informació a l’abast és una gran avantatge per poder treballar així.
Però la tecnologia no sempre ens ajuda, sovint suposa un inversió de temps no prevista, per resoldre problemes tècnics, de connectivitat, o altres imprevistos. La conclusió és que el centre no té unes instal·lacions prou preparades per a assumir tants ordinadors connectats alhora. Problema que no es pot resoldre d’un dia per l’altre i que afecta notablement al funcionament de l’activitat. A vegades un imprevist pot alterar, i molt, el desenvolupament d’una activitat. Això ens ha passat en més d’una ocasió.

Arribats al punt que ja hem decidit com farem el nostre repte, tenim els alumnes animats amb el tema i ens hem injectat de paciència i motivació els mestres. Arriba el millor, comencem a treballar en grups.

Els tenim ben esverats ja que han pogut escollir grup a partir d’interessos i tu com a mestre ja estàs desitjant veure com ho han fet. Comencem! El volum a tope, tu que vas d’un grup a l’altre a veure com es comencen a organitzar i ja veus alguns que es van passejant a veure que enganxen. Dubtes, penses, intervenir o esperar? Guiar o deixar que facin? Mentre vas cavil·lant de sobte un crit, ajuda! Vas cap allà, mentre estàs amb un grup, l’altre et busca amb la mirada, ajuda!, i la situació es va repetint grup a grup. T’imagines amb set caps podent atendre a tots els grups alhora, o fins i tot, recordes els vells temps en que tots seien mirant a la pissarra i tu els llegies algun tema… Però passat el primer dia, en la posada en comú, parlen els primers portaveus: – ens encanta treballar així!. És llavors quan t’adones que deu ni do el que han avançat, potser sí que del caos en pot sortir alguna cosa bona. Respires i somrius. Tot és possible i tot està per fer!

A banda de ser un potent instrument d’avaluació, la llibreta d’aprenentatge és un recurs fantàstic per a que l’alumnat vagi recollint les descobertes que va fent.

Tot i que hem de confessar que encara tenim un llarg camí per aprendre a treure el màxim profit de les llibretes d’aprenentatge, aquest instrument ens aporta els següents beneficis:
Ajuda a l’alumnat a autogestionar-se i a prendre decisions, a sintetitzar i estructurar la informació, a compartir les troballes i reflexionar sobre el treball en equip.

En el nostre cas, al final del dia de REPTES, l’alumnat ha d’anotar allò que ha descobert, en quin punt de la recerca ha quedat el grup, quina és la previsió d’actuacions que han de fer el proper dia i per acabar, com ha funcionat el grup.

En el transcurs del repte hem vist que cal, a vegades, ser flexible i permetre que els grups vagin canviant.

Com heu pogut llegir abans, l’alumnat s’agrupa segons els seus interessos i decideix a quin grup vol pertànyer per poder aprofundir en aquell aspecte que li resulta més motivador. Hem vist que hi ha alguns factors que ens conviden a permetre el moviment:
L’alumne/a canvia el seu interès i troba més motivador investigar un aspecte diferent de l’inicial.
Es crea un subgrup d’investigació que no estava previst.
L’alumne/a no és capaç de col·laborar correctament amb el grup provocant distorsions o decideix no participar.

Quan aquests canvis es produeixen, sempre intentem que sigui el propi alumne/a qui el demani. És cert però, que alguna vegada, l’hem de suggerir nosaltres i ajudem a l’alumne/a a adonar-se dels beneficis que li pot aportar realitzar-lo.

Una vegada els alumnes han vist el video de presentació del repte han de començar agrupar-se.
La tutora decideix que, amb l’experiència d’altres reptes, farà ella els grups. Aquests grups es fan seguint criteris de ritmes d’aprenentatge i de les diferents capacitats dels alumnes, de manera que no quedin desnivells. Van quedar 4 grups de 4 alumnes cada un i un grup de 5 alumnes.

Una vegada fets els grups s’han de triar els països que treballaran. Mirant un mapa d’Europa van fer la selecció dels països que els hi agradaria treballar. Aquests països es van classificar en tres grups segons la importància de cada un d’ells. Cada grup d’alumnes va triar un país de cada una de les classificacions. Aquesta tria es va fer sense veure el nom del país que els hi tocava.

L’objectiu que ens marcàvem a l’hora de presentar el repte als alumnes és que fos motivador, que els entressin ganes de posar-se a treballar i, a més, que els dongués la sensació que el que fan és real.

Per a engegar aquest repte vam decidir buscar una motivació externa, pel que vam posar-nos en contacte amb una persona estrangera que es pogués fer passar per treballador de la Lonely Planet i que ens ajudés, a través d’un vídeo, a engrescar el grup a realitzar el repte; demanant-los ajuda per a recopilar informació per a realitzar una guia d’Europa.

Aquests són els vídeos que se’ls va presentar per iniciar el repte:

https://drive.google.com/file/d/13m3Vw2e1AqznH1Uk71fbwXSVX_pelBqe/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/1GclqWMPM4yG0V4t68pr83DS_bwvQ22cY/view?usp=sharing