Arxiu de l'autor: MARIA ADELL COLOMER

Com ens sentim?

Publicat el per
Respon

Després de fer les representacions pel DENIP (Dia Escolar de la no Violència i la Pau) vam visualitzar-les amb els alumnes per fer-ne una reflexió sobre quins sentiments se’ls hi ha despertat en cadascuna de les escenes.

Hem triat les transcripcions de les mateixes escenes que heu pogut visualitzar en aquest bloc.

BULLYING

  • Oriol: Una mica de pena i després m’he posat més content perquè qui feia bullying es queda sola.
  • Maria: Quan tiren papers l Joan, pena. Però després quan tots juguen amb en Joan m’he posat contenta.
  • Martina: Ràbia per la Laura quan tiren papers. Més contenta al final perquè que fa mal acaba pagant les conseqüències,
  • Nacho: Malament perquè jo abans ho feia i he arribat a saber el mal que pot fer.
  • Marina: No m’ha agradat quan la Laura es queda sola perquè ella proposa i els altres ho fan. És injust.
  • Ivet: No facis mal sinó vols que te’n facin.
  • Laura: Pena quan riuen de la roba que porta en Joan i ràbia quan li tiren papares. Després crec que és injust que es quedi la Laura sola.
  • Roc: He sentit ràbia en dos moments. Quan en Joan per por diu que no li han tirat cap paper, per no rebre més. I després quan li diuen que vagi jugar sol.
  • Giovanna: Jo he sentit tristesa quan li tiren papers i no el deixen jugar; pena quan la Laura es queda sola perquè no li donen una altra oportunitat i ; contenta quan la Laura reflexiona i reconeix que “ s’ha passat”.
  • Jan: Ràbia quan tiren papers i en Jan diu que parin però ell, després,  participa per diners
  • Carla: jo pena quan li tiren els papers.

EMPATIA

  • Maria: He sentit pena pels sense sostre i quan arriben les nenes fan reflexionar a les que estaven rient d’ells. I quan s’asseuen a parlar amb ells m’he posat molt contenta.
  • Lía: He sentit ràbia per les nenes que riuen dels sense sostre.
  • Jan: Pena pels sense sostre perquè trobaven a faltar la seva família i ràbia quan les nenes riuen d’ells.
  • Ivet: Al principi m’ha fet pena perquè es riuen dels pobres. Després, quan han reflexionat m’he sentit contenta.
  • Sandro: Alegria quan la Ivet i la Clàudia pensen sobre el què han fet.
  • Giovanna: Empatia pels sense sostre. Alegria perquè reflexionen, sinó que a més a més es preocupen per ells.

Aquestes han estat algunes de les reflexions que han fet els nostres alumnes després de fer el rollplayin pel DENIP.