Fa uns dies vàrem finalitzar el nostre projecte fent una taller amb l’entitat Signatus. Un cop ja havíem decidit visitar el CRAM ens varen parlar d’aquesta entitat que es dedica a difondre la vida i costums d’aquest gran predador trencant estereotips i mites, amb la finalitat de conscienciar i sensibilitzar sobre la importància de la seva conservació.

Un cop vam veure la seva web, els nens i nenes varen decidir que era la sortida que ens interessava més.

Així doncs, primer ens va venir a veure l’Ignasi per fer un taller a l’escola i després vam arribar-nos a Santa Fe per conèixer la Lupus.

En el nostre blog us ho hem explicat amb més detall…

Aquest cop vàrem iniciar el projecte sense tenir molt clar quin seria el producte final. Altres cops hem trobat important saber cap on anar, però aquesta vegada hem cregut interessant deixar-nos portar pels reptes, preguntes i problemes que ens trobàvem pel camí.

Aquest és un debat que ens hem fet durant tot el curs. De fet al centre ens marquem com un dels punts importants de treballar per projectes el saber quin producte final volem fer. Anar avançant sabent el destí on volem anar. El procés de treballar per projectes sol ser prou complex com per fer-lo sense una fita clara.

Tot i això, en aquest projecte hem treballat d’una forma una mica diferent: hem partit d’un interès dels nens i nenes, d’una pregunta clara, per anar avançant sense tenir definit el producte final. Només cap a la meitat del projecte hem començat a tenir clar quina era la fita.

Això no ens ha donat una especial dificultat, és a dir, el projecte ha evolucionat d’una forma similar a aquells que sí que ho teníem clar des d’un principi. Sí que és cert que dona més inseguretat respecte a per on avançar, però alhora ens dona més llibertat d’evolució del projecte. Altres cops la visió d’on es vol anar ens ha fet passar més ràpidament algunes de les coses que ens hem trobat durant el procés del projecte.