Implementació So-Soroll-Silenci a Infantil del Baixeras

A l’educació infantil és molt important que els aprenentatges siguin vivencials. A més, cal que cada infant faci les seves pròpies hipòtesis i reflexions en funció del seu desenvolupament personal. Per tot això, l’equip de mestres d’infantil del Baixeras vam dissenyar diferents activitats:

Fem instruments

En la franja d’espais oberts (cada dia d’11h a 12h i a les tardes) els infants que volen disposen d’un espai on poden fer-se invents. Durant uns dies les propostes giren al voltant del So-Soroll-Silenci, en concret creació d’instruments de percussió. Tenen material de rebuig, gomets, celos, papers de colors i mil cosetes petites de decoració per enganxar. També elements diferents per posar-hi a dins: llegums, arròs, sorra,…
Les maraques o els sonalls que creen els estem guardant perquè l’objectiu es fer un concert.
Pensem que per diferenciar els conceptes de So-Soroll-Silenci en aquestes edats una bona manera és experimentant. Els infants fan hipòtesis:  si poso més llegums sonarà més fort? Si poso llegums de diferents tipus sona igual o diferent?

 

Talking point

El Consorci d’Educació ens ha deixat en préstec un taulell anomenat: talking point.  Serveix per gravar sons i després poder-los escoltar. Nosaltres hem buscat diferents sons i els hem gravat, també hem buscat les imatges per tal de poder relacionar el so, amb el nom i també la imatge. 
Aquesta activitat la fem en la franja dels espais oberts a l’aula petita de cinc anys i en grup reduït. Desenvolupen la capacitat auditiva, l’espera i el vocabulari. 

 

Tubs telèfon

El grup de cinc anys amb tubs i embuts hem creat uns telèfons ben estrafolaris! Fins hi tot hem provat si des de la terrassa al jardí s’escoltava. Fem hipòtesis i les comprovem. 

Amb aquest objecte tan senzill es capta clarament la idea que per escoltar no es pot parlar i de la mateixa manera al revés, quan parles no pots escoltar. Així doncs, copsen silenci i so!

Tots aquests tubs els tenen a l’abast en el porxo per quan volen experimentar.

Jardí Sonor

Ara al nostre jardí a part d’escoltar els ocells, el raig de la font i el rebombori dels infants també escoltem el JARDÍ SONOR! 
Hem instal·lat diferents objectes per poder tocar i experimentar. Hem demanat la col·laboració de les famílies perquè ens portessin paelles velles i tapes de cassola. 
De vegades toquen sols, d’altres fan petites improvitzacions amb companys/es. De moment tot és una descoberta del so i del silenci! 

 

 

Campaneta la ning-ning

Aquests dies també estem cantant i jugant a la Campaneta la ning-ning. El joc consisteix en fer una rotllana, tancar els ulls i un infant dona voltes fent sonar la campaneta fins que s’acaba la cançó. Abans que acabi, s’ha de deixar darrere d’un altre infant que serà qui ho haurà de fer a continuació…

És una cançó tradicional per diferenciar so i silenci. Us mostrem el text per si no la coneixeu: 

          Campaneta la ning-ning; jo l’amago, jo l’amago. 

          Campaneta la ning-ning; jo l’amago, jo la tinc.

         Si la tinc, no la tindré; campaneta, campaneta.

         Si la tinc, no la tindré; campaneta, amagaré. 

La gallineta cega

Quan experimentem amb el propi cos és una bona manera d’assolir conceptes. Per això aquests dies en relació al projecte: so, silenci i soroll estem jugant a la gallineta cega. Un joc tradicional on s’ha d’aguditzar el sentit de l’oïda i del tacte. Un infant fa de gallineta i es tapa els ulls, busca un company o companya i ha d’endevinar qui és per la seva veu, li pot fer preguntes sense preguntar el nom!!!

 

 

Concert

Quan ja vem tenir moltes maraques assajàvem. Un nen o nena feia de director i tothom molt concentrat, obeïa les seves indicacions per tal que sones bé o per fer silenci. Quan obrien les mans es podia tocar, quan les tancaven es feia silenci. També podia ordenar més fluix o més fort, ràpid, lent, que toquessin un grup concret de nens i nenes…

Cada curs va anar assajant en diferents estones. Finalment una tarda vam fer un concert tots junts. Amb tants infants i instruments va ser díficil diferenciar el so del silenci.

Representació del so, del soroll i del silenci

Els grups de quatre i cinc anys vam representar el so, el soroll i el silenci. Cada infant tenía tres fulls de papers i aquarel·les. Mentre escoltavem amb l’ordinador cada tipus, els infants ho representaven. El so de la flauta i uns sorolls sonaven d’un ordinador.

Un cop acabada l’activitat hem fet una exposició al vestíbul de l’escola. Aquesta activitat també ens ha servit per veure qui diferenciava els tres conceptes o dels que no. Alguns infants també es plantejaven que si el silenci no sona tampoc es pot dibuixar res.

 

     

Implementació del projecte Consumòpolis

El projecte s’ha implementat durant tot el segon trimestre, marcat per una presnetació al concurs de Consumòplois fixada en el mes de març.

El projecte ha ocupat tot el trimestre degut a la gran quantitat de continguts a tractar propis del currículum i associats en la mesura del possible al concurs. Com que es volien tractar continguts, actituds i valors relacionats amb els objectius del desenvolupament sostenible, es van relacionar les activitats del projecte en algun d’aquests objectius per la seva proximitat en la contextualització.

Veient la gran quantitat de continguts a tractar, el projecte es va dividir en 3 subprojectes on cada projecte tenia un encàrrec propi.

  1. La primera temàtica va ser l’alimentació.

La metodologia d’Infantil al Baixeras

A Educació Infantil hem dividit les activitats entre aquelles que són autònomes o les que cal acompanyament. En el cas de les autònomes no hem predefinit grups perquè es realitzaven en la franja dels espais oberts on poden escollir lliurement si fer-les o no. També poden triar si fer-les sols o en petit grup. En aquesta franja estan barrejats infants dels tres cursos (P3, P4 i P5).

En el cas de les activitats d’acompanyament sí que vam dividir el grup classe en dos subgrups tant al curs de quatre com de cinc anys. De tal forma que primer ho feien uns i després els altres. Intentem que els grups siguin heterogenis. De grup gran també vam fer algunes activitats en cada curs.

En Educació Infantil no hem fet assignació de rols, ni tampoc definició de les tasques, ja que les activitats no estaven organitzades en grups petits per extreure’n unes conclusions, sinó que les hem enfocat des de l’experimentació.

L’intercanvi d’opinions i els descobriments generalment es comenten en petit grup o inclús individualment en el precís moment que succeeix. Perquè és aleshores quan hi ha la motivació per la descoberta. Tot i que de vegades s’ha pogut tornar a traslladar el comentari a l’estona de fer la rotllana i parlar-ho en gran grup.

COM REALITZEM EL PROJECTE? POSEM FIL A L’AGULLA!

La pregunta: Quina és la funció dels policies? és una pregunta oberta amb múltiples solucions possibles. Per cercar respostes a aquesta pregunta i d’altres que han anat sorgint, vam realitzar una visita a la comissaria del Raval dels Mossos d’Esquadra.

En aquesta sortida els alumnes van tenir l’oportunitat de poder expressar totes les seves inquietuds i interessos a dos agents del cos policial i alhora visitar les instal·lacions (sala de reunions, presó, pàrquing…) i pujar als vehicles policials. Tota la informació recollida va ser plasmada als murals d’aula.

 

La informació l’han obtingut mitjançant sortides (comissaria dels Mossos d’Esquadra), visites de professionals al centre (guàrdia urbana), cerca d’informació a l’aula d’informàtica i d’altres informacions que han cercat a casa.

La nova informació s’ha relacionat amb els coneixements previs mitjançant els murals d’aula que permeten relacionar els coneixements de forma visual.

Aquest projecte s’ha treballat de forma interdisciplinària tot treballant competències transversals i de les àrees: català, castellà, anglès, matemàtiques, visual i plàstica, música i medi.

TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS

Els docents responsables del projecte ens coordinem mitjançant claustres i aprofitant les hores no lectives per preparar materials comuns, dissenyar activitats, compartir els avenços del projecte… de manera integrada.

Tot el professorat implicat en el projecte segueix una mateixa pauta d’actuació consensuada. S’ha establert un rol del mestre en el qual esdevé guia del procés d’aprenentatge de l’alumne ajudant-lo a fer-se bones preguntes i a superar les dificultats sorgides en el projecte.

PROGRAMACIÓ

Els objectius d’aprenentatge establerts a l’inici del projecte es relacionen amb les dimensions, les seves competències i els continguts treballats com es reflecteix en la següent unitat didàctica:

CANVI METODOLÒGIC

El treball per projectes s’està desenvolupant mitjançant equips de 4 i 5 alumnes formant equips d’experts en base als interessos de cada alumnes i la recerca portada a terme per ells. Aquells que compartien interessos (vestimenta, vehicles, funcions, cossos policials…) han estat assignats en el mateix equip. Cada alumne té assignat un rol determinat dins del seu equip que desenvoluparà en el transcurs del projecte: intendent, secretari, coordinador, ajudant. Aquests rols tenen definides unes tasques concretes i cada infant es responsabilitza d’aquestes en el transcurs de les dinàmiques.

Les dinàmiques han estat plantejades alternant activitats de resolució individual, cooperativa i de grup classe segons les necessitats. Entre aquestes dinàmiques, destaquem els murals de seguiment del projecte, la sortida a la comissaria de policia dels Mossos d’Esquadra, la visita de la Guàrdia Urbana a l’escola, els murals de vocabulari bilingüe (català, anglès) i ambientació i decoració de l’aula.

Les activitats han requerit orientació i un petit guiatge per part dels docents per guiar l’alumne i ajudar-lo a qüestionar-se i plantejar-se de manera autònoma com resoldre les seves inquietuds sobre l’activitat en qüestió. Entenem aquest projecte com un procés obert on s’hi accepten derivacions no previstes segons els interessos dels alumnes, deixant la porta oberta a algun canvi.

Els espais han estat pensats per oferir el màxim de flexibilitat i mobilitat dins l’aula per facilitar les xarxes de coneixements. L’espai protagonista serà la seva aula de referència, en aquest cas, l’aula de primer on hi trobem els murals i activitats desenvolupades.

Pel que fa a la recerca d’informació, s’ha portat a terme mitjançant encàrrecs a partir de preguntes sorgides a l’aula, investigació en les sortides (comissaria) i mitjançant l’aula d’informàtica.

LATE MOTIV DEL PROJECTE: ENS POSEM EN MARXA!

Els alumnes de primer han escollit per votacions dur a terme un projecte amb la temàtica Els/les policies. El fil conductor del projecte parteix de la pregunta: Quina és la funció dels policies?  

El barri on se situa l’escola és una zona turística on els nens han observat que hi freqüenten diferents cossos policials, d’aquí el seu interès per conèixer quina és la seva funció.

En la sessió inicial, els alumnes van debatre en equips què sabien sobre els policies. A continuació, el portaveu de cada equip va explicar a la resta de la classe els coneixements previs que tenien sobre els policies. Seguidament, cada alumne va escriure en un cartellet una de les idees prèvies i es van enganxar en un mural per a que tota la classe pogués visualitzar Què sabem?

Per fer més immersió en el tema escollit, els alumnes van pintar en grups cooperatius una agent de policia, un agent de policia i un cotxe patrulla per ambientar l’aula.

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA – Avinyó

L’EQUIP

L’equip de mestres d’Educació Primària del Col·legi Sagrada Família Avinyó format per 6 tutors, 5 especialistes i l’equip directiu del centre, col·labora en la implementació del projecte: “Els policies”.

Som un equip amb moltes ganes de treballar i aprendre noves metodologies, compromesos amb la renovació pedagògica per garantir una educació de qualitat. Ens hem engrescat en la realització d’un projecte sobre “Els policies” que es durà a terme en el primer curs de cicle inicial.

Creiem fermament que el treball per projectes transformarà l’escola en un espai de convivència i enriquiment mutu entre nens i adults oferint un ensenyament plural i polivalent, d’última generació, dissenyat per a donar resposta a les necessitats d’aprenentatge de cada alumne, fomentant l’esperit d’equip i el compromís social.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HQsODcP4DjE[/youtube]

COL·LEGI

El nostre centre situat al barri de Ciutat Vella de Barcelona, com a escola
religiosa amb titularitat de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell
realitza una tasca social oberta a la realitat del nostre entorn.

El nostre objectiu és afavorir la formació integral dels alumnes promovent la
seva dimensió individual, social i transcendent. Per aconseguir aquest objectiu ens proposem:

➢ Ajudar-los a descobrir i fer créixer les seves possibilitats físiques,
intel·lectuals i afectives.
➢ Potenciar la seva capacitat de convivència amb els altres i promoure la seva
inserció en el món, de forma responsable i constructiva.
➢ Ajudar-los a potenciar el desenvolupament dels seus valors ètics i religiosos i
oferir-los la possibilitat de conèixer, viure i celebrar el missatge de Jesucrist
en un marc de respecte i llibertat.

PLANIFICACIÓ SO-SOROLL-SILENCI. ESCOLA BAIXERAS

El projecte sorgeix de l’anàlisi de la nostra escola, és a dir, de quines activitats estan connectades amb  l’art i la ciència, i de l’espai físic. Finalment ens engresquem amb la proposta de fer un projecte relacionat amb el so, el soroll i el silenci, perquè l’escola es troba a la Via Laietana i en algunes aules hi ha contaminació acústica.

El que tenim clar com a equip és que tot i treballar el mateix projecte, no tots els cicles ho poden treballar de la mateixa manera. Per això les activitats inicials  per presentar els projectes i les posteriors són adequades a cada curs i edat. La durada del projecte comença al segon trimestre i cada cicle l’acabarà amb el temps necessari.

En el cas d’infantil el projecte s’enfoca de manera que sigui un reguitzell d’activitats per experimentar amb les tres qualitats.  Algunes activitats es realitzen amb mig grup i d’altres en espais on tots els infants poden experimentar lliurement.

En la resta de cicles el projecte es presenta a partir d’una pregunta emmarcada dins d’una activitat.

El cicle  inicial va preguntar als infants si l’escola era silenciosa? Com volem que sigui la nostra escola?

En el cas del cicle mitjà i superior es va projectar una audició  del John Cage i es va començar una conversa al voltant del so i el silenci.  Aquest compositor té la peculiaritat que les seves peces no es toquen.

L’especialista de música té un paper rellevant en el projecte. Malgrat moltes activitats ja programades serveixen per treballar la consciència del so, soroll i silenci, durant aquest trimestre hi posa una especial atenció.

PLANIFICACIÓ DE LES RAMPES. ESCOLA CERVANTES.

El curs passat quan vam iniciar els Espais de Lliure Circulació vam veure que l’activitat de Rampes no acabava de tenir una dinàmica adequada.

Ens vam adonar que potser no havíem planificat, dirigit o conduit prou bé l’activitat per tal que els nens i nenes arribessin a conclusions més científiques, i no es quedessin únicament en una simple manipulació.

L’objectiu del nostre projecte és fer una planificació graduada del treball de les Rampes al llarg dels tres cursos d’Educació Infantil.

El segon trimestre les Rampes s’introdueixen als Espais. Els infants lliurement poden anar i manipular, per començar a fer aproximacions, hipòtesis i petites prediccions dels que està passant i pot passar.

Al tercer trimestre es farà una feina més específica dins de cada aula.

P-3: Portar les rampes a la classe. Fer una conversa per saber els seus coneixements previs i les seves vivències en relació al tema. Deixar-los experimentar amb les rampes tot el grup. Fer conversa de tancament.

P-4: Portar les rampes a la classe. Fer una conversa per saber els seus coneixements previs i les seves vivències en relació al tema. Anar al parc, on hi ha un tobogan, i fer la vivència del les Rampes amb el seu propi cos i amb altres objectes que portem. A l’aula de psicomotricitat construir rampes amb diferents materials. Deixar-los experimentar amb les rampes tot el grup. Fer conversa de tancament.

P-5: A partir de fotografies/videos recordem el treball fet a P-4. Aquest curs presentar material per construir rampes noves. A partir de la pregunta, com creieu que podem construir rampes?, iniciem un treball de planificació per a dissenyar-les, construir-les i experimentar amb elles. Fer conversa de tancament.

Les noves rampes i la feina portada a terme a les aules ajudarà a activar i optimitzar la dinàmica al nostre espai.

 

 

Metodologia: Com ho fem??

L’exigència del concurs era formar grups de 5 alumnes. No obstant hem fet projectes en agrupacions de 3 i 4 alumnes i es valorarà a final de curs quina és l’agrupació que millor resultat ha donat. Aquest grups esdevenen en grups de treball cooperatiu on a cada un dels membres se li assigna un rol determinat que el desenvolupen durant tot el projecte. Malgrat, en moments puntuals es fan dinàmiques i activitats que exigeixen treballar per grups d’experts. Cada un dels rols té definides unes tasques concretes de les quals és responsable però en aquest projecte s’ha fomentat la corresponsabilitat de les tasques i de la gestió del temps.

Totes les tasques que es dissenyen parteixen d’un patró que inclou des d’una contextualització fins a la realització del producte final. Totes les tasques inclouen dinàmiques per fomentar i garantir el treball cooperatiu ja que és una de les competències menys assolides en el nostre alumnat. Fomenten l’autonomia i l’aprendre a aprendre.

La recerca de la informació i el desenvolupament del projecte s’introdueix amb un encàrrec contextualitzat on l’alumne és actiu i pot apreciar la connexió entre l’encàrrec i la vida real.

Les aules on es realitzen els projectes són flexibles ja que l’espai ha estat redissenyat per tal de poder crear un espai únic per realitzar els projectes amb els dos grups junts amb la codocència on hi ha entre 3 i 4 professors al mateix moment a les aules. Per la qual cosa, es pot atendre a la diversitat, a l’aprenentatge personalitzat, la tutorització i guiatge dels grups i la dinamització del projecte, la qual ens permet la seva avaluació continua i reguladora.

S’utilitzen rúbriques pròpies d’autoavaluació i coavaluació on l’alumnat pot ser partícep del seu aprenentatge així com bases d’orientació i KPSI que ens permet compartir els objectius de l’aprenentatge per una banda i per l’altre fer un seguiment dels aprenentatges adquirits.