Taller de l’olfacte (Setmana dels Sentits)

QUINA OLOR FA LA PAU?

En començar el taller varem preguntar als nens i nenes quina olor feia la pau? En un principi la cara d’estranyesa apareixia als seus rostres. Però alguns van pensar que la olor de segur seria bona.

Els nens i nenes veuen la pau de diferents maneres i ens diferents situacions de les que varem parlar. Aquestes situacions podien ser,ajudar-se uns als altres ( un nens i una mare agafant taronges), ser amics ( tres nens menjant un gelat), ser tendres amb els altres ( un pare amb un bebè sobre el pit), col·laborar( pagesos agafant llimones), compartir (un picnic a la muntanya), ser solidaris (metges a l’Índia), ser estimat ( enamorats regalant-se roses) i varem pensar quines olor podrien sentir en les diferents situacions. Per mitja d’unes imatges que representaven aquestes situacions els nens i nenes expressaven quines olor els hi suggerien i després les oloraven.

El taller continuava amb una activitat de recordar la situació a partir de l’olor, els nens i nenes experimentaven diferents sensacions a l’hora d’olorar tantes olors, però així i tot ho recordaven. Amb els nens petits els van donar la imatge de l’objecte que apareixia en les diferents situacions per facilitar el reconeixement.

Per acabar cada nen va dissenyar el seu propi mocador de la pau basant-se en les imatges que havien vist i impregnant-lo de l’olor que més els hi havia agradat.

 

Metodologia- Escola Castella

  • COM S’ORGANITZA L’ALUMNAT?

L’alumnat s’ha organitzat de dues maneres diferents durant tot el projecte. Inicialment tot el grup classe gestiona els debats les figures (moderador i apuntador) dirigint les sessions i anotant les qüestions originades.Aquests debats tenen lloc en els últims 10/15 minuts de totes les sessions de música i expressió corporal. Ja que així parteixen de les seves pròpies vivències, per a poder expressar-se amb més fermesa.

Pel que fa la segona fase del projecte s’ha organitzat amb grups reduïts de 5 o 6 i segons les seves afinitats. Cada grup s’ha autogestionat (espais de creació, ordre del material musical, creació i enregistrament) per tal d’iniciar el procés de composició, però sempre inspirada en l’obra d’Octavi Rumbau.

“És essencial el treball cooperatiu i actiu, ja que l’alumne té l’ocasió de prendre consciència del què sap i de poder desenvolupar les seves habilitats/capacitats en determinades situacions o activitats.”

Com començar a composar? Cada grup imagina la seva història i partint de l’experimentació dels sons poden començar a musicar-la.

Els títols de les seves obres/històries són:

La por que creix- Gat perdut en la foscor -Els sentiments -Combat de reis

En tot moment es parteix de l’experimentació pràctica per després arribar a la reflexió i concreció de les idees clau.

  • PROCÉS DE CREACIÓ

L’alumnat es distribueix per a tota l’escola buscant espais de creació per a poder escoltar amb atenció, allò que estan tocant. És a dir, per a no interferir sonorament. A mesura les les composicions avancen i adquireixen una seqüència característica. Es tornen a compartir en gran grup (fruit de la seva demanda) per tal de generar noves idees

  • EL PAPER DEL MESTRE/A

El paper de la mestra en tot el projecte a més de transmissor, també ha de ser assessor, consultor i guia dels processos d’aprenentatge oberts i autoregulables. Així com creador de circumstàncies (Fernand Deligny, 1978).  S’ha d’estar convençut que l’aula també és per aprendre conjuntament.

Ja som guardians!

El producte final del projecte “Guardians del Patrimoni” va estar una exposició oral per tal d’explicar la feina feta a classe.

La idea era fer la presentació al davant de les altres escoles el dia de la cloenda del Projecte Patrimonia’m. Per això, primer ho van fer a classe, al davant dels seus companys. Després, van fer una segona presentació el dia del lliurament de carnets del Muhba, al davant dels alumnes de 5è, mestres de l’escola i una representant del museu.

I per últim, van condensar tota la informació en una presentació més concisa amb diferents suports visuals, com ara Power Point o vídeos de Youtube.

Així, els alumnes van tenir dues ocasions de fer la presentació al davant d’altres persones i poder anar millorant-la, per tal d’aconseguir un producte final més complet i elaborat.

Per arribar a la presentació que volien fer, van veure els vídeos de les presentacions anteriors i es van comentar entre ells, en una petita assemblea, quines coses es podien millorar (mirar a l’interlocutor, to de veu, assenyalar els documents de suport), quines estaven bé i quines es podien afegir.

El producte final constava de tres parts diferenciades: primer, la introducció del projecte, amb el vídeo de l’arribada de la caixa i una breu explicació per part dels alumnes.

En segon lloc, la presentació del treball dels diferents grups, tal i com ho havien fet en les ocasions anteriors, però fent servir un document de Drive que van preparar tots junts amb imatges i textos.

Per últim, un vídeo amb les impressions personals de cada nen que podeu veure fent clic aquí.

Implementació – Escola Castella

  • VISITA DEL COMPOSITOR

La visita del compositor marca un abans i un després donant sentit a tot el projecte. És un moment màgic on alumnes i compositor parlen el mateix idioma.

La sessió és enregistrada amb vídeo per tal de poder analitzar en futures sessions. Aquesta visita té una durada 1:30h per a tot el grup, on es comparteixen les peces de petit format al compositor. Això permet a tots els grups observar als altres i és  l’Octavi, qui amb subtilesa reforça els elements més poderosos d’aquestes per tal d’emfatitzar-les.

En un moment es construeix, es descontrueix i es reconstrueix conjuntament, d’una manera pràcticament natural.

  • REVISIÓ DE L’OBRA

Posterior a la visita, es revisa el vídeo i s’anoten les observacions del compositor, per tal d’acabar d’integrar a les composicions.

  • DOCUMENTACIÓ DE LA PRODUCCIÓ

S’enregistren totes les sessions amb els dispositius de l’escola, i és a l’hora d’informàtica on l’alumnat diposita el material a la seva carpeta, per tal de poder visionar i reprendre en el procés de composició.

  • COM S’AUTOREGULEN ELS ALUMNES?

L’alumnat omple la graella de seguiment a cada sessió. A continuació podeu veure un exemple d’una de les primeres sessions. Aquest registre els permet com ser conscients de la teva trajectòria en tot moment.

Producte final del projecte Consumòpolis

El producte final d’aquest projecte ha estat la participació al concurs de Consumopolis que es va realitzar durant la 3a setmana de març per tots els grups cooperatius de 3r d’ESO. En total van participar 10 grups formats per 5 alumnes cada un que vam fer les proves proposades pel concurs, en concret van realitzar el recorregut a la ciutat sostenible. Aquesta prova consisteix en respondre un conjunt de preguntes relacionades amb el consum reflexiu, el consum i les noves tecnologies, el consum sostenible i solidari, per cada pregunta encertada per un dels participants l’equip guanya punts i al final del recorregut, cada equip ha obtingut la suma dels punts dels seus membres. Per superar la prova amb cert èxit durant tot el projecte s’han anat introduint un conjunt d’activitats  per treballar els continguts específics del concurs i s’ha fet enfasí a la promoció dels valors i hàbits relacionats amb el consum i la salut.

El repte de Consumopolis està dividit en dues fases, una obligatòria (el concurs de la ciutat de consumòpolis) i altre opcional (presentació d’un treball en equip) que no vam poder fer per manca de temps. Hem de dir, que aquest projecte s’ha desenvolupat durant tot el segon trimestre (certament s’han afegit moltes activitats, presentacions sobre eixos temàtics com la salut, la nutrició, el consum, el pensament crític) i també s’ha afegit una part important de gamificació al projecte. S’han dedicat 2 hores setmanals a gamificar el projecte i els alumnes han participat en diversos jocs educatius i concursos. També s’ha fet un petit treball de recerca sobre els eixos treballats per reforçar l’aplicació del mètode científic a un context tant proper com és el consum, la salut i la nutrició.

Es podria dir, que el producte final també és gamificat, per aconseguir una major implicació i una bona dosi d’emoció de l’alumnat que ha gaudit d’aprendre jugant.

Adjuntem la presentació que vam realitzar als alumnes per presentar el projecte final:

Avaluació del projecte Consumópolis

L’avaluació del projecte s’ha dut a terme durant tot el procés fent servir tot un seguit d’eines les quals es mostren a continuació:

  • Eines d’avaluació reguladora: carpetes d’aprenentatge, quaderns d’equip, diaris de sessió, Bases d’Orientació i KPSI.
  • Rúbrica de treball cooperatiu (indicadors: organització dels grups base, rols, implicació del grup, autonomia del grup)
  • Proves competencials
  • Autoavaluació i coavaluació dels alumnes a través de rúbriques i formularis
  • Avaluació del professorat a través de rúbriques
  • Feedback dels alumnes

A continuació us mostrem algunes rúbriques utilitzades així com els KPSI.

 

 

VALORACIONS DEL PROJECTE SO-SOROLL-SILENCI. ESCOLA BAIXERAS

Una vegada acabat el projecte, ens hem reunit les mestres de l’equip impulsor i hem reflexionat sobre alguns aspectes a millorar de cara el curs vinent…

El producte final havia de ser quelcom relacionat amb la ciència i l’art, però no ho vam dir als i les alumnes esperant que la proposta sortís de forma espontània. Ara creiem que va ser un error i que és necessari que tinguin un encàrrec o un objectiu, ja que sinó com a producte final volen fer coses que ja coneixen i és molt difícil que proposin quelcom diferent.

Per altra banda, vam organitzar l’horari de Primària de tal manera que estiguéssim dues mestres a l’aula. Per fer això només es podia fer dues hores a la setmana el projecte, amb dues mestres a l’aula. Ens hem adonat que aquest tipus de distribució no és l’òptima, ja que s’allarga molt en el temps i els aprenentatges no es consoliden tant, ja que no es manté la continuïtat del projecte.

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE SO-SOROLL-SILENCI A PRIMÀRIA. ESCOLA BAIXERAS

Per assolir els objectius proposats i enriquir el producte final hem utilitzat diferents materials i recursos.

Els materials a partir dels quals han fet la recerca han estat diversos: audiovisuals, pàgines web seleccionades, llibres, notícies, reflexions, comprovacions, experimentació, produccions plàstiques, presentacions google…

Tot això fa que els aprenentatges siguin més complerts i que arribi a un percentatge d’alumnat molt més alt, ja que si tenim en compte la teoria de les intel·ligències múltiples, cada alumne es sentirà més còmode i assegurem la participació a qualsevol nivell.

A CS, els productes finals van ser presentacions google, on cada grup va reflectir els interessos propis i, tot i tenir els mateixos recursos, van sortir propostes diferents. Per una altra banda, van preparar experiments relacionats amb el so-soroll-silenci i els van compartir amb els i les alumnes de CI; estaven tots encantats!

METODOLOGIA DEL PROJECTE DE SO-SOROLL-SILENCI A PRIMÀRIA. ESCOLA BAIXERAS

En tots els cicles s’ha potenciat el treball en equip, i s’han organitzat de diverses maneres segons els curs. En alguns casos les mestres han fet els grups i en altres els han escollit els propis alumnes, en general, el treball en equip funciona força bé.

Gràcies a les rúbriques que ajuden a l’autoavaluació i a l’avaluació dels altres companys i companyes, fa que es preocupin més per allò que estan fent.

Com s’avaluen els guardians?

L’avaluació del nostre projecte ha sigut una avaluació continuada on els i les protagonistes principals han sigut els i les alumnes.

Amb la gamificació del projecte vam establir diferents nivells a partir d’un sistema de punts (guardià del patrimoni, historiador, historiador novell i aprenent d’historiador) en funció del grau d’assoliment i de participació de l’alumnat en el projecte.

Des del principi, tot l’alumnat ha conegut tots els ítems que els hi permeten aconseguir punts i la motivació d’arribar al màxim ha promogut durant tota la durada del projecte el seu interès per aprendre i per fer les coses bé.

Tanmateix, al final del projecte s’ha promogut una assemblea d’autoavaluació on l’alumnat ha parlat sobre les coses que ha après durant tot aquest temps i ha portat a terme una valoració del projecte.

Per últim, també s’ha promogut la coavaluació entre l’alumnat, ja que en la presentació del producte final ( cada grup la seva part) la resta de grups ha hagut d’avaluar amb l’ajuda d’una rúbrica els resultats finals.

L’equip impulsor vol destacar la importància d’implicar al propi alumnat en l’avaluació. Creiem que els i les infants han de ser conscients de què és el que se’ls hi demana i han de ser capaços de planificar la tasca i poder verbalitzar els processos d’aprenentatge. Tanmateix aquesta manera d’avaluar ha de proporcionar que l’alumnat sigui conscient del seu aprenentatge i adquireixi les estratègies necessàries per aprendre, identificant els seus errors per poder d’aquesta manera, rectificar si cal. Per això, pensem que nosaltres com a mestres hem d’observar tot el procés d’aprenentatge de l’alumnat i propiciar comentaris, fer “bones preguntes”, crear debats, etc., que ajudin a millorar i a motivar al nostre alumnat.