Planificació. Al Cervantes optimitzem els Tallers Artístics.

Des de fa temps a l’escola fem uns Tallers Artístics intercicle.
Als dos cicles de primària, el del Mitjans i el del Grans, es proposen 5 tallers per on passen al llarg del curs tots els alumnes en grups reduïts (d ‘uns 12 nenes i nens) i formats per infants de 1r, 2n i 3r als Tallers de Mitjans, i per infants de 4r, 5è i 6è als Tallers de Grans. Cada taller és responsabilitat d’un/a mestre/a del cicle.

Aquest curs tot l’equip impulsor hem decidit que la nostra tasca col.lectiva es centraria en la millora dels Tallers Artístics.

Com podem fer les activitats dels tallers més competencials? Més motivadores? Més creatives?
Com hauria de ser el paper de l’adult i del nen/a a les diferents sessions?
Com podríem redefinir i actualitzar l’avaluació ?
Com podem unificar la manera de fer dels mestres responsables?

Davant aquests dubtes i inquietuds, i de la necessitat d’unificar criteris, vam decidir agafar dos dels tallers (un de mitjans i un de grans) que s’estaven portant a la pràctica aquest curs i optimitzar-los, amb la finalitat d’establir unes directrius comunes i consensuades per a planificar i programar tots els Tallers Artístics de cara als pròxims cursos.

El taller que us documentem es diu FEM L’ANIMAL i gira al voltant del modelatge i el fang, i s’ha portat a terme amb un dels grups de Mitjans.

Planifiquem una gamificació

La idea va sorgir a partir d’una formació de gamificació a l’aula. Vam voler aprofitar aquesta formació i aplicar-ho a un projecte ja existent a l’escola per tal de crear unes activitats més motivadores i engrescadores per a l’alumnat.
L’objectiu que ens vam plantejar va ser el coneixement i aprofundiment del patrimoni cultural de la ciutat.
Aprofitant el context sociocultural del barri on la pressió turística i immobiliària és elevada, vam pensar partir d’una situació propera dels alumnes.
Aleshores vam desenvolupar un fil conductor on un historiador, s’infiltrava en una immobiliària i ens demanava ajuda per evitar l’enderrocament de les columnes del Temple d’August, tot creant un ambient de misteri i intriga.
Aquest projecte d’escola es diu Patrimonia‘m però el vam transformar a Guardians del Patrimoni, ja que aquest historiador els va encarregar ser aquests guardians.

Sessió Inicial: arribada de la caixa

L’endemà de la sortida al MUHBA, va arribar a l’escola una caixa adreçada als alumnes de Cicle Superior:
Van obrir la caixa i a dins van trobar un codi QR i un USB encriptat.
El codi donava accés a les instruccions per descodificar l’USB amb diferents enigmes matemàtics.
Un cop van desxifrar els números van descobrir un vídeo de l’historiador.
Us enllacem el vídeo de l’arribada de la caixa i el seu contingut.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rP13wQKDm2s[/youtube]

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE “EL MERCAT”

L’equip impulsor va ser qui va decidir el tema del projecte. Es va acordar fer el tema del “mercat” perquè vam considerar que era prou ampli i adequat pel curs de 1r. Vam triar aquest curs perquè a infantil ja es treballa per projectes i volem continuar amb la mateixa metodologia a primària.

Com a punt de partida vam aprofitar un comentari espontani d’una alumna relacionat amb el menjar per guiar la conversa cap al  mercat.

El fil conductor del projecte parteix de la pregunta: D’on ve el menjar que consumim?

A partir d’aquí vam fer una pluja d’idees per recollir els coneixements previs que vam posar en un racó de la classe. Tot seguit van sortir preguntes i curiositats dels alumnes que ens guiaran en la implementació del projecte.

Planificació – Escola Castella

L’activitat El Compositor a l’Aula sorgeix de la proposta de participació en el grup de treball de mestres de música dirigits per l’Assumpta Valls i l’especialista de la nostra escola. Però abans de començar us plantegem la següent pregunta:

Ens atrevim a treballar la música contemporània a l’escola?  De tots és sabut que la música contemporània difícilment la trobem present a les nostres aules i vides, ja sigui pel poc coneixement d’aquestes o per la manca de recursos didàctics en aquesta línia. Per tant, el fet d’aproximar-la i analitzar-la ens conduirà a treballar en la seva creació.  

Però com fer-ho de la manera més atractiva?  Doncs directament convidant a un compositor a l’escola. D’aquesta manera l’alumnat sent un acompanyament molt més directe i especial. Bé doncs, en el nostre cas ha estat el compositor Octavi Rumbau.

L’activitat s’ha dut a terme durant tot el curs escolar, procurant tractar els punts que esmentem a continuació:

  • PRIMER TRIMESTRE.  Treball de debats en assemblees sobre: Què és la música contemporània? La música contemporània pot ser actual? Podem fer música sense instruments? Treballs d’expressió sensorial i corporal mitjançant aquest estil. Noves maneres de tocar més enllà de les tradicionals.
  • SEGON TRIMESTRE. Descoberta i anàlisi de l’obra d’Octavi Rumabu,  Inici d’un treball cooperatiu amb el fi d’una diversitat de creacions musicals en grups.
  • TERCER TRIMESTRE. Visita del compositor a l’aula, mostra de les obres, creació conjunta, incorporació dels nous elements musicals i finalment un Concert a l’Auditori.

 

PLANIFICACIÓ: EP!TENIM ESTACIÓ METEOROLÒGICA A L’ESCOLA LABOURÉ

En el curs 17-18 a l’escola s’ha instal·lat una estació meteorològica. L’alumnat ha mostrat molt d’interès en conèixer el seu funcionament i la seva utilitat. Amb aquest projecte es vol donar resposta a les seves inquietuds.

Estació meteorològica Vantage Pro2 Inalàmbrica

Els alumnes de 3r d’ESO seran els responsables de presentar a la resta de l’escola la nostra estació meteorològica.

Per començar a planificar el projecte, hi dedicarem dues sessions prèvies, ja que creiem que la resta de sessions són insuficients per tal de fer, a més, la sensibilització i l’apropament al tema. Aquestes sessions serviran per fer una pluja d’idees de què hauria de fer cada grup, a qui ho voldria presentar i què i com ho hauria de fer, a més de recollir, a nivell de continguts què en saben i què haurien de saber per poder començar a preparar la presentació. S’informarà als alumnes que hi haurà una sortida al Cosmocaixa relacionada també amb el tema.

El grup-classe s’organitza en grups cooperatius base (4 o 5 alumnes) per afinitats per fer la presentació de l’estació meteorològica a p4 i p5,  a 1r, 2n, 3r d’EP, a 4t, 5è i 6è EP o a 1r, 2n i 4t d’ESO. Cada grup, a més, treballarà per especialistes els continguts que decideixin entre tots que han de saber. Hi haurà un dia sencer per tal que  els grups d’especialistes facin recerca de continguts i preparin presentació d’aquests que compartiran amb els seus companys a l’endemà al matí. La propera sessió, de dues hores, es dedicarà a informar-se de què saben i què han de saber els grups-classe a qui adreçaran el seu producte final. Durant un dia sencer el prepararan. Es reprèn la feina amb una sortida al Cosmocaixa i durant els dos dies següents es faran assajos i  les presentacions.

LATE MOTIV DEL PROJECTE: ENS POSEM EN MARXA!

Els alumnes de primer han escollit per votacions dur a terme un projecte amb la temàtica Els/les policies. El fil conductor del projecte parteix de la pregunta: Quina és la funció dels policies?  

El barri on se situa l’escola és una zona turística on els nens han observat que hi freqüenten diferents cossos policials, d’aquí el seu interès per conèixer quina és la seva funció.

En la sessió inicial, els alumnes van debatre en equips què sabien sobre els policies. A continuació, el portaveu de cada equip va explicar a la resta de la classe els coneixements previs que tenien sobre els policies. Seguidament, cada alumne va escriure en un cartellet una de les idees prèvies i es van enganxar en un mural per a que tota la classe pogués visualitzar Què sabem?

Per fer més immersió en el tema escollit, els alumnes van pintar en grups cooperatius una agent de policia, un agent de policia i un cotxe patrulla per ambientar l’aula.

PLANIFICACIÓ SO-SOROLL-SILENCI. ESCOLA BAIXERAS

El projecte sorgeix de l’anàlisi de la nostra escola, és a dir, de quines activitats estan connectades amb  l’art i la ciència, i de l’espai físic. Finalment ens engresquem amb la proposta de fer un projecte relacionat amb el so, el soroll i el silenci, perquè l’escola es troba a la Via Laietana i en algunes aules hi ha contaminació acústica.

El que tenim clar com a equip és que tot i treballar el mateix projecte, no tots els cicles ho poden treballar de la mateixa manera. Per això les activitats inicials  per presentar els projectes i les posteriors són adequades a cada curs i edat. La durada del projecte comença al segon trimestre i cada cicle l’acabarà amb el temps necessari.

En el cas d’infantil el projecte s’enfoca de manera que sigui un reguitzell d’activitats per experimentar amb les tres qualitats.  Algunes activitats es realitzen amb mig grup i d’altres en espais on tots els infants poden experimentar lliurement.

En la resta de cicles el projecte es presenta a partir d’una pregunta emmarcada dins d’una activitat.

El cicle  inicial va preguntar als infants si l’escola era silenciosa? Com volem que sigui la nostra escola?

En el cas del cicle mitjà i superior es va projectar una audició  del John Cage i es va començar una conversa al voltant del so i el silenci.  Aquest compositor té la peculiaritat que les seves peces no es toquen.

L’especialista de música té un paper rellevant en el projecte. Malgrat moltes activitats ja programades serveixen per treballar la consciència del so, soroll i silenci, durant aquest trimestre hi posa una especial atenció.

PLANIFICACIÓ DE LES RAMPES. ESCOLA CERVANTES.

El curs passat quan vam iniciar els Espais de Lliure Circulació vam veure que l’activitat de Rampes no acabava de tenir una dinàmica adequada.

Ens vam adonar que potser no havíem planificat, dirigit o conduit prou bé l’activitat per tal que els nens i nenes arribessin a conclusions més científiques, i no es quedessin únicament en una simple manipulació.

L’objectiu del nostre projecte és fer una planificació graduada del treball de les Rampes al llarg dels tres cursos d’Educació Infantil.

El segon trimestre les Rampes s’introdueixen als Espais. Els infants lliurement poden anar i manipular, per començar a fer aproximacions, hipòtesis i petites prediccions dels que està passant i pot passar.

Al tercer trimestre es farà una feina més específica dins de cada aula.

P-3: Portar les rampes a la classe. Fer una conversa per saber els seus coneixements previs i les seves vivències en relació al tema. Deixar-los experimentar amb les rampes tot el grup. Fer conversa de tancament.

P-4: Portar les rampes a la classe. Fer una conversa per saber els seus coneixements previs i les seves vivències en relació al tema. Anar al parc, on hi ha un tobogan, i fer la vivència del les Rampes amb el seu propi cos i amb altres objectes que portem. A l’aula de psicomotricitat construir rampes amb diferents materials. Deixar-los experimentar amb les rampes tot el grup. Fer conversa de tancament.

P-5: A partir de fotografies/videos recordem el treball fet a P-4. Aquest curs presentar material per construir rampes noves. A partir de la pregunta, com creieu que podem construir rampes?, iniciem un treball de planificació per a dissenyar-les, construir-les i experimentar amb elles. Fer conversa de tancament.

Les noves rampes i la feina portada a terme a les aules ajudarà a activar i optimitzar la dinàmica al nostre espai.

 

 

Planificació del projecte Consumòpolis

El  nostre  projecte  es  diu   “Consumòpolis”, està adreçat als alumnes de 3er d’ESO (50 alumnes) i neix del següent encàrrec:

“Participar en el concurs Consumòpolis d’àmbit nacional relacionat amb el consum responsable i el medi ambient amb l’objectiu de promoure l’alimentació equilibrada i de proximitat així com esdevenir persones crítiques i reflexives en el model de consum social, la sostenibilitat i la millora de les condicions socials”.

Aquest projecte s’ha desenvolupat durant el segon trimestre del curs les quals són unitats doidàctiques i completes, cadascuna d’elles amb un encàrrec i s’ha dividit en 4 parts degut a les continguts i le scompetpencies que es volien treballar. Aquest projecte s’ha desenvolupat de manera interdisciplianr entre quatre àres que són Tecnologia, Biologia, Física i Química i Ciències Socials. La seva càrrega horaria és de 8 hores setmanals.

Els alumnes saben els objectius de cada unitat didàctica i s’ha planificat setmanalment el desenvolupament de les activitats.

Es tracta d’una iniciativa força interessant que necessita la màxima difusió possible, motiu per el qual ens demanen la nostra col·laboració. Aquesta iniciativa promou que l’alumnat esdevingui ciutadans conscients i responsables alineat amb el perfil de sortida de l’alumnat del nostre centre.

El punt de partida aquest cop ha estat, doncs, proposar al grup classe que s’encarregui d’una activitat de centre concreta i que prengui totes les decisions necessàries per tal de dur-la a terme. Així, encetem un camí que inclourà, entre d’altres, investigar sobre temes diversos, planificar,  gestionar la informació, exposar-la als companys i treballar cooperativament.

Ens organitzarem en equips cooperatius de 5 membres, cadascun dels quals confeccionarà un dossier de treball individual i un altre grupal. Aquest projecte està dividit en quatre unitats didàctiques globalitzades que tracten diversos aspectes relacionats amb la salut, l’alimentació, el consum, la sostenibilitat, les energies renovables i la recercasobre le spropostes de millora respecte a la nostra millora de les actituds socials. Esdevenim persones més responsable si curoses amb el entorn.

Cada unitat didàctica ha tingut un encàrrec esposat i compartit a l’aula que ha ajudat a treballar diversos aspectes relacionats amb la temàtica i que s’ha preparat a l’alumnat pe rpoder participar en el concurs nacional de Consumòpolis. Incloent la gamificació permet augmentar la motivació de l’alumnat el qual fa que esdevinguin protaginistes del seu aprenentatge.