TEMPS AL TEMPS A L’ESCOLA LABOURÉ

DIARI DE LES SESSIONS

Calendari i organització

Per tal d’organitzar el treball a desenvolupar es presenta el calendari i diari de seguiment que han de realitzar en un temps tancat.  Els alumnes inicien el treball per especialistes, 4 grups de 7 alumnes. (Cicles de l’aigua, fenòmens meteorològics, unitats de mesura i instruments i els climogrames).

Confecció de la rúbrica per l’exposició.

Calendari del projecte

Aportació i reflexió dels alumnes:

La limitació del temps ens ha ajudat a ser efectius i concretar el treball. 


Resultat d'imatges de EMOTICONO PENSANDO
Parlant i reflexionant arribem a la conclusió de que no coneguem  la nostra estació. Proposem organitzar-nos per pujar al terrat i observar els components de l’estació.

Reflexió-valoració de l’exposició feta      

Els portaveus exposen la reflexió estreta dels fulls d’autoavaluació individual i de grup.

Quan es desenvolupa el producte final els professors recorden que s’han de concretar els aspectes bàsics que s’hauran d’explicar a cada curs.

Mireu com Baixa!!! A Infantil del Cervantes continuem experimentant amb Les Rampes

Després de la primera activitat introductòria on els infants experimentaven lliurement amb Les rampes a L’espai de Lliure Circulació (us en recordeu?), hem fet diferents activitats introductòries als tres cursos d’infantil.

* A P-3 i P-4 presentem les rampes de l’escola i parlem d’elles: què creieu què són? què podem fer amb elles?.
La majoria les coneixen de l’Espai i saben que poden baixar coses, principalment pilotes. Deixem que manipulin amb elles.

Però alguna vegada heu vist alguna rampa pel carrer o a l’escola?
Parlem sobre l’existència de rampes al nostre entorn més immediat. Els hi costa una mica relacionar aquelles rampes amb elements del seu entorn, però visualitzar algunes fotografies els hi ajuda a veure que si, que al carrer hi ha moltes rampes.

Coincideix que al dia següent marxen a la ludoteca del costat de l’escola. De camí se n’adonen que el carrer està ple de rampes: per baixar les voreres, per entrar a les botigues, als parquins dels cotxes, per entrar al banc, al costat de les escales de la catedral… Quin descobriment!!! Veiem que les rampes no només serveixen per fer baixar cotxes i pilotes.

A una de les imatges descobreixen que els tobogans són rampes.
P-4 marxa al parc del costat de l’escola (al pati no en tenim) per experimentar amb un tobogan.
Experimenten primer amb el seu propi cos: baixen de cul i de formes diverses. Baixem sempre igual? Com baixem més ràpid?


I després amb diferents objectes.
De l’escola ens emportem una bossa d’objectes que els nenes i nenes han triat per fer-los baixar pel tobogan. Els deixen baixar i comparen com baixen dos objectes diferents. Abans de veure-ho intentem prediure que passarà, fem petites hipòtesis.


A la classe expliquen i dibuixen el que han viscut i experimentat al parc.

* A P-5 recorden aquesta experiència viscuda el curs anterior, amb les fotos i vídeos que es van fer. A més es troben una sorpresa a la classe.
El Gabi, el nostre conserge, els hi ha deixat unes fustes. Els hi diu que amb aquestes fustes s’haurien de fer rampes noves, però que ell no té gaire clar com les ha de fer. L’ajudem?
Com podriem fer unes rampes amb aquestes fustes? .
Convidem els infants a fer propostes oralment i/o dibuixant els seus projectes. Crec que ho tenen força clar!!


Creiem que aquestes activitats introductòries permeten a tots els infants del cicle conèixer, vivenciar, manipular, experimentar, opinar, reflexionar… amb les rampes i sobre les rampes. Creiem que ajudaran a aconseguir l’ objectiu principal del nostre petit projecte: millorar el treball de Les Rampes a l’Espai de Lliure Circulació.
L’observació de l’activitat dels infants i la posterior recollida d’informació d’aquestes activitats introductòries ens ajudaran a comprovar-ho.

Taller de la Vista (Setmana dels Sentits)

L’equip de mestres del  Cicle Inicial  vam preparar un taller per  treballar el sentit de la vista durant la Setmana dels Sentits.  Aquest curs el tema vertebrador del projecte ha dut per títol  “ Tots iguals, tots diferents”.

Les activitats

Cada sessió del taller durava una hora i  consistia en realitzar 4 activitats. Hi va participar  tot l’alumnat d’ EI i Primària en grups de dotze. El taller tenia una doble finalitat:  experimentar què sent i com participa una persona invident en les activitats de la vida quotidiana; reflexionar sobre els valors personals i socials que desenvolupem quan convivim amb persones invidents.

Un breu mostra de les activitats:

L’alumnat, amb els ull tapats , camina per sobre d’un  banc tot seguint les instruccions verbals (puja, recte, més cap a mi…) d’ un company vident.

 

L’alumnat, amb els ull tapats, es desplaça seguint un ritme sonor i orientat pel contacte corporal de les seves parelles.

 

L’alumnat, amb els ulls tapats, omple un got d’ aigua emprant el sentit del tacte.

L’alumnat identifica fotografies dels mestres i les ordena seguint la  cronologia temporal de carda un.

Valoració

El que en un principi només semblava ser una experiència divertida ( l’alumnat participava esforçant-se en superar les proves com si es tractés d’una gimcana)  de seguida es va transformar, a més , en una sessió molt reflexiva (l’alumnat tot sol anava adquirint consciència de que l’important per superar les proves era el treball en equip, donar instruccions precises per protegir a l’altre, concentrar-se …) .

En una rotllana a terra l’alumnat va ser capaç de verbalitzar les emocions i els sentiment que havien experimentat en sí mateixos o que havien observat en els seus companys:  por, inseguretat, confiança, solidaritat, responsabilitat. Abans d’acabar la sessió l’alumnat va fer moltes preguntes i aportacions interessant relacionades amb el Sistema Braille, els gossos guia,  l’eliminació de barreres arquitectòniques…)

La seqüència  Fer, Pensar, Parlar  ha estat clau per que el taller esdevingués una activitat realment competencial.

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE EP! QUE TENIM ESTACIÓ METEOROLÒGICA A L’ESCOLA LABOURÉ

SESSIONS DE SENSIBILITZACIÓ

El projecte es proposa per donar resposta a l’interès que han mostrat els alumnes pel funcionament i utilitat  de l’estació meteorològica que hem instal·lat aquest curs a l’escola.

A  través d’un power point fet pels docents es va dur  a terme la reflexió: quin ús en podríem fer de l’estació meteorològica?, com ho podríem fer per donar-la a conèixer a la resta de l’escola?…

La classe s’organitza en 7  grups base i amb l’eina TIC Padlet exposen  diferents idees i propostes d’accions per donar resposta a la nostra demanda.  Es decideix que cadascun dels grups farà un presentació de l’estació als diferents cursos de l’escola segons les seves preferències. A més a més un dels grups farà la seva exposició als pares.

Per saber dʼon partíem, quins són els seus punts forts i febles del tema, es fa una avaluació inicial   mitjançant una enquesta en Google Forms. Posteriorment els professors van fer un buidatge de les respostes per identificar i fer grups d’especialistes.

TASQUES

Els grups d’especialistes fan  recerca per conèixer els diferents components de l’estació i el seu funcionament.  Seguidament l’exposaran al grup base.

 

Cada grup  base organitzarà activitats tenint en compte els coneixements i característiques del curs al que van dirigides. Això implica  una avaluació inicial a la classe on es farà l’activitat, ja sigui a través d’una entrevista als professors i/o enquesta als alumnes.

Els alumnes s’autoregulen  fent servir Sites i els fulls de seguiment del treball diari.

ÀREES IMPLICADES        JUSTIFICACIÓ

SOCIALS: Necessitat de treballar l’estació meteorològica
LLENGUA: Realitzar els guions de les exposicions dirigides als diferents alumnes
MATEMÀTIQUES: Necessitat de conèixer i utilitzar   les magnituds i unitats de mesura emprades en meteorologia, així com,  saber interpretar gràfiques i analitzar dades.
VISUAL I PLÀSTICA: Necessitat de crear espais de decoració, i d’exposició dels seus productes finals.
TECNOLOGIA: Utilitzar diferents programes per editar vídeos, fer Canvas per fer pòsters, Prezi i Genially per presentacions.

Comencem amb Les Rampes al Cervantes

Al cicle d’Infantil del Cervantes hem començat a portar a terme el nostre projecte de LES RAMPES.

Primer de tot, i després de fer una ullada al document “Com fer un bon article d’un blog” de la darrera sessió de formació, vam pensar que el títol del nostre projecte potser no era massa atractiu, ni pels infants ni pels adults que es puguessin interessar pel tema. Per tant l’hem canviat i ara es diu: MIREU COM BAIXA!!!

Com ja us vam explicar, la primera activitat és comuna per els tres grups d’ Educació Infantil: MANIPULAR I EXPERIMENTAR LLIUREMENT AMB LES RAMPES

A l’Espai de Construccions hem col·locat les rampes que tenim a l’escola, i disposat material divers: cilindres, cubs, pilotes, botons, peces de fusta… Els nens i les nenes poden anar lliurement a manipular amb elles.
Tot i que habitualment la tria dels espais és lliure, aquests dies hem procurat que passessin la majoria de nens i nenes per aquest espai per a assegurar-nos aquest primer contacte amb les rampes.


La mestra responsable no ha fet cap intervenció ni ha regulat l’activitat dels nens i nenes. S’ha limitat a fer fotografies i ha enregistrar el seu “joc”. Aquest enregistrament serà una bona eina per a la posterior avaluació.

A més de l’experimentació a l’Espai, aquests dies per entrar a l’escola hem canviat una mica l’itinerari. No hem baixat per les escales del pati per entrar a l’escola, hem baixat per la rampa que hi ha.

Comencem a veure i a prendre consciència, sense parlant-ne gaire encara, que al nostre entorn hi ha rampes.

material i rampes

Implementació So-Soroll-Silenci a Infantil del Baixeras

A l’educació infantil és molt important que els aprenentatges siguin vivencials. A més, cal que cada infant faci les seves pròpies hipòtesis i reflexions en funció del seu desenvolupament personal. Per tot això, l’equip de mestres d’infantil del Baixeras vam dissenyar diferents activitats:

Fem instruments

En la franja d’espais oberts (cada dia d’11h a 12h i a les tardes) els infants que volen disposen d’un espai on poden fer-se invents. Durant uns dies les propostes giren al voltant del So-Soroll-Silenci, en concret creació d’instruments de percussió. Tenen material de rebuig, gomets, celos, papers de colors i mil cosetes petites de decoració per enganxar. També elements diferents per posar-hi a dins: llegums, arròs, sorra,…
Les maraques o els sonalls que creen els estem guardant perquè l’objectiu es fer un concert.
Pensem que per diferenciar els conceptes de So-Soroll-Silenci en aquestes edats una bona manera és experimentant. Els infants fan hipòtesis:  si poso més llegums sonarà més fort? Si poso llegums de diferents tipus sona igual o diferent?

 

Talking point

El Consorci d’Educació ens ha deixat en préstec un taulell anomenat: talking point.  Serveix per gravar sons i després poder-los escoltar. Nosaltres hem buscat diferents sons i els hem gravat, també hem buscat les imatges per tal de poder relacionar el so, amb el nom i també la imatge. 
Aquesta activitat la fem en la franja dels espais oberts a l’aula petita de cinc anys i en grup reduït. Desenvolupen la capacitat auditiva, l’espera i el vocabulari. 

 

Tubs telèfon

El grup de cinc anys amb tubs i embuts hem creat uns telèfons ben estrafolaris! Fins hi tot hem provat si des de la terrassa al jardí s’escoltava. Fem hipòtesis i les comprovem. 

Amb aquest objecte tan senzill es capta clarament la idea que per escoltar no es pot parlar i de la mateixa manera al revés, quan parles no pots escoltar. Així doncs, copsen silenci i so!

Tots aquests tubs els tenen a l’abast en el porxo per quan volen experimentar.

Jardí Sonor

Ara al nostre jardí a part d’escoltar els ocells, el raig de la font i el rebombori dels infants també escoltem el JARDÍ SONOR! 
Hem instal·lat diferents objectes per poder tocar i experimentar. Hem demanat la col·laboració de les famílies perquè ens portessin paelles velles i tapes de cassola. 
De vegades toquen sols, d’altres fan petites improvitzacions amb companys/es. De moment tot és una descoberta del so i del silenci! 

 

 

Campaneta la ning-ning

Aquests dies també estem cantant i jugant a la Campaneta la ning-ning. El joc consisteix en fer una rotllana, tancar els ulls i un infant dona voltes fent sonar la campaneta fins que s’acaba la cançó. Abans que acabi, s’ha de deixar darrere d’un altre infant que serà qui ho haurà de fer a continuació…

És una cançó tradicional per diferenciar so i silenci. Us mostrem el text per si no la coneixeu: 

          Campaneta la ning-ning; jo l’amago, jo l’amago. 

          Campaneta la ning-ning; jo l’amago, jo la tinc.

         Si la tinc, no la tindré; campaneta, campaneta.

         Si la tinc, no la tindré; campaneta, amagaré. 

La gallineta cega

Quan experimentem amb el propi cos és una bona manera d’assolir conceptes. Per això aquests dies en relació al projecte: so, silenci i soroll estem jugant a la gallineta cega. Un joc tradicional on s’ha d’aguditzar el sentit de l’oïda i del tacte. Un infant fa de gallineta i es tapa els ulls, busca un company o companya i ha d’endevinar qui és per la seva veu, li pot fer preguntes sense preguntar el nom!!!

 

 

Concert

Quan ja vem tenir moltes maraques assajàvem. Un nen o nena feia de director i tothom molt concentrat, obeïa les seves indicacions per tal que sones bé o per fer silenci. Quan obrien les mans es podia tocar, quan les tancaven es feia silenci. També podia ordenar més fluix o més fort, ràpid, lent, que toquessin un grup concret de nens i nenes…

Cada curs va anar assajant en diferents estones. Finalment una tarda vam fer un concert tots junts. Amb tants infants i instruments va ser díficil diferenciar el so del silenci.

Representació del so, del soroll i del silenci

Els grups de quatre i cinc anys vam representar el so, el soroll i el silenci. Cada infant tenía tres fulls de papers i aquarel·les. Mentre escoltavem amb l’ordinador cada tipus, els infants ho representaven. El so de la flauta i uns sorolls sonaven d’un ordinador.

Un cop acabada l’activitat hem fet una exposició al vestíbul de l’escola. Aquesta activitat també ens ha servit per veure qui diferenciava els tres conceptes o dels que no. Alguns infants també es plantejaven que si el silenci no sona tampoc es pot dibuixar res.

 

     

Implementació del projecte Consumòpolis

El projecte s’ha implementat durant tot el segon trimestre, marcat per una presnetació al concurs de Consumòplois fixada en el mes de març.

El projecte ha ocupat tot el trimestre degut a la gran quantitat de continguts a tractar propis del currículum i associats en la mesura del possible al concurs. Com que es volien tractar continguts, actituds i valors relacionats amb els objectius del desenvolupament sostenible, es van relacionar les activitats del projecte en algun d’aquests objectius per la seva proximitat en la contextualització.

Veient la gran quantitat de continguts a tractar, el projecte es va dividir en 3 subprojectes on cada projecte tenia un encàrrec propi.

  1. La primera temàtica va ser l’alimentació.

COM REALITZEM EL PROJECTE? POSEM FIL A L’AGULLA!

La pregunta: Quina és la funció dels policies? és una pregunta oberta amb múltiples solucions possibles. Per cercar respostes a aquesta pregunta i d’altres que han anat sorgint, vam realitzar una visita a la comissaria del Raval dels Mossos d’Esquadra.

En aquesta sortida els alumnes van tenir l’oportunitat de poder expressar totes les seves inquietuds i interessos a dos agents del cos policial i alhora visitar les instal·lacions (sala de reunions, presó, pàrquing…) i pujar als vehicles policials. Tota la informació recollida va ser plasmada als murals d’aula.

 

La informació l’han obtingut mitjançant sortides (comissaria dels Mossos d’Esquadra), visites de professionals al centre (guàrdia urbana), cerca d’informació a l’aula d’informàtica i d’altres informacions que han cercat a casa.

La nova informació s’ha relacionat amb els coneixements previs mitjançant els murals d’aula que permeten relacionar els coneixements de forma visual.

Aquest projecte s’ha treballat de forma interdisciplinària tot treballant competències transversals i de les àrees: català, castellà, anglès, matemàtiques, visual i plàstica, música i medi.

TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS

Els docents responsables del projecte ens coordinem mitjançant claustres i aprofitant les hores no lectives per preparar materials comuns, dissenyar activitats, compartir els avenços del projecte… de manera integrada.

Tot el professorat implicat en el projecte segueix una mateixa pauta d’actuació consensuada. S’ha establert un rol del mestre en el qual esdevé guia del procés d’aprenentatge de l’alumne ajudant-lo a fer-se bones preguntes i a superar les dificultats sorgides en el projecte.

PROGRAMACIÓ

Els objectius d’aprenentatge establerts a l’inici del projecte es relacionen amb les dimensions, les seves competències i els continguts treballats com es reflecteix en la següent unitat didàctica: