Des de fa temps a l’escola fem uns Tallers Artístics intercicle.
Als dos cicles de primària, el del Mitjans i el del Grans, es proposen 5 tallers per on passen al llarg del curs tots els alumnes en grups reduïts (d ‘uns 12 nenes i nens) i formats per infants de 1r, 2n i 3r als Tallers de Mitjans, i per infants de 4r, 5è i 6è als Tallers de Grans. Cada taller és responsabilitat d’un/a mestre/a del cicle.
Aquest curs tot l’equip impulsor hem decidit que la nostra tasca col.lectiva es centraria en la millora dels Tallers Artístics.
Com podem fer les activitats dels tallers més competencials? Més motivadores? Més creatives?
Com hauria de ser el paper de l’adult i del nen/a a les diferents sessions?
Com podríem redefinir i actualitzar l’avaluació ?
Com podem unificar la manera de fer dels mestres responsables?
Davant aquests dubtes i inquietuds, i de la necessitat d’unificar criteris, vam decidir agafar dos dels tallers (un de mitjans i un de grans) que s’estaven portant a la pràctica aquest curs i optimitzar-los, amb la finalitat d’establir unes directrius comunes i consensuades per a planificar i programar tots els Tallers Artístics de cara als pròxims cursos.
El taller que us documentem es diu FEM L’ANIMAL i gira al voltant del modelatge i el fang, i s’ha portat a terme amb un dels grups de Mitjans.
Potser algunes ja ens coneixeu, som l’Escola Cervantes de Ciutat Vella i ja fa tres cursos que participem a la Xarxa de Cb.
Descobrir , Compartir i Viure son les tres paraules que defineixen el nostre projecte educatiu, i constantment anem introduint noves propostes o modificant les ja consolidades en la nostra pràctica educativa.
L’equip impulsor el formem gairebé la majoria del claustre de mestres, perquè sempre hem pensat que les sesions de la Xarxa han de ser un espai de trobada, debat i de reflexió, que ens ajudi a anar creixent com a comunitat educativa.
El projecte que us presentarem està pensat i dissenyat per a 6 membres de l’equip impulsor: l’Anna, la Irene, la Núria i l’Àlex que són mestres del Grup de Mitjans, la Magda que és la directora del centre i jo, la Maria José mestra d’Infantil i una de les coordinadores de la Xarxa. I va sorgir com a necessitat d’optimitzar una de les propostes que des de fa temps portem a terme a l’escola, els Tallers Artístics.
Partint de la situació real en la que ens trobem on els tons de veu elevats que sovint s’utilitzen a les classes de 3r i 4t ens dificulten la concentració, agreujat pel fet que ambdues aules estan connectades per una porta que no facilita l’aïllament acústic i que la nostra escola està situada enmig del casc antic envoltada per carrerons estrets on sovint passa el venedor de gas butà, els camions de neteja i altres de càrrega i descàrrega, plantegem la necessitat de prendre consciència de com ens afecta la contaminació acústica.
Ens centrem en els espais de dins l’escola i iniciem la sessió posant-los l’àudio d’una gravació d’ells mateixos al menjador. Els hi preguntem si reconeixen el que senten i després d’estranyar-se una estona, alguna veu d’una de les monitores i un picar de coberts damunt el plat delata l’espai, és el menjador de l’escola!
Plantegem la pregunta “Quin és l’espai més sorollós de l’escola?” i repartim un full on cadascú haurà d’escriure la seva predicció i justificar-la. Abans d’escriure, els recordem repassar tots els espais de l’escola i els diferents moments del dia. Els mestres, un cop llegides les prediccions, agrupem els infants segons aquestes, barrejant 3r i 4t.
La següent sessió ens trobem tots dos grups de 3r i 4t i a través d’una petita presentació expliquem que farem una investigació sobre el so, el soroll i el silenci a l’escola. Expliquem els objectius, l’organització i el calendari. Entre tots omplim el quadre de la base d’orientació. Finalment nomenem els membres de cada grup, es divideixen els càrrecs (secretari i portaveu) i els animem a triar un nom que els identifiqui.
Presentem els sonòmetres, algú ha vist mai aquest aparell? Què creieu que és? Per a què es fa servir? Com funciona? Repartim el manual d’instruccions a cada grup i en fan la lectura, extraient-ne els punts principals a tenir en compte per a esbrinar com funciona (estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora). Repartim caixes on cadascú guardarà el seu sonòmetre.
Per a dur a terme la planificació o disseny experimental, vam repartir un full amb els diferents aspectes que havien de concretar sobre com corroborar o refutar la seva predicció inicial: què mesurarien, amb quins aparells, on el col·locarien, en quins moments mesurarien i com recollirien la informació. Els aspectes comuns a tenir en compte van ser tots i totes començar i acabar el mateix dia i buscar moments que interferissin els menys possible les classes. Els mestres feien d’acompanyants, intentant fer les preguntes adients per a que s’imaginessin la situació, prenguessin decisions i poguessin buscar tot el material que necessitessin per a començar la següent sessió. Al llarg dels següents cinc dies, els diferents grups van sortir sols de les aules en diferents moments puntuals per mesurar el so o soroll i anar recullint les dades en el seu Diari de Camp.
A la cinquena sessió, els mestres reparteixen diferents instruments (pandereta, maraques, triangle, pal d’aigua, castanyoles…) i planteja la pregunta “Com es produeix el so?”. Els infants experimenten i fan sonar els estris i arribem a les conclusions: per produir un so hi ha d’haver transferència d’energia a un material. “En què s’assembla el so i l’efecte que es produeix quan llencem una pedra a l’aigua?”. Vam fer el tancament parlant de la intensitat del so o l’amplitud de l’ona: sons forts i sons fluixos.
Per saber què ha passat i fer una anàlisi de resultats, la següent sessió la vam dedicar a fer una posada en comú i els grups van poder comparar els diferents sistemes de recollida de dades. Van poder analitzar quin era el més pràctic, quin el més polit, el més endreçat, el més adient per a aquesta investigació. Per últim van poder elaborar els diagrames de so en gràfiques sobre paper. Els mestres van passar totes les dades a una gràfica excel i la van repartir als infants.
A partir d’aquí ja vam poder pensar i decidir “Quines mesures proposeu per disminuir el soroll de l’escola?” i vam iniciar un debat molt participatiu.
Per a respondre “Què has après?” vam repartir un full amb les idees principals i dues graelles per a omplir individualment: “autoavaluació d’alumnes” i “coavaluació companys del grup de treball”. Detectem que els alumnes potencien el seu esperit crític i autocrític de manera constructiva.
Un cop acabat el projecte i el curs, hem pogut parlar i valorar el procés seguit, tant el projecte en sí, com la feina que hem fet l’equip impulsor.
Pel que fa al projecte, hem destacat la participació i implicació de tot el claustre en la implementació dels diferents projectes ideats des de l’equip impulsor. Això ha tingut avantatges (maximitzar l’abast de la proposta, fer un treball conjuntament i de forma coordinada, barrejant cursos, flexibilitzant horaris, acordant criteris…) i inconvenients (manca de temps per acabar de traspassar als membres del claustre que han format part de la implementació però que no han estat presents en el procés de planificació tots els matisos a l’hora d’intervenir a l’aula, com ara el rol del tutor, la mirada, la intenció de l’avaluació, de les propostes… aspectes més profunds de les decisions preses des de l’equip impulsor). Això ha fet que la idea inicial es desdibuixés força a la pràctica. Hem observat una gran diferència entre la idea del que volíem fer i la posada en pràctica, condicionada per molts factors: predisposició de tots els docents que han intervingut, possibilitats dins de l’horari i calendari, espais de coordinació… Malgrat això, els mestres implicats han valorat molt positivament l’actitud dels alumnes a l’hora de treballar, la seva autonomia quan havien de prendre mesures, la resposta tan positiva que han donat davant la confiança que els hem donat per desplaçar-se de forma autònoma per l’escola, manipular lliurament aparells de mesura, organitzar-se i decidir com i quan recollir les dades, etc. El proper curs valorarem si val més que només els mestres que formen part de l’equip impulsor duguin a terme el projecte o si per contra, és més ric portar la idea als diferents cicles i implicar a la resta del claustre.
Pel que fa a la feina feta com a equip impulsor, en general s’ha valorat positivament el contingut tractat, l’organització de les sessions, l’equilibri entre els traspassos d’informacions i les estones de treball, el predomini d’activitats pràctiques… Com a aspectes de millora pel proper curs hem decidit organitzar millor des del principi l’edició del blog, repartint les diferents entrades entre tots, portant els esborranys a les sessions d’equip per tal d’enriquir-les entre la resta, però sent cada vegada una persona responsable d’elaborar l’esbós de cada entrada i penjar-la finalment al blog amb les imatges, vídeos, etc.
Després de la primera activitat introductòria on els infants experimentaven lliurement amb Les rampes a L’espai de Lliure Circulació (us en recordeu?), hem fet diferents activitats introductòries als tres cursos d’infantil.
* A P-3 i P-4 presentem les rampes de l’escola i parlem d’elles: què creieu què són? què podem fer amb elles?.
La majoria les coneixen de l’Espai i saben que poden baixar coses, principalment pilotes. Deixem que manipulin amb elles.
Però alguna vegada heu vist alguna rampa pel carrer o a l’escola?
Parlem sobre l’existència de rampes al nostre entorn més immediat. Els hi costa una mica relacionar aquelles rampes amb elements del seu entorn, però visualitzar algunes fotografies els hi ajuda a veure que si, que al carrer hi ha moltes rampes.
Coincideix que al dia següent marxen a la ludoteca del costat de l’escola. De camí se n’adonen que el carrer està ple de rampes: per baixar les voreres, per entrar a les botigues, als parquins dels cotxes, per entrar al banc, al costat de les escales de la catedral… Quin descobriment!!! Veiem que les rampes no només serveixen per fer baixar cotxes i pilotes.
A una de les imatges descobreixen que els tobogans són rampes.
P-4 marxa al parc del costat de l’escola (al pati no en tenim) per experimentar amb un tobogan.
Experimenten primer amb el seu propi cos: baixen de cul i de formes diverses. Baixem sempre igual? Com baixem més ràpid?
I després amb diferents objectes.
De l’escola ens emportem una bossa d’objectes que els nenes i nenes han triat per fer-los baixar pel tobogan. Els deixen baixar i comparen com baixen dos objectes diferents. Abans de veure-ho intentem prediure que passarà, fem petites hipòtesis.
A la classe expliquen i dibuixen el que han viscut i experimentat al parc.
* A P-5 recorden aquesta experiència viscuda el curs anterior, amb les fotos i vídeos que es van fer. A més es troben una sorpresa a la classe.
El Gabi, el nostre conserge, els hi ha deixat unes fustes. Els hi diu que amb aquestes fustes s’haurien de fer rampes noves, però que ell no té gaire clar com les ha de fer. L’ajudem? Com podriem fer unes rampes amb aquestes fustes? .
Convidem els infants a fer propostes oralment i/o dibuixant els seus projectes. Crec que ho tenen força clar!!
Creiem que aquestes activitats introductòries permeten a tots els infants del cicle conèixer, vivenciar, manipular, experimentar, opinar, reflexionar… amb les rampes i sobre les rampes. Creiem que ajudaran a aconseguir l’ objectiu principal del nostre petit projecte: millorar el treball de Les Rampes a l’Espai de Lliure Circulació.
L’observació de l’activitat dels infants i la posterior recollida d’informació d’aquestes activitats introductòries ens ajudaran a comprovar-ho.
Al cicle d’Infantil del Cervantes hem començat a portar a terme el nostre projecte de LES RAMPES.
Primer de tot, i després de fer una ullada al document “Com fer un bon article d’un blog” de la darrera sessió de formació, vam pensar que el títol del nostre projecte potser no era massa atractiu, ni pels infants ni pels adults que es puguessin interessar pel tema. Per tant l’hem canviat i ara es diu: MIREU COM BAIXA!!!
Com ja us vam explicar, la primera activitat és comuna per els tres grups d’ Educació Infantil: MANIPULAR I EXPERIMENTAR LLIUREMENT AMB LES RAMPES
A l’Espai de Construccions hem col·locat les rampes que tenim a l’escola, i disposat material divers: cilindres, cubs, pilotes, botons, peces de fusta… Els nens i les nenes poden anar lliurement a manipular amb elles.
Tot i que habitualment la tria dels espais és lliure, aquests dies hem procurat que passessin la majoria de nens i nenes per aquest espai per a assegurar-nos aquest primer contacte amb les rampes.
La mestra responsable no ha fet cap intervenció ni ha regulat l’activitat dels nens i nenes. S’ha limitat a fer fotografies i ha enregistrar el seu “joc”. Aquest enregistrament serà una bona eina per a la posterior avaluació.
A més de l’experimentació a l’Espai, aquests dies per entrar a l’escola hem canviat una mica l’itinerari. No hem baixat per les escales del pati per entrar a l’escola, hem baixat per la rampa que hi ha.
Comencem a veure i a prendre consciència, sense parlant-ne gaire encara, que al nostre entorn hi ha rampes.
El curs passat quan vam iniciar els Espais de Lliure Circulació vam veure que l’activitat de Rampes no acabava de tenir una dinàmica adequada.
Ens vam adonar que potser no havíem planificat, dirigit o conduit prou bé l’activitat per tal que els nens i nenes arribessin a conclusions més científiques, i no es quedessin únicament en una simple manipulació.
L’objectiu del nostre projecte és fer una planificació graduada del treball de les Rampes al llarg dels tres cursos d’Educació Infantil.
El segon trimestre les Rampes s’introdueixen als Espais. Els infants lliurement poden anar i manipular, per començar a fer aproximacions, hipòtesis i petites prediccions dels que està passant i pot passar.
Al tercer trimestre es farà una feina més específica dins de cada aula.
P-3: Portar les rampes a la classe. Fer una conversa per saber els seus coneixements previs i les seves vivències en relació al tema. Deixar-los experimentar amb les rampes tot el grup. Fer conversa de tancament.
P-4: Portar les rampes a la classe. Fer una conversa per saber els seus coneixements previs i les seves vivències en relació al tema. Anar al parc, on hi ha un tobogan, i fer la vivència del les Rampes amb el seu propi cos i amb altres objectes que portem. A l’aula de psicomotricitat construir rampes amb diferents materials. Deixar-los experimentar amb les rampes tot el grup. Fer conversa de tancament.
P-5: A partir de fotografies/videos recordem el treball fet a P-4. Aquest curs presentar material per construir rampes noves. A partir de la pregunta, com creieu que podem construir rampes?, iniciem un treball de planificació per a dissenyar-les, construir-les i experimentar amb elles. Fer conversa de tancament.
Les noves rampes i la feina portada a terme a les aules ajudarà a activar i optimitzar la dinàmica al nostre espai.
Hola som el cicle d’educació Infantil de l’ESCOLA CERVANTES de Ciutat Vella a Barcelona. L’Estefania, la nostra cap d’estudis i una de les coordinadores de la formació, ja ha fet la presentació de l’escola i dels nostres projectes relacionats amb l’energia. Però concretament, nosaltres us anirem explicant el d’ Educació Infantil.
Al cicle d’infantil som quatre les persones que formem part de l’equip impulsor: la Maria José (també coordinadora) i la Irene de P-3, l’Eva de P-4 i la Judit de P-5.
Des de fa temps al cicle ens anem formant i hem anat canviant la nostra manera d’entendre l’educació. Hem anat introduint noves metodologies i diferents maneres de fer. Des del curs passat hem iniciat els Espais de Lliure Circulació i aquest anem revisant i modificant les nostres propostes, per tal de millorar-les.
Concretament l’objectiu del nostre projecte és millorar un dels nostres espais de lliure circulació, el de Construccions i Rampes. El nostre projecte es centrarà en el treball de LES RAMPES. Us continuarem informant.
Per començar, hem dissenyat un póster amb 8 quadres que recullen els diferents aspectes a definir (cinquè pas del Full de ruta).
1. Leit motiv o tema principal
2. Objectius/conceptes/competències que volem treballar
3. Pregunta o repte que guiarà el nostre projectes
4. 1a sessió: idees prèvies, impuls…
5. La gestió d’aula i l metodologia
6. El producte final
7. La comunicació
8. L’avaluació
D’aquesta manera podem veure el recorregut que hem de fer, passar d’un punt a un altre si el procés ens porta, retornant quan puguem, sense deixar-nos res.
Les mestres del cicle mitjà (i d’altres pel que hem vist i comentat) avancem de forma irregular. Les primeres sessions van ser denses, de molt debat i poques decisions. Però aquestes han estat necessàries per consensuar i poder avançar molt més ràpid la 3a. Quina és la pregunta investigable? Com engegar el projecte? Quin serà el producte final? Què hem de decidir nosaltres? Què podem decidir amb els alumnes? Aquestes han estat potser les preguntes que més temps ens ha costat definir.
Tenint en compte que el nostre tema principal i objectius d’aprenentatge, hem decidit que la pregunta que guiarà la nostra investigació serà “quin és l’espai més sorollós de l’escola?”. Aquesta la llençarem després de mostrar-los una gravació sonora que farem sense que ho sàpiguen d’una estona de menjador i d’una conversa a partir d’aquesta audició on recollirem totes les idees prèvies que tenen. Ho farem barrejant els 2 cursos. Tancarem aquesta primera sessió recollint les seves prediccions i a partir d’aquí organitzarem els grups de treball.
El fet de ser 4 mestres implicades i 2 classes fa que moltes coses les haguem de decidir i preveure abans de començar. El que pensem que podem acabar de decidir amb els alumnes durant la 2a sessió són els criteris d’avaluació i els indicadors. Després de fer els grups tenint en compte la seva predicció i procurant barrejar nens i nenes de tots 2 nivells, els hi presentarem i preguntarem què pensen que aprenen. A continuació parlarem sobre allò que avaluarem i com. Elaborarem conjuntament una rúbrica. Els alumnes seran els que, en grups de treball, facin el disseny experimental per corroborar o refutar la seva predicció inicial (comú entre tots els membres de cada grup). El títol el posarem al final, un cop acabem i reflexionem sobre què hem fet i après i com ho sintetitzarien en una paraula o dues. D’aquesta manera incorporarem els seus interessos i els farem protagonistes i responsables de l’activitat.
Nosaltres som la Dúnia (tutora de 3r), la Núria (cotutora de 4t), la Magda (directora del centre) i l’Estefania (cap d’estudis). Juntes estem dissenyant el projecte “contaminació acústica”, un projecte que vol investigar aquest fenomen, present en el currículum i en tots els espais de la nostra escola. Fa anys que el claustre vam iniciar el camí del repensar el que estem fent, el per què, de compartir les pors i els dubtes, d’investigar, de plantejar reptes, de programar tenint en comte la diversitat en el sentit més ampli de la paraula… Mica en mica hem anat teixint una xarxa lligant principis i pràctiques, cada cop més ben definida. Aquestes sessions ens ajuden a seguir compartint referents i enfortint la nostra línia pedagògica.
Partim d’una proposta realitzada fa 2 anys en aquest mateix cicle, amb la idea d’enriquir-la incorporant tots aquells elements que estem treballant amb l’equip impulsor: els 7 principis d’aprenentatge, com han de ser els espais o entorns d’aprenentatge científics… L’activitat central és la mateixa: una investigació sobre el so i el soroll a les aules. El que estem canviant és la manera d’introduir-la, de construir-la, de presentar-la i, sobretot, d’avaluar-la.
El gran repte és saber aplicar tot el que “sabem”: fer que realment l’alumne sigui el centre de l’aprenentatge, connectar amb les seves emocions, utilitzar l’avaluació com una eina útil per l’alumne per avançar, etc. Esperem que aquest nou projecte que estem elaborant sigui un veritable exemple de proposta educativa competencial, globalitzada i que connecti les idees noves amb les prèvies i de diferents àmbits de coneixement i de la vida.
