Els alumnes han pogut valorar la realització del projecte, el treball en equip i el producte final mitjançant l’autoavaluació a través de les rúbriques. Han estat els propis alumnes els responsables d’establir els criteris d’avaluació presents a les rúbriques. A més, s’ha utilitzat el diari del mestre per recollir evidències individualitzades dels aprenentatges dels infants.
L’endemà de la sortida al MUHBA, va arribar a l’escola una caixa adreçada als alumnes de Cicle Superior:
Van obrir la caixa i a dins van trobar un codi QR i un USB encriptat.
El codi donava accés a les instruccions per descodificar l’USB amb diferents enigmes matemàtics.
Un cop van desxifrar els números van descobrir un vídeo de l’historiador.
Us enllacem el vídeo de l’arribada de la caixa i el seu contingut.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rP13wQKDm2s[/youtube]
El nostre projecte es dirigeix als alumnes de CS. És un projecte gamificat introduït per una narrativa (historiador infiltrat que els demana ajuda).
El grup classe es divideix en 4 grups d’experts, cada un encarregat de redactar una part de l’informe. Els punts són els següents:
Els alumnes escullen el grup de treball segons els seus interessos.
Autogestió dels grups
S’assignen els rols presentats per la mestra:
➢ Els nens i nenes escullen els rols depenent de les seves capacitats.
➢ Decideixen l’assoliment del rol i les tasques en assemblea de grup.
➢ Els rols romanen igual durant tot el projecte i en totes les activitats.
Tasques
Les tasques han estat dissenyades amb l’objectiu d’incloure el treball col·laboratiu.
Dintre de les dinàmiques de la gamificació, la interacció entre companys i companyes requereix col·laboració per aconseguir diferents reptes.
El projecte es basa en una metodologia globalitzada i els continguts treballats són intercurriculars.
Cada grup té un apartat amb unes preguntes que ha de contestar i uns enllaços a webs per trobar la informació.
2. Elaboració d’un informe.
3. Presentació oral amb suport visual.
Avaluació
Els alumnes s’autoavaluen en assemblea i també fan coavaluació.
El divendres, l’últim dia de la setmana dels sentits, es fa el taller del gust a la tarda. Aquest taller es realitza a la pista del pati de l’escola i es convida a que participin a les famílies dels alumnes del centre.
Es tracta de que cada família porti un plat típic del seu país d’origen per compartir amb tothom, i també de fer un ball conjunt el qual s’ha estat assajant durant la setmana.
És una magnífica manera d’acabar la setmana més espacial del curs. Es poden tastar plats d’una gran quantitat de països ja que a l’escola tenim una gran varietat cultural, i és una tarda molt maca per a que els alumnes comparteixin temps amb companys, mestres i famílies a l’hora.
L’avaluació del projecte s’ha dut a terme durant tot el procés fent servir tot un seguit d’eines les quals es mostren a continuació:
A continuació us mostrem algunes rúbriques utilitzades així com els KPSI.
L’avaluació del nostre projecte ha sigut una avaluació continuada on els i les protagonistes principals han sigut els i les alumnes.
Amb la gamificació del projecte vam establir diferents nivells a partir d’un sistema de punts (guardià del patrimoni, historiador, historiador novell i aprenent d’historiador) en funció del grau d’assoliment i de participació de l’alumnat en el projecte.
Des del principi, tot l’alumnat ha conegut tots els ítems que els hi permeten aconseguir punts i la motivació d’arribar al màxim ha promogut durant tota la durada del projecte el seu interès per aprendre i per fer les coses bé.
Tanmateix, al final del projecte s’ha promogut una assemblea d’autoavaluació on l’alumnat ha parlat sobre les coses que ha après durant tot aquest temps i ha portat a terme una valoració del projecte.
Per últim, també s’ha promogut la coavaluació entre l’alumnat, ja que en la presentació del producte final ( cada grup la seva part) la resta de grups ha hagut d’avaluar amb l’ajuda d’una rúbrica els resultats finals.
L’equip impulsor vol destacar la importància d’implicar al propi alumnat en l’avaluació. Creiem que els i les infants han de ser conscients de què és el que se’ls hi demana i han de ser capaços de planificar la tasca i poder verbalitzar els processos d’aprenentatge. Tanmateix aquesta manera d’avaluar ha de proporcionar que l’alumnat sigui conscient del seu aprenentatge i adquireixi les estratègies necessàries per aprendre, identificant els seus errors per poder d’aquesta manera, rectificar si cal. Per això, pensem que nosaltres com a mestres hem d’observar tot el procés d’aprenentatge de l’alumnat i propiciar comentaris, fer “bones preguntes”, crear debats, etc., que ajudin a millorar i a motivar al nostre alumnat.
“EL MÓN DE LES SALUTACIONS”
Aquest curs 2017-2018, el tema transversal que es treballa a tota la nostra escola se sintetitza en la màxima “Som diferents, som iguals”.
Durant tot el curs hem sensibilitzat l’alumnat en la idea que, tot i ser persones úniques i diferents, en el fons, som iguals. Per això hem incidit en els valors de la No violència i el respecte com a eines imprescindibles a l’hora de resoldre qualsevol conflicte.
Des del Taller del tacte, ens hem centrat en la diversitat de les salutacions que hi ha en el món. D’aquí el títol del taller: “El món de les salutacions”.
El Taller del tacte s’ha desenvolupat realitzant aquestes activitats:
– Rebuda dels grups i conducció cap al gimnàs: Es recordava a cada grup el tema “Som diferents, som iguals” i se’l conduïa cap al gimnàs. Pel camí, trobaven la paraula “Hola” escrita en totes les llengües amb alu
mnes a l’escola. Això produïa la seva curiositat per trobar la paraula de la seva llengua i la comparació amb les altres llengües.
– Salutacions amb el tacte: Un cop al gimnàs, havien de deduir formes de saludar amb el tacte. Llavors, per parelles, anaven cap a una taula amb 14 sobres. Cada parella escollia un sobre a l’atzar. A dintre hi havia una fotografia d’una salutació amb el tacte i, al darrere d’aquesta, una breu explicació del país o països on es realitza aquella salutació. Un cop mostrada la fotografia i llegida l’explicació, la representaven davant la resta del grup. I així, alternativament, fins a representar les 14 salutacions.
Excepte dues alumnes de 5è, amb molta vergonya i que quasi no van fer cap salutació, la resta d’alumnat es va mostrar força desinhibit en representar-les. Algunes de les salutacions provocaven sorpresa i incredulitat.
– Transport de pilotes per parelles: L’activitat era la mateixa que l’anterior, però ara, mentre representaven la salutació que havien escollit, havien de transportar una pilota tova d’un cubell a un altre. Va ser l’activitat que va agradar més.
– Salvar el “planeta Terra”: A continuació, havien de transportar el “planeta Terra” cap a un lloc més segur. El “planeta Terra” estava representat per una pilota gegant de color blau amb missatges negatius com: guerra, violència, terrorisme, contaminació, escalfament global, canvi climàtic, desertització i desforestació. La meitat del grup havia de transportar la pilota sense que aquesta toqués al terra i sense poder utilitzar ni mans ni braços. Un cop arribats a l’altra part del gimnàs, feia l’activitat l’altre mig grup. Entre tant, el primer grup escrivia missatges a un mural amb el títol “Idees per salvar el planeta Terra”. Quan arribava el segon grup, el primer s’ajudaven a pintar-se els llavis per estampar un petó dedicat al “planeta Terra” en un mural en forma de cor.
L’alumnat es va mostrar molt empàtic amb el “planeta Terra” amb els missatges que van escriure. A l’hora de pintar-se els llavis, tot i que hi havia alumnes que els va costar fer-ho, al final tothom es va pintar els llavis i van estampar petons al mural.
– Comiat: El comiat del Taller era una abraçada conjunta de tot el grup i el retorn a l’aula. Pel camí, trobaven escrita la paraula “Adéu” escrita en totes les llengües amb alumnes a l’escola. Això produïa la seva curiositat per trobar la paraula de la seva llengua i la comparació amb les altres llengües. En general, tots els grups s’ho van passar molt bé en el taller. Més encara les famílies que van passar pel taller el dijous a la tarda.
L’activitat El Compositor a l’Aula sorgeix de la proposta de participació en el grup de treball de mestres de música dirigits per l’Assumpta Valls i l’especialista de la nostra escola. Però abans de començar us plantegem la següent pregunta:
Ens atrevim a treballar la música contemporània a l’escola? De tots és sabut que la música contemporània difícilment la trobem present a les nostres aules i vides, ja sigui pel poc coneixement d’aquestes o per la manca de recursos didàctics en aquesta línia. Per tant, el fet d’aproximar-la i analitzar-la ens conduirà a treballar en la seva creació.
Però com fer-ho de la manera més atractiva? Doncs directament convidant a un compositor a l’escola. D’aquesta manera l’alumnat sent un acompanyament molt més directe i especial. Bé doncs, en el nostre cas ha estat el compositor Octavi Rumbau.
L’activitat s’ha dut a terme durant tot el curs escolar, procurant tractar els punts que esmentem a continuació:
Aquí teniu una petita mostra del recull d’algunes activitats del nostre projecte: So-Soroll-Silenci. Principalment, són de les realitzades a Infantil, però també n’hi ha algunes on els i les alumnes de 5è s’han ajuntat amb P5.
A l’educació infantil és molt important que els aprenentatges siguin vivencials. A més, cal que cada infant faci les seves pròpies hipòtesis i reflexions en funció del seu desenvolupament personal. Per tot això, l’equip de mestres d’infantil del Baixeras vam dissenyar diferents activitats:
Fem instruments
En la franja d’espais oberts (cada dia d’11h a 12h i a les tardes) els infants que volen disposen d’un espai on poden fer-se invents. Durant uns dies les propostes giren al voltant del So-Soroll-Silenci, en concret creació d’instruments de percussió. Tenen material de rebuig, gomets, celos, papers de colors i mil cosetes petites de decoració per enganxar. També elements diferents per posar-hi a dins: llegums, arròs, sorra,…
Les maraques o els sonalls que creen els estem guardant perquè l’objectiu es fer un concert.
Pensem que per diferenciar els conceptes de So-Soroll-Silenci en aquestes edats una bona manera és experimentant. Els infants fan hipòtesis: si poso més llegums sonarà més fort? Si poso llegums de diferents tipus sona igual o diferent?
Talking point
El Consorci d’Educació ens ha deixat en préstec un taulell anomenat: talking point. Serveix per gravar sons i després poder-los escoltar. Nosaltres hem buscat diferents sons i els hem gravat, també hem buscat les imatges per tal de poder relacionar el so, amb el nom i també la imatge.
Aquesta activitat la fem en la franja dels espais oberts a l’aula petita de cinc anys i en grup reduït. Desenvolupen la capacitat auditiva, l’espera i el vocabulari.
Tubs telèfon
El grup de cinc anys amb tubs i embuts hem creat uns telèfons ben estrafolaris! Fins hi tot hem provat si des de la terrassa al jardí s’escoltava. Fem hipòtesis i les comprovem.
Amb aquest objecte tan senzill es capta clarament la idea que per escoltar no es pot parlar i de la mateixa manera al revés, quan parles no pots escoltar. Així doncs, copsen silenci i so!
Tots aquests tubs els tenen a l’abast en el porxo per quan volen experimentar.
Jardí Sonor
Ara al nostre jardí a part d’escoltar els ocells, el raig de la font i el rebombori dels infants també escoltem el JARDÍ SONOR!
Hem instal·lat diferents objectes per poder tocar i experimentar. Hem demanat la col·laboració de les famílies perquè ens portessin paelles velles i tapes de cassola.
De vegades toquen sols, d’altres fan petites improvitzacions amb companys/es. De moment tot és una descoberta del so i del silenci!
Campaneta la ning-ning
Aquests dies també estem cantant i jugant a la Campaneta la ning-ning. El joc consisteix en fer una rotllana, tancar els ulls i un infant dona voltes fent sonar la campaneta fins que s’acaba la cançó. Abans que acabi, s’ha de deixar darrere d’un altre infant que serà qui ho haurà de fer a continuació…
És una cançó tradicional per diferenciar so i silenci. Us mostrem el text per si no la coneixeu:
Campaneta la ning-ning; jo l’amago, jo l’amago.
Campaneta la ning-ning; jo l’amago, jo la tinc.
Si la tinc, no la tindré; campaneta, campaneta.
Si la tinc, no la tindré; campaneta, amagaré.
La gallineta cega
Quan experimentem amb el propi cos és una bona manera d’assolir conceptes. Per això aquests dies en relació al projecte: so, silenci i soroll estem jugant a la gallineta cega. Un joc tradicional on s’ha d’aguditzar el sentit de l’oïda i del tacte. Un infant fa de gallineta i es tapa els ulls, busca un company o companya i ha d’endevinar qui és per la seva veu, li pot fer preguntes sense preguntar el nom!!!
Concert
Quan ja vem tenir moltes maraques assajàvem. Un nen o nena feia de director i tothom molt concentrat, obeïa les seves indicacions per tal que sones bé o per fer silenci. Quan obrien les mans es podia tocar, quan les tancaven es feia silenci. També podia ordenar més fluix o més fort, ràpid, lent, que toquessin un grup concret de nens i nenes…
Cada curs va anar assajant en diferents estones. Finalment una tarda vam fer un concert tots junts. Amb tants infants i instruments va ser díficil diferenciar el so del silenci.
Representació del so, del soroll i del silenci
Els grups de quatre i cinc anys vam representar el so, el soroll i el silenci. Cada infant tenía tres fulls de papers i aquarel·les. Mentre escoltavem amb l’ordinador cada tipus, els infants ho representaven. El so de la flauta i uns sorolls sonaven d’un ordinador.
Un cop acabada l’activitat hem fet una exposició al vestíbul de l’escola. Aquesta activitat també ens ha servit per veure qui diferenciava els tres conceptes o dels que no. Alguns infants també es plantejaven que si el silenci no sona tampoc es pot dibuixar res.