Partint de la situació real en la que ens trobem on els tons de veu elevats que sovint s’utilitzen a les classes de 3r i 4t ens dificulten la concentració, agreujat pel fet que ambdues aules estan connectades per una porta que no facilita l’aïllament acústic i que la nostra escola està situada enmig del casc antic envoltada per carrerons estrets on sovint passa el venedor de gas butà, els camions de neteja i altres de càrrega i descàrrega, plantegem la necessitat de prendre consciència de com ens afecta la contaminació acústica.

Ens centrem en els espais de dins l’escola i iniciem la sessió posant-los l’àudio d’una gravació d’ells mateixos al menjador. Els hi preguntem si reconeixen el que senten i després d’estranyar-se una estona, alguna veu d’una de les monitores i un picar de coberts damunt el plat delata l’espai, és el menjador de l’escola!

Plantegem la pregunta “Quin és l’espai més sorollós de l’escola?” i repartim un full on cadascú haurà d’escriure la seva predicció i justificar-la. Abans d’escriure, els recordem repassar tots els espais de l’escola i els diferents moments del dia. Els mestres, un cop llegides les prediccions, agrupem els infants segons aquestes, barrejant 3r i 4t.

La següent sessió ens trobem tots dos grups de 3r i 4t i a través d’una petita presentació expliquem que farem una investigació sobre el so, el soroll i el silenci a l’escola. Expliquem els objectius, l’organització i el calendari. Entre tots omplim el quadre de la base d’orientació. Finalment nomenem els membres de cada grup, es divideixen els càrrecs (secretari i portaveu) i els animem a triar un nom que els identifiqui.

Presentem els sonòmetres, algú ha vist mai aquest aparell? Què creieu que és? Per a què es fa servir? Com funciona? Repartim el manual d’instruccions a cada grup i en fan la lectura, extraient-ne els punts principals a tenir en compte per a esbrinar com funciona (estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora). Repartim caixes on cadascú guardarà el seu sonòmetre.

Per a dur a terme la planificació o disseny experimental, vam repartir un full amb els diferents aspectes que havien de concretar sobre com corroborar o refutar la seva predicció inicial: què mesurarien, amb quins aparells, on el col·locarien, en quins moments mesurarien i com recollirien la informació. Els aspectes comuns a tenir en compte van ser tots i totes començar i acabar el mateix dia i buscar moments que interferissin els menys possible les classes. Els mestres feien d’acompanyants, intentant fer les preguntes adients per a que s’imaginessin la situació, prenguessin decisions i poguessin buscar tot el material que necessitessin per a començar la següent sessió. Al llarg dels següents cinc dies, els diferents grups van sortir sols de les aules en diferents moments puntuals per mesurar el so o soroll i anar recullint les dades en el seu Diari de Camp.

A la cinquena sessió, els mestres reparteixen diferents instruments (pandereta, maraques, triangle, pal d’aigua, castanyoles…) i planteja la pregunta “Com es produeix el so?”. Els infants experimenten i fan sonar els estris i arribem a les conclusions: per produir un so hi ha d’haver transferència d’energia a un material. “En què s’assembla el so i l’efecte que es produeix quan llencem una pedra a l’aigua?”. Vam fer el tancament parlant de la intensitat del so o l’amplitud de l’ona: sons forts i sons fluixos.

Per saber què ha passat i fer una anàlisi de resultats, la següent sessió la vam dedicar a fer una posada en comú i els grups van poder comparar els diferents sistemes de recollida de dades. Van poder analitzar quin era el més pràctic, quin el més polit, el més endreçat, el més adient per a aquesta investigació. Per últim van poder elaborar els diagrames de so en gràfiques sobre paper. Els mestres van passar totes les dades a una gràfica excel i la van repartir als infants.

A partir d’aquí ja vam poder pensar i decidir “Quines mesures proposeu per disminuir el soroll de l’escola?” i vam iniciar un debat molt participatiu.

Per a respondre “Què has après?” vam repartir un full amb les idees principals i dues graelles per a omplir individualment: “autoavaluació d’alumnes” i “coavaluació companys del grup de treball”. Detectem que els alumnes potencien el seu esperit crític i autocrític de manera constructiva.