COM ENS ORGANITZEM?

Del pati a la classe i de la classe al pati

L’àmbit organitzatiu de l’escola facilita diversificar agrupaments, espais, horaris i coordinacions de mestres que permeten tirar endavant la diversitat de propostes.   Les coordinacions entre els mestres que hi intervenen generen debats pedagògics interessants i necessaris per seguir avançant, alhora que facilita que projectes d’un petit grup siguin més coneguts pel grup classe i arribin a ser presents i resultar significatius per aquest.

Aquest vaivé dels projectes (del petit al gran grup) els retroalimenta i generen situacions reals de comunicació de molt bon aprofitar per valorar què ha entès cada un d’ells?, com ho explica?, …

La comissió de pati

La comissió de pati neix de la intenció que nens i nenes se sentin més partícips i responsables del què hi passa. Tres alumnes de cada classe -rotatiu al llarg del curs- es troben, setmanalment i acompanyats per un mestre, una sessió d’hora i mitja,  per revisar i debatre  actuacions a fer en el pati; posteriorment, ho comuniquen als companys de classe. Aquesta comissió  vetlla pel manteniment i la cura de les plantes, els arbres i els turons, de la zona de les cabanes, de la bassa, del reg gota-gota de les vimeteres, del compostador, del galliner i de l’ hort. Així com també ha estat l’encarregada de revisar i generar les noves normes que han de garantir la bona convivència de tots en aquest espai.

Els espais

Aquesta manera de fer, d’entendre l’escola amb un sentit ampli, suposa canvis metodològics, organitzatius i la transformació de l’espai.

EL PAPER DE LES FAMÍLIES EN EL PROCÉS.

Una de les novetats que hem introduït aquest curs ha estat la de demanar a les famílies la seva col·laboració durant la implementació del projecte.

Tradicionalment nosaltres tendíem a mostrar a les famílies el producte final que elaboràvem, allò que havíem après, normalment fent-los-hi una xerrada amb l’ajut d’un power.

Aquest curs però, seguint amb la tònica d’introducció d’activitats de participació més dinàmiques, que havíem iniciat a les reunions d’inici de curs, vam convocar les famílies de tercer de primària perquè col·laboressin amb els seus fills i filles en la realització d’algunes activitats de desenvolupament del projecte. Tota la comunitat educativa vam valorar positivament l’experiència, l’anar i venir de gent pels passadissos, la consulta per part de petits i grans del material complementari que tenien a l’abast, el treball en equip, les actituds i els diferents nivells d’implicació de pares i mares… tot una experiència.

Per organitzar aquesta activitat vam partir el grup-classe i vam fer la meitat un dia i l’altra meitat un altre dia.

COM AGRUPEM L’ALUMNAT.

Un dels debats a l’equip impulsor ha posat de manifest les dificultats que de vegades mostra l’alumnat per treballar en equip. Segurament molt sovint no acabem de definir amb prou claredat què esperem del treball en equip, què demanem al nostre alumnat, moltes vegades, fins i tot potser no els expliquem com es fa un bon treball d’equip ni compartim suficientment quins són els criteris d’èxit. Enguany des del Cicle superior han provat dues formes d’agrupament molt diferents,, en un dels projectes s’ha treballat essencialment en equip i en un altre essencialment de forma individual amb una espècie de webquest. L’alumnat s’ha mostrat molt satisfet quan ha realitzat el treball individual. Això ha sorprès en part al professorat i ens ha fet adonar que probablement en una escola on ja es fan moltes coses en grup, l’alumnat especialment el que té més recursos ha gaudit superant-se dia a dia en el seu aprenentatge.

 

ESCOLLIM EL PROJECTE.

A l’educació infantil és el grup-classe el que acostuma a plantejar el tema a treballar. Poden decidir  què volen aprendre. A l’educació primària el currículum i la necessitat d’assegurar-nos que hi donem resposta ens encotilla una mica més. Hem debatut sobre si assegurar els continguts claus ens resulta suficient perquè l’alumnat acabi la primària ben preparat. El desenvolupament dels continguts claus no aprima el currículum, com era la nostra esperança quan els vam descobrir. Coincidim que no podem arribar a tot, si volem arribar bé. Les proves de Competències Bàsiques en l’àrea de medi, tot just estrenades, ens han de donar la pauta de quin marge real d’autonomia tenim a l’hora d’encarar aquesta problemàtica. Realment l’alumnat tindria més veu si el professorat tinguéssim més llibertat,

PLANTEGEM ACTIVITATS DE XOC.

Si volem anar superant en el treball per projectes el típic què en sabem ? i  el què en volem saber? (Per l’experiència sabem que de vegades els infants no volen saber gran cosa o no saben projectar el que poden arribar a aprendre) ve necessitarem d’alguna posada en escena que mobilitzi la capacitat d’aprendre de l’alumnat. És en aquest sentit que lligat al currículum acostumem a plantejar una activitat generadora d’inquietuds que ens permeti anar estirant el fil. Les sortides acostumen a ser per a nosaltres una bona solució.

 

QUINS ASPECTES TENIM EN COMPTE EN L’AVALUACIÓ.

Aquest én un dels aspectes que ja fa temps que estem treballant a l’escola. Hem acordat quins són els aspectes que volem treballar i per tant avaluar dels projectes i hem arribat als següents: treball en equip,  competència informacional, actitud, expressió oral i els continguts de l’àrea de medi que es treballin en el projecte. A cada bloc li hem donat un pes de la nota global i hem elaborat unes eines marc (rúbriques, exercicis individuals, fulls d’observació…) que després el professorat s’adapta a la realitat del projecte que desenvolupa.

Enguany hem substituït la tradicional prova escrita i individual per un kahoot geogràfic.

LA IMPORTÀNCIA DE L’ENTORN.

Fa un parell de cursos vam tenir l’oportunitat de participar en un projecte de personalització de l’aprenentatge. Una de les bases que vam extreure’n i que hem traslladat al treball per projectes ha estat la importància de permeabilitzar escola i entorn. Aprendre de la vida i per a la vida. Junts hem pensat activitats que ens permetessin aprofitar aspectes de l’entorn mitjançant sortides o convidant experts sobre determinats temes a l’escola.

 

LA IMPORTÀNCIA DEL PRODUCTE FINAL.

Un dels debats que hem mantingut dins l’equip impulsor ha estat la necessitat de definir de manera prèvia quin ha de ser el producte final del projecte. Val a dir que definir-lo no ha estat una prioritat en les nostres planificacions  fins que des de la Xarxa n’hem vist la importància, com a element que dóna sentit a l’aprenentatge. A l’escola tenim per costum fer la presentació a les famílies d’un dels projectes del curs i en aquest sí que contemplàvem la necessitat de fer un producte final que era la pròpia exposició, que acompanyàvem de diferents suports,  però en la resta, la pròpia dinàmica –ara ja superada- amb la que començàvem els projectes –què vull saber? -,  ens portava a no definir un producte  . Tot i que hem avançat, encara hem de treballar més en aquest sentit, diversificar les possibilitats i tornar a la societat un producte amb el qual podem retre comptes de la nostra tasca com a educadors/es.

Val a dir que el treball sobre competència informacional que fem a l’inici de cicle ens ajuda a tenir més idees i realment en els darrers anys hem avançat en la diversificació de productes finals.

 

COM AVALUEM?

Els intercanvis i les explicacions entre classe, així com el corresponent retorn dels companys, permeten valorar competències comunicatives (adaptat a l’auditori, al contingut i a la forma).

Diferents maneres de comunicar els aprenentatges:

Ens imaginem l’erosió de les roques. La sorra.

“L’aigua, les roques, el fang…”

Amb  material- els alumnes exposen el producte final de la seva indagació  amb la intenció que els que els observen  puguin comprendre part de la seva investigació.

Altres fòrmules…

Rebem a les famílies per explicar els diferents recorreguts on s’exposen els projectes de cloenda de Descobrim Bordils.

Exposició in situ, per part dels alumnes, a les famílies d’una peça documental sobre les pomeres.


Les xarxes de coneixements que produeixen els alumnes mostren la selecció de conceptes i quines relacions estableixen entre aquests i altres sabers. Complementar la pròpia xarxa a través del treball en equip, i interpretar i explicar xarxes diverses son propostes d’aprenentatge i alhora eines d’avaluació.

La llibreta d’aula mostra i recull el procés que ha seguit l’alumne i representa una eina d’autoavaluació pel nen/a però també un instrument d’avaluació pel docent.  L’avaluació es materialitza a través de textos escrits i orals, representacions, dibuixos, gràfics i fotografies.

EL PATI, ESPAI D’APRENENTATGE

Entenem el pati com un espai -continuo a l’aula-  de descoberta, d’investigació, d’experimentació, de creació i  de joc. Un entorn en canvi permanent en funció de les propostes que van apareixent i condicionades pels canvis estacionals i meteorològics. El fet que sigui un projecte iniciat fa vuit anys,  ens situa en un moment on les vivències i els projectes  – vinculats a aquest espai-  creixen, s’enriqueixen i són cada vegada més presents en el dia a dia.  Per gestionar la complexitat, cerquem dinàmiques que facilitin la reciprocitat aula/pati d’aquells projectes estretament relacionats i iniciem la comissió de pati, responsable d’organitzar allò que s’esdevé en aquest espai.  Projectes permanents, però en constant transformació, i projectes temporals i/o efímers conviuen i es retroalimenten dins i fora de l’aula.

PROJECTES PERMANENTS:

Les cabanes van evolucionant amb el pas del temps:

Cabanes efímeres amb canyes d’hort i canyes de blat de moro.

Cabana octogonal definitiva.

Destacar la importància de tenir la col·laboració de la comunitat educativa, els expert que ens enriqueix tant als alumnes com a nosaltres: un pare assessorar-nos i portant-nos fusta de castanyer;  o ensenyant-nos com podem treure el pilar central de la cabana fent un teulat recíproc, una família  portant-nos branques de tots tipus dels seus vivers…. També explicar-vos que hi ha una comissió de pati, que neix de les ganes que siguin els mateixos nanos que poc a poc vagin gestionant l’espai de cabanes a través de la reunió que fem setmanalment amb tres representants de cada classe.

A la zona de cabanes, una roca té massa valor fer llançar-la. Passa a ser  una senyal per marcar un límit, una joia per intercanviar, una decoració del pastís que ha fet amb fang i altres usos que hi van trobant.

La bassa: L’aigua és un element indispensable en el joc de l’infant i any rere any apareixen propostes en el pati relacionades amb aquest element: la pluja, el fang, jocs d’aigua, canalitzacions, el sorral,… Un pou construït amb toves per un grup intercicle ( nens i nenes de 1r i 2n). va esdevenir el punt de partida d’una bassa al pati de l’escola.

Fem arribar el reg automàtic de la vimetera per a garantir que la bassa tingui aigua tot l’estiu.

Hi ha continguts que  apareixen en diferents projectes i per tant en diferents moments en el grup. Mentre uns estan experimentant amb la circumferència per construir un pou, uns altres  estan descobrint la relació entre el radi i el perímetre a partir dels diferents cercles.

 

 

Maqueta pou

 

 

 

 

Construcció del pou

 

 

 

 

 

El perímetre