Per què les màquines llevaneus llencen sal a la carretera quan neva? (P4)

Ha nevat al pati de l’escola… Aquest fet ha propiciat que parlem sobre la neu i cadascú expliqui el que sap.

De sobte ens apareix un dubte: què fan les màquines llevaneus?

Ho investiguem i ens adonem que no només treuen la neu amb la pala sinó que també llencen sal. Aquest fet ens porta a plantejar-nos un interrogant que guiarà una nova investigació: per què les màquines llevaneus llencen sal a la carretera?

Per tant, la inquietud que ens ha mogut a realitzar aquesta experiència ha estat conèixer perquè hi ha vegades que, quan neva, es tira sal a les carreteres.

Hem organitzat la nostra investigació mitjançant el mètode científic: hem plantejat hipòtesis, hem experimentat i hem extret conclusions.

Magazine científic a La Mitjana TV

Aquí teniu uns breus fragments del nostre producte final, el magazine científic a La Mitjana TV, presentat pels alumnes de 2n d’ESO.

https://drive.google.com/open?id=1t-_1uwKowiw3WI7h6uPwHR5IOH0x_d6g

https://drive.google.com/open?id=1qTwc_xvEQaks990VwuZbUfhvpXkNaCX2

https://drive.google.com/open?id=1rT8nPB_uAvEtQWBiJKH7hIC9iZoL4CWE

Joana de la Serna

Moviment rectilini uniforme (MRU)

En el marc del projecte La Mitjana TV, des de l’àrea de Física i Química, la tercera activitat plantejada treballa el moviment rectilini uniforme (MRU) de forma pràctica. Els alumnes hauran de prendre mesures reals d’alguns paràmetres d’uns moviments i a partir d’aquestes dades, fer càlculs i gràfics. A més, podran entendre el concepte d’error de mesura i detectar els que s’hagin pogut realitzar. L’activitat consta d’una tasca grupal (la realització de les mesures i càlculs relacionats) i una tasca individual (la redacció de la memòria de l’activitat).

Per realitzar l’activitat es disposa d’una “pista” de fusta formada per una part en pendent i una part horitzontal. Des de la part superior de la part en pendent es deixa caure una canica rodona, que quan arriba a la part horitzontal es desplaça per aquesta amb moviment rectilini uniforme. La part horitzontal té marques de 0, 10, 20, 30, 40, 60,80 i 100 cm.  Es realitzen 3 mesures del temps transcorregut en el desplaçament de 20, 40, 60, 80 i 100 cm, amb l’ús del cronòmetre. Es recomana començar per la distància més llarga per facilitar l’ús del cronòmetre.

Després es realitzen un seguit de càlculs: temps mig en cada desplaçament; velocitat (m/s) a partir d’aquest temps mig, en cada desplaçament; i velocitat mitjana final. Es representen els gràfics espai-temps i velocitat-temps i es realitzen qüestions finals relacionades amb les mesures i els càlculs realitzats i amb els errors de mesura que s’han pogut cometre, i altres càlculs que es podrien extrapolar de les dades obtingudes. Finalment, es redacten unes conclusions.

Us adjuntem un parell de vídeos:

https://drive.google.com/file/d/1LKjMhU4pPRslGB3mPz-WOePBzsj2IBaD/view?usp=sharing

https://drive.google.com/open?id=1W79QictrYG8M9SGaQm16CN-uGEUmIgSd

Força d’empenyiment i Principi d’Arquímedes

En el marc del projecte La Mitjana TV, des de l’àrea de Física i Química, la segona activitat plantejada treballa la força d’empenyiment i el principi d’Arquímedes, de forma pràctica mitjançant la realització d’una sèrie de proves experimentals. L’activitat consta d’una tasca grupal (la realització de les proves experimentals plantejades, amb mesures i càlculs)  i una tasca individual (la redacció de la memòria de l’activitat).

La primera part de l’activitat consisteix en la presentació del principi d’Arquímedes a partir de la visualització d’una petita part del capítol “QQC i… Arquímedes” del programa “Què, qui, com” de TV3. A continuació es plantejava als alumnes la proposta de comprovar experimentalment el principi d’Arquímedes i relacionar-lo amb la força d’empenyiment.

En primer lloc, cada grup d’alumnes havia de pensar i planificar com poder fer un primer experiment per comprovar el principi d’Arquimedes seguint el model del que havíem vist al QQC (conèixer la massa i el pes d’un objecte fora de l’aigua; conèixer el pes de l’objecte submergit dins de l’aigua; recollir l’aigua desplaçada i mesurar la seva massa; calcular el pes de l’aigua desplaçada). Una vegada fan una llista del material que utilitzaran i un esquema del procediment, realitzen l’experiment i omplen la taula de mesures. Les qüestions associades a les mesures es contestarien en la memòria.

En segon lloc, cada grup havia de pensar i planificar un segon experiment per mesurar la força d’empenyiment (conèixer la massa i el pes d’un objecte fora de l’aigua; conèixer el pes de l’objecte submergit dins de l’aigua; mesurar el volum d’aigua desplaçada, però no vesada, i calcular el pes de l’aigua desplaçada). Una vegada fan una llista del material que utilitzaran i un esquema del procediment, realitzen l’experiment i omplen la taula de mesures. Les qüestions associades a les mesures es contestarien en la memòria. Finalment, es relacionen els dos experiments entre ells i per tant, es constata la relació entre la força d’empenyiment i el principi d’Arquímedes.

Com es mesuren les forces?

Els alumnes de 2n d’ESO van realitzar una pràctica al laboratori de ciències on va fer una estimació del valor de les forces, en Newtons (N), que actuaven en diverses situacions:

  1. Empènyer una llibreta d’anelles per sobre de la taula.
  2. Estirar una goma elàstica.
  3. Aguantar un objecte com ara un llibre.
  4. La força que fan els vostres peus sobre el Terra.

Les diferents mesures es van realitzar directament amb un dinamòmetre i indirectament (en el cas de la força que fan els nostres peus sobre la Terra) amb la massa corporal i el valor de la gravetat de la Terra.

Aquesta pràctica es va realitzar directament en el magazine La Mitjana TV.

 Joana de la Serna

Les ciències dins la Mitjana TV

En el projecte de la Mitjana TV les ciències tenen un paper de comunicació i divulgació de les ciències molt clar.

El programa que s’encabeix dins aquest Magazine que s’edita entre totes les matèries de 2n d’ESO és de format documental (coneixeu el Què Qui Com? de TV3?). Els alumnes van dissenyar unes experiències de física: moviment i forces, les van realitzar al laboratori, van fer un informe de pràctiques i el van gravar.

L’informe de pràctiques té un contingut que s’aniran trobant durant tota la seva vida acadèmica en ciències. El format de l’informe ha de contenir:

1. OBJECTIU
 Què es pretén fent aquesta pràctica?
2. MATERIAL
 Llistat de tot el material utilitzat en cada pràctica.
3. PROCEDIMENT
 Passos seguits per la realització de cada pràctica incloent un dibuix                                del muntatge.
4. RESULTATS
 Taula amb els resultats obtinguts.
 Representació gràfica.
5. CONCLUSIONS/ACTIVITATS
 Analitzar els resultats obtinguts i extreure les conclusions pertinents.
 Realització de les activitats/exercicis complementàries.

Ester Vinyes Jiménez

Institut la Mitjana

QUAN i QUÈ?

El Projecte “Pot ser el mar el futur del Planeta?” s’ha realitzat durant una setmana: del dijous 15 al dijous 22 de març, a temps complet.

Cada grup de mestres podia centrar-se en un dels 4 grans temes del mar o treballar-los tots:

  • Fauna i flora
  • Transport i Navegació
  • Acció humna: contaminació i pesca
  • Social: migracions i oficis.

Durant els 6 dies  s’han realitzat moltes activitats: visites fora del centre (Vaixells, subhastes de peix, museus,…), han vingut experts (pescadors, mariners, científics, biòlegs…) han col·laborat les famílies per tal de poder contestar la pregunta.

El producte final ha estat la Festa de la Terra (dia 22 de març a la tarda) on cada curs ha muntat paradetes per tal de poder explicar a totes les famílies el què han treballat i après al llarg de la setmana.

AVALUACIÓ

L’avaluació és formativa i sumativa. Durant tot el procés el professorat ha acompanyat els grups i els ha guiat en els aspectes que creia convenients.

Amb el treball autònom de cada grup, el professorat ha tingut temps per a l’observació de cada un dels alumnes, ja coneixent els conceptes inicials de l’alumnat, i veient els nous coneixements adquirits, el treball individual que ha fet, el treball cooperatiu en grup i el paper que hi ha desenvolupat, el coneixement que hi ha aportat, les relacions amb els altres, com ha gestionat la informació i ha estat capaç de transmetre-la i, sobretot, la motivació amb la qual ha treballat, si li ha agradat.

El professor ha avaluat el treball:

  • Grupal: graella de valoració de funcionament del grup
  • Individual: autoavaluació
  • Valoració del projecte
  • Rúbrica

 

Els alumnes, durant el procés, també han fet una autoavaluació (individual) i una coavaluació (una avaluació de la resta dels membres del grup) per tal de donar a conèixer el grau de satisfacció de la feina feta i si en farien alguna millora, etc.

Caldria donar més importància a aprendre a fer bones preguntes i han calgut més criteris d’avaluació setmanal a partir de la segona part del producte, la Festa de les cultures.

Potser caldrien noves formes més acurades de “posar-se a la pell” de persones d’altres països.

Amb tot, estem molt satisfets del procés que hem seguit, de la feina feta i dels resultats aconseguits.

PRODUCTE FINAL

El producte final ha estat la festa de les cultures al pavelló poliesportiu de l’institut.

Cada grup ha portat un pòster/mural i una presentació digital amb tota la informació treballada i que han donat a conèixer a la resta d’estudiants.

Han mostrat:

  • productes (menjar, vocabulari i expressions, contes i llegendes, maquetes de cases, artesania (penjolls) i activitats (pintar henna a la mà).
  • han presentat a l’escenari cançons i danses.
  • els diversos grups han ofert als altres un tast del seu menjar.
  • Per torns, els estudiants de cada país han ensenyat els jocs del seu país i han jugat amb altres estudiants. En el moment que els estudiants ensenyen altres estudiants ens trobem en un nivell alt d’aprenentatge sobre una activitat, ja que no només la saben fer, sinó que també aprenen a ensenyar-la.

L’exposició es mostra en dues ocasions: una, que va dirigida a la resta de companys de 1r d’ESO i als professors, i una altra, més endavant, a les famílies juntament amb el treball de síntesi.

IMPLEMENTACIÓ

Les preguntes que els estudiants s’han pogut arribar a fer sobre l’origen d’un estudiant que arriba d’un altre país porta a solucions diverses. Hi ha grups que han decidit fer danses, altres cantar alguna cançó, explicar un conte o una llegenda, altres fer una maqueta d’una casa típica del país, fer un àpat, un joc, etc.

 

L’obtenció de la informació ha estat a través de fonts d’internet i conversant amb altres estudiants de l’institut que són de països estudiats (per exemple, d’Ucraïna i de la Xina). S’ha demanat la col·laboració d’estudiants d’altres països, no només han pogut incorporar coneixements de les seves cultures (vocabulari, expressions quotidianes, danses i gastronomia), sinó que també aquests estudiants s’han pogut sentir reconeguts per part dels sol·licitants.

Els estudiants ja tenen un idea de l’existència dels països i, segons en quins casos, els poden ser més familiars. Amb tot, no hem elaborat, per exemple, graelles per saber inicialment quin coneixement tenien del país que havien de treballar i què havien après de nou.

 

Treballant d’aquesta manera, en grup, fa que els alumnes s’autoregulin en el procés d’aprenentatge i incorporin continguts i competències de diverses àrees. Ells en són conscients, ja que ha estat el professorat el responsable de donar-ho a conèixer (explicant-ho) al principi del projecte i, com a acompanyant, els guia i fa que se n’adonin. Els aprenentatges no estan parcel·lats, poden ser globals de diferents àrees i totes es complementen entre elles.