Com hem planificat el projecte?

En la planificació del projecte ha intervingut un grup de 7 professores, majoritàriament de l’equip docent de Primer d’ESO.

Durant tot el curs s’ha realitzat una reunió setmanal els divendres de 12:40 a 13:35h on s’ha anat desenvolupant tota l’organització del projecte. Val a dir, que hi ha hagut diferents incidències que han afectat al desenvolupament de les reunions (incompatibilitat horària,  urgències, festius, etc). Tot i això, les reunions s’han anat tornant més productives a mesura que s’anava apropant la data d’execució del projecte.

Per a la planificació s’han tingut en compte diferents aspectes:

  •         Establir un producte final atractiu pels alumnes de primer d’ESO.
  •         Formar grups heterogenis i interclasses per a realitzar el projecte.
  •         Consensuar els objectius del projecte.
  •         Consensuar la temàtica del projecte.
  •         Preparar el material inicial per motivar l’alumnat: càpsules del temps.
  •         Preparar els diferents documents per a l’alumnat i el professorat.
  •         Establir un sistema d’avaluació.

D’on ha sorgit el nostre projecte?

Ens hem estat reunint una hora a la setmana durant tot el curs per, d’una banda, compartir l’experiència i aprenentatges adquirits en una formació de treball per projectes feta al centre i, d’una altra banda, iniciar i elaborar un projecte per implementar al nivell de segon, o bé aquest curs o bé al curs vinent.

El projecte que hem creat té el punt d’inici en una de les sessions formatives de treballs per projectes. En aquesta sessió ens vam decidir pel tema que treballaríem. Com que a segon d’ESO es fa el crèdit de síntesi sobre el mar, hem volgut lligar aquest tema amb el nostre projecte, creant un marc més ampli, en què puguem entendre què és el canvi climàtic i com aquest té incidència en l’ecosistema marí. Perquè el tema tingués un interès immediat en l’alumnat, hem volgut concretar la problemàtica en el litoral on vivim, el delta de Llobregat. A més a més, pensem que aquest tema ens permet treballar des de diferents disciplines, cosa que el fa atractiu per a un projecte d’aquestes característiques.

Hem pensat que el projecte es podria desenvolupar en una setmana, en un total aproximat de 22 hores, tot i que aquesta apreciació horària pot tenir una certa flexibilitat, pel que fa a l’organització de l’alumnat a l’hora de distribuir les diverses activitats.

Pel que fa a l’alumnat, hem distribuït els alumnes en petits grups heterogenis de cinc alumnes. El que volem és que, dins de cada grup, cadascú agafi una responsabilitat i es puguin organitzar de manera tan autònoma com sigui possible.

 

Què hi ha dins de la capsa? Planificació

El leit motiv del projecte es centra en l’obra artística de Kandisky i partim de la següent pregunta-guia per engrescar els alumnes: Què hi ha a la capsa?

La pregunta té relació directa amb el tema, donat que dins la capsa hi hauran objectes o obres relacionades amb el nostre pintor.

Els interessos dels infants els tindrem en compte durant tot el procés d’ aprenentatge. Encara que nosaltres hem escollit el tema, es tractarà d’una manera oberta per tal de donar cabuda als interessos dels alumnes i poder encabir les seves propostes i iniciatives.

Partim de la creació d’una expectativa en el moment que mostrem la capsa però no diem què hi ha a dins i deixem que siguin els nens els que facin hipòtesis.

Tot aquest procés partirà de les inquietuds dels infants i traspassarà l’aula involucrant a tota la comunitat educativa escolar (alumnes, mestres, pares, educadors…). Alhora la idea és aconseguir que el projecte surti fora de l’àmbit escolar per compartir el nostre procés amb el municipi.

Gestionem l’inici del projecte amb la capsa sorpresa i anirem detectant les idees prèvies amb la conversa tot descobrint els objectes que hi ha a dins i veient quines relacions fan amb aquests objectes, per exemple : pinzells, pintura, obra d’art, foto artista, cavallet…

Compartirem el procés d’aprenentatge amb els pares i altres mestres, ja sigui amb grups interactius de pares o alumnes d’altres aules.

Compartirem tot el que farem i aprendrem amb documentació ja sigui física (penjada a les aules i fora) i digital (amb el blog d’escola).

Avaluarem el procés d’aprenentatge tot escollint unes dades per avaluar que quedaran registrades a unes rúbriques. Depenent de l’activitat les rúbriques tindran uns ítems o altres i uns indicadors d’avaluació.

Planificació 2nB: El zoo!

Els nens i nenes de la classe van escollir el tema del Zoo. A partir d’aquí vam reflexionar sobre el que voldrien treballar o perquè els interessava el tema. D’una banda va sorgir la idea de per què es van construir els zoos. A partir d’aquí intentarem esbrinar quins elements positius tenen els zoos i quins elements negatius. D’altra banda els alumnes volien conèixer i aprendre coses dels animals. Seguint aquest fil buscarem tipus d’animals, quins són els seus hàbitats i alimentació, reproducció, etc.

Anirem vertebrant el projecte a partir dels interessos dels nens i nenes i de la informació que anem trobant.

Ells en un inici aportaran allò que saben, o que creuen que saben, i a mesura que aprofunditzem en el tema ho anirem corroborant o corregint.

Intentarem crear situacions a la classe on els nens tinguin contacte amb animals reals ( mascotes, animals de granja).    

Els nens i nenes van escollir el tema abans de les vacances de Setmana Santa, per tal que poguessin anar buscant informació i materials relacionats.

Durant la primera setmana (18-23 d’abril) farem la introducció del tema des de l’àrea de medi.  

Les dues setmanes següents (24 abril-7 maig) treballarem el tema des de totes les àrees i la darrera setmana (8-14 maig) farem les conclusions des de l’àrea de medi també.

Viatgem al passat! Necessitem un “planning”!

Aquest curs engegàvem dos nous projectes: el Grup d’Experimentació per al Plurilingüisme i la Xarxa de Competències Bàsiques.

Ja que algunes professores coincidíem en els dos grups impulsors, vam decidir implantar un projecte GEP des de dues matèries Ciències Socials i Anglès i ampliar la dimensió del mateix amb les aportacions de les matèries de Visual i Plàstica i Tecnologia.

Durant tot el mes de febrer l’alumnat de 1rESOP va treballar un mateix projecte des de diferents àrees en les hores corresponents, ja que no disposàvem de modificació horària. Per tant, un total de 8h setmanals (3h de Ciències Socials, 3h d’Anglès i 2 hores de Visual i Plàstica). L’última setmana també es va afegir Tecnologia (2hores més).

Tot i així, la nostra planificació que contemplava un total de 34 hores, s’hauria de revisar per cursos posteriors ja que l’alumnat hagués necessitat al menys 2 setmanes més de treball.

Es van preparar un sèrie de tasques introductòries al tema que ajudessin a consolidar vocabulari i a introduir els coneixements necessaris per a realitzar el projecte. Pensem que allò que anàvem a demanar exigia coneixements històrics, lingüístics i plàstics. Per tant aquestes primeres sessions, tot i que les tasques eren productives i no reproductives, eren classes guiades en les quals es va treballar per parelles o individualment.

Es va compartir amb l’alumnat els objectius a assolir i la posterior rúbrica d’avaluació, però tot i així, no li van donar la importància que tenia fins molt més tard. Era el primer cop que treballaven així i segurament, el pròxim cop que ho facin, comprendran el per què d’entendre ben aviat què s’espera que assoleixin.

Un cop l’alumnat va tenir les eines necessàries i es va acostumar a treballar la història en anglès, vam presentar el projecte:

1r- Es van organitzar en grups amb rols adjudicats

2n- Havien d’elaborar el guió d’una escena que representés un moment de la vida de l’Antic Egipte, respectant els criteris de ver similitud i que mostrés  coneixement d’allò que s’estava representant (escenes religioses, construcció d’una piràmide,…)

3r- Havien de fer una maqueta d’Egipte. Vam dividir la regió que va ocupar l’antic Egipte en set parts i cada grup es va encarregar d’elaborar una part. Entre tots havien d’aconseguir reproduir els monuments més importants de l’antiga civilització i mostrar la importància del Nil com a eix vertebrador. (Així cada grup feia una part d’un projecte final que era de tots) Quadrar el curs del riu va ser tota una feina col·laborativa!

4rt- Cada grup havia de fer un vídeo on es representés el guió escrit i que tingués com a escenari la seva pròpia maqueta. Van fer unes produccions magnífiques!

La planificació de les sessions va variar en moltes ocasions perquè el ritme va ser molt més lent del que esperàvem. Algunes activitats no es van fer i el guió no es va poder treballar en prou profunditat. Caldrien més sessions per aquest punt en pròximes implementacions del projecte.

Planificació Escola Pepa Colomer

ELS VOLCANS

Els alumnes de 1r i 2n de l’escola al Maig aniran de colònies a la zona volcànica de la Garrotxa, per tant, era un projecte que les mestres voliem engegar i vam aprofitar una notícia recent  sobre de l’Etna per fer-ho. Aquesta notícia va generar molt interés i molts interrogants entre els alumnes. Entre tots vam fer un debat i van sorgir diferents qüestions que els nens i nenes volien resoldre.

Els alumnes es van dividir en sis grups de treball cooperatiu (és l’agrupament habitual dins de l’aula), i cada grup va investigar alguna de les qüestions que van sorgir a la primera sessió. Dins del grup cada membre té un rol amb unes tasques concretes a desenvolupar.

Paral·lelament al treball en grups cooperatius també es fan activitats en gran grup.

LA MÀGIA

Fa dies que a la classe de 3rB els alumnes aprofiten els canvis de classe i estones d’esbarjo per fer trucs de màgia. El tutor en veure l’interés que s’ha generat, diu als seus alumnes que un dia els farà ell un truc de màgia.

Un cop fet el truc, els alumnes s’engresquen i volen ensenyar els seus propis trucs. El tutor en veure la motivació que suscita,  formula una pregunta: “Voleu que fem un espectacle de màgia aquí a l’escola?” Els alumnes responen afirmativament i s’inicia el projecte.

TXERNÒBIL

Durant el primer trimestre del curs, un alumne de la classe de 5è A, ens va anunciar que se n’anava, per primera vegada en la seva vida, a veure al seu avi que viu a Ucraïna. Fill de pare català i mare ucraïnesa, la seva família materna va viure de molt a prop l’accident de Txernòbil (1986) ja que el seu propi avi va formar part dels liquidadors, com a bomber, en l’extinció de l’incendi de la central nuclear.

Abans de marxar, ens va explicar on vivia actualment el seu avi i amb un company nouvingut, també ucraïnès, ens van mostrar el mapa d’Ucraïna, ens van fer notar que la seva llengua utilitza un alfabet diferent al nostre, el ciríl·lic, i entre tots vam situar Ucraïna al continent europeu.

Quan va tornar del seu viatge, ens va explicar les seves experiències i vam viure una tarda, especialment emotiva, quan ens va explicar que el seu avi, supervivent de la catàstrofe de Txernòbil, estava malalt, tants anys després, a causa de la seva exposició a la radiació expulsada pel la central nuclear, com tants i tants altres liquidadors. Ens va relatar el que el seu avi va viure en primera persona durant l’accident i ens va mostrar el regal que li havia fet: els galons de l’uniforme de bomber que duia en aquella època, quan Ucraïna encara formava part de la Unió Soviètica.

Tots vam quedar tan impressionats per la seva història i ens van sorgir tantes preguntes, que vam acordar que en algun moment del curs abordaríem, el que s’ha acabat convertint en el: Projecte Txernòbil.

PA201907

Si voleu veure més fotografies cliqueu a sobre de la foto.